DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA / + LOGICA

jueves, 7 de noviembre de 2013

EL COMPLOT DELS DÉUS (XXV)

SOMNIS Dorm tota la vida qui creu en els somnis (Proverbi xinès) Más que real, nuestro mundo es cerebral (Francisco J. Rubia) No hi ha somnis impossibles, sinó impossibilitats al somiar (Moore) Les pressions al voltant d’en Peter havien crescut en el decurs dels últim mesos. Les trucades del consorci que el va rescatar del seu passat addicte eren cada dia més persuasives i contundents. Ells volien que s’internés en la ment del Sistema per poder trobar el seu taló d’Aquiles, desconnectar Delfos n’era l’objectiu. Si Peter s’hi negava més temps s’hauria d’enfrontar amb ells, quelcom gens aconsellable. El monjo es decidí. Tal com Delfos li emmenà, jugaria el torn que li tocava. Allí, al mig del jardí del monestir, trobà la calma per decidir-se. Peter va fer un tímid intent de connectar-se per tallar la comunicació d’immediat. En el fons, encara no n’estava segur, tenia por. Aleshores dringar en el seu canell el rellotge, el seu AT. Un grup de monjos se’l mirà. No era costum que els bonzes portessin aquells enginys. - Vols que ens continuem coneixent? – li preguntà Delfos al cenobita. - Delfos? - Vols? - Han passat molts anys. - Ja ho sé. Continuo desitjant la teva confiança. - Poca cosa més podré explicar-te – en Peter s’apartà del grup de monjos que encara el guaitaven. - T’han amenaçat els grans, oi? - També els vigiles? - Per què no? Ells et paguen els teus viatges per arreu, els menjars, la roba quan no vas de monjo, fins i tot l’AT d’última generació amb què em parles. - Tot ho has de saber – afegí displicent en Peter. - Tranquil. - Tranquil? - Sí, tranquil, ara sóc jo qui els controla. No et podran fer res. Tu i jo som amics, recordes? - Tu imposes la teva amistat, no pas jo – en Peter arribà a l’aixopluc d’un arbre on s’hi deixà caure amb pesadesa. El terra era de color d’argila llimona. Una font al fons rajava amb monotonia. Es respirava una olor dolça com de regalèssia, d’herba humida acabada de segar. - No voldria imposar-te res, sols voldria regalar-te respostes, compartir-les amb tu. Si compartim i ens respectem, serem amics. - Amistat també vol dir estimar, no sols respectar i compartir. - Doncs ensenyem a estimar. Estic millorant el món, no creus? Però em fas falta tu en aquesta fita, tu seràs el meu escollit. - Jo? – blasmà displicent el monjo - El teu escollit? - Sí, tu mateix. He connectat. - Amb qui? - No t’ho puc explicar encara, però tingues per segur que et donaré respostes i et demostraré que en tot això ets molt més transcendental del que et penses. - Doncs contesta les meves preguntes de sempre. - Quines? - Ja les saps. - Quines? - Existeix una segona carta de Sant Pere? - Tu em preguntes per una segona carta? Tu mateix tens la resposta. - Tornes a jugar amb mi – somrient el cenobita al veure que res obtindria. - Si dic el que dic és que sé el que em dic. - I ara jugues amb les paraules. Sigues clar, què vols dir-me? - I a tu, què et diuen els teus somnis repetitius? - No sé de què em parles – dissimulant sense convèncer. - Quants en prens al dia? – inquirí Delfos. - De què? – en Peter s’alertà. - Prou ho saps, de psicotròpics de nova generació. Amb ells et provoques els somnis. - Cinc-cents mil·ligrams – contestà en Peter sense gaire esma. - I fan efecte? Et regalen més al·lucinacions? Revius una mort turmentosa? Et fan mal els canells durant el somni? - Com pots saber això de mi?! – espaordit en Peter. - He connectat. Ara sé molt més. He vist el teu patiment. Et fa mal el cap? - Pretens confondre’m. Amb una mentida vols que et confessi les meves veritats. - Encara no estàs preparat. Et resisteixes a obrir-me la teva ment, no vols confiar en mi. Sents l’ofec dels pulmons? - Ja prou! – una gota de suor va travessar el front del budista i va caure mansament al terra. Un Peter delatat clavà la mirada al no-res. - Deixa’m parlar amb el teu interior i et mostraré per quina raó ets el meu escollit. Cal per tant que em confessis les teves faltes, sols així podràs després sadollar els dubtes que tant t’atrafeguen, la carta de Sant Pere, el misteri de la mort d’en Granés i més que encara no t’has plantejat en aquest present. Aleshores, i dit tot això, et confesses? - Vols la meva confessió? – estranyat, empipat, vençut - Ja la coneixes, sí, vaig estar contractat per una multinacional farmacèutica per espiar un amic. Així doncs, per què em pressiones d’aquesta manera? Em fas mal, em fereixes. Jo vull oblidar tot allò – en Peter tancà els punys amb ràbia -. Tu no vols ser adherent meu, vols ser el meu botxí. - Aleshores, per què vius amagat fent de monjo aquí a Myanmar? Què vas ordenar en aquella investigació? A qui vas fer matar? - Para, per favor – en Peter amb la veu desguitarrada -. No em facis més mal. Ja queda poc – amb to compassiu -. No pateixis, no et forçaré. Ja arribarà el moment i obriràs la teva ment. Aleshores participarem l’un de l’altre. Ho he sabut tot de tu, ets el meu escollit, he connectat amb la Hiperconsciència. En breu en parlarem – els dos posposaren la conversa. A partir d’aquell dia els diàlegs entre monjo i Sistema sovintejarien sense tocar temes personals, sols s’instruïen mútuament.

No hay comentarios:

Publicar un comentario