DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA

jueves, 16 de enero de 2014

LES 2001 DITES (3)

HISTÒRIA? EVOLUCIÓ CULTURAL? La història, va dir Stephen, és un malson del qual estic tractant de despertar-me (James Joyce, “Ulisses”) Poques coses fan trempar més un historiador que reescriure la història (Xavier Bosch, “Homes d’Honor”, 2012) Verba volant, scripta manent – la paraula vola, la paraula escrita roman (Sant Isidor, S. VII) El passat pot ser conjurat, però mai no pot ser anul·lat (Leszek Kolakowski, filòsof polac) Escriviu i recordeu (Simón Dubnow, historiador jueu i rus davant la destrucció del barri jueu de Riga a Letònia) Si el món arribés a restar convençut que Auschwitz mai no va existir, seria molt més fàcil edificar un segon Auschwitz. I aquest cop no hi hauria cap garantia que sols devorés jueus (Primo Levi, supervivent d’ Auschwitz) No es prepara el que vindrà sense aclarir el que va passar (Germaine Tillion, 1907) Si el passat ha estat un obstacle i una càrrega, el coneixement del Passat és l’emancipació més segura i certa (Lord Acton, historiador britànic) Les lletres tenen el poder de transmetre en silenci les dites dels qui estan absents (Sant Isidor, S. VII) Diuen que la història es repeteix [però] el que es repeteix són les actituds humanes en circumstàncies i temps diferents (Josep Santesmases, “Quarts i Hores I”) Els homes que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la (George Santayana, filòsof) Cap educació és més apta per als homes que el coneixement de les accions passades (Polibi, S. II a. C.) Tot drama consta de tres actes (Aristòtil) Que els màrtirs d’avui no siguin els botxins de demà (Joan Sales, Incerta Glòria) O tempora, o mores, canvien els temps, canvien els costums (Proverbi llatí) La forma de producció de la vida material determina el caràcter dels processos de la vida social, política i espiritual. No és la consciència dels homes la que determina el seu ésser, ans al contrari, és el seu ésser social qui determina la consciència (Karl Marx, 1859) Tots els règims autoritaris s’han destacat per voler imposar l’amnèsia històrica als seus súbdits (Inger Enkvist, Universitat de Lund, Suècia) Els nostres avantpassats anaven a contemplar paisatge, nosaltres hem adquirit la consciència de viure i moure’ns en el paisatge (Josep Santesmases, “Literatura i Paisatge”, criticant l’utilitarisme que fem d’un paisatge tradicional o transformat) Si desapareixen les abelles, la humanitat serà la següent a fer-ho (Albert Einstein) Hem inventat la consciència amb totes les seves seqüeles, des de Hamlet fins a Hiroshima (Stephen Jay Gould, “Ocho Cerditos”, 1993, pàg. 279) Tot i que hem estat prou llestos per dissenyar les armes nuclears, estic segur que no som el suficient intel·ligents per a no fer-les servir (Stephen Hawking, 2010) Quan han vençut, els vencedors m’interessen menys que abans de vèncer. La història, el que la gent diu la història, m’agrada sobretot llegir-la al llit (Josep Pla, “El Quadern Gris”: els vencedors acabaran explicant la seva versió partidista de la seva victòria) La història ha d’ensenyar-nos en primer lloc a llegir el diari. És a dir, a situar coses darrere de les paraules (Pierre Vilar, “Iniciació al Vocabulari de l’Anàlisi Històric”, 1980) Ens hem fet universals en la mediocritat, en la monotonia, mentre desapareixen petits móns diferenciats (Josep Santesmases, “Literatura i Paisatge”) Ningú no pot banyar-se dos cops en el mateix riu (Heràclit, 544-484 a. C.) Els més notables avançaments de la civilització són processos que quasi aniquilen a les societats en el sinus de la qual es produeixen (Alfred North Whitehead) Les formes de producció i reproducció [...] determinen probabilísticament les economies domèstiques i polítiques (Marvin Harris, “Materialisme Cultural”, 1979) La llei de la història és la tendència a l’oblit (Josep Pla, “El Quadern Gris”) Desconèixer el que va passar abans del nostre naixement és ser sempre un nen (Marc Tuli Ciceró, S. I d. C.) Una humanitat que no tingui cap consciència del seu passat seria tan anormal com un individu amnèsic (Pierre Vilar, historiador) Un home sense records és un home perdut (Armand Salacrou) Viure sense història és el mateix que viure sense memòria (Enrique Moradiellos, “Clío y las Aulas”, 2012) Una pregunta ben plantejada val més que mil respostes, [...] la història es fa més amb bones preguntes que no pas amb respostes (Santiago Riera) Els grups procuren sempre distingir-se uns dels altres. Malgrat les avantatges d’un idioma comú, la majoria de tribus de la història han exagerat les diferències lingüístiques amb els seus veïns per tal de distingir a l’amic de l’enemic (William H. Calvin, “How Brains Think”, 1996. Aplicable a la gramàtica valenciana que es va voler diferenciar de la catalana i a la mateixa catalana al voler diferenciar-se de la castellana) El transvasament de població en el procés de cerca d’una qualitat de vida més gran introdueix al lloc d’arribada els problemes del lloc de procedència (Josep Santesmases, “Quarts i Hores I”) Qui decideix la migració no són els economistes, ni els empresaris ni els polítics [...] sinó la misèria (Josep Santesmases, “Quarts i Hores I”) Hi ha mil coses que es mouen endavant i nou-centes noranta nou enrere: això és progrés (Henrí-Frédéric Amiel: la mediocritat ho impregna i empastifa tot) La història és una cosa il·lògica que amb molt temps, i de vegades, esdevé lògica (...) El veritable progrés és invertir en educació, cultura [i recerca] (Josep Santesmases, “Quarts i Hores I”) Les èpoques sempre han estat igual i el que s’anomenen les grans èpoques només han existit en la imaginació dels qui n’han escrit els llibres (Josep Pla, “El Quadern Gris”) La història sempre l’escriuen els guanyadors (Eduard Hallett Carr) L’historiador que no compleix l’exigència de la veritat deixa de pertànyer al grup dels historiadors per esdevenir sols un propagandista (Tzvetan Todorov, “Les Morals de la Història”, 1993) Quod non est in actis, non est in mundo – del que no en queden actes no està en el món (Proverbi llatí) La lironia es l’excepció en els individus, però la norma en els grups (Friedrich Nietzsche, S. XX, “Més Enllà del Bé i del Mal”) El segle XXI no esdevindrà el segle d’Internet, esdevindrà el segle de la depressió i la violència (Consell Mundial de Psiquiatria, Madrid, voltants de 2007) La carn dels remugants va contenir la gana dels déus i va tornar misericordiosos als grans proveïdors (Marvin Harris, “Caníbals i Reis”) La natura va proporcionar la força del cavall, la humanitat els arnesos (Tang Zhong) D’ençà s’ha inventat la llum elèctrica, rebem menys la lluïssor del sol (L. Cerfaux) ...que inventin ells... (Unamuno, i així va anar Espanya durant molts anys, sense recerca ni progrés com prioritats, encara ara) L’home, en abstracte, no va arribar a la Lluna, sinó uns individus concrets, precisament de nacionalitat nord-americana (Joan Fuster) La història de la humanitat és una contínua estupidesa (Isabel Clara-Simó, “Els Racons de la Memòria”) CATALUNYA? EL CATALÀ? CASTELLA? Els catalans no ens morirem units, però ens morirem reunits (Maria Aurèlia Capmany) Ajunteu a tres catalans i d’immediat tindreu quatre opinions enfrontades (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013) El més semblant a un polític espanyol d’esquerres, és un polític espanyol de dretes (Josep Pla, 1931) Per a un castellà de pro treballar era una deshonra, per a un català la deshonra era no treballar (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013) Per als castellans Espanya era el galliner i Castella el seu gall, per als catalans Espanya sols designava el pal del galliner (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013) En realitat Espanya no existeix, és un desacord (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013) La política professional ho ha esborrat, literalment, tot, i ha demostrat al món sencer que l’amnèsia és l’única forma de sobreviure, en la convulsa de l’Estat espanyol (Isabel Clara-Simó, “Els Racons de la Memòria”) No es podrà eliminar la crisi a Catalunya mentre el govern hagi de continuar dedicant la quarta part dels seus ingressos a pagar un deute que els catalans ja hem pagat molts cops (... 2012) El català de les pedres en treu pa (Proverbi català) Catalunya? Més pit i collons (Joaquim Pijoan, escriptor) [Fatxes espanyolistes] estan tan avesats a corre’s darrere lo [nostre] cul, que lo que menys esperen és veure’ns els collons (Lluís Llach, “Memòria d’uns Ulls Pintats”, 2012) El nacional socialisme de Hitler va ocupar territoris exterminant els jueus. Els nacionals blavosos de Franco van ocupar el País Valencià. Avui dia encara els seus hereus intenten exterminar el catalanisme (...) La Constitució? Les lleis ho són per crear justícia no per justificar els abusos (...) La Constitució? La llei busca la justícia, si és injusta no és llei (...) La llengua (el català) és tan difícil, tan dura, tan encarcarada, d’un maneig tan rígid, tan plena de dificultats, que tothom escriu com pot... i gràcies (Josep Pla, “El Quadern Gris”: en Pla donava molta feina als correctors, de fet cometia moltes faltes d’ortografia en les seves dedicatòries en cafès i fondes) El català és, a més a més, dificilíssim. És una terra verge, un camp llaurat superficialment [...]. Arribar a una certa fluència és endimoniadament difícil (Josep Pla, “El Quadern Gris”) Un membre i doctor del CSIC espanyol va dir: <> La resposta? <> (..., juny 2009) Los nacionalismos son como los pedos. A uno sólo le gustan los suyos (Albert Boadella) Una nació és un conjunt d’humans amb una identitat cultural comuna (Jorge Wagensberg, El Gozo Intelectual, 2007) Progressar és guanyar independència. I la bona independència es guanya sols amb coneixement [...]. Darrere de cada tipus de dependència hi ha algun acte de sotmetre (Jorge Wagensberg, El Gozo Intelectual, 2007) Perpetuar-se és la gran il·lusió de la matèria viva i de la matèria culta (Jorge Wagensberg, El Gozo Intelectual, 2007) Escriure en català gairebé esdevé un romanticisme viaticat per les subvencions de la nostra administració (..., 11 de març de 2007, Setmana del Llibre en Català) Heus ací Catalunya, esclava d'insolents. Què és el que us manca, catalans, si no és la voluntat? (Pau Claris) Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada (Antoni Gaudí) El seny, si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat, només serveix per tapar covardies (Francesc Macià) Quan a una nacionalitat se li desperta la consciència que ho és, treballa de seguida per produir un Estat (Enric Prat de la Riba) La llibertat no és negociable (Pau Casals) No es tracta que els polítics de Madrid ens governin bé, es tracta que deixin de governar-nos (Antoni Rovira i Virgili) El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors (Francesc Pujols) Qui perd els orígens, perd la identitat (Joan Salvat-Papasseit) Com volem que els altres ens reconeguin una responsabilitat nacional, si nosaltres obrem com si no en tinguéssim? (Josep Armengou) Els catalans portem tres-cents anys fent l'imbècil. Això vol dir que no és que haguem de deixar de ser catalans, el que hem de fer és deixar de fer l'imbècil (Joan Sales) Cap ciutadà no és lliure, si el poble no n'és (Josep Pallach) Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pensen en català. És la mateixa gent que no li agrada que es pense, es parle i s’escriga (Ovidi Montllor, cantautor valencià, 1942 – 1995) Estem farts d'haver de demanar perdó per existir (Joan Fuster) Millor ser cap de ratolí que cua de lleó (Proverbi català) CLIMA? ESTACIONS? AGRICULTURA? Entre pets i pudor hi ha bona calefacció (Marina Miquel, Museu d’Història de Catalunya) Si la Candelaria plora l’hivern és fora, i si la Candelaria viu l’hivern és viu (Proverbi català) Any de neu, any de Déu (Proverbi català) Fred als peus mal de Déus (...) El febrer, el cap o la cua l’ha de fer (Proverbi català) El febrer corre com un gos llebrer (Proverbi català) Al febrer els alls al femer (Proverbi català) Amb 28 dies al febrer quan menys xerra la muller (...) Març marçot, mata la vella vora del foc i la jove si pot (Proverbi català) La primavera la sang altera (Proverbi mediterrani) A l’abril cada gota val per mil (Proverbi català) En abril aguas mil (Proverbi castellà) Al maig cada dia un raig (Proverbi català) Per l’Ascensió cireretes abundor (Proverbi català) Cel rogent, pluja o vent (Proverbi català) Al juny la falç al puny (Proverbi català) Si plou a Sant Pere regalat, quaranta dies d’aigua assegurats (Proverbi català) Cap viu que ve l’estiu (Proverbi català) Al juliol ni dona ni cargol (Proverbi català) A l’estiu tota cuca viu (Proverbi català) Qui diu mal de l’estiu no sap el que diu (Proverbi català) Qui no bat pel juliol no bat quan vol (Proverbi català) A l’agost a les set ja és fosc (Proverbi català quan l’hora del sol) Al setembre als plans i als cims ja es cullen raïms (Proverbi català) Si vols tenir un bon favar, perd un dia de veremar (Proverbi català) A l’octubre a molts indrets ja hi surten bolets (Proverbi català) A l’octubre les cigonyes del sud s’enyoren (...) Cel empedrat, terra mullat (Proverbi català) Després del vent ve el torrent (Proverbi català) Per Tots Sants capes i mocadors grans (Proverbi català) Al novembre llaura i sembra (Proverbi català) Per Sant Andreu, o pluja o neu, o fred molt greu (Proverbi català) Per Nadal cada ovella al seu corral (Proverbi català) Per Nadal el porc en sal (Proverbi català) Per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre (Proverbi català) Quan el dia creix el fred neix (Proverbi català) La diversitat del mar depèn de la meteorologia. La meteorologia és l’apuntador del mar (Josep Pla, “El Quadern Gris”) MENJAR? GASTRONOMIA? ÀPATS? El vi fa sang i l’aigua fa fang (Proverbi català) All cuit, plat buit (...) Si el agua rompe los caminos, que no hará con los intestinos (Proverbi castellà) Al conill pebre i setrill (Proverbi català) Déu ens envia els aliments i el dimoni els cuiners (Thomas Deloney, escriptor anglès, S. XVI) (El meló) Pel matí és or, per la tarda plata, i per la nit mata (Proverbi català) La crema si crema no és bona crema (Proverbi català) Un bon dinar fa de bon esperar (Proverbi català) Menjant ve la gana (Proverbi català) El comer y el rascar todo es empezar (Proverbi castellà) Som el que mengem (Proverbi mediterrani) Gallina vella fa bon caldo (Proverbi català) Ajo cocido plato perdido (Proverbi castellà) OPTIMISME? ALEGRIA? Qui canta el seu mal espanta (Proverbi mediterrani) Al mal temps bona cara (Proverbi mediterrani) SALUT? METGES? Els millors metges del món són: Dr. Dieta, Dr. Tranquil·litat i Dr. Alegria (Jonathan Swift) Un metge et cura, dos et balden i tres et maten (Proverbi català) Que bé s’està quan s’està bé (...) An onion a day keeps doctors away /An apple a day keeps doctors away (Proverbi anglès) Una poma al dia el metge estalvia (...) L’home és la medicina de l’home (Proverbi africà, les tertúlies eviten molts terapeutes) Les bones paraules fan menjar als malalts (Proverbi català) Malaltia llarga, parenta de la mort (Proverbi català) Les malalties són els viatges dels pobres (Josep Pla, “El Quadern Gris”) En la malaltia ens adonem que no vivim sols, sinó encadenats a un ésser d’un regne diferent [...]: el nostre cos (Marcel Proust) La cirurgia és el fracàs de la medicina (Dr. Francesc Garriga) Si no vols està gras com un cove, esmorza com un príncep, dina com un ric i sopa com un pobre (Proverbi català) No t’hauries de morir mai, però sempre malalt (Broma catalana) Si vols la dona sana, cada nit arrel de valeriana (Proverbi català)

No hay comentarios:

Publicar un comentario