DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA / + LOGICA

sábado, 6 de julio de 2013

EL COMPLOT DELS DEUS (IX)

RESURRECCIÓ Casa familiar del doctor Granés, Vila-rodona (Tarragona), abril de 2026 Ens preguntem per la llibertat pel simple fet que la nostra essència, l’ànima, n’és la resposta (P. Moore) Una injustícia feta a una sola persona, és una amenaça per a tots (Montesquieu) Saltà l’alarma i Delfos s’activà. Ell, el gran cervell cibernètic de l’FNAL Corporation, estava programat per interceptar qualsevol videoconferència d’interès per a la multinacional. En Granés n’era diana. Mentre sonava amb insistència el terminal de comunicacions a casa del doctor Granés. Assegut davant la pantalla, accedí a aquella trucada procedent de Myanmar. El missatge que aquest envià a Peter cridava ajut. Un pot de llapis es trabucar, el científic, ansiós, sense voler, l’havia fet rodolar per damunt la taula. - Com estàs? – preguntà en Peter amb veu mel·líflua. - Abatut, baldat... Fart! - Saps què tens? - Fa unes setmanes que m’ho van diagnosticar. T’ho imagines? - Penso que sí. - Sembla que la cosa va per llarg. - Vols compartir-ho? - Sóc capaç jo sol de plànyer-me’n. No hi pateixis. Ara mateix prefereixo que distreguis la meva ment, conversem? - N’estàs segur? - Ja t’ho he dit. Prefereixo gaudir de la teva ment, no pas de la teva compassió. Davant de les noves em cal ordenar més les idees que no pas explicar-te els detalls morbosos de la meva malparada salut. T’hi avens? - Si així m’ho demanes – assentí en Peter comprenent el desig del seu amic. - Doncs parlem de les bones noves en contra els capsigranys. - La gran notícia? - Cert, la que em reconforta davant els més olles. Ells han perdut la batalla. - Quan vas saber-ho? - La setmana passada. - I què et sembla? - Un regal de la providència, un missatge diví – respongué en Granés amb ironia. - Creus que serà definitiu? - Home, tu què creus? Una inscripció en arameu sobre una caixa fúnebre del segle I que indiqui que el nom del difunt era el pare de Jesús, Josep, pare de Jesús el Messies, esdevé la prova taxativa que el rabí va existir, esdevé l’indici d’una segona carta dictada per Sant Pere oculta en la biblioteca privada del Vaticà. - Però Sant Josep finà abans no prediqués Jesús, abans no declarar-se Messies, com expliques aleshores la inscripció de Jesús el Messies? - Fou posterior a la mort de Jesús, li afegiren després com era costum. - Benvolgut amic, vius massa encaboriat en tot això. - I tu, no faries el mateix? El Vaticà diu que menteixo en l’assumpte d’una segona carta de Sant Pere i mou molts fils per desacreditar-me. - Quins fils? - Els de certa multinacional - en Granés s’aturà. - Explica’t. - Pensa, qui més ha intentat desacreditar-me científicament? - L’FNAL? - Per tant... - Vols fer-me pensar que la Santa Seu controla la majoria de les accions d’aquesta multinacional? - Oi tant! Què en dubtes? - Home? - Si més no és un bon supòsit. El Vaticà no pot desmentir-me pel camí de la fe. Jo argumento amb fets, ells amb un Déu. Si ara és la ciència de l’FNAL qui em desautoritza, ells guanyen i no s’embruten. Creu-me, l’epístola de Sant Pere existeix. - Crec que tota la pressió que has rebut no et permet percebre amb objectivitat el que t’està passant i potser estiguis forçant els arguments. - La carta és un fet, caram! Jesús va dir-li textualment a Sant Pere “fes escriure tots els matisos del que acabes d’escoltar, fes redactar tot el que a més a més t’explicaré”. Ha d’haver-hi una segona carta i el Vaticà ho sap. L’FNAL i la Santa Seu volen desacreditar-me plegats. - Ser obstinat no et farà cap bé. El Vaticà nega l’epístola. No tens cap prova on fonamentar res. Si insisteixes en l’existència d’aquesta carta, faràs com ells, tenir una creença i prou. Amic meu, tu i la Santa Seu sou dues fes en una partida d’escacs en taules. - I què hauria de fer? - Et semblarà de guillats, però i si consultes... - Ja sé que em diràs - va interrompre en Granés al cenobita. - Per què no? Ell està demostrant ser molt deseixit trobant solucions a qualsevol problema. - Què m’estàs dient? Que parli amb una màquina? Amb un sistema lògic que ha creat qui més mal m’ha fet, l’FNAL Corporation? - Delfos cada cop té menys a veure amb aquesta multinacional. Ell potser et pugui donar la raó en tot això. - Ell opera sobre bases de dades que l’FNAL li ha introduït, no amb raonaments empírics que fan que jo cregui en més textos de Sant Pere. - Doncs tu ho has dit, que tu creguis, però això no vol dir que ho puguis demostrar. - Ho he d’admetre. Tens raó, caram! No ho puc demostrar, però el Vaticà tampoc no pot rebatre el contrari. La ciència no els està aliada. - Aquí molts pensen distint. Sembla ser que el Vaticà té la ciència de part seva. - Què vols dir-me? - Es comenta que han demostrat científicament l’existència de l’ànima. - Però què t’empatolles? Estàs malament de la xaveta? D’això no se’n pot parlar a la babalà. - Sols intento fer-te reflexionar. I si els nous descobriments psiquiàtrics donen la raó a la Santa Seu? - Els nous descobriments psiquiàtrics? M’estàs parlant dels SR? Dels absurds Somnis Repetitius producte dels psicotròpics de nova generació? - Com a consumidor saps molt bé que podria ser possible. - Però jo no he patit cap d’aquestes patologies, no he experimentat cap SR, cap somni repetitiu espiritual. - Potser no tinguis ànima – bromejà en Moore -. Jo sí que els he experimentat. - Ja conec el teu somni, una mort plena de malastrugues, de tortures, però per un somni que sovint es repeteix no voldràs fer-me creure en esperits. L’ànima sols és la consciència d’un mateix, una ficció inservible, no un fantasma ungit per un déu. - Això tampoc no ho pots demostrar, amic meu. En canvi, el Vaticà sembla haver trobat la prova de l’existència de l’ànima. Relaciona els efectes dels nous fàrmacs amb els somnis repetitius, amb somnis de vides passades, una fantasmagoria. - No siguis beneit! Et creus aquestes propagandes del Vaticà? – s’indignà en Granés –. La meva difunta muller Kiltum també patia somnis repetitius per causa dels psicotròpics, però mai no va afirmar que els esperits existissin. Si ara quatre insensats prediquen i escriuen això, no significa que tingui raó el sensacionalisme. També hi ha articles científics que diuen el contrari. Què passa? Que el Vaticà sols llegeix el que l’interessa? La recerca mai no ha estat objectiva. Si durant la Inquisició la Santa Seu cremava el saber, ara l’utilitza en bé seu, els SR o somnis repetitius en són exemples. - Potser tinguis raó- assentí el monjo per suavitzar i engomar la conversa –, però massa supòsits, massa punts foscos. Personalment crec que aquests somnis semblen provenir d’allò indicible, l’indefinible, del més enllà. - Bajanades! - En aquests somnis hi ha indicis del més enllà. - Per què? Perquè els afectats rememoren suposats avantpassats? No m’estranya que t’empassis aquesta collonada. Sent budista ho puc entendre, però tu t’has llegit el llibre La Mort de l’Ànima? - Coneixia el psiquiatre que el va escriure. - Ja sé que el coneixies. Ells ens posà en contacte, però respon a la pregunta. T’has llegit el seu treball? - Doncs no, no l’he llegit, no podria – va dir amb una malenconia plàcida. Una breu cremor li passà per l’estómac. En Granés, obsessionat, li passà per alt el patiment del bonze. - Fes-ho i entendràs el que ara et dic. El llibre explica amb fermesa la raó per la qual hi ha tants humans que pateixen somnis repetitius. Tot és conseqüència de la mescla dels psicotròpics de nova generació amb altres drogues. Per tant, res a veure amb l’ànima. Ja veus que el Vaticà sols en fa la seva lectura, la partidista. - Però els somnis sempre transcorren en entorns pretèrits relacionats amb l’afectat, potser en vides passades d’aquest – comentà en Peter encara recordant el seu amic psiquiatre. - Això, i com defensava el teu amic psiquiatre, sols evidencia que els nous psicotròpics provoquen en alguns individus somnis repetitius inspirats en el seu rerefons històric, no pas en reencarnacions. A més, aquesta idea del teu acòlit ha fet perdre molts guanys a les multinacionals farmacèutiques filials de l’FNAL. Sabies que la desaparició de l’autor de La Mort de l’Ànima va revestir tots els elements d’un complot? Ell va desaparèixer a Johannesburg quan estava investigant assumptes relacionats amb els somnis repetitius. Des d’aleshores, res se n’ha sabut d’ell. S’esvaí quan tornava l’automòbil que havia llogat. Qui sap qui el va fer desaparèixer? Les multinacionals farmacèutiques potser? Anunciar que els nous fàrmacs provocaven efectes secundaris, els SR, va fer-ho trontollar tot, tant les vendes de psicotròpics com les possibles futures inversions. - Doncs, si així fou, vigila amic meu – sentencià Peter amb agror pel passat, amb coneixement de causa -. Denuncia el que creguis oportú, però no caiguis en l’obstinació garbellant fum. La teva segona carta de Sant Pere podria ser el cas i potser els grans t’estiguin observant. - Per què em parles amb tanta seguretat? – preguntà en Granés abandonant les cabòries anteriors. Algun dia potser t’expliqui més coses de la meva vida, ara sols sàpigues que sé el que em dic. Vigila amic meu, vigila.

viernes, 5 de julio de 2013

Narcís Serra mal gestor financiero

Narcís Serra mal gestor financiero El expresidente de Caixa Catalunya, Narcís Serra, deberá comparecer el martes 16 de Julio ante el Parlament para dar explicaciones sobre la mala gestión financiera de dicha entidad. Independientemente que se demuestre su responsabilidad o no en el desastre económico de este banco, hay algo que debería aclarar Narcís Serra como antiguo dirigente del PSC, y es que regular las dietas de los altos cargos políticos como él sería una buena táctica para reducir riesgos de quiebra en los bancos. Las dietas equivalen a sueldos y sobresueldos encubiertos de esta nueva aristocracia del siglo XXI, nuestros dirigentes. Un sueldo normal de usted o mío contabilizan como renta y por lo tanto hay que declararlo para que nos resten el IRPF correspondiente, pero una dieta NO. Por lo tanto cuando un dirigente deja de serlo pero se hace presidente de una entidad bancaria de forma honorífica, como el señor Serra, cobra muchas dietas que pueden resultar mucho más rentables que una nómina ya que tales cobros no están sujetos a IRPF y por lo tanto, no hay que declararlos. Narcís Serra, exministro de defensa del PSOE y posterior presidente de Catalunya Caixa, ha cobrado fuertes dividendos por un cargo honorífico y no por meritocracia en económicas. Inicialmente Narcís Serra no ostentaba sueldo en Caixa Catalunya pero recibía a cambio muchas dietas que equivalían a una nómina con creces. Si la Constitución declara que todo español se merece iguales derechos, queda clara la desigualdad entre un pueblo que paga sueldo, dietas y regalos a otra minoría que dicta leyes para enriquecerse y acaba dirigiendo entidades bancarias hacia la quiebra. En fin, que éstas, las dietas, significan mucho dinero descontrolado que en nada pone a dieta a esta nueva aristocracia del S. XXI y que sí hace quebrar bancos que son rescatados con nuestros impuestos.

EL COMPLOT DELS DEUS (VIII)

PRIMERA CARTA DE SANT PERE ALS IGNORANTS - FRAGMENT últim - Jerusalem, any 31 d. C. El meu silenci imposà una llarga pausa al meu rabí. Algú passà per entre nosaltres, estàtues colpides pel gel immòbil, pel glaç d’un cop tan fort que ni sentia el seu dolor, sols confusió, impacte, pressió. El meu rabí m’acabava de batejar amb una veritat irreal, increïble, odiosa. Vaig reaccionar enrabiat. - Has utilitzat la gent?! – exclamà jo. - Vet aquí la veritat que ara em turmenta - afegí el natzorai amb to penedit. La veu se li esquerdà -. He volgut sols mostrar el camí de la felicitat. M'has de creure. No ha estat pas l'engany la meva intenció, sinó l'ànsia de millorar les coses pel bé de tots els pobres manipulats. És difícil fer-se entendre entre les multituds ignorants i famèliques, tu i jo som illetrats. Saps així, que cal arribar de manera senzilla a la gent per tal d’apropar-los al bé. Per assolir això cal una fe en un Déu que els pugui premiar o castigar. Entens ara què hem estat fent durant aquests últims anys? - Els hem estat enganyant! – posant la meva mà altre cop damunt l’acer - Els has deixat creure en miracles per tal d'estafar-los amb tota la teva ideologia. Gairebé no puc creure el que he escoltat - brandí el cap en signe de negació -. Conscient i premeditadament has utilitzat la fe per moure les TEVES espadades muntanyes!! - exclamí enrabiat. - Atura’t! La gent,... - No, no vull sentir-te més. - Escolta'm! – m’ordenà el mestre -. La gent vol creure allò que satisfà llurs anhels. La immensa majoria del poble viu en la pobresa i el desconeixement. En aquest mar d'ignorància, en aquesta immensitat de foscor, un Déu els pot marcar el bon camí. - Em desconcertes – refregant el puny de l’espasa dissimulat sota la capa -, ara sols veig falsedat en les teves paraules. Si els teus miracles no ho són, on està la teva força divina? On està el teu déu? On resta la salvació de tots nosaltres? - fent una pausa afegí enutjat - En què consisteix ara el teu missatge? - El meu missatge roman igual que abans. El meu missatge reclama la igualtat entre els homes per sortir d'aquesta societat classista i no equitativa. El meu missatge, psalmòdia vaga potser, vol il·lustrar als pobres per tal que es facin sentir i no siguin ignorats pels rics i poderosos. El meu missatge instiga als jueus a perseguir la llibertat amb una nova moral, justa i universal. El meu missatge utilitza a Déu com vaixell per arribar al poble i fer-los partícips de quelcom que difícilment assolirien d'una altra manera. El meu missatge és que tots fem pinya contra Roma i contra els seus aliats aquí. El meu missatge cerca anul·lar les principals frustracions humanes, l'ambició i els prejudicis. Aquestes dues xacres permeten que homes injusts i poderosos manipulin les masses en benefici propi. - I tu! Què has fet sinó? - l'interrompí mentre el rabí es feia enrere. Algú del carrer ens mirà -. Fingint miracles has estafat la credulitat dels qui volen seguir-te. Has manipulat multituds en favor d'una ideologia, una ideologia que ni teva és - vaig apartar la mà del ferro i em cobrí la cara amb les mans. L’observador passà de llarg -. No puc creure que tot això sigui cert,... de... dec estar somniant,... digues que és mentida, digues-m'ho! – el mestre se m'apropà al rostre. - Vull que entenguis per quina raó ho he fet. La ideologia justa i perfecta de Mo-Tse va fer fallida perquè sols fou això, una ideologia. Li mancà el recolzament d'una fe religiosa darrera. Amb aquesta, i fos quina fos la cultura que l'escoltés, hagués pogut escampar la seva ètica per arreu. Hauria creat un codi social universal per colonitzar tots els racons del planeta, una hiperconsciència. Amb ella, l'home practicaria la conformitat, la humilitat i l'altruisme,... les llavors d'una humanitat igualitària, sense ambicions i plena de felicitat. No creus que sols per aquest somni, valia la pena una dosi de por divina? - Ja no sé qui ets ni què representes. Intento copsar la teva idea, el teu somni, el teu objectiu,... però dubto dels teus mètodes. Potser hagués estat millor mantenir-me ignorant d’aquesta veritat teva. - Has de confiar altre cop en mi. La nostra fi és alliberar als jueus i posteriorment a tota la humanitat dels particularismes culturals, dels prejudicis que els encadenen i així construir una moral universal i una societat feliç. - Feliç? - Sí, feliç i enriolada. La felicitat és ensenyar la gent que no desitgin, felicitat és saber compartir amb els demés, felicitat és conformar-se i no ambicionar, felicitat és estimar-se els uns als altres, felicitat és perdre el bo per tenir el millor. Si compartiu, rebreu, si estimeu, sereu estimats. Sense egoisme no existiria la propietat, sense propietats no existirien les jerarquies i sense jerarquies no existiria la desigualtat i el desgavell. Entens que sense la religió, però, tota aquesta xarxa d'idees s'esvairia en el temps? La gent no trobaria força en practicar l'estima i la igualtat sinó pensés en la vigilància divina. Als humans ens cal la por i l'estima d'un Déu per ser justs, com la por i l'estima d'un pare per ser responsables. L'home no és pecador, se sent pecador. - Mestre, jo em sento decebut! – li digué pensant altre cop a matar-lo amb l’espasa -. La nostra amistat m'empeny a creure't, però els meus prejudicis fan que et defugi. - Els prejudicis són el plom que enfonsa la justícia i genera maldats allà on no hi són. Els prejudicis són els qui arruïnen l'honestedat humana quan davant familiars i veïns ocultem allò que creiem correcte, els prejudicis confonen bé per mal. - Jo sóc home de prejudicis – inconscientment vaig tornar a empunyar l’espasa -. No puc carregar amb el jou que m'has posat al damunt – li digué amb rotunditat -. No m'hi veig amb cor - el rabí s’adonà que el meu acer estava preparat. - Si em mates i no transmets la meva veritat, ningú podrà fer-ho. - Si et mato, mort seràs. - En tal cas – m’interrompí valent -, tot allò pel que hem lluitat també morirà i s'esvairà com la pluja en el llac. Decideix-te, què vols fer? – llençà el repte. - Com vols que ho sàpiga?! – li etzibà enrabiat -. Tot el que ara ets davant dels meus ulls podria estimbar tot allò que has creat. Si jo esbombés tot això a tort i a dret, podria anul·lar el teu somni. - Sí amic Cefes, podries, però pocs et creurien. La gent no es troba encara preparada. Caldran anys de canvis per poder descabdellar la meva intenció a la humanitat. Ara hem de fer trontollar els prejudicis que enclaustren el bé i el mal que ens ensenyen. Alliberem la humanitat posant en dubte els seus preceptes morals. Els prejudicis creen la injustícia per part dels qui es creuen virtuosos i amb el dret d'abominar el bé i el mal dels altres. Abandona els teus prejudicis, Cefes, allibera't i transmet totes les meves idees. Deixa la meva sang en altres mans. - Veig justes les teves paraules, veig bones les teves intencions - li contestà amb cert to de derrota mentre la meva mà abandonava definitivament l’acer -. Si et cal un recolzament, no m'hi negaré. T’he estat sempre fidel, no en serà aquest moment una excepció. - M'apaivaguen les teves paraules. - Potser així sigui, però si et volen engarjolar, no caldrà tanta retòrica. Si és cert que ensumes la mort, potser jo trobi també la meva al teu costat. - Tu no has de morir! - m'emmenà el meu mentor enèrgicament -. Si cal, renegaràs de mi en públic per tal que puguis portar a terme la teva tasca i donar testimoni de la meva veritat. - Renegar jo de tu? - Sí! - afegí solemnement el rabí -. D'aquesta manera la nostra ideologia tindrà un màrtir i un continuador. - Si jo renego de tu, i així quedo salvat de la condemna judaica, m'enfrontaré a la condemna de ma consciència. T'adones del que ara em demanes? - Si vols donar continuïtat a la nostra obra, negaràs tres cops abans no canti el gall. - Però... - Prou! M’has jurat fidelitat. Negaràs si cal. - Teu és el desig que ho faci, meva la voluntat traïda - afegí amb resignació. El mestre em mirà els ulls amb solemnitat. A l'endemà l'arrestarien i molts de nosaltres fugiríem per salvar la pell. Joan, el seu deixeble estimat, l’intentaria defensar, però al final, i sorprès amb poca roba, escaparia nu pel bosc. Jo aniria corrent davant d’ell recordant el final d’aquesta conversa, rememorant l'última consigna que el meu natzorai em va fer saber. >> No et sentis coaccionat Cefes, confia en la teva fe. Sols pensa una cosa, potser un dia l'home serà capaç d'explicar tot el que l'envolta. Si tal és el cas, la imatge del nostre déu es veurà allunyada de la Terra. Ni déu ni la fe podran fonamentar una moral universal. Aleshores, qui es faci seguidor nostre, caldrà que ho faci, no per una fe en el més enllà, sinó per una convicció ferma i pròpia en una ètica vàlida per a tots, una consciència universal. En aquell moment caldrà que faci acte de presència el teu testimoni i les cartes que dictaràs per explicar qui vaig ser realment. Som analfabets però no incultes. Fes escriure tots els matisos del que acabes d’escoltar, fes redactar amb ondulació cal·ligràfica tot el que a més a més t’explicaré. Nosaltres, illetrats de la terra, posseïm la veritat. Deixa’n testimoni sense por i guarda el secret fins que els teus predecessors vegin que les profecies s’han fet realitat i jo torni a ser entre vosaltres. Cefes, sobre les teves espatlles vull aixecar la meva comunitat, malgrat amb aquesta originem un Déu per als ignorants.

EL COMPLOT DELS DEUS (VII)

L’AVENC DEL SILENCI El savi canvia d’opinió sempre que és indispensable, però el ximple s’entossudeix en l’error (Proverbi indi) Muchos tragos son la vida, uno solo la muerte (Miguel Hernández) En Peter Moore va rebre un missatge via xarxa, era el seu amic, el doctor Granés. Dies havien passat de la conversa entre ells dos. El científic no havia estat delicat amb el monjo i recordar-li el passat havia encetat antigues ferides. En Moore, dolgut, que no ofès, havia optat pel silenci. Sabia per experiència que les escalfors verbals solen refredar-se si deixes que treballi el gran guaridor de tot, el temps. Delfos vigilava. << Durant la nostra última conversa no vaig ser massa subtil, ho sé. Recordar-te el teu passat no fou oportú. Et prego, i per escrit, perdó pel meu caràcter tan directe i rústic. Trobo a faltar la teva complicitat, més ara que tinc por. Els anys em pesen cada dia més, seixanta, la vida em cau a sobre. La meva jovenívola efervescència va perdent embranzida, les cames se’m cansen, els braços em cauen esllanguits com un salze ploraner. No tinc forces, sí molta fatiga. La raó? Diferents mals s’apoderen del meu cos, potser massa vida austera al Marroc, massa desert, massa pols pel camí. Tractaments i més tractaments i la cosa no millora. Estic perdent la fe en la medicina, en els metges ja fa anys. Ells, bords enginyers del cos humà, sols saben aproximar-se a la dolença sense encertar però, la realitat: cansament i envelliment. Ara provaran, i de manera extraoficial, una inoculació d’ARN modificat. Prové dels Estats Units, alguna patent multinacional amb grans esperances d’èxit. Que em facin el que vulguin. Si el cos s’esmorteeix, la ment encara em segueix responent. Ella em permet pensar i escriure el que batega per les neurones, idees en contra els grans. La vella dama, la finalitat de la vida, l’obscuritat absoluta, la mort, pot estar-me esperant a qualsevol cantonada per fer-me callar. Ben bé em trobo en un avenc del silenci. Necessito parlar amb tu. Fes-me saber el mateix >>.

martes, 2 de julio de 2013

ALBERT RIVERA SENSE ESTUDIS

ALBERT RIVERA SENSE ESTUDIS Criticar sempre a l’oposició, i mai no reconèixer els seus mèrits, és senyal de no saber veure els defectes propis, i ja se sap que alguns polítics practiquen l’art d’ocultar les pífies pròpies denunciant que són els demés qui en tenen. El col·legi El Jardí de Granollers, escola d’ensenyament respectuosa, crítica i de bon nivell, va tenir com alumne al líder de Ciutadans, Albert Rivera. Resulta del tot paradoxal el que aquest jove no va aprendre dels docents d’aquest centre. Aquesta escola catalana no li va ensenyar mai a fer una primera campanya electoral en pilotes, no li va ensenyar a cridar l’atenció per aconseguir vots oportunistes, no li va ensenyar a guanyar debats a la facultat defensant el contrari del que ell pensava, no li va ensenyar a ser el cap visible d’un partit pagat per un altre Albert, el Boadella, no li va ensenyar a no respectar el que la majoria d’un poble ha votat en un Parlament, no li va ensenyar a atacar un dret a decidir amb iguals arguments que un altre partit, el PP, i per últim, no li va ensenyar a creure’s amb la certesa absoluta per desitjar imposar-la a tots els altres catalans que no pensen com ell. La veritat, coneixent com conec l’excel·lent escola El Jardí de Granollers, em sembla increïble que l’exalumne Albert Rivera tingui tan poques idees pròpies i esdevingui un plagi tan simple del PP atacant, com ells, el que una majoria de catalans desitja, clar que la intel·ligència sempre ha fet por als totalitaris i el que molts polítics no tenen al cap ho tenen a la laringe. Fora bonic que quan en Rivera deixés el seu escó es dediqués al que més li agrada, la comèdia, però repetint abans un cursos al Jardí on li van intentar ensenyar humilitat, respecte i a ser un mateix.