DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA

martes, 4 de junio de 2013

EL COMPLOT DELS DEUS (IV)

PRIMERA CARTA DE SANT PERE ALS IGNORANTS - FRAGMENT II - Jerusalem, any 31 d. C. La guàrdia romana se’ns apropava i els batecs del cor inflaven polses i canells. Com una remor interior, el pum-pum cardíac s’accelerava, feia cada cop més pressió. D'aquell moment en sorgí la conversa que mai no he confessat i que jo, a qui el meu mentor imposà el renom de Cefes, la pedra, vaig rebre com tempesta abassegadora. - Les coses comencen a capgirar-se – s’esglaià el rabí mentre observava com la guàrdia se li apropava. - No ens poden haver reconegut! – alarmat jo també. - S’acosten! – dirigint la cara cap a terra. Els mercenaris passaren de llarg i ell s'apaivagà. - Tens més por del normal? No saben del nostre rostre. - Sí, tens raó, no sé que m’ha pogut passar. - Aleshores, com s'explica que se't veiés tan alarmat fa uns moments? - A ningú li és grata la guàrdia romana. Sovint atemoreixen la gent amb imprecacions i xurriacades. - No m'enredis. Mai no t’han reconegut. - Les coses han canviat. - Canviat? - Cefes, haig de poder sincerar-me amb algú. - Sincerar-te? De què? - De veritats que fins ara han estat soterrades. - Sabré escoltar tot el que m'hagis de dir. No m'agrada veure't d'aquesta manera. Ja fa dies que sembles un altre i no sóc l'únic que pensa així. - Qui més ho ha notat? – s’alarmà el mestre. - Altres que t’han estimat. - Maria Magdalena? – jo assentí- Ella és dona i no puc sincerar-me amb una bella concubina meva. - I l’altre? - Qui? – mirant-me amb cert desconcert. - A qui sovint acarones al vespre. - Joan? Joan és massa jove, massa tendre per portar tot el pes de la nostra causa. Compartir eventualment un sol jaç no és prou raó per donar-ho tot. Ells dos, Maria i Joan, no són prou forts per comprendre. - Comprendre què? – delerós jo. - Que em queda poc temps, Cefes. De próvida boca m’ha arribat la informació. - Quina?! - En breu seré detingut i executat. Tenen bona descriptiva meva. - Qui, els romans? – incrèdul jo. El mestre no s’adonà de la meva ironia. - També els grans sacerdots també han sabut de les nostres intencions i ara pacten amb els romans per capturar-nos i anul·lar-nos. Romans i jueus helenitzats es refugien darrera els seus estendards i exèrcits per tal que no els furtem el dret a governar. Herodes mateix viu a l’última dels grecs, però poruc per si li arrabassem el tro. Ell, sacerdots i Roma ens estan ordint una teranyina. - Quin disbarat estàs dient!? - Cefes,... conec molta gent, fins i tot sóc home popular entre personatges adinerats. He estat sovint convidat a noces i celebracions de cases nobles. D'entre aquests he rebut la filtració. - Quina? - No m’escoltes, oi? – em recriminà - Que saben del meu rostre, que indefectiblement m’engarjolaran, jutjaran i executaran. - Fa temps que ho intenten, però res de res. No saben on t’amagues. - Altre cop t’equivoques. Han posat preu molt alt pel meu cap i un sicofanta dels nostres estar sent recompensat per delatar els nostres amagatalls. - No pot ser el que dius! – despertant a la realitat -. Qui d’ells? Digues, qui? - vaig exclamar posant la mà sobre l'espasa. - Tot i que sabéssim del delator, no en treure'm res d’executar-lo. La carronya no pot morir - digué el rabí mirant l'acer -. Sinó és un, serà un altre el traïdor. Pensa Cefes, ens hem fet massa cardinals, massa perillosos. Ara mateix és molta la gent que sap de nosaltres, d'on som, per on ens movem, on ens amaguem. De manera ràpida i sense enlairar massa polseguera, vindrà l’inevitable. - Però... ... si volen assassinar-me, ho faran. El seu poder i la seva omnipresència els fan, ara mateix, gairebé inexpugnables - el mestre em posà la mà sobre l'espatlla -. Cefes, cal que algú sàpiga la meva veritat. Sols a tu et puc encarregar aquesta empresa abans no mori.

No hay comentarios:

Publicar un comentario