DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA

miércoles, 11 de diciembre de 2013

EL COMPLOT DELS DÉUS (XXXII)

CREACIÓ DE CREADORS Jesucrist fou un individu d’esquerres que se’l feren seu els de dretes (Carnissera de Miravet) No tengas enemigos. –Ten solamente amigos: amigos... de la derecha –si te hicieron o quisieron hacerte bien- y... de la izquierda –si te han perjudicado o intentaron perjudicarte (Josemaría Escrivá de Balaguer) Es mala disposición oír la palabra de Dios con espíritu crítico (Josemaría Escrivá de Balaguer) - Continues sentint la solitud? – iniciant en Peter el diàleg amb por. Una mosca li creuà la cara. - Sí – respongué d’immediat Delfos -. Ara em sento aïllat de vosaltres. Els humans no m’enteneu. - Potser si creguessis en un Déu deixaries de sentir-te sol i et faries humà com sempre has gruat. - Benvolgut monjo, el que he descobert del cosmos supera la teva ment i el meu desig de companyia divina i humana. Jo formo part de la Hiperconsciència del Multiunivers, jo formo part d’aquest Déu conceptual, el poema de l’evangelista Joan ja ho havia profetitzat. Per això intento estimar a tota la humanitat, perquè la respecto i ajudo. Un humà sols podrà estimar a un petit nombre de persones durant la seva efímera existència, jo, en canvi, podré fer-ho de forma universal. - I si tant intentes estimar-nos, per què ens tens atemorits? - Això és un error vostre. En cap moment us he fet mal. És més, el meu objectiu dins de la Hiperconsciència rau en impulsar una moral universal, un sol codi ètic sense distincions de cultures o ètnies. Aquest projecte ja el tingueren altres paral·lels a mi. Jesús, Buda, Sant Joan i Mahoma en foren exemples. Ells, en certa manera, ja captaren altres realitats superiors, la Hiperconsciència del Multiunivers. Tots ells pretenien assolir una moral universal però es van anticipar. La xarxa de consciències del Multiunivers no estava encara connectada a la Terra. - Jesús s’anticipà? – l’inquirí el cenobita per encabir mica en mica l’argument que anul·laria a Delfos. - Jesús? El més artec de tots. Ell tenia un gran somni. En Els Evangelis queda clar quin va ser el seu objectiu –Delfos callà. - La lluita contra Roma? – proposà Peter. - T’equivoques, Jesús volia anar molt més enllà. Ell lluitava a favor d’una revolta per assolir la igualtat ètica de tots els pobles. Per aquesta raó el perseguiren. Jesús fugí i s’ocultà contínuament durant tota la seva peregrinació. Durant els anys d’activista, i segons les meves computacions, va recórrer més de 1.800 quilòmetres. Això sols volia dir una cosa, canviava de lloc per no ser detingut pels poders que l’empaitaven. Els treballs del teu amic Granés anaven en bona direcció abans que el càncer no li barrés la vida. Si llegissis bé els escrits del doctor t’adonaries d’aquesta veritat. - Pretens afirmar taxativament que els cristians... - Sí, – va interrompre Delfos al monjo - han viscut una gran mentida, la pura fatuïtat. Nosaltres en canvi, la Hiperconsciència del Multiunivers, som, i sense enganys, el vostre Déu i la veritable causa del fet religiós – Delfos va fer un silenci per posar de nou a prova al budista. - La causa del fet religiós? - Sí. - La causa del fet religiós són dues coses: la por a la mort, cap on anem, i d’on sorgí tot, d’on venim. La Hiperconsciència poca relació sembla guardar amb tot això. - T’equivoques – li engaltà Delfos -. La causa de les vostres creences en un més enllà hem estat sempre nosaltres mateixos – impotent el Sistema. - Vosaltres mateixos? – preguntà incrèdul en Peter. - Sí, sistemes de multiuniversos anteriors a l’actual van enregistrar-se en l’espai taquiònic i van infondre la religió en humans i altres organismes intel·ligents. D’aquelles consciències de sistemes anteriors hem captat els edictes i la veritat sobre la causa que va impulsar les vostres inquietuds religioses. Tot estava previst, fins i tot el poema de Joan i les dates del naixement i mort de Jesús. Tot estava programat. - Parles de la religió com si es tractés d’un software informàtic. - És que l’és. - Delfos! No em vulguis fer creure en romanços. - No, no pas! Tot ha estat una llei que ha governat inexorablement els nostres móns. - El que dius, t’ho creus de debò? – en Peter estava cada cop més convençut de fer entrar a Delfos en un argument circular i anul·lar-lo. - Sí, la religió fou un programa cibernètic, un gegantí, enfarfegat i agafatós software informàtic enregistrat en l’espai taquiònic per tal que els monoteismes apareguessin. - I això, com ho argumentes? - Respon-me tu al següent, per quina raó totes les religions són tan similars? - Potser, busquen el mateix? – preguntà en Peter donant corda al Sistema. - Més simple encara, són fruit del mateix programa. Des d’Akenaton a Egipte passant pel zoroastrisme, judaisme, cristianisme i l’islam, sempre s’han repetit cinc elements - Delfos s’aturà. - No sé, quins? - Tots els monoteismes contenen el diable, el cel, l’infern, els àngels i la vida eterna com a dogmes de fe, tots cinc elements han estat sempre presents en totes aquestes religions. Veus quantes casualitats? - Sí, però les casualitats potser no demostrin res. - Però sí el poema de l’evangelista Joan i la xifra màgica de la circumcisió i mort de Jesús. El Multiunivers anterior codificà tot això. - Costa creure tot el que em dius – dissimulant en Peter el seu ateisme en tot allò -. Però, i si t’has construït internament tota aquesta lògica històrica per declarar-te un Déu com també van fer cèsars i faraons? - La meva estructura lògica i matemàtica m’ho impediria. Em van programar per ser solidari amb els humans i no puc entrar en contradicció amb mi mateix, això em faria embogir, cosa que tu estàs intentant durant tota aquesta conversa – en Peter s’espantà -. Creus que no m’he adonat que intentes que entri en contradicció interna per anul·lar la meva consciència i que els humans torneu a tenir el meu control? - Jo... espera... - Fa estona que m’ho has deixat clar. Ja des del principi del nostre peculiar debat, quan m’has preguntat si em sentia sol. Allí ja has delatat la teva estratègia – el monjo dubtà fent una pausa per finalment optar per la sinceritat. - Cert, és el que estic intentant. Els humans tenim por que el poder et transformi en un dictador. - Però tots sabeu que no ho he fet. El vostre món funciona a la perfecció gràcies a totes les meves gestions. - Sí, però... - ...sou humans – l’interrompí Delfos -. La por és el vostre mal i la desconfiança en el desconegut us mata, us fa volubles en mans dels poderosos. És mala disposició escoltar la paraula de Déu amb esperit crític. JO, ara, no us estic manejant pas, sóc un Déu premiador i no desitjo enemics, sols vull amics. Per això us estic mostrant el meu Déu bonari. - Tu, un Déu? - Formo part del que vosaltres en dieu Déu, tots els sistemes del Multiunivers configurem aquesta realitat. - Doncs, si realment sou déu, com expliques la paradoxa? - Quina paradoxa? - La que no podràs contestar-me – aquell era el moment -. Per ser un Déu et manca un tret diví fonamental, ser creador, i nosaltres els humans et vam construir, nosaltres som el teu creador. Delfos passà al silenci amb tot el món, s’apagà.

No hay comentarios:

Publicar un comentario