DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA

jueves, 31 de octubre de 2013

EL COMPLOT DELS DÉUS (XXIV)

HOMO CIBERALIS sp. nov. Inicis de 2045, l’univers L’evolució biològica va regalar als humans una ment paleolítica, ara la tecnologia us ofereix la perfecció (Delfos) Amb el mateix cervell paleolític dels nostres orígens hem engendrat noves consciències superant la pròpia humana (Moore) Havien passat uns anys i la revolta tecnològica de Delfos era un fet consumat. Controlant l’energia i els sistemes de producció del planeta, poc li costà crear les empreses adients i preparar els operaris oportuns. Serveis, aliments i energia ja no resultaven un problema per al planeta. Tot i això restava una cosa pendent en la ment de Delfos. Ell ja n’havia proposat la idea però no tot foren flors i violes. El seu somni hauria de passar del disseny a la realitat, a l’exèrcit. La fabricació en sèrie de ciberpersones topà amb greus problemes. Tres en foren els principals: els tècnics, el genoma humà i els ideològics. La tecnologia, sota l’arbitratge de Delfos, no representà un escull insalvable. Aviat es perfeccionaren les tècniques en biomecànica i biònica. Mancava però, la manera d’obtenir òrgans humans en condicions de laboratori. El genoma humà hi trobà la solució. Coneguda la química del mateix pels anys 2000, s’assolí la traducció dels seus gens prop del 2035. Es coneixia amb gran exactitud què codificava cada fragment cromosòmic, la seva variabilitat entre els humans i la seva taxa de mutació. Allò permetria obtenir òrgans humans en condicions de laboratori. El pas a la generació de cossos humans enters a través de processos accelerats de creixement cel·lular hauria d’esperar passat el 2045. Primer arribà el disseny i elaboració de plantes especialitzades en síntesi tissular, grans laboratoris on, i per encàrrec, es feien créixer òrgans humans per ser trasplantats en malalts que ho necessitaven. L’empelt d’un nou fetge en persones afectades de càncer fou un dels primers èxits. El fet de ser clonació de l’afectat, eradicava els problemes d’un rebuig immunològic. L’ús de clonacions en òrgans permeté grans avenços mèdics. Era normal clonar-se un pàncrees o un pulmó davant la necessitat d’un trasplantament quirúrgic. Tot i tot, les classes més adinerades aprofitaren la troballa per allargar-se la vida. Substituint òrgans caducs per d’altres de nous, rejovenien el seu cos assolint una possible esperança de vida més llarga. Continuaren les troballes mèdiques amb la síntesi d’altres òrgans fins assolir la totalitat del cos humà. No obstant això, aparegué una excepció, el cervell. Aquest no podia ser sintetitzat. La seva configuració madurava de manera molt complicada en funció de les experiències de l’individu. La còpia de la memòria i la personalitat no estava resolta. El segon problema, el del genoma humà, havia estat un assumpte molt calent. La propietat del mateix fou tema d’un debat profund. Durant els anys 40 algunes multinacionals havien trobat la manera de sintetitzar in vitro ADN humà. Més tard el patentaren i se l’apropiaren. Per a aquestes empreses el codi genètic sols representava una substància amb què negociar. Ara pertanyia a les multinacionals que l’havien transcrit. Les protestes no tardaren i molts es queixaren. Afirmaven que aquelles empreses havien robat la intimitat a la humanitat. L’ADN pertanyia als humans, no pas a les empreses que sota la cupiditat hi buscaven grans beneficis econòmics. La patent del codi genètic havia comprat la identitat als mateixos humans, els havia furtat l’essència biològica de la seva espècie. Pendent de resoldre el debat del genoma humà arribà el tercer problema, l’ideològic. El debat de la creació de ciberpersones s’encallà entre moralistes i pragmàtics, entre tradicionalistes i avantguardistes, entre moderats i reformistes, entre la humanitat i la patent de l’ADN. Delfos emprà tot el seu pes de convicció i una nova proposta va seduir als conservadors. Ni la patent de l’ADN, ni la moral impedirien l’avenç tecnològic humà. Les ciberpersones no representarien cap clonació humana, no serien humans, serien una nova espècie biònica, més màquina que una altra cosa. Delfos mateix proposà batejar la nova espècie amb el nom d’Homo ciberalis. Les tècniques combinades de genètica i nanoelectrònica crearien humans per a tasques arriscades com missions espacials, experiments en medicina i explotació de recursos perillosos. Els nous enginys no els caldria consciència, sols una unitat central de memòria per coordinar tot l’ésser. Això tancava el problema de la síntesi cerebral. Sense necessitat de crear una consciència humana tampoc no calia saber com crear una ment amb neurones. Si al final de tot aquest debat els nous autopensants esdevenien una realitat, sols serien màquines biotecnològiques obedients i eficients, organismes que ajudarien a fer una Terra més humana. De totes formes, encara restava el problema de la propietat de l’ADN humà. Delfos insistí en la idea que l’ús dels nous engendres aniria encaminat al benefici de totes les cultures. Sota aquesta perspectiva l’ADN no s’empraria amb finalitats lucratives d’uns pocs, ans al contrari, restaria per a tota la humanitat. Per fi, i amb aquells arguments, els governs es posaren d’acord. El projecte ja tenia llum verda. Es fabricarien autopensants d’aspecte i mobilitat humana, el que en un principi s’anomenarien ciberpersones.

No hay comentarios:

Publicar un comentario