AZNAR i EL COSTAT OBSCUR

Si l’atemptat etarra del 1995 que el senyor Aznar va patir en pròpia carn l’hagués fet expirar les coses haurien estat molt diferents. La història ara el recordaria com un gran president que estava enlairant Espanya econòmicament i internacionalment. Per tant, ara no se’l veuria malament per molts sectors, un màrtir no se’l critica, se li regalen elogis. Si el senyor Aznar hagués desaparegut sota els botxins etarres, de ben segur que avui dia se’l veuria com un heroi. Curiosa és la forma com té la història de funcionar. Un petit fet pot canviar-ho tot. Actualment el senyor Aznar sembla el pitjor malson de molts demòcrates catalans, i aquest és el seu costat obscur: el nostre expresident, qui va gaudir d’accés directe amb la Casablanca, se sent un Déu alliçonant a la seva Espanya unionista. Cal recordar però que ell va fer-nos entrar a la guerra d’Iraq amb conseqüències en el 11-M i que la seva política neoliberal ens va portar a l’actual crisi econòmica. La llei de la història és la tendència a l’oblit deia Josep Pla, i és que tots els règims autoritaris s’han destacat per voler imposar l’amnèsia històrica als seus súbdits.