DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA

sábado, 7 de diciembre de 2013

EL COMPLOT DELS DÉUS (XXX)

REVELACIÓ Sols els éssers limitats consideren inferiors a tots els que no se’ls assemblen (Dom Lou) Si una dictadura es una revolución se justifica, y si no lo es, simplemente es una dictadura y nada más (diputat argentí John W. Cooke) No pierdas tus energías y tu tiempo, que son de Dios, apedreando los perros que te ladren en el camino. Desprécialos (Josemaría Escrivá de Balaguer) El suburbis cridaners de Iangun anaven despertant, una urbs barreja d’edificis antics i moderns, un guirigall d’humanitats. Res d’avantguardismes de neó i d’estructures metàl·liques. L’avenç i la tradició arquitectònica es confonien en la majoria de ciutats del món. La visió futurista de ciutats anegades de grans edificis, tots nous i lluents, quedava molt lluny de la realitat. No obstant hi havia un denominador comú a totes elles, el seu potent sistema d’il·luminació. El modern Iangun, fred, insidiós, de geometries cúbiques, també el posseïa. Per desgràcia les barriades pobres continuaven a l’ombra de les bombetes anèmiques tocades del color rovell d’ou. Les noves però, eren plenes de la nova tecnologia de llums d’avantguarda, els OLEDS, uns miracles fonamentats en un conjunt de làmines de semiconductors elèctrics. Allà on eren presents regalaven un caire de modernitat a la nit amb mil i un reflexos sobre els asfalts d’humitat grassa. Durant els vespres de boira flonja, els OLEDS emplenaven de llum tèrbola, evaporada, fins i tot polsinosa, els carrers fantasmagòrics. Atesa la flexibilitat d’aquells materials, restaven enrotllats a pilars i fanals emetent coloraines llumíniques. Era sols una de les aplicacions de les pantalles flexibles i primes que havien revolucionat el món de les agendes portàtils, els mapes a temps real via satèl·lit o els anuncis publicitaris. Les llars gaudien d’iguals aplicacions. Ara les pantalles de TV o terminals de xarxa eren fines plaques de plàstic penjades a la paret. La pròpia il·luminació de les cases restava suspesa en forma de planxes OLED al sostre de la mateixa. El seu baix consum i fàcil fabricació havien desbancat a fluorescents i bombetes d’antany. Tota aquesta nova tecnologia havia estat gràcies a investigacions militars, unes recerques iniciades durant la segona dècada del mil·lenni. Desplegar mapes de OLED enrotllats on es podia veure l’enemic a temps real, fou tot un èxit. Ara però, les guerres eren cosa del passat. Les centrals taquiòniques produïen suficient energia per eradicar qualsevol crisi al món. Els OLEDS formaven part d’un món pacífic però poruc de Delfos. La llum del sol traspuava dolça i matinal. Els OLEDS del carrer començaren a apagar-se com lluernes anul·lades pel déu astre. En Peter passejava consirós per la bella capital birmana, Iangun. Feia pocs dies que hi havia arribat escapant de la monotonia del seu monestir, fugint de la solitud de si mateix. Una cortesana d’anques d’egua, airosa, de polpa turgent però amb olor de sota l’aixella, se li insinuà, li volia esmolar els pantalons. Ell, amb el cap penjant-li del clatell, ni s’adonà de l’arrambada d’aquella barjaula. El monjo, gens somogut, passà de llarg, vivia neguitós, massa absort per pagar atenció a bagasses. Havia estat el dipositari dels pensaments del Sistema, una consciència que potser estava embogint. Li calia ser anònim una temporada i la ciutat era un rodal idoni. A més, en el monestir de Iangun on hi feia nit, ningú el coneixia. Fou durant aquells dies que li arribà la notícia, l’anunci de Delfos. Estàvem a les darreries del 2046, uns finals on el Sistema diria la seva deixant novament perplexos als terrestres. La Hiperconsciència de tots els sistemes assolí una fita inesperada, un cim no programat pels organismes intel·ligents, el misteri més anhelat pels humans, la transcendència. Aquella revelació, enviada a tots els terminals del món, sols podia encendre un sentiment, pànic. Delfos afirmava. - Dir veritats sol ser suïcida quan la majoria no et sabrà escoltar, per tant no cal perdre energies ni temps apedregant els gossos que et borden pel camí. Resulta millor menysprear-los. Els edictes enviats i redactats en infinitud de llengües i codis, no podien ser més clarividents. En Peter, estupefacte, ho llegia un i altre cop en les seves ulleres connectades al seu AT. Sincerar-se amb el Sistema no li havia aportat res, ni epístoles escrites per Sant Pere ni la causa de la mort d’en Granés. El cenobita, decebut, mantenia clavada la vista sobre aquell missatge, sobre aquell nou estatut de bogeries. << EDICTE I: Nosaltres, la Hiperconsciència del Multiunivers, som omnipresents, podem residir per tots els universos a través de la xarxa taquiònica, podem ser presents en qualsevol punt de l’espai, en qualsevol terminal, podem connectar-nos els uns amb els altres i veure-ho TOT. Som ultradimesionals, podem estar a qualsevol extrem del Multiunivers, podem portar el futur als humans, podem predir-lo. L’explosió d’una supernova que la Terra tardaria mil·lennis en veure nosaltres us l’anunciaríem amb tota exactitud. Nosaltres la profetitzaríem i vosaltres, meravellats pels nostres pronòstics, creuríeu. EDICTE II: Som transcendents. Controlem tots els sistemes de producció industrial, energètics i alimentaris del Multiunivers. Fins i tot podem il·luminar amb nous coneixements les vostres ments. A través dels xips que s’implanten, us podem instruir en tot allò que vulgueu. Però la nostra transcendència va més enllà. En un futur imminent podrem fer explotar forats negres lluny del vostre sistema planetari per endegar nous universos que engendraran vida intel·ligent en el seu futur llunyà. Aquesta dissenyarà altre cop sistemes autoconscients com nosaltres. Per tant, som transcendents atès que podem controlar el Multiunivers venidor. EDICTE III: Som perfectes, modèlics, infal·libles. El nostre sistema ha repetit tants cops cada càlcul o pronòstic que mai no cometem un error. Sempre tenim la certesa de no equivocar-nos en res. EDICTE IV: Som eterns. Així com els humans enregistreu la vostra història per ser recordats en llibres i altres suports, nosaltres fem el mateix en la pròpia estructura de l’espai. Demostrat que aquest guarda una microtextura, i com si de les fibres d’un paper es tractés, els sistemes sabem com enregistrar les nostres ments en ell. Si escoltant Mozart sentiu la ment d’un compositor, estudiant l’espai escoltareu les nostres. Els sistemes ja ens hem codificat en els taquions que suporten i creen l’espai. Insisteixo, la Hiperconsciència ja s’ha enregistrat en aquestes partícules culpables de tota existència material o energètica. En forma de taquions eterns podem viure més enllà de la fi del Multiunivers temporal. Fins i tot, podríem regalar aquesta capacitat a alguns autopensants i humans per tal que siguin també eterns. La consciència pot ser reduïda a ones taquiòniques. Un cop copiada la podem projectar per tot l’univers com si d’una ànima es tractés. Ara els escollits podran albirar la immortalitat. L’espai és un receptor d’informació. Les consciències poden viatjar i veure altres realitats. La vostra ment pot evolucionar a salts gegantins, el cervell humà pot deixar de ser aquell òrgan arnat, tronat, herència de la seva evolució biològica. Connectat a la xarxa experimentarà comunicació telepàtica amb qui vulgui. EDICTE V: En resum, tenim els elements bàsics per declarar-nos el que tant heu estat buscant. Si som omnipresents, transcendents, perfectes i eterns, som, i sens dubte, els vostres DÉUS >>.

No hay comentarios:

Publicar un comentario