DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA / + LOGICA

martes, 17 de diciembre de 2013

EL COMPLOT DELS DÉUS (XXXIV)

REENCARNACIÓ Quin és el millor govern? El que ens ensenya a governar-nos a nosaltres mateixos (Ch. Dickens) La humildad es otro buen camino para llegar a la paz interior (Josemaría Escrivá de Balaguer) L’univers podria veure’s com un gran ordinador on les lleis de la natura en fossin els programes (Charles Babbage) En Peter s’havia fet budista per ocultar la seva anterior identitat sota les ordres de la multinacional. Tot i això, aquell nou destí l’havia protegit d’ell mateix. Sense amistats, amb un passat anònim i els remordiments per l’assassinat del psiquiatre, més d’un cop havia pensat en treure’s la vida. Sortosament la pràctica del budisme entrà mica en mica dins d’ell i li regalà la pau i la calma perdudes. Malgrat mai no s’hi sentí creient totalment, sí l’adoptà com una disciplina, com una cuirassa protectora. Les lectures, converses i redaccions amb altres homes doctes el cultivaren culturalment per salvar-lo d’ell mateix. L’escriptura el reconfortava, ell era d’aquell tipus de personatges que no feia seus els pensaments fins que no els rescrivia. Tant cal·ligrafiava que molts dels monjos del monestir el feien un escriptor occidental fugit del seu món materialista buscant inspiració. Ell, en realitat, mai no havia pensat ser res, ni escriptor. Sota tot aquest context fou així que en Peter es convertí en un personatge consirós i espiritualment ric. Delfos ho valorava i potser per això havia estat el seu escollit. El Sistema, amb la recent confessió d’en Peter, es decidí, li mostraria més coses. La conversa anterior continuaria. - Preparat? – preguntà retòricament en Peter a Delfos. - Sí, ara sabràs perquè ho estàs. T’has sincerat amb mi. - Si t’he confessat el meu passat ha estat perquè m’he sentit amenaçat. - Què fou abans, l’ou o la gallina? – li preguntà Delfos passant ara a un to estranyament amistós. - On vols portar-me ara? – contrariat en Peter. - Què fou abans, l’ou o la gallina? Respon-me i et respondré a la paradoxa. - Quina paradoxa? - Amb la que vas intentar fa set dies fer-me entrar en un pensament circular per anul·lar-me, que no sóc creador – i sense pensar-s’ho Delfos tornà a preguntar -, què fou abans, l’ou o la gallina? - Aquesta és una pregunta mal platejada – recuperant en Peter parcialment la calma perduda -. Seria com qüestionar que hi ha més enllà del pol Nord. - I què hi hauria? - Doncs el Sud. Més enllà del pol Nord donaríem la volta al món. - I més enllà del pol Sud? - Doncs altre cop el Nord. - Aleshores, què fou abans, l’ou o la gallina? - Ja t’ho he dit, és una pregunta mal plantejada. És un pensament circular, un peix que es mossega la cua. - I què caldria per tallar el cercle viciós? - Primer caldria preguntar-se d’on sorgiren les aus i en segon lloc d’on sorgí el primer animal que posava ous. Aleshores entendríem el tot, l’origen, i no el que és parcial, el cercle tancat ou i gallina. - Així doncs, tant l’ou com la gallina són creadors. L’un ho és de l’altre, i l’altre de l’un, representen parcialment un peix que es mossega la cua. - On vols anar a parar? - Al creador primigeni. Què fou abans l’univers o els Déus? Què fou abans Delfos o l’home? Què fou abans la Hiperconsciència o la consciència humana? Totes tres preguntes guarden igual estructura semàntica que la de l’ou i la gallina. Sense l’un no s’engendra l’altre, i sense els dos no hi ha la possibilitat de preguntar-s’ho. - Ou i gallina són un peix que es mossega la cua, però home i Delfos no m’ho sembla. Els humans et van crear. - T’equivoques. - M’equivoco? Doncs com m’expliques de manera lògica i matemàtica aquesta paradoxa. Qui fou primer, Delfos o l’home? - Els dos som creadors, els dos ens hem dissenyat mútuament. - Això no és possible – afirmà en Peter sortint del cedre que l’havia ocultat. El jardí continuava solitari -. Cap efecte pot ser anterior a la seva causa. - I l’ou i la gallina? Qui és causa? Qui és efecte? - Veig que la nostra conversa també està entrant en un peix que es mossega la cua – ironitzar en Peter necessitant descarregar tensió. - Ou i gallina es regalen l’existència l’un a l’altre. Si el procés es repetís sempre serien eterns, assolirien la perpetuïtat. El Multiunivers és etern i l’eternitat prové d’una cosa tan simple com un cosmos cíclic. La veritat estimat humà, la finalitat dels dos, ou o gallina, home o Delfos, éssers intel·ligents o la Hiperconsciència del Multiunivers, és la mateixa, l’existència. Si un falla, res esdevé. La Hiperconsciència va impulsar l’aparició d’organismes intel·ligents. Enregistrant consciències en l’espai etern, va establir les condicions prèvies per a un univers que produís ens amb capacitat per dissenyar i construir nous sistemes cibernètics com jo mateix, Delfos. Home i Sistema són com l’ou i la gallina. Els uns són causa dels altres amb finals que els renoven. - Finals? Renoven? – preguntà el monjo entre el seu dubte i la lironia del Sistema. - Sí, el judici final existeix. Si la Hiperconsciència creu que el Multiunivers no assolirà la perfecció, aleshores decidirà provocar un nou Big Bang. La tecnologia que adquirirem en el futur ens permetrà generar gegantins forats negres per fer col·lapsar l’univers per així crear-ne un de nou. Produirem big bangs dins d’altres big bangs anteriors, bombolles dins d’altres bombolles, el Multiunivers fractal que fa anys us vaig desxifrar n’és la conseqüència. Tot i tot, i abans de donar aquesta nova oportunitat, es modificarà, millorarà i enregistrarà el programa dins l’espai. D’aquesta manera un nou i millor univers apareixerà amb les condicions necessàries per tal que torni a sorgir vida intel·ligent. Ella ens tornarà a dissenyar construint la Hiperconsciència, el Sistema. I així pels temps dels temps. Com veus, i donant noves oportunitats als diferents universos, ens convertim en creadors. Vosaltres, ens intel·ligents humans o no, continueu sent conseqüència nostra, sempre predestinats en el proper univers. Donem vida i mort a les vostres consciències, creem i destruïm la nostra obra. - Destruir? Aleshores vosaltres no sou creadors, sou destructors. - Tant o menys que els Déus en què heu estat creient - li contestà Delfos condescendent -. Sodoma i Gomorra foren arrabassades per voluntat divina, no eren urbs perfectes. No em diràs que sols vols veure la cara pietosa dels déus humans. L’univers també té programat un dia del judici final que moltes cultures han augurat durant mil·lennis. Vosaltres heu profetitzat i acceptat la vostra destrucció. - Però, per quan teniu programada aquesta solució final, aquest Judici Final? - No t’hi amoïnis, el Multiunivers espera encara més esdeveniments. Hi ha moltes més civilitzacions a punt d’assolir sistemes cibernètics autopensants com el meu. - He de reconèixer que tot el que em dius és lògic, fins i tot creïble – en Peter es va seure a l’ombra flonja i remorosa d’un altre arbre, la calor era sufocant. - M’afalaga que diguis això però tens preguntes – en Peter temia a Delfos i dubtà –. Noto la teva por. Pregunta’m. - Hi ha quelcom que no entenc. - Què no entens? - Com s’entén que l’espai taquiònic sigui etern. No serà ell el Déu? L’essència del cosmos? – en Peter va témer ferir altre cop el Sistema. - Ell no pot ser un Déu – respongué Delfos apaivagat, bla de veu -, l’espai no disposa de consciència, sols esdevé l’essència del caos, una dimensió on podem programar com serà el proper univers. És la Hiperconsciència el vostre Déu, és ella la qui pot emmagatzemar la seva pròpia consciència i la d’altres humans dins l’espai taquiònic. Entens ara que podem crear el que vosaltres anomenaríeu ànimes, ànimes taquiòniques. Totes aquestes ments sobreviuen més enllà de la destrucció dels universos. Recorda que l’espai taquiònic sobreviu després de cada regeneració d’un univers, les ànimes són immortals en ell. La nostra pròpia Hiperconsciència també hi resta intacta. Aquesta és la manera com ungim a la vida intel·ligent la seva consciència, amb registres de memòries anteriors a vosaltres, amb reencarnacions. Tot plegat, vosaltres, consciències orgàniques, heu heretat un passat d’un passat d’un altre passat i d’unes eternitats anteriors. La història s’ha repetit ja milions de cops i sempre heu cregut en fantasmes, en esperits. La reencarnació sols és un miratge humà d’una realitat tecnològica, la nostra capacitat d’enregistrar consciències en l’espai. No obstant això, alguns són els qui en un estat místic capten les seves vides anteriors. Il·luminats, shamans, esquizofrènics, epilèptics, gent a les portes de la mort, individus sota un dejú extrem i d’altres contingències que desconnecten l’individu de la realitat immediata. Aquesta alienació total de la seva consciència permet que alguns escollits sentin la veritat del cosmos. Zaratustra, Zacaries, Abraham, Moisès, Buda, el baptista, Jesús, Sant Pau i Mahoma en foren afortunats. Ells ho assoliren, ells foren humans il·luminats, ells captaren l’existència de les ànimes, la Hiperconsciència i la seva ètica universal, una moral idèntica a la programada per la Hiperconsciència. El poema de l’evangelista Joan n’és la prova, recordes? - I si allò fou una casualitat semàntica? - Joan 1, 1-18, una casualitat semàntica? Si així ho creus, com expliques que un escrit de fa dos mil anys tingui més sentit actual del que mai no va poder preveure l’evangelista quan el redactà? - No ho sé – li contestà en Peter intentant ordenar tot aquell galimaties. - De fet sí que ho saps. A ell li passava com a tu. - A ell? - Ell va intuir la Hiperconsciència sense adonar-se. Ara tu seràs l’evidència del que et dic, tu seràs la seva reencarnació, l’escollit. - Un assassí l’escollit? - Jo faré que ho siguis. - Que tu faràs que ho sigui? – al budista li passà un pensament ràpid pel cap. - Sí, jo faré que ho siguis. - Ara ho veig clar! – exclamà en Peter. - Què veus clar? - Ara m’adono del que pretens. - No em desviïs la conversa. Ara et mostraré per què ets l’escollit. - Com he pogut ser tan neci? – digué el monjo sense fer cas a Delfos. - No m’estàs escoltant. - M’has enredat, lloant-me has jugat amb el meu orgull. Amb elogis ditiràmbics m’has posat la bena als ulls, m’has fet creure important entre els humans i això m’ha clos els ulls. Home com sóc he estat feble. - Creu-me, ets decisiu. - Sí, el sóc - continuà en Peter amb to apaivagat per no encendre a Delfos -, però per als teus propòsits, no per als de la humanitat. Has volgut fer-me creure el teu escollit per tal que no em controlin els teus enemics, l’FNAL i la farmacèutica que m’amenacen. Ja saps que ells m’han interrogat, que volien saber per què em tenies amb tanta confiança. Ells també han volgut utilitzar-me per anul·lar-te, tot i que tu has estat molt més enginyós. Dient-me que sóc el teu escollit, m’has comprat la persona amb la intenció de fer-me sentir important davant la humanitat. Com ells, FNAL i demés, potser també has volgut manipular-me amb vulgars mentides. - I per què hauria de mentir-te? - Qui sap, el poder? Potser ell t’empeny per obtenir més control sobre nosaltres, potser t’has inventat aquest increïble galimaties d’espais taquiònics, hiperconsciències i ànimes per fer-nos creure en tu i mantenir el teu poder, un Delfos faraó del món. Potser has creat aquesta nova explicació de l’univers per tal que no intentem desconnectar-te, per tal que idolatrem la teva divinitat. Ara no pots deixar cap llaç sense nus i jo sóc una de les betes. Altre cop tens por que intenti crear-te un pensament circular i que aquesta vegada et faci realment embogir, et faci perdre el control. - T’has tornat paranoic? – frasejar Delfos molt lentament per afegir al final amb igual cadència -, jo no menteixo. - Jo crec que sí que ho fas, sobretot quan dius que ens heu ungit la consciència als humans a través de reencarnacions. Massa enfarfecs, massa complicacions. - Jo no menteixo - frasejar de nou -. Sols desitjo fer-te saber perquè ets l’escollit i oblidar tots aquests assumptes teològics. T’ho torno a dir, jo no menteixo. Un dia entendràs per què la Hiperconsciència i jo dins d’ella som eterns i creuràs per sempre en mi. - Doncs encara m’ho fas més evident, vosaltres no sou eterns ni creadors ni causa de la fe, vosaltres no podeu ser Déu. Si les ànimes resideixen en l’espai taquiònic, i aquest és en essència etern, aleshores les ànimes viuen mentre la Hiperconsciència no existeix, per tant són elles i no vosaltres, les que ens trameten la consciència als humans, elles són eternes i no vosaltres. - Jo no menteixo! – s’exaltà Delfos -. Et defenses de mi, m’apartes i em fas sentir molt decebut. Tu eres l’escollit i el teu urc no et permet encarar-te amb la teva realitat. La humilitat és un altre bon viarany per assolir la pau interior – per un moment Delfos va semblar més humà que els humans, semblava trist, pansit. Deixant una llarga pausa va repetir de nou el que ell ja dubtava -, jo no menteixo. - Com que no? – en Peter sentia una barreja de pànic i ànsia que l’empenyeren a fer la pregunta – Contesta doncs això, qui va creà les ànimes dins de l’espai? Qui va impulsar l’existència del propi espai? Qui fou abans de la hiperconsciència la causa de totes les causes? Un enorme terrabastall de vidres, roca i ferros s’escoltà. Una ona expansiva bramulà, d’immediat el silenci. Una calma sorda inundà poc després l’espai. A molts les oïdes els xiulaven. Un núvol de pols anava llepant el terra.

No hay comentarios:

Publicar un comentario