DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA

jueves, 24 de octubre de 2013

EL COMPLOT DELS DÉUS (XXIII)

CONFIDENCIAL No confiïs més que a tu els secrets que vols guardar (Bodson) Todos los hombres son buenos, pero si se les vigila son mejores (Coronel Juan Perón) ¡Què bien has entendido la obediencia cuando me has escrito: << obedecer siempre es ser mártir sin morir >>! (Josemaría Escrivá de Balaguer) Passejava tranquil pel pati del monestir. De sobte Peter s’alertà. El seu AT dringava esperant que aquella trucada fos acceptada. Per la petita pantalla s’hi veia la identitat, un antic conegut, un suposat amic de molts anys ençà, una rèmora del passat. El monjo es col·locà els auriculars, esbufegà inflant els llavis i va prémer el botó tot fent una ullada desenfocada i perduda a la profunditat del terra. - Peter? – inquirí l’interlocutor amb veu desimbolta, com si acabessin de veure’s. - Ja saps qui sóc – contestà en Peter amb desànim. - Feia temps que no parlàvem – amb alegria fingida, teatral, quasi còmica. - Creus realment que hem de fer-ho? - Sembla que cal tornar-hi. - Per alguna raó en concret? - Pel bé de tots plegats. - He passat dels seixanta, què voleu ara de mi? - Vinga, vinga, vinga, penses que et volen demanar favors? - Sense embulls – seriosament el bonze -, què voleu de mi? - Està bé, està bé, no cal que et posis així. Sols volem avisar-te. - De què? – amb to sec. - Hauries de vigilar amb qui parles. - No parlo amb ningú, estic aïllat del món. - No els consta així a ells. Vas explicar què vas fer i aquest no va ser el tracte. - També us dediqueu a escoltar-me per la xarxa? - Els rumors corren, amic meu – mig enriolat -. Tu sols recorda qui et va treure del forat on et trobaves, i el més important, recorda qui t’ho paga tot encara. - Aquest fou l’acord per fer el que vaig fer. No em podeu demanar res més. - Benvolgut ermità, sí que poden. Tu sigues discret i ells seran amables. El teu passat, passat està, però el teu present perilla si algú descobreix què vas fer i a qui vas obeir. - Deixeu-me estar! –li engaltà el cenobita - No sóc cap màrtir vostre. - Vigila amb qui parles. Delfos no és un amic, és una màquina. - I creus que una màquina... - Jo no crec res – va interrompre’l -. Les confidències amb ell poden arribar massa lluny. No sabem encara per quina raó ets el seu escollit en tot això, però desitjo que no hi hagi cap raó fosca per part d’ambdós. - Jo no sóc cap escollit seu! Vaig parlar amb ell fa temps buscant algunes respostes. - A quines preguntes? - Si m’heu estat escoltant ja les saps. - La mort d’en Granés? El seu possible nexe amb unes hipotètiques cartes de Sant Pere? - Per exemple. - Va! – digué amb menyspreu – Això són bajanades. - Tu encara ets dins l’organització, diguem qui controla el Vaticà, diguem qui... - Ja t’he avisat, vigila amb qui parles. Encara pertanys al consorci. - No em podeu... - Sí que poden – l’interrompí de nou -. Què et pensaves? Que posant temps pel mig creixeria un mur entre tu i ells. Beneit, sols has enlairat un envà d’aire. - Vosaltres no sou aire, ni brisa, sou temporal... – resignat el monjo. - Són huracà – sentencià l’interlocutor. - I què volen de mi? - Delfos resta fora de control, fins i tot s’ha esgavellat. Entendràs que caldria amansir la bèstia. - Per aquesta raó i després de tants anys em truqueu ara? - Jo no t’ho he dit així. - Però és així, oi? - Amic meu, portes molts anys cultivant la teva ment i el consorci creu que per aquesta raó el Sistema pretén confiar en tu. Podries assabentar-te dels pensaments profunds de Delfos i potser neutralitzar-lo quan calgués. - Jo no hi puc fer res – ara trist, descoratjat en Peter. - Tant se val, el consorci creu que sí. Tu ets l’escollit de Delfos. - Jo no sóc cap escollit – frunzint les celles. Ves-hi pensant. Ell desitja confiar en tu.

No hay comentarios:

Publicar un comentario