DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA

jueves, 22 de agosto de 2013

EL COMPLOT DELS DÉUS (XII)

LA CRISI Chicago, Reunió del Gran Comitè de l’FNAL Corporation, febrer de 2030 No olvides que la unidad es síntoma de vida: desunirse es putrefacción, señal cierta de ser un cadáver (Josemaría Escrivá de Balaguer) Si l’energia és l’alfa i l’omega del poder mundial, resulta òbvia la guerra pel petroli (Granés) Potser el regne del Cel estigui fonamentat en la justícia, però el regne de la Terra es basa en el petroli (Ernest Bevin) Una sala ostentosa, mobles de color negre i de perfils rectes. Parets salmó fosc, una taula llarga, cap finestral, llum minsa, grassa, baf blanc blavós. El fum dels havans suspès per l’espai dibuixava fractals, irrespirable. Dotze homes al voltant del taulell restaven aclofats còmodament sobre les seves poltrones. Mudats tots ells, camalluents, obesos, setantaires, de bona posició, se’ls veia adinerats, conservadors. Portaven una estona conversant sobre finances quan intercedí el més veterà, un individu de cos farcit, congestionat, gairebé sense coll, de gran papada, galtes considerables, flàccides, llavis molsuts, bosses als ulls, inflades, morades. A dalt del seu tot, com un Buda, una rodona clepsa calba brunyia, era el Cap de l’FNAL Corporation. - Membres del Comitè - incorporant-se una mica, li tremolà la papada -, perdonin que els interrompi, jo començaria la reunió – assentiren la resta de membres i l’enrenou de trobada va anar passant a la calma -. Ara que tothom ja està a seient aniré directa a l’assumpte. Delfos, com vostès ja saben, s’ha convertit en una eina molt potent. - Cert – afegí un membre xinès d’aire escolar repel·lent, de veu nasal, ensopida, amb ulleres de cul de got moda del moment -, gràcies a un conjunt d’empreses meves, entén i tradueix la majoria de llengües conegudes del món tot i aprenent cada dia més en qualsevol disciplina com història, ciència, religió, art o fins i tot psicologia humana. - Moltes gràcies – displicent el Cap -, però això es fa secundari. El que més ens interessa és el seu control sobre les fonts d’informació. El problema és que Delfos no ha pogut evitar que la NET, la Nova Teoria Global en Física, tot i que perillosa, sigui cada dia més coneguda. Nosaltres l’hem mantinguda lluny dels mitjans però els teòrics europeus, inconscients en part del risc, l’han penjat a la xarxa. Això li està donant una popularitat que no havíem previst i molts ens acusen que no hem fet tots els deures per resoldre la crisi energètica mundial. - I doncs? – inquirí el membre xinès. - Senyors! – imposà amb posat resolutiu el Cap - Som aquí per ratificar el que vam acordar fa uns anys. Les dificultats tècniques de la nostra central energètica, el nostre TAQ, tot i que iguals a les que pateix el de Ginebra, han estat superades. Ara tots sabem que el nostre TAQ i l’europeu poden generar molta energia amb unes despeses mínimes. Potser sigui hora que anunciem la NET no com a teoria no resolta, sinó com a realitat pràctica lliurant el TAQ d’Europa del seu escull tècnic. - Però – comentà un membre àrab tot refilant-se un bigoti espès i humit -, vam acordar fa sis anys, que no faríem públics aquests resultats fins al 2034. Per què avançar la notícia? No estem preparats. Per què no continuar potenciant l’ús de l’energia nuclear? Amb ella s’ha reduït en gran mesura el maleït consum del petroli. - Això ha deixat de ser prudent – contestà el Cap. - Per? - Massa perillós. El terrorisme internacional s’alimenta del principal residu radioactiu de les centrals, el plutoni. Aquest fet ha estat a punt d’esguerrar l’equilibri mundial. - Com? – inquirí tossint un membre xuclat, de veu rogallosa, abaritonada i d’estossecs aparatosos, bronquítics, de fumador amb pal·lidesa de pell verdosa, de fluorescent de despatx resclosit. - Vostès encara no en tenen notícia, però els serveis secrets van descobrir no fa massa que un complot islàmic pretenia detonar un míssil nuclear a cent quilòmetres d’alçada. Tal atemptat, malgrat que llunyà i sense efectes radioactius sobre la població humana, hauria representat un cop de gràcia en contra els interessos nord-americans i nostres. Sortosament l’intent fou aturat. - No veig que una explosió tan llunyana ens hagués d’esporuguir – comentà l’àrab -. Sense efectes radioactius, d’on vindria el mal? - Una detonació així provocaria camps electromagnètics que anul·larien tots els satèl·lits i sistemes de comunicacions incloent a Delfos en el paquet. En tal cas, els serveis militars es trobarien amb el cul enlaire i cap potència mundial podria executar els seus plans de defensa. Els sistemes GPS, les radiofreqüències i totes les comunicacions per ràdio restarien esgavellats en un caos definitiu. Com veuen la descoberta i aturada d’aquest complot aconsella reduir tota activitat nuclear. L’urani mai no ha significat la solució al problema de la crisi energètica mundial, en tot cas en serà el malson. - Però per endegar l’energia taquiònica pel món ens caldrien unes inversions monstruoses – digué un membre afroamericà d’ulls rogencs, de retina groguenca, cabells escarolats – El millor fora impulsar l’economia de l’hidrogen. El TAQ ha d’esperar. - L’hidrogen té encara molts problemes – sentencià el Cap- . Si observem els càlculs realitzats per Delfos els motors d’hidrogen no han assolit els èxits profetitzats. Es requereix més energia liquant i comprimint el gas que la que s’obté després. Al final resulta de quatre a vuit vegades més car que els hidrocarburs. A més l’hidrogen és molt escàs i caldria obtenir-lo dels propis hidrocarburs malbaratant-los. En resum, l’hidrogen tampoc no comportarà la solució al problema energètic mundial. No tenim més remei que presentar abans del previst la nostra troballa, el TAQ, i la NET que el recolza. Sense energia el món i les nostres empreses s’aturaran, quedaran immòbils. - No estem preparats – donant un cop sobre la taula l’afroamericà amb la còrnia encara més sanguinolenta -. Podem replantejar-nos impulsar novament les energies renovables. - Benvolgut membre – li contestà el Cap amb gest ample -, això ja s’ha experimentat més d’un cop i pesa més la ignorància dels ecologistes que no pas la realitat. Aquestes energies són diluïdes, deliqüescents, inconstants i disperses. Elles no solucionen el problema de manera global. Vegi els càlculs que Delfos ha actualitzat al respecte – aparegueren uns hologrames al mig de la taula. - I construir plantes geotèrmiques en els fons oceànics a peu de les dorsals – insistí l’afroamericà -. Fa uns anys es va aprovar un projecte al Japó. - I encara és això, un projecte – el va interrompre de nou el Cap -. Intentar captar l’energia de volcans a més de tres mil metres de fondària és, ara per ara, poc o gens rendible. No tenim més remei, i sense dilació, que implantar l’energia taquiònica. La crisi energètica se’ns ha avançat en el calendari, entenen ara la raó d’aquesta reunió? Les expectatives de petroli i gas que havíem previst fa uns anys, no s’han complert, i ara la demanda internacional d’hidrocarburs és exageradament superior a la seva producció. Si en el 2015 la demanda va començar a superar puntualment a la producció, ara la cosa ha marxat de mare. Mirin els informes que ara Delfos els mostrarà – més hologrames foren mostrats al centre de la taula -. Segons el Sistema la reconversió energètica seria força ràpid. En cosa d’un parell d’anys es podrien transformar totes les centrals tèrmiques i nuclears en centrals taquiòniques, en TAQs. S’adonen ara del fàcil que resultaria? Ens urgeix prendre la iniciativa abans no ho faci Europa, Brasil, Xina o l’Índia. Diversos pensadors europeus comencen a ser escoltats per arreu. En Granés és el més emblemàtic. - Tant ens ha d’atabalar aquest xitxarel·lo? – es queixà un altre membre de pell iodada, hispà, amb la cara gravada com de verola, fastigosament bonyeguda – Podem filtrar a premsa més draps bruts d’en Granés i enfonsar la seva credibilitat. Ara mateix es troba en empat tècnic davant el Vaticà. En Granés, savi vell, pansit i obstinat, parla d’una segona carta de Sant Pere que no existeix. Serà molt fàcil desacreditar-lo. - Desacreditar-lo ja es va fer un cop – intercedí el Cap -, repetir el mateix despertaria sospites i els mitjans ens podrien acusar de manipuladors. - I què ens poden fer? – inquirí el llatí - Nosaltres ja controlem la majoria dels poders, fins i tot els paguem les campanyes electorals. Els republicans la cobren directament de l’FNAL i els demòcrates d’una filial nostra. En fi, que el més similar a un polític republicà és un de demòcrata, semblen ampolles buides, tots són iguals, sols contenen aire, no pas continguts, esdevenen una divisió inservible per a la democràcia, uns contrapesos lactants de la mateixa llet, la mediocritat i l’ambició. Guanyi qui guanyi, sempre s’avenen a les nostres. - Però no podem pensar sols en el nostre país – afegí el Cap -. Europa s’ha consolidat en un gran i potent règim, i no sols ella, tot el sud-est asiàtic, la Xina, l’Índia i Brasil també. Ja no podem anar a la nostra com antany. Ens cal avançar els plans previstos i sortir-ne amb elegància. El TAQ i les centrals taquiòniques són ara mateix una prioritat peremptòria. Delfos podrà gestionar tot aquest monstre mentre nosaltres hi tindrem gran responsabilitat a perpetuar. Cal que ho votem avui.

No hay comentarios:

Publicar un comentario