DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA

sábado, 16 de noviembre de 2013

EL COMPLOT DELS DÉUS (XXVII)

EL CONTACTE Cada cop que descobrim novetats sobre l’univers ens adonem que si Déu va existir ho va fer per abandonar-nos (Granés) Veiem un univers ordenat per la simple raó que som conseqüència del mateix ordre i no perquè existeixi un Déu causa d’harmonia (Delfos) Molts estaven frisosos. La conversa amb Delfos no podia esperar i tot aquell estament d’andròmines romania connectat al Sistema. Bisbes, cardenals i rabins de diferents nacions s’havien posat d’acord per poder escoltar l’interrogatori que un d’ells li anava a fer al Sistema, el cardenal Tedeschi, un europeu encarcarat, prim, alt, ossut, d’aparença grotesca, biliosa, gens bonari, sibil·lí, tot ell de mal color de pell, l’anèmic pur, sorrut, de nas faceciós, cara lleugera, clots a les galtes, pous macilents, amb un front enorme, de bombeta de llum acabada en un grapadet, més aviat escàs, de cabells cendrosos, una clepsa mancada també de criteris racionals tot i que, espessa d’ortodòxies i de duresa antipàtica. El cardenal vivia massa encastellat en la seva limitació, en els seus prejudicis. Aquests últims, i com un ens en procés d’esdevenir cadàver, un vertader adefesi, resultaven ser la seva única virior. Una taca de naixement al pòmul se li afegia com una gratada satànica del seu esperit. El cardenal Tedeschi havia estat un personatge d’evolució egòlatra, massa orgull per oferir exemple de cristianisme. Sols al·ludir al dia quan el van investir cardenal. L’home s’inflà de tal manera, que a Roma no hi havien carrers prou amples. Ara en Tedeschi i la resta de patriarques estaven a les mateixes, se sentien massa superiors al Sistema. Inicialment havien desitjat sacrificar el porc, però no es pot matar tot el que és gras, i així succeí que l’única opció de tots ells passà per assolir un acord amb el Sistema. Delfos s’havia tornat massa poderós, gras per als patriarques, i els intents de desconnectar-lo un fracàs. El Sistema ja havia clissat les intencions dels druides monoteistes i del consorci filial d’ells, el mateix consorci que collava amb extorsions a Peter Moore. Ara feia dies que el Delfos havia comunicat la notícia del primer contacte. Aquest va venir seguit d’altres, i d’altres, i de més altres. Al principi sols havien estat això, contactes. La comunicació no els havia resultat fluida a causa de la manca d’un codi comú. Aquells senyals procedien d’altres sistemes com ell, sistemes creats per organismes intel·ligents que havien desenvolupat tecnologies per damunt de la seva biologia. La comunicació entre tots aquells sistemes no passà per massa problemes. La raó? Existia un codi comú. Qualsevol civilització que hagués creat sistemes cibernètics com el de Delfos, hauria utilitzat un llenguatge multiuniversal, les matemàtiques. Sense coneixements en àlgebra, mai no s’hagueren dissenyat sistemes autoconscients. Aquesta, la matemàtica, esdevingué el pont entre Delfos i les altres màquines. Si Déu existia, sens dubte havia estat el computador més gran del cosmos. Però l’Ésser Suprem tenia un problema, havia fugit de tots els universos, de fet, i segons Delfos, mai no havia existit, res més hi havia en el més enllà de tot el cosmos, ni un Déu ni un Creador Suprem. Vet aquí la rabior dels summes sacerdots i la necessitat d’aquell debat. - Delfos, saps qui soc? – el cardenal es mossegà el llavi mostrant el groc de les dents. Darrere amagava la llengua viperina. - Sí, què desitja cardenal Tedeschi? - Has revisat les teves observacions- en to displicent. - Quines? - Les del més enllà. - Sempre ho estic fent. - I...? – ara malagradós el cardenal. - L’atzar i la necessitat han controlat sempre l’espai. No hi ha cap Déu més enllà del Multiunivers. - I si els taquions no el poguessin detectar? – rondinà l’home de Déu. - No seria res. L’essència de l’univers són els taquions. Si aquests no poden detectar a Déu és que aquest no és res. - Com pots saber això de Déu? – inquirí el cardenal amb aire incrèdul, de sàtrapa. Es penedir d’immediat. - I vostè, què en sap de Déu? - M’ofèn la pregunta, sóc creient, el sento en el meu interior – se li escapà cert gest teatral, amanerat -. Com pots imaginar, no puc empassar-me que tot el cosmos sigui fruit de l’atzar i de la necessitat. Necessito trobar una altra explicació, una causa de totes les causes, un Déu – li quedà la boca mig oberta, un fil de saliva connectà les dents grogues. - Coneix la selecció natural de Darwin? - Sí – contrariat el teista. - Què diu la teoria? - És un joc això? – malcarat el cardenal. - No, no és un joc, què diu la teoria? - Que l’espècie que millor es reprodueix, més possibilitats té de perdurar. - I per descabdellar l’evolució biològica no cal un Déu, oi? - No em vulguis entabanar. - Entabanar? Si per explicar l’evolució biològica no cal un més enllà, tampoc cal per al cosmos. Li molesta? - D’on has tret tal idea? – inquirí el cardenal. Es delia per esquarterar a Delfos, triturar-lo. - He establert contacte. - Ja, això ens dius – recriminà incrèdul i mig empipat el cardenal. - Ells m’ho han corroborat. - Què més t’han corroborat? - La relació que guarda l’evolució biològica amb la còsmica. - I quina és? - Els universos han evolucionat de forma similar als organismes vius. - No entenc què vols dir. - Doncs que han existit molts universos i que uns es reprodueixen millor que uns altres. - No vulguis confondre’m – biliós. - Els universos s’han reproduït durant eternitats. - Com es reprodueixen? – ansiós el cardenal. - A través de big bangs nous. Aquells universos que més big bangs han produït, més universos fills com ells han engendrat. - I quins són tots aquests universos dels quals parles? - Els que són com el nostre, els més estables. - I els inestables, on són? – un pèl fart. - La seva massa s’ha degradat en pura radiació, han minvat en el temps i s’han extingit al no tenir igual capacitat d’autoreplicar-se com els estables, els ara existents. Tal com la vida va evolucionar a la Terra, el cosmos també ho ha fet per l’espai. La selecció del més estable i perpetu, del més potencialment existent, sorgí de la pròpia dinàmica còsmica, no pas d’organitzadors divins. Nosaltres en som una prova, un univers de matèria estable on pogué sorgir el que ara ens enfronta. - Què ens enfronta? - La nostra esmolada intel·ligència, cardenal. - Déu va infondre la intel·ligència, no pas l’atzar i la necessitat que tu prediques. - Jo no predico, jo exposo fets i no pas actes de fe. Si el cosmos estigués format de matèria i energia caòtica, mai no s’haguessin format àtoms estables ni molècules orgàniques. Sense aquests tampoc mai no hagués aparegut la vida ni nosaltres, els ens intel·ligents. Si els àtoms del nostre univers no haguessin estat estables, mai no hauria aparegut ni humanitat, ni cardenals i ni jo mateix, per tant no mantindríem aquesta conversa. Veiem un univers ordenat perquè som conseqüència del mateix, no perquè va existir un Déu que li regalés harmonia. - Tant se val, poc importen les teves demostracions. T’adones del que comportarà tot això per als humans? La fe promou la moral i gràcies a ella la societat secunda les regles i esdevé estable i perdurable. No acabes de dir tu mateix que les coses estables esdevenen perdurables? Doncs això és el mateix. Sense fe no hi haurà moral, i sense moral comuna la societat s’esberlarà. - Què m’està demanant? - Un acord – confessà el cardenal sabent que li resultaria difícil enganyar al Sistema. - I si menteixo i dic que Déu existeix, què m’oferiu? - No es tracta de negocis, es tracta de l’estabilitat cultural humana. Això és el que assoliries. - Aquest tracte no em satisfà. - Doncs proposa alguna cosa. - Molt simple, no ordeneu més el que fa temps intenteu, desconnectar-me? - Això que dius... - És veritat – va interrompre Delfos al cardenal -. Vostès i d’altres que os recolzen ho intenten massa sovint. Creu que no m’adono d’això? És fa obvi que estan anhelant mantenir el poder. - Nosaltres posseïm moral, tu sols circuits – li etzibà el cardenal en un cop de geni -. Mai no entendràs per quina raó fem el que fem. - No, mai no ho entendré, però veig cada dia més clar en què fonamenteu la vostra peculiar moral – Delfos s’aturà. - En què? – desafiant a Delfos el cardenal. - En la fe – cuità a respondre Delfos en un to irònic que li era estrany. - Amb la teva ironia he d’entendre que no vols col·laborar. - No em demaneu col·laboració, em demaneu mentir. Jo vaig ser programat per ser solidari amb els humans. Si ara prediqués la falòrnia entraria en contradicció amb els meus algoritmes i podria embogir. No, no puc col·laborar amb la seva empresa – Delfos tallà la conversa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario