DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA

miércoles, 18 de septiembre de 2013

EL COMPLOT DELS DÉUS (XVI)

LA QUARTA REVOLUCIÓ Any 2032, el món La natura ens regalà la força del cavall, la humanitat l’arnès (Tang Zhong) Quien tropieza y no cae, da un gran paso hacia delante (Proverbi espanyol) Sed hombres y mujeres del mundo, pero no seáis hombres o mujeres mundanos (Josemaría Escrivá de Balaguer) La utilització de nous semiconductors lumínics i de cristalls microscòpics permeté obtenir xips ultramicroscòpics. Així fou que la nanotecnologia feu un gran pas endavant, la mida dels circuits s’apropava al de les molècules. En fi, que el que un ordinador elèctric convencional podia fer en 150.000 anys, ara els nous sistemes ho feien en un segon, cent mil milions de vegades més ràpids. DELFOS en tindria els primers prototipus. Amb allò s’esperava que les paradoxes de Delfos amb els seus interlocutors fossin en breu cosa del passat, s’esperava que superés al seu creador, l’home. Aquest no s’havia fet més intel·ligent amb Delfos, sols disposava de més tecnologia i control sobre qui el podia anul·lar, la natura. El cervell humà continuava idèntic al de feia cent mil anys enrere, una ment paleolítica que havia creat una tecnologia que anava més lluny d’ell mateix. Delfos i la nova energia esdevindrien la quarta revolució. Si la primera revolució tecnològica fou la neolítica fa 10.000 anys, la segona la Revolució Industrial del XVIII i la tercera la de les telecomunicacions en el XX, ara, i durant el XXI, la dèlfica seria la quarta. Arraulint el 2032, bullien brous de pugnes per als recursos energètics. El petroli havia tocat sostre i la demanda mundial superava la seva producció. Les picabaralles entre Orient i Occident per al control de pous petrolífers havien detonat multitud de guerres cosines a les d’Iraq. Tot semblava dirigit pel caos, el desori i els interessos internacionals. Fou durant aquest context de perfídies que l’FNAL Corporation va fer públics els seus descobriments. Millorant el seu TAQ va dir que havien pal·liat els problemes tècnics d’aquestes centrals energètiques. Ara es feia clar que la nova teoria en física, la NET, era certa i viable. La ciència sabia com desintegrar qualsevol matèria en un tipus de partícules anomenades taquions, feixos d’energia que viatjaven més ràpid que la llum. En essència, la tècnica era senzilla. La creació d’un petit forat negre dins del TAQ permetia abocar-hi qualsevol massa. Aquesta, atreta per una gravetat extrema, era accelerada fins assolir la desintegració total de la matèria. Així passava que aquesta es convertia en quantitats brutals de calor, en màgia, en energia, una energia que regalava les tres avantatges més pregades pels ecologistes: una energia concentrada, rendible i no contaminant. Segons els enginyers de l’FNAL la producció taquiònica inicial quintuplicaria la d’hidrocarburs i nuclears juntes. El disseny de diferents centrals taquiòniques, i la seva construcció per diferents parts del planeta, sorgí d’un acord mundial. El problema era coordinar tot aquell monstre de centrals i distàncies. Calia un sistema de comunicació gairebé instantani i fou així que DELFOS es convertí en el seu gran administrador. Es creà una nova xarxa de telecomunicacions, una autopista ràpida i eficient on DELFOS n’era el centre. L’antic sistema de cables mundial fou substituït per receptors i emissors d’ona ràpida. Els circuits de fibra òptica i semiconductors lumínics ja instal·lats feia anys ajudaren al fet. Ara les centrals taquiòniques ja podien vomitar tota l’energia desitjada. Delfos la repartia al planeta de manera ordenada i equitativa. La venda de tots aquells coneixements convertí l’FNAL en la més poderosa i rica de les empreses mundials. A canvi, les centrals taquiòniques i la distribució de la seva energia implicaren un gran canvi social per a tot el planeta. La guerra pel petroli deixà de tenir sentit i mica en mica es dissolgueren les pues entre Orient i Occident. També es recuperà una utopia del passat, l’economia de l’hidrogen. Ara ja era fàcil i rendible empaquetar l’àtom en dipòsits i bateries. L’energia taquiònica ho permetia. Cotxes i sistemes de transport d’alta potència amb hidrogen substituïren els clàssics motors d’explosió. El món, en qüestió de pocs anys, estava passant de la crisi al progrés. La Quarta Revolució havia començat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario