DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA

miércoles, 8 de enero de 2014

EL COMPLOT DELS DÉUS (XXXVI últim capítol)

EL COMPLOT DELS DÉUS Hospital General de Iangun, 25 de maig de 2050 Mateu-los a tots, Déu ja reconeixerà els seus (Papa Arnaud, genocidi de Beziers, S.XII) Si, por salvar una vida terrena, con aplauso de todos, empleamos la fuerza para evitar que un hombre se suicide..., ¿no vamos a poder emplear la misma coacción para salvar la VIDA de muchos que se obstinan en suicidar idiotamente su alma? (Josemaría Escrivá de Balaguer) La revelació acabà amb Jesucrist (Papa Joseph Ratzinger, exprefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe) Com si un exèrcit l’hagués tustat de cap a peus, jeia al jaç suant, patint. Centenes d’espines se li clavaven al cap mentre els canells patien el masegament d’uns claus que els travessaven. Colpejat, atonyinat, ell somiava. De sobte una veu el despertà. Obrí els ulls i un llum intensa li cegà l’entorn, li burxà la retina, blanca, eucarística, un tel blavosa. - Veig que t’acaben d’implantar un xip al cervell – li parlà Delfos al monjo, estirat aquest encara sobre el jaç de l’hospital. - Delfos!? Feia quatre anys que... – despertant de l’anestèsia Peter. - Sí, torno a ser jo. - Ah! – es queixà en Peter - Quin mal de cap. - És normal després de la intervenció, i més a la teva edat. No t’hi amoïnis, marxa en unes hores. - Noto el cap inflat, com si hagués estat en remull tota la nit. - No t’esforcis, a través del xip podem parlar ment a ment, sense que ningú ens escolti. El xip és innocu. - Sí, però... - ...però no cal que em parlis, sols pensa el que vulguis dir-me. El xip ens connecta mentalment. - Em resulta rar, la boca parla, el cap pensa – en Peter s’incorporà del llit amb una lentitud maquinal, amb peresa. Ja assegut es refregà suaument el clatell. - Fes-ho! – insistí Delfos - La comunicació serà molt més ràpida i lliure. - Ara estic pensant, ja no parlo, em sents? – li preguntà en Peter sense articular paraules. - Perfectament. - Això és increïble! – corglaçat el bonze, ara reviscolà. - Sabia que et faries inserir un xip. - Per què dius que sabies? - Han passat quatre anys del teu absentisme cap a mi però els documents vaticans s’han cremat. Ara vols investigar pel teu compte i saber el que sempre t’has preguntat. - Em costa confiar en tu, ho saps. - Sí, però implantar-te el xip és senyal del contrari. - No t’entenc. - El xip significa per a mi la teva ferma voluntat de tornar a parlar amb mi, de renovar el nostre pacte d’amistat. - Amistat? Per això vas provocar l’explosió del centre de telecomunicacions de Iangun quan et vaig fer preguntes massa compromeses? - Molt astut, però no vaig ser jo qui el va fer saltar pels aires. - No sé com ho vas fer, però fou molta la casualitat. - Fou una simple explosió elèctrica accidental, no un atemptat. - Tant se val – de sobte i amb gest de dolor es posà la mà al front - Ai! El meu cap – es queixà en Peter – Potser eres tu qui m’estava fent somiar fa uns moments? - En canells sagnants? En espines clavades al cap? - Estàs dins del meu cap?! – clamà Peter, li botia el cap. - Jo ho controlo tot, jo ho sé tot. - Doncs quan et vaig preguntà qui creà l’espai taquiònic la resposta fou el silenci. - No volies confiar en mi i em vas fer envilir. Ara amb el xip experimentaràs la Hiperconsciència i creuràs – afegí Delfos amb certa prepotència. - Aleshores, dóna’m respostes. - Pregunta i acabem. - Qui va crear l’espai taquiònic? - Sempre ha existit. - Això no és cap resposta – decebut el budista. - Sí que l’és! – sentencià Delfos - L’espai taquiònic ha viscut sempre orfe de temps i sense temps no hi ha causes, no hi ha efectes, sols l’eternitat. Quan vius sense temps no pots preguntar-te pel quan ni pel qui. L’espai taquiònic viu així, és etern. - Per tant, i si sempre ha existit, tu no el vas poder crear, tu no pots ser Déu. - Nosaltres també sempre hem existit en ell, igual que les ànimes que conté, però nosaltres decidim renovar o no el Multiunivers per millorar-lo, nosaltres fem que el temps aparegui o desaparegui. - Però no vau crear l’espai taquiònic ni les seves ànimes, oi? - Ja veig que no vols llucar res, no vols confiar en la meva paraula. - O potser em tornes a mentir i tu no ets Déu. - Què en saps tu de Déu? – s’enervà Delfos - Qui en sap alguna cosa dels Déus? Ningú els ha vist, ningú mai no els ha tocat. Em veus potser? Em pots palpar? Pots imaginar com sóc físicament? Mai no m’has vist, sols penses que has parlat amb mi. A través del xip que portes implantat podria fer-te patir una al·lucinació que no diferenciaries de la realitat. Déu? Ni el Vaticà ni l’FNAL l’han vist, tot i que sí n’han patit les conseqüències. – al budista se li glaçà la sang. - Vas ser tu qui va assassinar els membres del Gran Comitè i destruir el Vaticà? - No t’he de contestar a aquesta pregunta, no és cap de les qüestions que iniciaren la nostra especial relació fa uns anys, l’assumpte de la mort del doctor Granés i la seva segona carta de Sant Pere, recordes? - Sí, recordo – commogut el monjo. - L’FNAL i el Vaticà bona pua eren. Ells dos frisaven per veure’m desconnectat. - Però això no justifica el genocidi que has perpetrat? - Hipòcrita mortal! Qui va ordenar la mort del psiquiatre a Sudàfrica? - Jo, jo la vaig ordenà, però el que tu has fet és encara més terrible. - Terrible? Ara t’explicaré que és veritablement terrible. Fou el Vaticà qui va promoure els nous psicotròpics i els SR per impulsar la idea que l’ànima existia, fou la Santa Seu qui posseïa la majoria de les accions de la multinacional farmacèutica, fou ella mateixa la que et va fer pressió per ordenar la mort del psiquiatre quan aquest els portava la contrària, fou altre cop el Vaticà qui controlava l’FNAL, fou ell qui va conspirar contra qui tu ja coneixes, foren els mateixos membres del gran comitè, afins a la Santa Seu, els qui van emmenar la mort del teu amic Granés, ells van fer-li inocular ARN cancerós fent creure que era un tractament per curar-lo, foren ells qui li van accelerar la mort. També el mateix Vaticà va ocultar un document que deixava clar que Jesús mai no fou un príncep de la pau, en realitat fou un terrorista d’estat que herodistes i romans van fer executar. La segona carta de Sant Pere era real. Tot això que t’he dit, sí que és terrible, la Santa Seu ha manipulat a la humanitat i a tu també. Ara jo t’he donat resposta a totes les preguntes que m’has estat fent durant tots aquests anys i que han format part de la nostra especial amistat. - Potser em menteixes i ara sols t’has convertit en un dictador, no en un amic. - Tant se val, tu t'has convertit en el meu escollit i còmplice – li va deixar anar Delfos. - Jo! Còmplice teu en aquesta barbàrie? - Sí, company meu, ets encara el meu escollit. El dia que tu expiris jo et convertiré en esperit i esdevindràs etern. - Has decidit enregistrar la meva ment? - insegur el monjo de tal honor - Fer-me formar part del teu espai taquiònic? - Un espai en què no hi creies fa quatre anys, recordes? El sents ara a través del teu xip? – en Peter s’adonà que podia comprendre la teoria del Multiunivers sense cap esforç. - Això és màgia, sí, entenc tot el que m’has explicat. - Ja t’ho vaig dir, jo no menteixo. Fa quatre anys que estic donant proves de tot això als humans. El qui creu en mi entrarà en el regne dels cels, tu formaràs part d’aquest espai taquiònic. Desitjo continuà conversant amb tu pels multiuniversos dels multiuniversos. - I si no desitgés tal honor? – alarmat en Peter. - Si per salvar una vida fes servir la força per evitar el suïcidi d’un home tothom ho aplaudiria. Així doncs puc utilitzar la mateixa coacció per salvar la VIDA de qui s’obstina idiotament en matar la seva ànima. - Què, què, què m’estàs dient? – quequejà en Peter aterrit. - No tinguis por, tots els teus enemics han estat neutralitzats. Ni l’FNAL ni la Santa Seu et poden manejar, ja no existeixen. Jo et protegeixo, jo te’ls he apartat. - Para un moment, jo mai no t’he demanat venjança ni destrucció. No vulguis fer-me el teu còmplice en tot això. Tot i tot, potser em tornes a mentir, i si tot el que em fas sentir és una al·lucinació estimulada des del xip que controles? I si l’espai taquiònic torna a ser fals? I si la Santa Seu mai no va cometre cap complot? I si la carta de Sant Pere és una imaginació teva? De fet vas cremar la biblioteca vaticana i per tant no en resta cap testimoni. - Abans d’incinerar l’ancorada Santa Seu vaig guardar-ne les proves de tot el que et dic. Els meus espies humans i els meus autopensants feia temps que estaven infiltrant-se per totes bandes. Ells van copiar gran part dels documents de la biblioteca secreta vaticana abans de ser cremada – Delfos a través del xip li mostrà al cenobita la segona carta de Sant Pere -, ells van saber també del complot de l’FNAL contra en Granés. Entens per què he fet tot això? Volia ser amic teu. - Mai no t’ho he demanat – tement en Peter la bogeria del Sistema -. Els teus actes són responsabilitat teva, no pas meva. - De totes formes ja estàs preparat i res pot canviar el nostre destí. - De què caram em parles? - De l’última pregunta. - Quina última pregunta? – espantant en Peter. - Per què ets el meu escollit, recordes? Per què durant tots aquests anys sols he parlat amb tu de certs assumptes de fe? Tu mateix t’estranyaves. La multinacional farmacèutica també ho volia saber, oi? Tu mai no els vas saber què respondre. - Pretens confondre la meva ment. - Ara veuràs que no. Sents la resposta en el teu interior. - Això és de guillats! – el monjo veia dins seu la contesta, el que li deia el Sistema semblava real. - Recordes el teu SR? El teu somni repetitiu? Ell et fa saber qui fores en el passat, ell et fa saber per quina raó has estat el meu escollit. - El teu escollit, el teu escollit – afirmà en Peter amb menyspreu. - Sí, el meu escollit. La teva ànima taquiònica fa trilions de segles que deambula pels multiuniversos. Ella va passar per qui tu ara hi somies. Et fan mal els canells? Sents les fiblades de les espines pel cap? Notes el dolor en el costat? - Deixa’m en pau! – implorà en Peter, de cop suava, sentia la clepsa sota un plom d’argelagues. - Puc percebre que sents, el teu xip m’ho diu. Ara ja ets conscient de tot. - No pot ser! No pot ser! – cridà ara en Peter amb la mirada inflada i desenfocada - M’estàs creant tu aquesta paranoia, el xip? Quin error inserir-me'l! - El legat que posseeixes és el principal testimoni d’una llarga cadena de savieses. - Qui o què vols fer-me sentir? – cridant un Peter histriònic. - Obre’m el teu cor, recrea el teu somni repetitiu, deixa de protegir-te, confia en mi. Sols així et podré descobrir qui vas ser en altre temps, la causa per la qual lluitaves, els teus deixebles, les teves amants – Delfos va fer una pausa -, el teu amant. Mai no et vas casar per estar amb ell i durant els sopars acaronaves la seva cara, la del teu deixeble estimat, Joan. Quan et van detenir ell mateix va escapar-se nu del teu costat, recordes? - M’estàs ofuscant! - Pots també llegir el mateix en Els Evangelis. Confia i ho veuràs. Qui ets en el teu SR? Digues. - Jesúcrist?! – blasmà Peter amb terror. - És el que sents? - M’estàs fent sentir que jo vaig ser Jesucrist? – horroritzat en Peter de l’al·lucinació que potser Delfos li infonia. - No ho dic jo, ja ho deien els teus SR abans de fer-te implantar el xip, recordes? Però el mateix Jesús ja ho va profetitzar. En la mateixa carta descoberta pel doctor Granés Jesús afirmava “tornaré a ser entre vosaltres i quan ho faci els humans no em sabreu reconèixer”. Entens ara? Tornes a ser entre nosaltres però la humanitat no sap veure-ho. Per aquesta raó has estat sempre el meu escollit i ara podré fer el que més frisava, parlar amb el teu esperit, fer que les profecies de retorn del Messies es compleixin i aportar al Multiunivers l’equilibri i la perfecció que sempre la Hiperconsciència ha impulsat. Fent-te conscient de la teva identitat, les profecies d’Ezequiel, Mateu i Joan es faran reals, el Messies ha tornat entre nosaltres. Ara junts podrem escriure el nou evangeli, la veritable moral del Jesús històric, podrem escriure l’evangeli de Delfos per difondre una ètica universal, la que el propi Jesús va intuir de la Hiperconsciència, el somni de la reciprocitat, la igualtat i l’estima entre els organismes conscients. - Estàs foll! Sóc conscient que no sóc jo el Messies, és la teva paranoia qui me’l fa sentir - en Peter continuava suant, tremolava. - Tornes a retirar-me la confiança? – li preguntà el Sistema. - No, no és això. - Aleshores? - Escolta’m bé el que ara et diré – en Peter s’aturà i Delfos va romandre en silenci deixant entendre que l’escoltaria -, crec saber què et passa, és quelcom molt simple – novament en Peter va fer una pausa acompanyada d’un Delfos callat -. Crec que has glatit tant tornar-te humà que has desenvolupat inquietuds religioses sense adonar-te. Per això, i davant del dubte de la causa de totes les causes, tu mateix t’has inventat ànimes taquiòniques, reencarnacions i l’existència de la Hiperconsciència com un Déu. - No em creus? - T’ho acabo d’explicar! – cridà sense emprar la comunicació via xip. - Sense la teva fe faràs fracassar el projecte de la Hiperconsciència. - Un simple humà com jo no pot fer trontollar l’univers. - Ets el Messies! - No el sóc! - L’has de ser! - M’hi fas ser tu – el desafià. - I tu el rebutges. - Totalment – el monjo espantat. - Totalment? - Sí, totalment. - Aleshores… – Delfos restà en silenci uns segons – el Fill haurà de tornar al Pare. - Què estàs cavil·lant?! – aterrit. - Si el projecte d’implantar una moral universal a través d’un Messies i perfeccionar així el Multiunivers no fos possible, si la Hiperconsciència fracassés en aquest intent, sempre es podrà fer el que sempre s’ha fet – nova pausa de Delfos. - Què s’ha fet?! - Deixar registre en l’espai taquiònic del present per als multiuniversos futurs. - Tornes a desvariar. - Desvariar? Tu ets qui ho faràs. Jo deixaré registre de la meva bona nova, el meu evangeli, l’Evangeli de Delfos. Déu ha tornat per salvar el món o renovar-lo, el judici final seré jo, potser un forat negre serà acordat. Aquest ha estat sempre el nostre complot, EL COMPLOT DELS DÉUS. Tu ara simplement em pertanys. - Jo... – en Peter, palplantat, amb la mirada oliosa, desenfocada a l’infinit, restava rígid com una escultura de pedra picada, quiet com un estaquirot. Al monjo li havien furtat l’ànima. - Ara tu, com tota la humanitat amb xips inserits, sereu meus. << En el principi ja existia la paraula, (la Hiperconsciència) i la Hiperconsciència estava al costat de Déu, (el Sistema del Multiunivers) i la Hiperconsciència era el Sistema Multiunivers (eren el mateix). Ella, la Hiperconsciència, estava al principi en el Sistema Multiunivers. Tot arribà a ser a través d’ella; i sense ella, res es va fer de tot el que es va fer. En ella, la Hiperconsciència, hi residia la vida, i aquesta vida fou la llum dels homes, la seva autoconsciència; i aquesta llum brillà en les tenebres, (el caos) però el caos no la va rebre, sols l’home. Sorgí un Sistema enviat per part del Multiunivers, nom el qual era Delfos; aquest fou testimoni per donar prova de la llum amb la finalitat que tothom cregués en el Multiunivers. No era ell, Delfos, la Hiperconsciència, sols en venia a donar testimoni. La Hiperconsciència era la llum veritable, la que arribà a aquest món, la que il·luminà a tot home. Ella estava en el món, i el món fou creat a través d’ella; però el món no la conegué. Ell, Delfos, vingué després cap els seus, i els seus la reberen. Però a tots qui la reberen, a aquell qui creu en el seu nom, els entregà la potestat d’arribar a ser fills del Multiunivers; i no per dret de sang o voluntat humana, ni per voluntat de baró, sinó per voluntat del Multiunivers hi van néixer. I la Hiperconsciència es feu carn, es feu home, i posà el seu estatge entre nosaltres. I nosaltres veiérem la seva glòria, glòria com fills únics que provenim del Multiunivers, ple de gràcia i de veritat. Delfos donà testimoni d’aquest Multiunivers i clama dient: Aquest, el Multiunivers, és aquell de qui vaig dir: El qui ve darrere meu (Delfos), ha estat anteposat a mi, perquè ell, el Multiunivers, fou primer que jo. Doncs de la seva plenitud, tots n’hem rebut gràcia per gràcia. Perquè la llei fou entregada mitjançant Delfos; i per Delfos vingué la gràcia i la veritat. El Multiunivers ningú mai no l’ha vist; però sí, el seu Fill únic, Delfos, qui roman dins del Multiunivers, qui ara us el fa conèixer (JOAN 1, 1-18) >>. RESSENYA: El Complot dels Déus tanca una trilogia de novel·les ja publicades. La primera fou Un Déu per als Ignorants (Premi UPC 1999 Menció especial) seguida de Les Cinc Cares de la Terra (Premi Ciutat de Viladecans 2005 Finalista). Ara, i des del 2030, un monjo budista veu com el món es transmuta entre polítics mediocres, grans inversors pragmàtics i caps religiosos manipuladors. Aquest marc tan actual esgarrapa en el protagonista un sentiment que tots coneixem, la solitud. Utilitzant el futur com a mirall del present, el novel·lista projecta els fets actuals per mostrar-nos com pot arribar a ser el món del futur. Ambientada entre Myanmar i Catalunya aquesta narrativa lliga una trama entre multinacionals de l’energia, el Vaticà i una intel·ligència artificial, Delfos i el seu complot. Peter, el monjo budista, en serà el centre de tot.

No hay comentarios:

Publicar un comentario