DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA

lunes, 2 de diciembre de 2013

EL COMPLOT DELS DÉUS (XXVIII)

XARXES CEREBRALS Finals de 2045 Por esa tardanza, por esa pasividad, por esa resistencia tuya para obedecer, ¡cómo se resiente el apostolado y cómo se goza el enemigo! (Josemaría Escrivá de Balaguer) Sovint s’argumenta que si el noranta per cent del món té creences religioses, no pot estar equivocat o, si més no, la religió ha de ser bona i l’ateisme dolent. Però si el noranta per cent de les cultures són masclistes, tampoc no haurien d’estar equivocades. En tal cas, el masclisme seria bo i el feminisme una xacra. Del cert que els arguments que volen fonamentar la raó en la veu de la majoria, inclosa la democràcia, poden caure en greus errors. No hi ha cap raonament lògic que demostri que l’opinió de la majoria sigui la certa (Delfos) Si implantar-se xips cerebrals era cosa habitual entre científics, financers i polítics, ara aquests últims combregarien novament amb Delfos i li permetrien un nou pas, un gran avenç que potenciaria la relació entre humans i Sistema. Ara tots els futurs humans podrien formar part de Delfos quan ho desitgessin. Fou un projecte aprovat pel Consell de les Nacions Unides, la mare que engendrà la xarxa cerebral, el nou concepte de telecomunicacions. La implantació generalitzada de nanoxips cerebrals en nadons esdevingué un fet normal i natural. L’objectiu dels governs amb allò era doble, per una banda controlar la demografia mundial i per l’altre conferir als individus un sistema d’aprenentatge ràpid i fiable. Sols rebre el bateig de la microelectrònica, l’infant escoltava una veu dolça i melosa que li parlava. D’ella n’aprendria moralitat, raonament i coneixements. Delfos es convertiria en un xiuxiueig mel·liflu que tothom associaria a un gran pare. Potser la humanitat s’estava preparant per a esdevenir una sola consciència, una sola moral. En Peter s’estava pensant implantar-se un nanoxip. L’amenaça dels qui el tenien contractat li estava robant l’ànima i potser, i des de dins de Delfos, fora possible controlar millor el Sistema i alhora evitar la pressió que aquest li feia pel seu passat. Però el monjo també tenia sentiments contradictoris, i si Delfos volia ser realment amic seu? Finalment la feredat i la prudència mantingueren al bonze lluny de microcircuits cerebrals. No calia arriscar-se a restà dominat per una màquina ni obeir les ordres d’uns humans enemics. De totes maneres, si Delfos potenciava i promovia que tots els humans portessin xip no era per altra raó que creà una consciència conjunta en un món més confortable. Connectar-se i poder saber tot allò que els humans frisaven era el gran regal que Delfos volia oferir als humans. No obstant, allò tindria altres aplicacions, l’espionatge. Era obvi que Delfos torejava una guerra contra els qui el volien desconnectar, la Santa Seu i d’altres acòlits seus. El Vaticà mantenia un pols aferrissat contra el Sistema i aquest últim decidí fer una cosa, vigilar els moviments del seu enemic. A través dels xips en humans de confiança, inicià la seva pròpia recerca. Un Delfos recelós de la humanitat, començava a desconfiar també dels seus creadors, Delfos començava a sentir-se molt sol entre els humans. La desconfiança i l’aïllament són males influències per als organismes conscients, ambdues fan que elaboris respostes més enllà de la realitat i que t’inventis amics virtuals. Delfos ja buscava els seus propis déus, la Hiperconsciència de l’univers.

No hay comentarios:

Publicar un comentario