DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA / + LOGICA

viernes, 5 de julio de 2013

EL COMPLOT DELS DEUS (VIII)

PRIMERA CARTA DE SANT PERE ALS IGNORANTS - FRAGMENT últim - Jerusalem, any 31 d. C. El meu silenci imposà una llarga pausa al meu rabí. Algú passà per entre nosaltres, estàtues colpides pel gel immòbil, pel glaç d’un cop tan fort que ni sentia el seu dolor, sols confusió, impacte, pressió. El meu rabí m’acabava de batejar amb una veritat irreal, increïble, odiosa. Vaig reaccionar enrabiat. - Has utilitzat la gent?! – exclamà jo. - Vet aquí la veritat que ara em turmenta - afegí el natzorai amb to penedit. La veu se li esquerdà -. He volgut sols mostrar el camí de la felicitat. M'has de creure. No ha estat pas l'engany la meva intenció, sinó l'ànsia de millorar les coses pel bé de tots els pobres manipulats. És difícil fer-se entendre entre les multituds ignorants i famèliques, tu i jo som illetrats. Saps així, que cal arribar de manera senzilla a la gent per tal d’apropar-los al bé. Per assolir això cal una fe en un Déu que els pugui premiar o castigar. Entens ara què hem estat fent durant aquests últims anys? - Els hem estat enganyant! – posant la meva mà altre cop damunt l’acer - Els has deixat creure en miracles per tal d'estafar-los amb tota la teva ideologia. Gairebé no puc creure el que he escoltat - brandí el cap en signe de negació -. Conscient i premeditadament has utilitzat la fe per moure les TEVES espadades muntanyes!! - exclamí enrabiat. - Atura’t! La gent,... - No, no vull sentir-te més. - Escolta'm! – m’ordenà el mestre -. La gent vol creure allò que satisfà llurs anhels. La immensa majoria del poble viu en la pobresa i el desconeixement. En aquest mar d'ignorància, en aquesta immensitat de foscor, un Déu els pot marcar el bon camí. - Em desconcertes – refregant el puny de l’espasa dissimulat sota la capa -, ara sols veig falsedat en les teves paraules. Si els teus miracles no ho són, on està la teva força divina? On està el teu déu? On resta la salvació de tots nosaltres? - fent una pausa afegí enutjat - En què consisteix ara el teu missatge? - El meu missatge roman igual que abans. El meu missatge reclama la igualtat entre els homes per sortir d'aquesta societat classista i no equitativa. El meu missatge, psalmòdia vaga potser, vol il·lustrar als pobres per tal que es facin sentir i no siguin ignorats pels rics i poderosos. El meu missatge instiga als jueus a perseguir la llibertat amb una nova moral, justa i universal. El meu missatge utilitza a Déu com vaixell per arribar al poble i fer-los partícips de quelcom que difícilment assolirien d'una altra manera. El meu missatge és que tots fem pinya contra Roma i contra els seus aliats aquí. El meu missatge cerca anul·lar les principals frustracions humanes, l'ambició i els prejudicis. Aquestes dues xacres permeten que homes injusts i poderosos manipulin les masses en benefici propi. - I tu! Què has fet sinó? - l'interrompí mentre el rabí es feia enrere. Algú del carrer ens mirà -. Fingint miracles has estafat la credulitat dels qui volen seguir-te. Has manipulat multituds en favor d'una ideologia, una ideologia que ni teva és - vaig apartar la mà del ferro i em cobrí la cara amb les mans. L’observador passà de llarg -. No puc creure que tot això sigui cert,... de... dec estar somniant,... digues que és mentida, digues-m'ho! – el mestre se m'apropà al rostre. - Vull que entenguis per quina raó ho he fet. La ideologia justa i perfecta de Mo-Tse va fer fallida perquè sols fou això, una ideologia. Li mancà el recolzament d'una fe religiosa darrera. Amb aquesta, i fos quina fos la cultura que l'escoltés, hagués pogut escampar la seva ètica per arreu. Hauria creat un codi social universal per colonitzar tots els racons del planeta, una hiperconsciència. Amb ella, l'home practicaria la conformitat, la humilitat i l'altruisme,... les llavors d'una humanitat igualitària, sense ambicions i plena de felicitat. No creus que sols per aquest somni, valia la pena una dosi de por divina? - Ja no sé qui ets ni què representes. Intento copsar la teva idea, el teu somni, el teu objectiu,... però dubto dels teus mètodes. Potser hagués estat millor mantenir-me ignorant d’aquesta veritat teva. - Has de confiar altre cop en mi. La nostra fi és alliberar als jueus i posteriorment a tota la humanitat dels particularismes culturals, dels prejudicis que els encadenen i així construir una moral universal i una societat feliç. - Feliç? - Sí, feliç i enriolada. La felicitat és ensenyar la gent que no desitgin, felicitat és saber compartir amb els demés, felicitat és conformar-se i no ambicionar, felicitat és estimar-se els uns als altres, felicitat és perdre el bo per tenir el millor. Si compartiu, rebreu, si estimeu, sereu estimats. Sense egoisme no existiria la propietat, sense propietats no existirien les jerarquies i sense jerarquies no existiria la desigualtat i el desgavell. Entens que sense la religió, però, tota aquesta xarxa d'idees s'esvairia en el temps? La gent no trobaria força en practicar l'estima i la igualtat sinó pensés en la vigilància divina. Als humans ens cal la por i l'estima d'un Déu per ser justs, com la por i l'estima d'un pare per ser responsables. L'home no és pecador, se sent pecador. - Mestre, jo em sento decebut! – li digué pensant altre cop a matar-lo amb l’espasa -. La nostra amistat m'empeny a creure't, però els meus prejudicis fan que et defugi. - Els prejudicis són el plom que enfonsa la justícia i genera maldats allà on no hi són. Els prejudicis són els qui arruïnen l'honestedat humana quan davant familiars i veïns ocultem allò que creiem correcte, els prejudicis confonen bé per mal. - Jo sóc home de prejudicis – inconscientment vaig tornar a empunyar l’espasa -. No puc carregar amb el jou que m'has posat al damunt – li digué amb rotunditat -. No m'hi veig amb cor - el rabí s’adonà que el meu acer estava preparat. - Si em mates i no transmets la meva veritat, ningú podrà fer-ho. - Si et mato, mort seràs. - En tal cas – m’interrompí valent -, tot allò pel que hem lluitat també morirà i s'esvairà com la pluja en el llac. Decideix-te, què vols fer? – llençà el repte. - Com vols que ho sàpiga?! – li etzibà enrabiat -. Tot el que ara ets davant dels meus ulls podria estimbar tot allò que has creat. Si jo esbombés tot això a tort i a dret, podria anul·lar el teu somni. - Sí amic Cefes, podries, però pocs et creurien. La gent no es troba encara preparada. Caldran anys de canvis per poder descabdellar la meva intenció a la humanitat. Ara hem de fer trontollar els prejudicis que enclaustren el bé i el mal que ens ensenyen. Alliberem la humanitat posant en dubte els seus preceptes morals. Els prejudicis creen la injustícia per part dels qui es creuen virtuosos i amb el dret d'abominar el bé i el mal dels altres. Abandona els teus prejudicis, Cefes, allibera't i transmet totes les meves idees. Deixa la meva sang en altres mans. - Veig justes les teves paraules, veig bones les teves intencions - li contestà amb cert to de derrota mentre la meva mà abandonava definitivament l’acer -. Si et cal un recolzament, no m'hi negaré. T’he estat sempre fidel, no en serà aquest moment una excepció. - M'apaivaguen les teves paraules. - Potser així sigui, però si et volen engarjolar, no caldrà tanta retòrica. Si és cert que ensumes la mort, potser jo trobi també la meva al teu costat. - Tu no has de morir! - m'emmenà el meu mentor enèrgicament -. Si cal, renegaràs de mi en públic per tal que puguis portar a terme la teva tasca i donar testimoni de la meva veritat. - Renegar jo de tu? - Sí! - afegí solemnement el rabí -. D'aquesta manera la nostra ideologia tindrà un màrtir i un continuador. - Si jo renego de tu, i així quedo salvat de la condemna judaica, m'enfrontaré a la condemna de ma consciència. T'adones del que ara em demanes? - Si vols donar continuïtat a la nostra obra, negaràs tres cops abans no canti el gall. - Però... - Prou! M’has jurat fidelitat. Negaràs si cal. - Teu és el desig que ho faci, meva la voluntat traïda - afegí amb resignació. El mestre em mirà els ulls amb solemnitat. A l'endemà l'arrestarien i molts de nosaltres fugiríem per salvar la pell. Joan, el seu deixeble estimat, l’intentaria defensar, però al final, i sorprès amb poca roba, escaparia nu pel bosc. Jo aniria corrent davant d’ell recordant el final d’aquesta conversa, rememorant l'última consigna que el meu natzorai em va fer saber. >> No et sentis coaccionat Cefes, confia en la teva fe. Sols pensa una cosa, potser un dia l'home serà capaç d'explicar tot el que l'envolta. Si tal és el cas, la imatge del nostre déu es veurà allunyada de la Terra. Ni déu ni la fe podran fonamentar una moral universal. Aleshores, qui es faci seguidor nostre, caldrà que ho faci, no per una fe en el més enllà, sinó per una convicció ferma i pròpia en una ètica vàlida per a tots, una consciència universal. En aquell moment caldrà que faci acte de presència el teu testimoni i les cartes que dictaràs per explicar qui vaig ser realment. Som analfabets però no incultes. Fes escriure tots els matisos del que acabes d’escoltar, fes redactar amb ondulació cal·ligràfica tot el que a més a més t’explicaré. Nosaltres, illetrats de la terra, posseïm la veritat. Deixa’n testimoni sense por i guarda el secret fins que els teus predecessors vegin que les profecies s’han fet realitat i jo torni a ser entre vosaltres. Cefes, sobre les teves espatlles vull aixecar la meva comunitat, malgrat amb aquesta originem un Déu per als ignorants.

No hay comentarios:

Publicar un comentario