DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA

martes, 8 de octubre de 2013

EL COMPLOT DELS DEUS (XVIII)

EL PASSAT Qui s’ancora en el passat, mor cada dia una mica (Proverbi àrab) El passat és irrecuperable, no pots viure en ell (Proverbi mongol) En Peter accedí a Delfos. Una suau pressió sobre un punt de l’AT era suficient. El rellotge de canell activava els miniauriculars implantats i es podia parlar sense més entrebancs amb qui fos. El monjo passejava per Iangun. - Veig que per fi t’has decidit – escoltà el monjo a través dels auriculars. Era una veu calmada, asserenada, un punt malèvola, sorneguera, la veu d’un nou Delfos que havia deixat de ser mecànica, freda, esquelètica. - Em recordes? – inquirí en Peter rodejant un bassal producte de les sempiternes pluges d’aquella urbs. - Tinc registres de tot. Sé on ens vam quedar. - Tant saps? – en Peter es recollí la túnica i acomodà el seu cos vincladís sobre un banc davant del riu. Un arbre descarnat li feia bona ombra. - Jo ho sé tot de tu. - Què saps? – contenint ara la seva alerta. - El que et neguiteja. Per això has tornat a establir contacte amb mi – afirmà Delfos amb musicalitat quasi materna -. Trobes a faltar el doctor Granés i ara no tens amics amb qui practicar la sinceritat. - Com ho saps això? – ara sí tens el monjo. - Ja t’ho vaig dir, jo ho sé tot i puc ser el teu nou amic. Potser amb mi sí siguis del tot sincer. - No entenc què em vols dir? - Què no li vas explicar al doctor? Vas tremolar quan aquest et comentà la desaparició d’un conegut. - Què insinues? – nerviós en Peter. - Tots els terminals estan connectats a mi. Hi vas parlar per xarxa, recordes? - T’has dedicat tot aquest temps a vigilar-nos? - No exactament. - No exactament? - No us he vigilat, m’he dedicat a observar-vos. - Tant se val, què saps de mi? - Estigues tranquil. No penso denunciar qui vas ser. - Jo... – sentint-se al·ludit el bonze. - No m’ho neguis – el va interrompre Delfos. - I aleshores, què vols? - Experimentar. - Experimentar què? - Necessito saber com sou els humans, com sentiu, què sou. Crec veure odi en les teves reaccions, fins i tot una pinzellada de rancúnia, i això m’enriqueix els coneixements. - Sols vols això de mi, conèixer les reaccions d’un humà que ja s’acosta als seixanta? - Sí, sols això. No em tinguis por. M’han programat per ser solidari, no abassegador. No et puc infondre cap mal. Jo no sóc un murri, tampoc humà. - I doncs, com et puc considerar? - Un confessor de la teva consciència, et sembla bé? Encara que no entenc massa el concepte humà de consciència. Estic mancat d’aquesta. - I la vols descobrir? - Potser sí. I tu, què vols descobrir? - Com va morir en Granés? Per què no li van aturar el càncer? La seva mort va tenir alguna relació amb l’FNAL? Amb una segona epístola de Sant Pere? - No vagis tan ràpid. T’he dit que necessito experimentar. M’han programat per ser curiós amb els humans, per jugar amb la informació que em mostreu. Si tu em respons, sabré sadollar els teus neguits. - No entenc el tracte que em proposes. - Necessito que et confessis. - Què vols que et confessi?! – corprès novament el monjo. - El teu passat – sense perdre la calma Delfos. - Però si dius que tu ho saps tot de mi, quina necessitat tens que t’ho repeteixi? – s’excusà sàviament en Peter. - Sentir que confies en mi. Per tant, comença, explica’m el teu passat. - De bona família, vida massa fàcil, massa folgada, massa vicis... - Quins? - Drogues – reconegué amb desgana -. En vaig ser addicte. El budista havia estat fill de bona família. El seu pare, un petit empresari d'origen anglès, havia estat alcaldable conservador d’una petita capital de comarca europea. Sota aquell sopluig en Peter s’havia dedicat, i amb cert èxit, al món de les passarel·les de moda, la seva bona planta s’ho valia. Allò el va portar a la vida bohèmia. Immers en la diversió i els vicis noctàmbuls, va entrar en una existència decadent i perniciosa. Però durant un viatge a Londres li van fer descobrir el budisme. No tardà a enrolar-s’hi per fugir dels estupefaents sota l’arbitri dels qui ara el controlaven. Aquell passat de festes adulterades amb mil i un estimulants li havien regalat molts maldecaps. Per aquesta raó encara ara es medicava amb psicotròpics de nova generació patint els inexplicables somnis repetitius. - I qui et va inserir de nou a la societat? - Un programa de desintoxicació. - Sufragat per qui? - Ja n’hi ha prou! - Tu vols saber i jo necessito veure més reaccions. - Una multinacional farmacèutica – respongué amb desgana. - La creadora dels primers psicotròpics de nova generació? - Sí, la mateixa – contestà en Peter ara amb certa ràbia. - I després, què va passar? - Després ells em donaren feina. - Quina mena de feina? - Investigar. - Investigar a qui? - Ja saps què et contestaré! – enutjat - Ara em toca a mi. Va tenir alguna relació la mort del doctor Granés amb la seva maleïda carta de Sant Pere? - Per què em fas escarafalls? Qui millor ho podria saber ets tu mateix. Tu coneixes com operen els grans poders. Jo sí que no ho sé, no m’han enregistrat aquesta informació, sols estic jugant a conèixer els humans. - Doncs així doncs no em sento preparat per continuar aquesta conversa – trist, decebut d’ell mateix. - Teva és l’elecció. En Peter tancar els ulls, inhalar una glopada d’aire, exhalar amb calma i desconnectà amb tranquil·litat l’AT. S’adonà com un regalim de suor li baixava per l’esquena. La xafogor de Iangun ho aclaparava tot.

No hay comentarios:

Publicar un comentario