ESGLÉSIA NO PAGANA

En un context de crisi com l’actual ens diuen que tots ens hem d’estrènyer el cinturó, que tots hem de pagar un impost solidari i que ens oblidem de gestionar els pressupostos autonòmics. Jo com a cristià, si més no de formació, hi puc estar d’acord, però se’m regiren les entranyes quan m’adono de les paradoxes i contradiccions dels qui ara em volen governar des de Madrid. Vostè i jo, com a solidaris ciutadans, paguem IBI, IVA i d’altres ivoris per a practicar la reciprocitat cristiana, però estranyament l’Església d’això n’està exempta. Aquesta entitat no està obligada a pagar ni IBI ni IVA ni cap ibis d’ous d’or, és a dir que esdevé una església pagana, no paga na. Si el cristianisme es fonamenta en la solidaritat entre els membres de la seva comunitat, ara veig que el seu màxim estament, l’Església, no ho practica. Un rang que diu que s’ha de practicar la germanor de béns, ara, i en èpoques de crisi, no en dona exemple. On està doncs la solidaritat cristiana? Si ara l’Islam demanés el mateix també hi tindria tot el dret per igualtat social, i si a aquest se li concedís, totes les demés confessions religioses hi tindrien també tota llicència. En cas contrari, s’adonen del greuge cristià? Tot i així, sempre es podria dir el que Jesús predicava als pagans, que el seu regne no és d’aquest món. Per desgràcia, tots els batejats estem pagant aquesta corona. Una opció és renegar del bateig, és a dir, apostatar, però si ho intenta veurà quantes pegues li posa el bisbat per no perdre el seu regne.