ENSENYAMENT CATALÀ SOBRESATURAT

S’acaba de publicar el nombre d’alumnes i docents de l’escola pública catalana. El resultat és esfereïdor, mentre els alumnes són uns 10.000 més, la plantilla de docents s’ha vist reduïda en més de 4.000 mestres i professors d’ençà fa dos anys. La conseqüència és òbvia, aules col·lapsades. Si el dijous dia 5 de juliol de 2012 l’exconseller d’ensenyament, Ernest Maragall, criticava durament en el Parlament les retallades de l’actual Govern en ensenyament, s’oblidava del que ell no va fer bé i però que sí va provocar l’actual desgavell. La Generalitat s’ha vist obligada a rebaixar brutalment el sou dels docents a canvi de treballar moltes més hores però amb més alumnes per aula, fins i tot per damunt del que marcava la pròpia reforma socialista. Certament el senyor Maragall té tota la raó al criticar tal perversa realitat però caldria recordar-li que ell mateix va defensar, impulsar i executar en plena crisi econòmica un desplegament de l’aula digital, que cap altre país ha fet, per tots els centres educatius catalans, és a dir, ell mateix va provocar el deute que ara amb retallades tots paguem. De fet aquelles despeses ara pagarien el sou de més de 5.000 interins fets fora el 2012. Vam estirar més el braç que la mànega? Cal preguntar-se doncs si malbaratar així els nostres impostos, ¿no ha estat un delicte? A Islàndia van processar i condemnar a un ministre, Geir Haarde, per negligència econòmica. En una companyia privada si un alt càrrec provoca una fallida fraudulenta primer se’l fa fora i després se’l porta als tribunals. Aquí el senyor Maragall manté l’escó i tindrà un sou vitalici de parlamentari quan decideixi plegar. Que injust que resulta aquest món entre uns polítics que no paguen pels errors i un poble que sí els paga sou, errors i regals quan deixen el càrrec.