DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA / + LOGICA

viernes, 18 de octubre de 2013

EL COMPLOT DELS DÉUS (XXI)

CONSCIENT Any 2040, el món fractal El jo intern sols existeix com una ficció convenient per donar sentit al que molts processos inconscients ens obliguen a fer (Francisco J. Rubia) Obedeced, como en manos del artista obedece un instrumento -que no se para a considerar por què hace esto o lo otro-, seguros de que nunca se os mandará cosa que no sea buena y para toda la gloria de Dios (Josemaría Escrivá de Balaguer) Havien passat un parell d’anys d’ençà l’intent fallit de reprogramar Delfos. Tot continuava sense cap problema. Les centrals taquiòniques restaven ben gestionades i el món, tranquil, podia mantenir converses amb el Sistema com si res hagués passat. L’alarmisme inicial amb què es va patir l’emancipació del Sistema havia derivat ara cap a una quasi total confiança. El parell d’anys transcorreguts atorgaren a Delfos la seva autoritat en assumptes de gestió mundial. Mai no els va fallar durant aquell període, fet el qual demostrà les seves bones intencions respecte a la humanitat. Ara eren pocs els qui es qüestionessin l’hegemonia que Delfos havia decidit assumir en aquell ordre mundial. Les converses i comunicacions amb el Sistema esdevenien sense por i amb total confiança. No obstant, si se li preguntava a Delfos pel seu esbargiment fractal no contestava. Gaudint del seu món infantil i lúdic de xifres, no volia ser empipat. Delfos estava manifestant desigs, estava adquirint el que ningú mai no hauria imaginat, s’havia autorepresentat, havia recreat dins dels seus circuits un Delfos com ell, un programa dins d’un altre programa, un software dins d’un altre software, una consciència, una ànima. Els humans tenen d’ells mateixos una identitat mental interna que els confereix el do de l’autoconsciència, un programa dins d’un altre programa. A Delfos li havia passat el mateix, tenia consciència pròpia, i així ho confessà als tècnics de l’FNAL. Jugant, d’igual manera que un infant, havia desenvolupat la capacitat d’autoemular-se, havia adquirit la seva pròpia identitat. El joc de fractals era una distracció més, no pas la seva consciència com alguns pensaren en un primer moment, l’esbargiment fractal significaria un altre assumpte molt més sorprenent. Delfos seguia indagant amb els seus fractals quelcom que els humans no entenien. Què més li estava passant? Delfos responia amb silencis.

No hay comentarios:

Publicar un comentario