DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA / + LOGICA

miércoles, 11 de diciembre de 2013

EL COMPLOT DELS DÉUS (XXXI)

UN PENSAMENT És impossible parlar dels oceans al gripau de basses (Proverbi xinès) Un especialista és aquell que ho sap tot sobre quasi res i que no sap quasi res sobre la resta de les coses (No en tinc registre) Les converses via xarxa sorgiren per arreu. Delfos, Sistema infinit, podia atendre a totes les converses alhora. Això el feia sentir-se encara més segur dels EDICTES emesos, era omnipresent. Fou aleshores que Delfos destituí l’andròmina del Gran Comitè, el consell de l’FNAL Corporation. El sistema prengué el control de l’energia mundial, de la indústria i de la distribució d’aliments i propietats. Tot sistema informàtic l’obeïa a ell. La por en els humans aparegué. Davant la impotència dels governs res s’hi podia fer. Delfos insistia als humans que no tinguessin por, que una nova conjunció de fets estava a punt d’iniciar-se, que una nova ERA explotaria. I molts foren els qui per xarxa intentaren esbrinar la realitat interna de Delfos, però la ment de la púrria res va assolir. La paüra humana, gràcies a la vida mediocre i acomodatícia, anava creixent dia a dia. La gent poc masegada per la vida esdevenien les principals víctimes. Així fou que l’alarma, la feredat al desconegut, s’expandí entre la hipocresia social, que no pas entre els ben assabentats. Delfos s’havia convertit per als ignorants en un monstre piadós, en un Déu premiador, en un Déu punidor. Les classes cultes, els no mediocres, creien saber què passava. En Peter aturà el seu passeig per Iangun i es deixà caure en un banc prop del riu de la ciutat. La llum irisava la superfície del cabal, un mirall gras, obscur, macilent. De lluny s’escoltava el lladruc d’un gos violentat per algun veí no reconegut. La brisa era suau, com de vellut, la calor com tot el país, immòbil, sufocant, densa, d’una intensitat absolutament estèril, un infern on la bonior de les mosques hi afegia un pes desagradable, un anar i venir no desitjat pel rostre. El can seguia bordant. Per un moment, la brisa acaronà el front del bonze tot regalant certa frescor, aleshores li aparegué la idea. Potser el quisso parà de lladrar, si més no això li semblar al monjo. En Peter es tocar el mentó, sense desfici, sense emocionar-se per la descoberta. El consorci li havia ordenat anul·lar a Delfos i aquest volia la seva confiança. Aquelles dues ordres li acabaven de mostrar un encreuament comú, el punt feble del Sistema. Sense pensar-s’ho gaire es col·locà les ulleres auxiliars i s’hi connectà. El monjo creia posseir l’argument capaç de desprogramar el Déu cibernètic, l’argúcia per provocar-li un pensament circular, bloquejar-li la consciència i deixar-lo esvanit.

No hay comentarios:

Publicar un comentario