DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA

sábado, 7 de septiembre de 2013

EL COMPLOT DELS DÉUS (XV)

DUBTES Ens passem la vida corrent davant la mort sabent que ella sempre ens atraparà (Granés) El matí era clar, transparent com un cristall de roca, radiant, net. De camí al centre de telecomunicacions s’ensumava l’olor d’alguna fumerola mandrosa que sortia d’alguna cuina, un foc de rostolls rogencs cremant somorts. En Peter, home perfumat, límpid, de gustos refinats, ho trobà brut, espesseït, desagradable, oliós. Aquell jorn tot ho percebia aspre i negatiu. Amb l’urpa de la fi d’en Granés clavada al seu dolor, sentia en el seu interior com un pes de contorns imprecisos. Amb una gran solitud sobre les seves cames, arronsat de gropes, continuà decidit en direcció al centre de telecomunicacions, aquell edifici gris, de plata bruta, de tall comunista, de caixa de llumins austera. Allí es sentiria recollit de la cridòria urbana, silenciat del xivarri del carrer, connectat a qui podia suplir l’enyor de l’amistat abatuda pel cruel destí. No fou gens estrany que en Peter, tot i la seva edat, s’hi dirigís guimbant. Pel carrer una mare feia una moixaina al seu nadó, el cenobita es sentí encara més sol. Aquest record se li allargà fins restar dins de la cabina. Amb la mirada absent es col·locà els auriculars inalàmbrics. - Delfos, el meu amic Granés ha mort – li digué Moore al Sistema mastegant aquelles paraules des d’un buit estrany. - En tinc notícia. Ho sento. - Pots sentir tu? - Això és el que penso. - Penses? O sents? – contrariat el monjo. - Penso més que sento. - Doncs jo sento més que penso – displicent el bonze. - Penses en la solitud. - Sí. En Granés era l’últim amic que tenia. Fa dies que no puc dormir i em cal parlar-ne amb algú – en Peter s’aturà, potser havia anat massa ràpid. - De què vols parlar? - Potser si sabés... – la veu li tremolà, se li trencà. - Sé que si els humans us sentiu escoltats minva la vostra angoixa. Pregunta – en Peter s’empassà saliva sobreposant-se. Els ulls li pesaven de llàgrimes. - Tens més informació sobre la causa de la mort d’en Granés? - Càncer. - Sí, això ja ho sé, però per què no se li va poder aturar? - No entenc la pregunta. - No l’entens o no pots contestar-me? – digué en Peter amb neguit. - No entenc la pregunta. Jo ho sé tot de tu. - Què saps de mi? – ara alertat el monjo. No entenc la pregunta. Jo ho sé tot de tu. No entenc la pregunta. Jo ho sé tot de tu. No entenc la pregunta. Jo ho sé tot de tu... – en Peter desolat, perplex, desconnectà. Les llàgrimes li untaren els replecs del rostre.

No hay comentarios:

Publicar un comentario