DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA

sábado, 6 de julio de 2013

EL COMPLOT DELS DEUS (IX)

RESURRECCIÓ Casa familiar del doctor Granés, Vila-rodona (Tarragona), abril de 2026 Ens preguntem per la llibertat pel simple fet que la nostra essència, l’ànima, n’és la resposta (P. Moore) Una injustícia feta a una sola persona, és una amenaça per a tots (Montesquieu) Saltà l’alarma i Delfos s’activà. Ell, el gran cervell cibernètic de l’FNAL Corporation, estava programat per interceptar qualsevol videoconferència d’interès per a la multinacional. En Granés n’era diana. Mentre sonava amb insistència el terminal de comunicacions a casa del doctor Granés. Assegut davant la pantalla, accedí a aquella trucada procedent de Myanmar. El missatge que aquest envià a Peter cridava ajut. Un pot de llapis es trabucar, el científic, ansiós, sense voler, l’havia fet rodolar per damunt la taula. - Com estàs? – preguntà en Peter amb veu mel·líflua. - Abatut, baldat... Fart! - Saps què tens? - Fa unes setmanes que m’ho van diagnosticar. T’ho imagines? - Penso que sí. - Sembla que la cosa va per llarg. - Vols compartir-ho? - Sóc capaç jo sol de plànyer-me’n. No hi pateixis. Ara mateix prefereixo que distreguis la meva ment, conversem? - N’estàs segur? - Ja t’ho he dit. Prefereixo gaudir de la teva ment, no pas de la teva compassió. Davant de les noves em cal ordenar més les idees que no pas explicar-te els detalls morbosos de la meva malparada salut. T’hi avens? - Si així m’ho demanes – assentí en Peter comprenent el desig del seu amic. - Doncs parlem de les bones noves en contra els capsigranys. - La gran notícia? - Cert, la que em reconforta davant els més olles. Ells han perdut la batalla. - Quan vas saber-ho? - La setmana passada. - I què et sembla? - Un regal de la providència, un missatge diví – respongué en Granés amb ironia. - Creus que serà definitiu? - Home, tu què creus? Una inscripció en arameu sobre una caixa fúnebre del segle I que indiqui que el nom del difunt era el pare de Jesús, Josep, pare de Jesús el Messies, esdevé la prova taxativa que el rabí va existir, esdevé l’indici d’una segona carta dictada per Sant Pere oculta en la biblioteca privada del Vaticà. - Però Sant Josep finà abans no prediqués Jesús, abans no declarar-se Messies, com expliques aleshores la inscripció de Jesús el Messies? - Fou posterior a la mort de Jesús, li afegiren després com era costum. - Benvolgut amic, vius massa encaboriat en tot això. - I tu, no faries el mateix? El Vaticà diu que menteixo en l’assumpte d’una segona carta de Sant Pere i mou molts fils per desacreditar-me. - Quins fils? - Els de certa multinacional - en Granés s’aturà. - Explica’t. - Pensa, qui més ha intentat desacreditar-me científicament? - L’FNAL? - Per tant... - Vols fer-me pensar que la Santa Seu controla la majoria de les accions d’aquesta multinacional? - Oi tant! Què en dubtes? - Home? - Si més no és un bon supòsit. El Vaticà no pot desmentir-me pel camí de la fe. Jo argumento amb fets, ells amb un Déu. Si ara és la ciència de l’FNAL qui em desautoritza, ells guanyen i no s’embruten. Creu-me, l’epístola de Sant Pere existeix. - Crec que tota la pressió que has rebut no et permet percebre amb objectivitat el que t’està passant i potser estiguis forçant els arguments. - La carta és un fet, caram! Jesús va dir-li textualment a Sant Pere “fes escriure tots els matisos del que acabes d’escoltar, fes redactar tot el que a més a més t’explicaré”. Ha d’haver-hi una segona carta i el Vaticà ho sap. L’FNAL i la Santa Seu volen desacreditar-me plegats. - Ser obstinat no et farà cap bé. El Vaticà nega l’epístola. No tens cap prova on fonamentar res. Si insisteixes en l’existència d’aquesta carta, faràs com ells, tenir una creença i prou. Amic meu, tu i la Santa Seu sou dues fes en una partida d’escacs en taules. - I què hauria de fer? - Et semblarà de guillats, però i si consultes... - Ja sé que em diràs - va interrompre en Granés al cenobita. - Per què no? Ell està demostrant ser molt deseixit trobant solucions a qualsevol problema. - Què m’estàs dient? Que parli amb una màquina? Amb un sistema lògic que ha creat qui més mal m’ha fet, l’FNAL Corporation? - Delfos cada cop té menys a veure amb aquesta multinacional. Ell potser et pugui donar la raó en tot això. - Ell opera sobre bases de dades que l’FNAL li ha introduït, no amb raonaments empírics que fan que jo cregui en més textos de Sant Pere. - Doncs tu ho has dit, que tu creguis, però això no vol dir que ho puguis demostrar. - Ho he d’admetre. Tens raó, caram! No ho puc demostrar, però el Vaticà tampoc no pot rebatre el contrari. La ciència no els està aliada. - Aquí molts pensen distint. Sembla ser que el Vaticà té la ciència de part seva. - Què vols dir-me? - Es comenta que han demostrat científicament l’existència de l’ànima. - Però què t’empatolles? Estàs malament de la xaveta? D’això no se’n pot parlar a la babalà. - Sols intento fer-te reflexionar. I si els nous descobriments psiquiàtrics donen la raó a la Santa Seu? - Els nous descobriments psiquiàtrics? M’estàs parlant dels SR? Dels absurds Somnis Repetitius producte dels psicotròpics de nova generació? - Com a consumidor saps molt bé que podria ser possible. - Però jo no he patit cap d’aquestes patologies, no he experimentat cap SR, cap somni repetitiu espiritual. - Potser no tinguis ànima – bromejà en Moore -. Jo sí que els he experimentat. - Ja conec el teu somni, una mort plena de malastrugues, de tortures, però per un somni que sovint es repeteix no voldràs fer-me creure en esperits. L’ànima sols és la consciència d’un mateix, una ficció inservible, no un fantasma ungit per un déu. - Això tampoc no ho pots demostrar, amic meu. En canvi, el Vaticà sembla haver trobat la prova de l’existència de l’ànima. Relaciona els efectes dels nous fàrmacs amb els somnis repetitius, amb somnis de vides passades, una fantasmagoria. - No siguis beneit! Et creus aquestes propagandes del Vaticà? – s’indignà en Granés –. La meva difunta muller Kiltum també patia somnis repetitius per causa dels psicotròpics, però mai no va afirmar que els esperits existissin. Si ara quatre insensats prediquen i escriuen això, no significa que tingui raó el sensacionalisme. També hi ha articles científics que diuen el contrari. Què passa? Que el Vaticà sols llegeix el que l’interessa? La recerca mai no ha estat objectiva. Si durant la Inquisició la Santa Seu cremava el saber, ara l’utilitza en bé seu, els SR o somnis repetitius en són exemples. - Potser tinguis raó- assentí el monjo per suavitzar i engomar la conversa –, però massa supòsits, massa punts foscos. Personalment crec que aquests somnis semblen provenir d’allò indicible, l’indefinible, del més enllà. - Bajanades! - En aquests somnis hi ha indicis del més enllà. - Per què? Perquè els afectats rememoren suposats avantpassats? No m’estranya que t’empassis aquesta collonada. Sent budista ho puc entendre, però tu t’has llegit el llibre La Mort de l’Ànima? - Coneixia el psiquiatre que el va escriure. - Ja sé que el coneixies. Ells ens posà en contacte, però respon a la pregunta. T’has llegit el seu treball? - Doncs no, no l’he llegit, no podria – va dir amb una malenconia plàcida. Una breu cremor li passà per l’estómac. En Granés, obsessionat, li passà per alt el patiment del bonze. - Fes-ho i entendràs el que ara et dic. El llibre explica amb fermesa la raó per la qual hi ha tants humans que pateixen somnis repetitius. Tot és conseqüència de la mescla dels psicotròpics de nova generació amb altres drogues. Per tant, res a veure amb l’ànima. Ja veus que el Vaticà sols en fa la seva lectura, la partidista. - Però els somnis sempre transcorren en entorns pretèrits relacionats amb l’afectat, potser en vides passades d’aquest – comentà en Peter encara recordant el seu amic psiquiatre. - Això, i com defensava el teu amic psiquiatre, sols evidencia que els nous psicotròpics provoquen en alguns individus somnis repetitius inspirats en el seu rerefons històric, no pas en reencarnacions. A més, aquesta idea del teu acòlit ha fet perdre molts guanys a les multinacionals farmacèutiques filials de l’FNAL. Sabies que la desaparició de l’autor de La Mort de l’Ànima va revestir tots els elements d’un complot? Ell va desaparèixer a Johannesburg quan estava investigant assumptes relacionats amb els somnis repetitius. Des d’aleshores, res se n’ha sabut d’ell. S’esvaí quan tornava l’automòbil que havia llogat. Qui sap qui el va fer desaparèixer? Les multinacionals farmacèutiques potser? Anunciar que els nous fàrmacs provocaven efectes secundaris, els SR, va fer-ho trontollar tot, tant les vendes de psicotròpics com les possibles futures inversions. - Doncs, si així fou, vigila amic meu – sentencià Peter amb agror pel passat, amb coneixement de causa -. Denuncia el que creguis oportú, però no caiguis en l’obstinació garbellant fum. La teva segona carta de Sant Pere podria ser el cas i potser els grans t’estiguin observant. - Per què em parles amb tanta seguretat? – preguntà en Granés abandonant les cabòries anteriors. Algun dia potser t’expliqui més coses de la meva vida, ara sols sàpigues que sé el que em dic. Vigila amic meu, vigila.

No hay comentarios:

Publicar un comentario