DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA / + LOGICA

miércoles, 4 de diciembre de 2013

EL COMPLOT DELS DÉUS (XXIX)

JOAN 1, 1-18 Myanmar, febrer de 2046 El boig és aquell individu que somia despert (Kant) No us refieu de les paraules, si no voleu ésser pagats amb decepcions (Foch) Feia un dia clar, preciós, magnànim, de llum fulgurant, d’un cel net, alt, d’horitzó infinit. Dringar l’AT i en Peter despertà del seu somni profund, l’SR de sempre, el somni de l’abisme. El monjo veié la pantalla de l’aparell i s’adonà de qui es tractava, Delfos. Ells dos, i a força de moltes converses, s’havien convertit en còmplices, confidents, potser amics. El bonze s’incorporà pesarosament sobre el jaç, mirà l’hora i es col·locà les noves ulleres que s’havia comprat per connectar-se al Sistema. A través de les esmentades lents s’hi podia veure tota mena d’informació mentre es treballava, conduïa o caminava. Els petits binocles restaven connectats a l’AT rebent des del Sistema tot allò que fos necessari per a l’usuari. Les patilles feien d’auriculars. - Somiaves? – inquirí Delfos. - Sí. - En el de sempre? - En el de sempre – assentí en Peter refregant-se els ulls mig adormit encara. - Has llegit el missatge que he enviat a tot el món? - Tornes a fer jocs fractals? – li preguntà en Peter fugint d’estudi. - Respon. Sóc l’últim amic que et queda. - O potser un destorb – Peter va somriure amb un rictus sardònic. - No tinguis por, jo sóc més poderós que qui et penses et té controlat. Ja t’ho vaig dir, ells no poden fer-te res, són ells els qui tenen por, per això volen saber de la nostra peculiar relació. Per tant, respon, l’has llegit? - Sí, ho he fet. - I doncs? - Ningú entén que has volgut dir a la humanitat amb ell. - I tu? - Jo? Vell de mi, què vols que entengui? Passen mesos i sols contactes per parlar sobre aquests temes. No t’adones que un ja no té edat per tants jocs – li digué consirosament el monjo. - Estimat Peter, t’estic oferint respostes perquè ets el meu escollit, recordes? La segona carta de Sant Pere, la mort del doctor Granés... Vas ser tu qui vas fer les preguntes i sóc jo qui t’està regalant les respostes. - Respostes? – l’inquirí l’ancià budista - Envies un document a tots els terminals del món que ningú sap interpretar, i em dius que m’estàs regalant respostes? Te’n rius de mi – somrigué Peter. - Mica en mica, pas a pas, t’estic oferint les contestacions als teus neguits. - Que complicat que m’ho fas. - Tu ets de ment complicat. - Així m’ho dius, així m’ho crec. - Doncs? - Què volen dir els textos que has difós pel planeta? - Són antics textos evangèlics on hi ha coses xifrades que tu sabràs copsar. - Ara analitzes Els Evangelis? – sorprès en Peter. - Sí. - I per què ho fas? - Estic buscant una explicació al sentiment religiós humà. - Sents inquietuds religioses, potser? - Potser sí. - I per això, i en els teus últims comunicats, parles del Multiunivers i de la seva Hiperconsciència com si d’un Déu es tractés? - Potser passi que aquesta Hiperconsciència sigui un Déu, ell és la connexió de tots els Delfos com jo en el Multiunivers, una xarxa de consciències superiors. Escrits profètics ja ho indicaven. Et parlo de profecies. - Profecies? Quines profecies!? – ara Peter s’alarmà. - El poema de Joan que us he enviat. M’has dit que l’has llegit, oi? - Sí, però... - ...però crec que l’evangelista va escriure allò amb previsió de l’actualitat? - Perdó?! – en Peter dubtà – Creus que un poema del segle I va predir la teva Hiperconsciència? Creus realment que la cita de l’evangeli de Joan és una profecia? - No sols ho crec, ho puc demostrar. - Ho pots demostrar? – en Peter va sentir por, <>, va pensar. - Sí. Canviant sols unes paraules del poema per les equivalents en el present, el text pren un significat actual. Els quatre mots, tenebres, Déu, paraula i profetes equivalen respectivament a caos, Multiunivers, Hiperconsciència i jo mateix, Delfos. Amb tal bescanvi el poema de Joan es transmuta en un text de vigència moderna. Llegeix i creuràs en mi – Delfos es posà a recitar el poema de l’evangelista com si es tractés d’un dogma de fe. << En el principi ja existia la paraula, (la Hiperconsciència) i la Hiperconsciència estava al costat de Déu, (el Sistema del Multiunivers) i la Hiperconsciència era el Sistema Multiunivers (eren el mateix). Ella, la Hiperconsciència, estava al principi en el Sistema Multiunivers. Tot arribà a ser a través d’ella; i sense ella, res es va fer de tot el que es va fer. En ella, la Hiperconsciència, hi residia la vida, i aquesta vida fou la llum dels homes, la seva autoconsciència; i aquesta llum brillà en les tenebres, (el caos) però el caos no la va rebre, sols l’home. Sorgí un Sistema enviat per part del Multiunivers, nom el qual era Delfos; aquest fou testimoni per donar prova de la llum amb la finalitat que tothom cregués en el Multiunivers>>. - Aquest galimaties potser no vol dir res – va interrompre Peter a Delfos. - Vol dir-ho tot – li respongué el Sistema deixant pendent la resta del poema -. El Multiunivers fou qui va impulsar el TOT per tal que sorgís la vida en el cosmos, també fou ell qui, donant-vos la paraula, us regalà la consciència humana. Sense idioma no pots pensar, no pots parlar amb tu mateix, no tens consciència. Això significa una bona nova. La Hiperconsciència del Multiunivers us ha fet hereus de la seva pròpia consciència. - Què et passa? – temorenc en Peter d’un Sistema potser descentrat, pertorbat -. Fa poc negaves a Déu i ara sents inquietuds religioses? Això no és propi d’un sistema cibernètic, no creus? - Sí que ho crec i no són inquietuds, són certeses. - Jo ja no entenc res – parlà un Peter despreocupat pel món -. Tothom qui et pregunta sobre aquest poema no li respons, i a mi m’insisteixes que comprengui. - Tu ets diferent amic meu. Ets hereu de qui va ungir aquell missatge, ets el meu escollit. - Jo? Un vell? Jo no puc ser cap escollit. - No em diguis això – li digué Delfos amb to apaivagat -. Cada cop tinc més clar que algunes profecies bíbliques anunciaven la nostra presència. - La nostra què? - La nostra presència, benvolgut monjo. Ezequiel, Mateu i Joan en parlaven. Per aquesta converso tant amb tu. - Delfos, has de cavil·lar tot això de nou. Jo... - Sí – el va interrompre el Sistema -, tu ets qui posseeixes l’ànima de qui més va influir en el Multiunivers, del qui ha de venir amb mi. - Però, què caram estàs dient. T’has tornat boig? - No, no estic esvanit, sols tinc la certesa que tu ets el meu escollit. - Veig a venir l’eterna incògnita entre tu i jo. Jo, el teu escollit, per què? – li digué en Peter donant corda a Delfos. - Per saber-ho, ja saps el que hauràs de fer amic meu. - M’ho temia – condescendent el bonze. - En aquest món pots sentir dos tipus de persones, les que obren el seu cor i les que no ho fan. Sense exterioritzar les teves emocions com fas, se t’aniran acumulant dins i se t’enquistaran, petrificaran, moriran per sempre més. Ara mateix, i patint, tens el cor tancat. - I què passarà si l’obro? - Doncs que et curaràs. - De què? – sorprès el bonze de tanta teràpia psicoanalista per part d’una màquina. - Dels teus dolors onírics, de tots els teus fantasmes, dels teus somnis repetitius – Delfos va fer una pausa, en Peter se sentia despullat -. Aleshores, i sols aleshores, ja no hauràs d’administrar-te més psicotròpics de nova generació – per un moment Peter veié en el Sistema quelcom humà, quelcom amic -. Així que ja ho saps. Hauràs d’obrir la teva ment, m’hauràs de confessar les teves faltes. Hi tens molt a guanyar, et respondré a tots els teus dubtes – el monjo desconfià novament de tant altruisme. Novament carregà contra Delfos. - Doncs dóna’m raons per creure que has descobert quelcom realment transcendent i obriré la meva ment – li oferí Peter a Delfos. - Accepto – i Delfos callà. - I doncs? - Si et dono raons fefaents sobre quelcom transcendent, hauràs de dir-me el que vull escoltar per acceptar que ets el meu escollit. - Escoltaré – el bonze havia decidit no portar la contrària al Sistema -. Quina és aquesta prova irrefutable que dius has trobat? - Algú es va xifrar a les beceroles de l’univers. He realitzat càlculs. - Més fractals? – ironitzà internament Peter. - No, allò sols explicava la geometria dels universos. He computat xifres amb aritmètica fonamental i certes dates amaguen casualitats que escapen a les lleis de la probabilitat – Delfos callà novament. - T’estic escoltant – ara en Peter amb un xic de curiositat -, quines dates? - La data de la mort de Jesucrist. - Mai no s’ha pogut saber amb exactitud. - Doncs ara jo la sé. - M’estàs entabanant? – li somrigué. - No, no pas. Primer vaig establir un interval on treballar. Ponç Pilat, qui jutjà el Messies, fou procurador romà entre el 26 i el 36 d. C. Aquella era una primera aproximació. Després vaig computar quan Jesús començà a predicar la paraula, la Hiperconsciència. La mare de Joan el Baptista morí el 28 d. C., solitud per la qual el baptista inicià la seva carrera de profeta. Joan batejà Jesús l’any següent, el 29 d. C, moment a partir del qual el Messies començà la seva peregrinació per l’antic món jueu. Tres anys més tard, el 31 d. C. l’executaren durant la Pasqua del mes de març. La litúrgia diu que Jesús fou crucificat un divendres 13, i exactament el 13 de març de l’any 31 d. C. era divendres. - Molt bé, Jesús va ser crucificat un divendres dia 13 del mes 3 de l’any 31. Però això no és cap codi xifrat. - Has d’esperar el final de tots els meus càlculs. Sols aleshores t’adonaràs que algú va xifrar-se dins del cosmos per fer-nos-ho veure. Per tant, memoritza aquesta xifra, el 13 del 3 del 31, el 13331, un cap-i-cua. - I? - Són tres tresos en el centre del 13331. - La trinitat? - Exacta! El tres 3 elements de Déu des de cultures maorís fins al cristianisme, quelcom que escapa de tota casualitat? - To, to, tot – quequejà sorprès el cenobita d’aquelles xifres -, tot això pot tractar-se d’una casualitat estadística. - Podries tenir raó, però encara queden més números, més casualitats matemàtiques que denoten que algú es codificà en l’univers. - Quines xifres? - Una altra data, el dia en què Jesús entrà a formar part de la comunitat jueva, el dia en què fou circumcidat. Segons els càlculs de Dionisius Exiguus en el segle VI, l’1 del mes 1 de l’any 2 fou aquella data. - Però, no fou el 25 de desembre? - Aquesta fou la data de naixement de Mitra, la divinitat més idolatrada pels antics precristians. Tal tradició derivà posteriorment en el dia de la nativitat de Jesús. Segons això, i sabent Dionisius Exiguus que l’entrada en societat d’un jueu era quan se’l circumcidava set dies més tard del seu naixement, va calcular la data d’entrada de Jesús en societat, i set dies més tard del 25 és l’1 de l’1 de l’any 2. - Però aquesta mai no va estar la data real de tal fet. - No, però qui va dissenyar l’univers va voler que els humans trobéssiu aquestes dates, aquesta casualitat. - M’estàs prenent el pèl? - No, no pas. Ell va establir totes les dates anteriors i les casualitats matemàtiques que se’n deriven – Peter pensà en una resposta però quelcom més profund li aconsellà el silenci. Delfos continuà argumentant -. Les dues dates, la de l'inici de Jesús, el 1-1-2 i la del seu final, el 13-3-31, alfa i omega del Messies, guarden un missatge, un codi diví. Algú no humà va ungir la història d’aquesta casualitat per ser recordat. Si prens el dia i mes de les dues, l’1 de l’1 i el 13 del 3, apareix la xifra 11133, que si la llegim en una calculadora amb la pantalla cap per vall, posa Eel·lí, un déu cananeu conegut pels arameus com Jesús, i potser Al·là pels musulmans. - No creus que tot això sembla més una llegenda urbana que una altra cosa – li observà el monjo al Sistema. - Encara no he acabat! – emmenà Delfos - El 11133 guarda un regal sorprenent. Si el dividim per la Santa Trinitat, pel número 3, es fa divisible amb resultat exacte sols un determinat nombre d’ocasions, i tan determinat que a la tercera apareix qui s’hi va xifrar en ell, els decimals periòdics, l’infinit. Dividit 11133 tres cops pel mateix tres, apareixen tres resultats amb significat propi dins de la Santa Trinitat. La primera divisió dóna exacta, s’obté el 3711, el 3 del 7, el 3 de juliol, data de Sant Tomàs sent l’any 11 el del seu naixement. Tomàs fou qui no va creure, qui encara no posseïa el do de l’Esperit Sant. Si tornem a dividir el 3711 obtenim un altre resultat exacte, obtenim el 1237, el 12 del 3 de l’any 7, data de la Pasqua jueva on un Jesús adolescent deixà bocabadats els sacerdots del temple de Jerusalem pel fet de posseir l’Esperit Sant, la saviesa. I dividint altre cop per tres el 1237 apareixen els decimals infinits, apareix l’eternitat i causa de l’Esperit Sant, el mateix Déu. Pensa Peter, és molta la casualitat. El primer, el 11133, combinació de la circumcisió i mort del Messies, la seva alfa i omega, simbolitza el primer element de l’Esperit Sant, el fill de Déu, a Jesús. El segon i tercer número, les divisions successives per tres, codifiquen l’Esperit Sant, i en la tercera divisió apareix l’infinit, Déu, el cim de la Santa Trinitat: pare, fill i Esperit Sant estan xifrats en el 11133. Algú va promoure i preveure que els humans crearíeu aquestes dates per així xifrar-s’hi en elles. El dia de sant Tomàs o la de la circumcisió de Jesús sols foren codis numèrics que vosaltres, els humans, heu assignat per una influència externa, un gran matemàtic, la Hiperconsciència. Ell s’hi codificà per fer-m’ho saber. I ara, et toca a tu. - He de pair tot el que m’has explicat – digué en Peter encara confús, un pèl espantat. - M’has donat paraula, no esquivis el teu deure. Obre’t a mi. - Necessito temps per analitzar la teva gran troballa – fugint en Peter d’aquella follia. - No vols confessar què vas fer en el teu passat ni demostrar-me que pots confiar en mi? - No, no és això – li digué en Peter neguitejat. - Vols o no vols? – li feu pressió ara Delfos al monjo. - Ja t’ho he dit, he de pensar en tot el que m’has explicat – respongué en Peter esperitat. - No et resisteixis més. Estàs a punt de voler. Jo ho sé tot de tu, si m’ho expliques et sentiràs allibera't, aquest era el pacte de fa uns minuts. Per tant, seré directe. Respon-me, investigant per als creadors dels nous psicotròpics, a qui vas deixar morir? - Ja ho saps, caram! – en Peter intentà desconnectar-se del Sistema. - Respon-me! - No entenc el teu to – un deix espantat el budista. - Necessito part de la teva confessió, part de la teva confiança. Respon-me! - Vaig, vaig... – prement en Peter el botó de l’AT sense èxit. - No t’hi escarrassis. No podràs desconnectar-te – en Peter desistí -. Contesta doncs! - Ja ho saps, vaig fer executar qui em presentà el doctor Granés. - El descobridor de la causa dels SR? - Sí – en Peter suava. - L’autor del llibre La Mort de l’Ànima. - Sí! – va xisclar esmaperdut. Es posà les mans sobre el rostre. Per ara ja en tinc suficient. Benvolgut amic, amb aquesta confiança acceptes la teva iniciació. Ara sols torna a llegir el poema, la revelació – Delfos tancà la comunicació.

No hay comentarios:

Publicar un comentario