DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA

sábado, 14 de diciembre de 2013

EL COMPLOT DELS DÉUS (XXXIII)

SILENCI L’home que és temut per molts, n’ha de témer molts més (Plató) El temps sols representa la fluctuació entre matèria i energia obeint les lleis de la termodinàmica (Granés) Havien passat set dies i el Sistema continuava sense contestar, la deïtat havia mort, Déu havia expirat. L’argument del monjo, el fet de no ser creador, havia creat un algoritme circular dins Delfos. El Sistema havia entrat en pausa de consciència, el monjo havia complit les ordres del consorci. Així doncs en Peter, retingut a Iangun, patí multitud d’interrogatoris per part de l’FNAL Corporation i de la multinacional farmacèutica, ells volien recuperar de nou el poder i necessitaven saber per què en Peter havia estat l’escollit, que quina personalitat posseïa per tal d’haver estat el dipositari de la confiança del Sistema. En Peter contestà que res en sabia, que el Sistema sols argumentava amb estirabots, que havia estat un boig. L’FNAL es preparà per recuperar el control de Delfos tot i que els seus sistemes seguien funcionant normalment. De fet les centrals taquiòniques treballaven amb bon rendiment mentre les comunicacions funcionaven correctament i la producció d’aliments no patia de cap minvament ni retard en la distribució. El Sistema semblava haver-ho deixat tot automatitzat. - He pensat molt. - Delfos?! – s’exclamà el bonze mentre passejava pel jardí del monestir a Iangun. El dia era clar, fulgurant, d’un cel net, alt, infinit. - Em vas trair, recordes? He preferit pagar-te amb el silenci però ara han passat set dies i voldria reprendre la nostra conversa – comentà Delfos amb cert to exigent. - Què vols de mi? – preguntà espantat en Peter dirigint-se a un racó del recinte. - Ja veus que no m’has anul·lat, benvolgut i suposat monjo. - Jo... – quequejant amb la veu en Peter i ocultant-se darrere un gran cedre. El monjo potser havia estat imprudent. Ara se sentia tremolós com les fulles que l’ocultaven, vulnerable. Les branques de l’arbre que ballaven pentinades pel vent, projectaven una ombra xinesa, fantasmagòrica sobre el contorn del bonze. Aquella obagor concreta, com una xarxa de pesca, semblava atrapar-lo. - Ara tens temor. Comprenc la teva por d’humà. Ja saps que has de fer si vols el meu respecte, si vols les meves respostes, però l’altre dia no vas voler llucar res i potser res obtindràs de mi. - Et noto diferent, sembles, sembles... – dubtà el monjo. - Autoritari? - Sí. - Vet aquí que ara jugarem a tot o res. - No m’hi pots obligar! No m’hi pots obligar! - Qui parla d’obligacions, són deures que tu has contret amb mi. Teníem un pacte que va començar fa temps. Jo a canvi hauria d’explicar-t’ho tot: qui ets en realitat, la natura dels escollits, fins i tot hagués arribat a les teves preguntes de sempre com la mort del teu amic Granés i la seva carta de Sant Pere. Quina llàstima em fas – Delfos callà. - Llàstima?!! – aterrit. - Sí, perquè vas ser un neci i això m’obliga a jugar a tot o res. - Jo... – intentà en Peter justificar-se. - A tot o res – el tallà Delfos -. Ara parla’m, parla’m del teu amic psiquiatre. - Jo sols l’estava investigant, la companyia m’hi obligà – confessà en Peter amb feresa. - Doncs digues, qui va ordenar la seva mort? - Eren ordres, la multinacional farmacèutica m’ho emmenà. - El psiquiatre, per què el vau matar? - Jo... – quequejant altre cop en Peter. - No t’aturis – li ordenà Delfos. - Jo no volia, jo no volia – implorà en Peter mirant de reüll per si algun altre bonze l’observava. Estava sol al jardí. - Confessa. Em deus respecte. Qui no em respecti, no serà respectat – al monjo se li glaçà la sang. - Què vols dir-me amb això? - Sóc jo qui pregunta. Confessa, què li passava a la companyia? - Que tenia por. Aquell psiquiatre havia demostrat que els nous psicotròpics presentaven efectes secundaris, que provocaven els SR, els somnis repetitius, un fet que dinamità el mercat d’aquells fàrmacs. La farmacèutica va perdre milions per culpa seva. Quan la multinacional em va salvar de la meva drogodependència, em van contractar per vigilar-lo – en Peter dubtà. - Com? - Sota una nova identitat. - El monjo budista que tinc davant? - Sí - I què més? Per què aquella falsa identitat? - Per esdevenir l’ombra d’aquell psiquiatre – en Peter s’aturà novament. - Què fas? No paris! - Em costa. - No et costi. Jo sóc DELFOS a qui ara deus respecte i confiança. Continua – emmenà el Sistema. - Ell, el psiquiatre, no era mala persona, ans al contrari, de caire inquiet i sensible, no parava de fer-me bromes pensant que jo era el seu amic. Jo mai no li confessà la meva missió. - Però l’amistat s’acabà, oi? - Sí. Un dia, viatjant ell per Sudàfrica, li van engaltar un tret al cap, potser un sicari de la companyia, no ho sé. Mentre el traslladaven a l’hospital, un centre de la multinacional que em tenia sota nòmina, m’arribà l’ordre. Potser no hagués calgut tal intimació. Veure’l en aquell estat m’empenyia a la compassió. Delirava quan els sedants li deixaven de fer efecte. Jo mateix repetí el mandat i el metge en cap obeir sense miraments. La companyia era massa poderosa per posar-hi pegues i la sobredosi va fer la resta – li suaven les mans. Peter esbufegava. - Acaba! - Ell, el meu amic, entrant en un somni profund, expirà. - I després? - La resta de la història és el meu present, la companyia em segueix mantenint econòmicament sota aquesta túnica en reserva per a altres tasques. - I el budisme, què significa ara en la teva vida? - Un descobriment, una pràctica, no pas una creença. - I el personatge docte que desenvolupares posteriorment? - Fruit de les meves inquietuds de sempre i de la vida ara regalada. M’he tornat docte però penedit del meu passat. Què més vols saber ara? Ja t’he explicat tot allò que volies – el cap, abatut, li penjava com un pèndol. - Tot? Estàs segur? - Sí, tot – amb veu fluixa. - Qui et va instigar a controlar-me? - Ja ho saps - somiquejant. - Sí, però vull sentir com m’ho confesses. - Jo mateix estava convençut que calia aturar-te, però la idea inicial no fou pas la meva. La mateixa multinacional farmacèutica m’ho va suggerir, tu ja m’entens. Però crec que això sols és la cúspide de l’iceberg, qui sap què més hi ha darrere. - No t’hi amoïnis, ja ho sabràs. Has estat sincer. Ara ja estàs preparat. El vol d’un ocell va fer elevar la mirada del monjo cap el cel. Una llàgrima relliscant per la galta li espurnejà. En Peter vivia en un teatre sense personatges, no podia recordar el rostre del seu amic psiquiatre.

No hay comentarios:

Publicar un comentario