DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA

sábado, 22 de octubre de 2011

CONCERT ECONÒMIC CATALÀ?

CONCERT ECONÒMIC CATALÀ?
Els intents autonomistes catalans van en augment durant aquest segle XXI, més ara amb la crisi econòmica, la mentalització dels catalans d’un balanç fiscal negatiu i la necessitat de divisa a les arques de la Generalitat. Una despesa i endeutament excessius per part de l’anterior govern més una especulació no diversificada, en el totxo, n’han estat les principals raons. Ara els contribuents hem de pagar un deute gegantí que en gran part bancs estrangers cobren dels nostres impostos. Es busca amb desesperació inversors però molts d’aquests ja cobren el rèdit generat pel deute públic, ells han passat de ser inversors a rendistes, la qual cosa ja va succeir durant la crisi econòmica catalana del segle XIV amb Pere el Ceremoniós. Així ara, i ves per on, que tot i que l’Estat s’ha volgut vendre loteria i aeroports no ha trobat bons compradors, ¿reben potser els esperats inversors rèdits dels nostres impostos sense necessitat de fer noves inversions? Es fa obvi que el greu de l’assumpte és que els catalans no hem après de la història. També durant el segle XIX va transcórrer el mateix amb l’especulació exclusiva en el tèxtil. Com ha passat ara amb el totxo, aleshores no es va diversificar l’economia basada en les teles i va petar una crisi de cavall com l’actual. Davant la manca de calaix català, intents autonomistes aparegueren, la d’en Prat de la Riba per exemple, acompanyades de revoltes amb repressió que ara equivaldrien als nostres indignats. Al final va passar com ara esdevindrà, que Madrid va denegar l’autonomisme a Catalunya i tot va seguir igual, un balanç fiscal català en números vermells. Creuen ara que ens permetran el concert econòmic que el PSC ni defensa ni aplaudeix a Madrid? Com sempre, la història ens mostra el camí que repetirem i patirem.

jueves, 20 de octubre de 2011

BALANÇ FISCAL CATALÀ

BALANÇ FISCAL CATALÀ (La Vanguàrdia 18 d’octubre 2011)
Després de molts pactes i parlaments els catalans sabem què paguem a l’Estat central sota l’eufemisme de la solidaritat, un 20% dels nostres impostos que no retornen al país d’origen. És a dir, si vostè té 100 euros a la butxaca no són 100 euros aquí, són 80. Podríem dir doncs que els catalans tenim una moneda deficitària mentre altres comunitats la tenen enriquida. El més greu és que aquest balanç fiscal no té igual en tota la Unió Europea, no hi ha cap regió del continent que pagui tant i rebi tant poc. Però no és el primer cop que això passa en la nostra història. Durant el segle XVII, i sota l’auspici del rei Felip IV amb el Comte-Duc d’Olivares al davant, es va decretar que Catalunya pagués “el quint”, un cinquena part dels ingressos catalans per anar a parar directament a les arques de l’Estat veí. Calia sumar-hi al quint els 38.000 soldats catalans obligats a anar a files del rei per a les seves guerres contra Europa, batalles que pagaríem els catalans. Aquella situació va derivar en la coneguda Guerra dels Segadors. Després de moltes trifulgues “el quint” no va poder ser cobrat. Ens cal ara un altre desperta ferro potser?