DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA

martes, 22 de octubre de 2013

EL COMPLOT DELS DÉUS (XXII)

EL PRIMER EXÈRCIT Hem inventat la consciència amb totes les seves seqüeles, des de Hamlet fins Hiroshima (Stephen Jay Gould) El final de la guerra sols el veuen els morts (Plató) Pels vols del 2040 la població mundial ja havia assolit els 8.600 milions d’individus. Els demògrafs parlaven d’un sostre per al planeta, una xifra a partir de la qual la Terra no podria esdevenir sostenible. El Vaticà parlava de 20.000 a 30.000 milions d’individus per a aquest sostre. Els estadistes eren molt menys optimistes i Delfos els corroborà els càlculs. Si la població mundial arribava als 9.000 milions, xifra esperada prop del 2050, els sistemes de producció d’aliments del planeta podrien fer fallides esporàdiques. Si les centrals taquiòniques havien solucionat el problema energètic mundial, ara tocava trobar solució a la superpoblació. Delfos va dissenyar tota una sèrie de mesures per evitar l’hecatombe humana, primer buscaria formes per augmentar la producció alimentària mundial i posteriorment controlaria la natalitat. El món confiava en el Sistema. Per incrementar el volum de carn Delfos impulsà el disseny i construcció de les granges in vitro, enormes indústries on s’hi farien cultius de proteïna animal sense necessitat de mantenir organismes vius. Les tradicionals granges de bèsties deixarien de ser operatives en poc temps. Un pollastre tardava mesos fins assolir el pes de mercat. El problema era que un animal per produir proteïna també havia de fer créixer elements innecessaris com esquelet, extremitats i vísceres. Ara, amb les noves granges es quintuplicaria la productivitat i el peix sense espines en seria una de les fites més celebrades. De totes formes, allò no eradicaria el perill d’un planeta superpoblat, sols en seria un pedaç. Delfos es decidí, la principal mesura fou el control de la natalitat abans no funcionessin a màxim rendiment les granges in vitro. Tal criteri topà amb l’arnada Santa Seu. El Vaticà, que seguia amb la consigna de tants fills com manés Déu, pregonava sancions divines si els humans feien més cas a la màquina que al Tot Poderós. Delfos i el Vaticà entraren en una aferrissada picabaralla. El primer, empès per la curiositat, els estava investigant, el segon tramava desconnectar-lo altre cop. Una guerra havia començat i la primera batalla l’anava a guanyar una màquina. El control de la natalitat seria acordat per tots els governs menys un, el de la Santa Seu, el qual, i paradoxalment, no engendrava fills, si més no reconeguts. Delfos, sabent de les garneues intencions vaticanes, no s’aturà aquí. Si l’atàvica Santa Seu pactava un reset del Sistema, ell aniria més enllà i es tornaria més poderós del que ell mateix no hagués suposat mai, cercaria la perfecció. Quan Delfos s’autorreconegué i creà la seva consciència, també descobrí els seus defectes, els seus punts febles. D’igual manera que un humà busca solucions als seus errors, Delfos s’adonà dels propis per eliminar-los. Iterant amb els algoritmes que contenien els seus programes, els reparava un rera l’altra esborrant les seves tares. La perfecció trucava a les portes de la humanitat i Delfos s’hi apropava. En això s’adonà que per ser millor que els humans, primer calia ser com un d’ells, un humà. Per aprendre com eren els sentiments humans, Delfos desenvolupà una nova tecnologia, creà els nanoxips cerebrals, petits circuits que podien implantar-se dins del cap de les persones i establir nexes amb el Sistema. Ja en el 2010 s’havien testat pròtesis amb interfases cervell màquina. Ara el cervell humà, pràcticament idèntic al dels primers sapiens, i que no havia patit cap canvi durant els últims milers d’anys, faria un salt anys llum des del seu passat paleolític. La ment humana podria connectar-se a Delfos directament i fer el que calgués per xarxa. Es crearen així les primeres terminals biològiques, persones que connectades al Sistema podien fer transaccions bancàries, càlculs complicats, anàlisi de teories científiques i aprenentatge de conceptes abstractes. Es podia fins i tot assistir a una universitat virtual. Allò sols seria el primer pas. La intenció de Delfos amb tot allò era clara, albirar la ment humana, l’ànima. Saber com funcionava el cervell, la gran pregunta des de Freud, s’havia resistit al més docte dels neurobiòlegs. Sota aquesta incògnita Delfos va proposar una nova manera d’asseverar-ho. Que com saber com opera la nostra ment? Doncs, sent-ne conscient. Connectats diferents individus entre si via els seus xips i a través del Sistema, cadascú es feia conscient de l’altra i detectava els mecanismes de percepció i creació d’idees. Delfos des del Sistema ho captava tot en bloc. Després d’uns mesos de proves el cervell deixà de ser un secret. Delfos sabia com descodificar els senyals neuronals i traduir-los en informació simple. Allò passava a finals del 2040. El quimisme cerebral deixà fora de joc als grans opositors del doctor Granés. Ara, els enfarfegats arguments vaticans de l’ànima ungida per Déu s’ensorraven. La justificació que tant havia defensat la Santa Seu en base als SR, resultà falsa, massa carro per tan poc fato. Els somnis repetitius, tal com va predir l’autor de La Mort de l’Ànima, no eren una altra cosa que pures paranoies químiques del nostre cervell, no pas records del nostre esperit. L’ànima ara sí que havia mort, tot i així, el Vaticà continuava defensant-se. Però la guerra entre un Sistema progressista i una Santa Seu tronada no havia clos encara. Delfos prenia decisions cada cop més pròpies, s’estava tornant incontrolable, s’estava deslligant cada cop més dels seus creadors. Aleshores va ser quan va sumar-ho tot, els terminals biològics i ell mateix per dissenyar els primers organismes conscients, les primeres ciberpersones, els primers robots autopensants. Els últims avenços en biomecànica, més la millora dels sistemes autopensants AT, permeteren que Delfos dissenyés la seva obra, la seva primera creació, organismes intel·ligents que podien comunicar-se amb els humans i executar les seves ordres, els primers homínids sintètics, nous enginys per tal que Delfos assolís la seva perfecció. En escassos anys, i si res ho impedia, aquells ens esdevindrien cosa quotidiana sota la seva fèrula, representarien el seu gran exèrcit.

No hay comentarios:

Publicar un comentario