DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA

viernes, 6 de julio de 2012

Les despeses de l’aula digital han fet fora més de 5.000 interins

ERNEST MARAGALL I LES RETALLADES (Les despeses de l’aula digital han restat més de 5.000 interins) El passat dijous dia 5 de juliol, al Parlament, l’exconseller d’ensenyament, el senyor Ernest Maragall, criticava durament les retallades que l’actual Govern està perpetrant. Cert que en educació la Generalitat ha rebaixat brutalment el sou als docents, ha ordenat que treballin moltes més hores i s’augmentin el nombre d’alumnes a l’aula per damunt del que marcava la pròpia reforma socialista, tot plegat per poder reduir plantilles i despeses. Certament el senyor Maragall té tota la raó al criticar tal perversa realitat però caldria recordar-li que ell mateix va defensar, impulsar i executar en plena crisi econòmica el desplegament de l’aula digital per tots els centres educatius catalans, és a dir, ell mateix va provocar el deute que ara amb retallades tots paguem. Aquí ell va ordenar la despesa de monstruoses quantitats de diners nostres en un projecte d’aules digitals que per ara cap altre país, repeteixo, cap altre país, va demostrar gloriós ni ha volgut aplicar a les seves escoles. Havíem de ser els primers, ha dit molts cops Maragall, però a quin preu exconseller? En el del fracàs? El 23 de Novembre de 2011, i després de moltes insistències, vaig poder concertar una entrevista al Parlament amb l’exconseller Ernest Maragall. Aquest és un fragment de la conversa mantinguda sobre l’aula digital, sobre la seva viabilitat i sobre les seves despeses que ara pagarien el sou de més de 5.000 interins fets fora el 2012. - ... - L’1x1, les aules digitals. Per quina raó s’han imposat tan ràpid senyor Maragall? - Algú ho havia de començar. Estem al segle XXI i les noves tecnologies han de formar part de l’educació... - ... - ... formem part d’un món on tot està comunicat amb tot i cal que això arribi a l’aula. No ens hi podem negar, els nostres alumnes han de posseir aquesta eina... - Però gairebé tots els alumnes ja tenen Internet a casa o al mòbil, cal tanta telemàtica a l’aula? - ... i des de la política cal fomentar aquesta situació i afavorir-la. - ... - Vostè no veu que això es innovador, millora l’educació d’una manera fonamental, la fa avançar molt més enllà de la pissarra clàssica i del guix. - Deixi’m parlar un moment, si us plau. - Digui, digui. - L’aula digital amb un ordinador per alumne pot semblar molt modern i innovador, però això no vol dir que sigui millor que altres mètodes tradicionals. Sempre s’han pelat els calçots de dalt a baix, no per fer-ho al revés millorem tot i que serem innovadors. Clicar unes opcions d’un lliçó a l’ordinador pot semblar molt innovador però és millor estimular les neurones amb l’ús de la mà i els dits quan fem activitats o prenent apunts. La neurobiologia ha demostrat que les mans ocupen un nombre ingent de neurones, més que braços i cames juntes. Per tant, i quan a un alumne se li fan passar uns apunts a net, dibuixar un esquema o fer cal·ligrafia, se li estimula un nombre tal de neurones que aprèn i memoritza la lliçó sense necessitat de fer clics amb el ratolí, clics que no estimulen tant el neocòrtex cerebral com ho fa el canell humà. - Vostè em parla de ciència (!), jo li parlo de pedagogia. - Clar que li parlo de ciència, aquesta analitza informacions i obté resultats, altres coses són opinions sense dades ni arguments ferms. La neurobiologia doncs, desaconsella a classe l’1x1 com a única eina d’aprenentatge. - S’equivoca Rabadà. Hem de ser pioners en novetats, així fem avançar un país. Vostè no entén res Rabadà. - Ho entendré si m’explica quines garanties té l’1x1 respecte a una classe amb una sola pissarra? - Cal deixar-li temps, i ara ho han parat i no es podrà saber - l’actual conselleria ha deixat l’1x1 en mans de les escoles per si volen o no continuar amb aquest projecte. - Aleshores tenim garanties que l’1x1 funcionarà? Que aquest sistema reduirà el fracàs escolar vigent? - I és clar que sí. D’aquí uns anys això serà per tot arreu. Cal veure-ho d’aquí un temps. Aquest ens donarà la raó. - Com! No en tenien garanties i ho van implantar? - Sí que en teníem. Ja li he dit, això funcionarà. Cal deixar-li uns anys. - No li sembla que m’està demanant que cregui en quelcom que no se sap si té garanties? En quelcom que més que científic sembla una religió? L’1x1 té més pegues que avantatges a l’aula. - Cal assumir riscos i requereix de més esforç per part dels professors. - Més esforç? Sap el que costa engegar de vegades una lliçó a classe? - ... - Uns 15 minuts senyor Maragall, per no explicar-li el retard en l’arribada de molts ordinadors per als alumnes, la despesa en fotocòpies que va implicar, o la lentitud per veure on line un simple reportatge pel Youtube? A més a més, els primers continguts del llibre digital de naturals eren molt deficients i de nivell molt baix. - Algú havia de començar amb això. Som els primers en tot el món. - Sense bons llibres digitals? Sense experiències que ens donessin garantia? - Tenim experiències. - Quines - Totes les escoles que ho han començat, Rabadà. - Això no són garanties. - Clar que ho són. Totes elles estan contentes amb la innovació implantada. Passis per altres escoles i ho veurà. - I resultats? Quins tenen? Han fet minvar el fracàs escolar amb l’1x1? - Ja li he dit – enfadat -, els calen anys. - Aleshores no tenen experiències en positiu a gran escala. - Això ho diu vostè. - Quines doncs em pot oferir? - Moltes escoles ho estan provant i n’estan veient les avantatges. - Quines escoles? - Moltes senyor Rabadà, a Sant Feliu, i d’altres. - Però a nivell de tot un país, no s’ha fet mai. - Algú ha de ser pioner en les coses. Tenim molts països interessats en el nostre projecte. Molts volen parlar amb nosaltres i seguir els passos. Com veu algú ho havia de començar. - Quants països? - ... - Quins països? - De llatinoamèrica. Ells ens estan seguint les passes per veure com ens va i aplicar-ho – val a dir que un dels qui recolzen la pedagogia 1x1 fou el senyor Alvaro Marchessi, pare de la reforma educativa LOGSE i actualment assessor de països a l’Amèrica llatina, potser això hi té relació. - Però tenir països interessats no significa cap garantia d’èxit i per tant significa que l’1x1 no té cap experiència estatal amb èxit i sí d’altres en contra. - Vostè em parla de Suècia - pels anys 90 hi hagué una prova pilot fallida d’1x1 en una escola que van haver d’abandonar -. Allò era una altra tecnologia. - Sí, però posteriorment van decidir abandonar un 1x1 els del High School of Liverpool a Nova York al ser allò un fracàs. - Era una altra tecnologia. - No, aquesta fou la mateixa de vostès, senyor Maragall, la del 2007 quan vostès iniciaren la idea aquí de l’1x1. En fi, que sense experiències en positiu i sí en negatiu, han impulsat l’1x1 en contra la neurobiologia i en contra molts arguments científics. - Vostè s’equivoca Rabadà. L’aula digital fa molt més del que es pensa a nivell social. Aquest projecte pioner permet millorar el coneixement dels alumnes des del seu portàtil i potencia una major amplitud de mires... - ... - ...l’1x1 millora l’aprenentatge dels alumnes i els fa més lliures de coneixement. Ara des de qualsevol punt es pot accedir a la informació i això és un gran avenç. - Deixi’m preguntar. Per quina raó es tant important l’1x1 a nivell social? - Doncs socialitza, elimina les desigualtats socials com mai no ho havia fet cap eina pedagògica. - Per socialitzar els alumnes ja hi ha el pati, el carrer, les tutories o les hores de Facebook... - ...l’1x1 ofereix igualtat d’oportunitats als alumnes de tota classe social. Que no s’adona de l’alt percentatge d’immigrants?! - Perdoni? Pot aclarir-me quina relació té això amb la conversa actual? - ... aquest és un problema important d’avui dia, la gran desigualtat social dels nostres alumnes... - Continuo sense veure la relació entre l’aula digital i la igualtat social dels immigrants. - Home Rabadà! Doncs que l’aula digital elimina les desigualtats. Ara tots aquests alumnes immigrants poden accedir a la informació a través del seu ordinador i d’Internet. Fins i tot s’emporten l’ordinador a casa seu, S’EMPORTEN EL MÓN A CASA... - Però si la gran majoria ja tenen ordinador a casa, o van als locutoris... - ... ells amb el seu ordinador poden buscar tota aquella informació que els hi cal o necessiten... - Penso... - Ara més que mai tenen accés a tota la informació que l’aula no els pot oferir i aprendre a través d’ella, ara més que mai poden tenir igualtat social. - Penso que és més ben a l’inrevés. Si el que volem és la igualtat entre tots els alumnes, immigrants o no, el que cal és fer arribar els coneixements del docent a tots ells. - I això és el que fa un ordinador per a cada alumne. - No exactament, aquest aïlla sovint a molts alumnes quan durant la classe es connecten al Facebook. - Ja, és que l’1x1 requereix més esforç per part dels docents. És l’escola la que s’ha d’adaptar a la societat i no pas a l’inrevés. Cal més esforç i el digital funcionarà. - Ja fem l’esforç amb cursets sobre el sistema, sobre Moodle o creant impediments per tal que els alumnes no es connectin a altres serveis durant la classe. - Ja li he dit que cal més esforç per part dels mestres. - Però sap vostè que els mateixos alumnes aconsegueixen programes pirates per tal de saltar-se les barreres i es connecten novament al Facebook? - per la cara que va posar no ho sabia el conseller. - Ja li he dit que a vostès, als docents, els cal més preparació però es resisteixen a les TIC. - No creu que tot això ha complicat més que millorar l’ensenyament català? Ara molts alumnes s’aïllen de la lliçó i no presten atenció al docent. La igualtat de la qual vostè em parla queda extirpada ja que no els arriben els coneixements del professor de manera igualitària. Sols els qui escoltin i segueixin al docent, els que ja ho feien abans de l’aula digital, assoliran els seus coneixements. On queda doncs la igualtat social de l’1x1? - Vostè s’equivoca Rabadà. Algú havia de començar això i és una tecnologia que requereix de més esforç per part dels mestres. - I no era millor una sola pantalla digital i un ordinador per docent per explicar la lliçó que 30 ordinadors per a 30 alumnes a controlar? - Vostè està en contra de l’1x1. - NO, jo busco arguments a favor o en contra per després poder decidir que és millor. - Vostè viu en el passat. - No, no hi visc, jo no em nego a pissarres i continguts digitals, ja li ho he dit, però haurà d’admetre que el passat tradicional té coses bones. - Sí, però cal canviar algunes coses tradicionals amb la modernitat i les noves tecnologies. - Canviar? Jo prefereixo més que canviar, millorar. - Està bé, un canvi en positiu, tant se val. Vostè Rabadà no ho entén, vostè viu en un altre món. Vostè està en contra de la modernitat. - Això no és cert, utilitzo Internet i la pissarra digital a l’aula, però no crec que la modernitat justifiqui un ordinador per a cada alumne. Els distreu més que els alliçona, desiguala l’atenció més que els concentra en el que sap el docent i a més a més, surt molt car per al contribuent. - Cal assumir riscos, ja li he dit, requereix més dedicació per part del professorat. Aquests han de mantenir un major control sobre l’aula... - ... - ... i així l’1x1 els donarà el rendiment esperat. Sols cal que s’hi esforcin més i els docents ja veuran els resultats. - Però amb el sistema anterior, una pissarra per a tots, no calia tanta dedicació i ja funcionava. - S’oposa a la modernitat, ara les noves tecnologies permeten arribar a més gent que abans, ¿em d’oblidar les TIC segons vostè? - No, no pas... - ...potser vol vostè que sempre ensenyem igual. No veu que ensenyem com fa cinquanta anys. - Coi! I cardem com fa un milió i hem arribat als 7.000 milions d’individus així. - Af! S’equivoca Rabadà. La tecnologia ve a millorar l’aula i vostè s’hi nega. - Jo no m’hi nego a la nova tecnologia, sols li dic que amb una pissarra digital per aula es funciona millor que amb 30 ordinadors per classe. - Miri Rabadà, l’1x1 és imparable. - També es deia el mateix d’altres modes educatives, inclosa la Reforma, i s’han hagut d’aturar i tirar moltes coses enrera. - Posi com si posi la digitalització de l’aula és un fet imparable. - Aquest no és argument per justificar l’1x1. Afirmar que quelcom és imparable no el fa ser més justificable ni més eficient. També és va dir de Hitler que era imparable, i se’l va haver d’aturar. - No em compari 1x1 amb en Hitler! Home! - Doncs dir que l’1x1 és imparable no explica res, sols és una debilitat argumental que no justifica la despesa que ha implicat l’1x1 per a les arques públiques. - Aquí també s’equivoca Rabadà. El Ministeri d’Espanya ens ho pagava. - És a dir, ho paguem tots, i més els catalans que vam haver de pagar la meitat de l’ordinador mentre que a altres comunitats se’ls donava totalment gratuït. Els pares van haver de desembutxacar 150 euros per fill. - Aquests diners els pares els amortitzaven en un any, ja no els caldrà comprar més llibres. S’adona de l’estalvi editorial que suposa l’1x1? - Doncs han de tornar a comprar llibres a més a més del pagament de l’ordinador de l’any anterior. Jo no li parlo doncs sols del que suposadament s’estalviarien els pares, que no ha estat així on l’1x1 ja no s’aplica. Aquest curs han hagut de tornar a comprar llibres clàssics, li estic dient el cost brutal que van implicar les instal·lacions a l’escola pagades per tots, pares inclosos. Podem fer estalviar puntualment en llibres, però carreguem el deute públic d’allò més amb grans instal·lacions que s’han de mantenir, funcionin o no, per sempre. - S’equivoca Rabadà. El total d’ordinadors subvencionats pel Ministeri representa una part molt petita del sou pagat a tots els docents durant un any, una part ínfima del pressupost d’educació. - Relativitzant despeses fins i tot defensa pot esdevenir un germà pobre. - El percentatge era molt baix. - Quin percentatge? - No el recordo exactament. - Doncs parlem de valors absoluts. Dir per exemple el 3 % del PIB a tothom li sembla poca cosa però si parlem de 10.000 milions d’euros la cosa canvia. - Era un percentatge modest. - De quants milions d’euros parlem? - Ara no ho recordo, però és un mínima part del pressupost d’educació. Potser un u per cent. - Potser? Insisteixo, si ho fa relatiu tot sembla res. A més, no sols es va gastar en portàtils, també es va haver de pagar la logística per tal que allò s’endegués. Li parlo de la instal·lació de totes les aules de Catalunya, d’antenes, de cablejat, de pissarres digitals, de tècnics de manteniment, de taquilles amb fonts d’alimentació pels ordinadors i de tantes altres despeses que no són tant efímeres com vostè em vol fer creure. - La xarxa serà per sempre. - Discrepo, els sistemes informàtics es desfasen ràpidament i cal reparar i modernitzar les xarxes contínuament. - No foti Rabadà. Els ordinadors estan pensats per a uns quatre anys, els quatre de l’ESO, la xarxa ha de durar molt més. - Per tant caldrà tornar a subvencionar més ordinadors any rere any? No creu que s’ha volgut anar massa ràpid? (a l’UPC es van digitalitzar les aules durant un projecte que va durar quatre anys on docents i estudiants hi anaren dient la seva, a l’ESO es va fer en menys d’un any i sense debat) - Ja li he dit, algú ho havia de començar. - No creu que potser no era moment d’implantar aquest dispendi? - La idea de l’1x1 s’inicià pel 2008. - Exacte! I la crisi va començar al 2008, és a dir, quan es pensava implantar-se l’1x1. - Algú ho havia de començar. L’1x1 és el futur a les aules. - Però, i pel que e diu, un futur sense garanties d’èxit i molt car. - Jo ja sé per on va. Això que vostè ha publicat, que l’aula digital ha arruïnat el departament d’ensenyament és una barbaritat. Vostè comet un gran error culpant l’1x1 d’això... - No creu que... - ...el cost total era mínim, i les instal·lacions les pagava el Ministeri. Aquesta oportunitat era única i representava una innovació que canviarà el sistema educatiu cap el progrés i la igualtat social senyor Rabadà... - No li sembla paradoxal que omplim les aules d’ordinadors i en canvi rebaixem el sou i la plantilla d’interins, mestres o professors? - Vostè no ho entén. La principal despesa va venir sufragada pel Ministeri. - És a dir, en gran part ho pagava l’economia catalana. Jo ara mateix sols voldria saber quant costa una sola aula digital? - No ho recordo, això vostè que investiga i escriu li pertoca buscar-ho i dir-m’ho a mi. - Crec que hauria de ser al contrari, és vostè que com a exconseller i cobrant del ciutadà, hauria d’informar-me a mi d’aquestes quantitats. Quan costa una aula digital? - Ara mateix no ho recordo – fent mala cara. - Segons dades que he obtingut, es diu que uns 6.000 euros per aula - si multipliquem per totes les escoles catalanes la cosa és molt important. Potser més de 100 milions d’euros. Amb 1,1 milions total d’alumnes, dels quals aproximadament uns 500.000 formen part de l’ESO, dividit per uns 30 alumnes per aula dona unes 16.000 aules, multiplicades per 6.000 euros s’obtenen uns 100 milions d’euros, més 150 euros per ordinador i uns 500.000 alumnes fan uns 75 milions d’euros – La cosa suma uns 175 milions d’euros de cost anual per a l’1x1 - el que donaria feina per a més de 5.000 interins fets fora durant el 2012. - Uns 5.000 (?milions) – afegí amb la boca petita sense indicar si allò era el pressupost d’ensenyament o el cost total de l’aula digital. - El que veig és molta aula digital i una gran retallada en sous i nombre de docents a Catalunya, potser no ha arruïnat l’ensenyament català però això hi ha col·laborat. - Vostè s’equivoca Rabadà... En fi, per una banda l’actual conselleria ha hagut de retallar en detriment de les escoles però per l’altre, l’anterior dirigida per en Maragall se’ls va gastar en cables de connexió, pissarres digitals i en joguines informàtiques per als nostres escolars. Tot d’una se’m fan ara molt estranyes les crítiques que el senyor Maragall ha proferit a les retallades quan ell en va provocar part del deute que hem de pagar. I jo em pregunto, malbaratar així els nostres impostos, ¿no ha estat un delicte? A Islàndia han processat i condemnat a un ministre, Geir Haarde, per negligència econòmica. En una companyia privada si un alt càrrec provoca una fallida fraudulenta primer se’l fa fora i després se’l porta a tribunals. Aquí el senyor Maragall manté l’escó i tindrà un sou vitalici de parlamentari quan decideixi plegar. Que injust que resulta aquest món entre una classe política que predica amb dobles morals i un poble que els hi paga el sou, els errors i els regals quan deixen el càrrec.

No hay comentarios:

Publicar un comentario