DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA

miércoles, 5 de febrero de 2014

2001 DITES (10)

SEXE? La millor viagra? El canvi de parella (Ruperto Carmona, barman del carrer Enamorats de Barcelona) La viagra femenina ja fou descoberta fa segles: és l’amor (Juan Esteva de Sagrera, degà de Farmàcia de la UB, 2011) [Pensament de dona] Per a córrer amb satisfacció no necessites el seu gran automòbil, sols el teu dit (...) [Pensament de dona] El sexe és una droga tan dura que així te’ls posa ¿o sols t’alegres de veure’l? (...) [Una prenyada pregunta] Quin temps verbal és “no hauria d’haver passat”? Preservatiu imperfecte (Les Luthiers) Si Internet és de tots, buscar-hi parella és una orgia? (...) A la taula i al llit, al primer crit (Proverbi català) De dones poques i bones (Proverbi català) Gallina vella fa bon caldo (Proverbi català) Jesús deia, deixeu que els nens s’apropin a mi, i mai no fou acusat de pedòfil (...) L’equilibri de l’home penja sempre d’un fil prim com un pèl de cony (Joaquim Pijoan, “L’amor a Venècia”, pàg. 189) Tiran más dos tetas que dos carretas (Proverbi castellà) Val més un ordinador Apple al llit que uns polvos fruteros de nit, de uvas a peras (...) El sexe és brut sols quan es fa bé (Murphy) L’amor és sublim per qui el fa i obscè per qui s’ho mira (Joan Sales, Incerta Glòria) Val més una muller ben ampla com cal que una d’estreta com una comarcal (...) La intraweb és l’espai entre cada colló? (...) Als quinze anys cap dona es lletja (Proverbi català) On tinguis l’olla no hi fiquis la p**** (Un cuiner) No s’ha de mirar que sigui guapa o lletja. Forat hi hagi! (Jaume Bosch de can Rissec al poble de Solius, anomenat Met Rissec, pagès excombatent de la lleva del biberó a la Guerra Incivil espanyola) On hi ha dona, la polla sona (Joan-Ignasi Ortuño, 2010) Tenir una barra com un semaler (Proverbi català) Jo no entenc la vida sense sexe ni sense humor. Sense sexe no hi ha vida, però sense humor no hi ha sexe (Joan-Ignasi Ortuño, periodista) El sexe es un narcòtic potenciat i estimulat per totes les parts (...) Val més un gust que mil lliures (Proverbi català) El títol [aristocràtic, de rei] no fa la cosa, però la titola ajuda a fer el fet (Joaquim Pijoan, “L’amor a Venècia”) Qui és més pecador, l’homosexual pel coit anal, l’embarassada pel avortament o els bisbes prohibint l’acte sexual? (..., 28 d’abril de 1988) Sant Josep, tu que vas tenir sense fer, fes que jo faci sense tenir (Proverbi castellà) Rubia de pote chocho morenote (Anònim) Las niñas bien hechas son de derechas (Anònim) El sexe consumeix la menor part del nostre temps i ens causa la major quantitat dels nostres problemes (Murphy) Si l’Església Catòlica prohibeix per antinatural l’avortament, la anticoncepció i l’homosexualitat, com pot prohibir el més natural als seus clergues, la procreació (..., 28 d’abril de 1988) Sento una llei en els meus membres que repugna la llei de ma ment i que m'encadena al pecat que roman en els meus membres (Pau, Romans 7:23) La modernitat epidèrmica està produint a l’Àfrica un monstre: la monogàmia social que oculta la poligàmia submergida (Javier Nart, “Viaje al Desierto”, 2000) En la punteta s’amagava el verí (una prenyada) Des d’Atapuerca fins Altamira els homes hem estat més caçadors que pastors. Recorda que Pedro i Heidi potser foren amants (...) El dilluns em fa fums, els dimarts inflades les parts, el dimecres el penis em llepes, el dijous magrajada als ous, el divendres faves tendres, el dissabte tot polvo és apte, i el diumenge tot em penja (Anònim) Hi ha home tan maleït que diu que la dona no és bona sols perquè una no va voler ser dolenta (Benito J. Feijoo, 1676-1764) Primer proporcioneu-vos plaer a vosaltres mateixos, doncs sols així estareu segurs que si més no algú quedi satisfet (Katherine Hepburn, actriu nord-americana nascuda el 1911) El sexe és com el pòquer, a final sempre t’espera una bona mà (Woody Allen) El sexe és com un narcòtic, pensa que una droga treu d’una altra droga com un clau treu un altre clau (...) El sexe és una droga tan dura que fins així te la posa (...) Puc resistir-me a tot, menys a la temptació (Oscar Wilde) La fidelitat dóna cohesió a la societat occidental. Fer apologia de la infidelitat no és educar, és promoure la crisi social, però condemnar-la moralment és no entendre la natura humana (...) PARELLA? MATRIMONI? La decisió més important de la vida és la de amb qui la vols compartir (Proverbi català) L’amor se’n va però ella es queda (Capri) No busquis un amor perfecte, qui el busca es fa capellà i es casa amb Déu (...) Pubilla i hereu, patacades per l’amor de Déu (Proverbi català) Si vols la dona sana, cada nit arrel de valeriana (Proverbi català) Si els homes no fossin tan vanitosos, les dones no serien tan perilloses (Josep Pla, “El Quadern Gris”) La mujer que tiene dos no es zorra, es entendida, cuando se le apaga una vela, otra queda encendida (Proverbi castellà) Si vols que les dones vagin darrere teu, posa’t davant (Valle Inclán) El matrimoni és una loteria on els homes s'hi juguen la seva llibertat i les dones la felicitat (Mme. DE Rieux, 1934) Compartir-ho tot en el matrimoni significa sovint repartir-ho al final (Desconegut) Mai no falta un estrip per a un cosit (Proverbi) Mai no falta un fem per a un test (Dita) A garlic a day keeps your couple away (...) El matrimoni és per als creients un compromís amb Déu. La parella per als pagans el compromís amb l’amor (...) El matrimoni, una ciutadella assetjada on els qui són fora volen entrar, i els que són dins volen sortir (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013) Vingui d’on vingui el vent amb la dona estigues bé (Proverbi català) La perfídia, l’astúcia femenina, existeix: és la venjança natural de les dones davant la insuportable inflor i exageració del sexe contrari (Josep Pla, “El Quadern Gris”) Si vols ésser ben casat duu la dona a Montserrat (Proverbi català) Quan una parella es casa s’acaba un conte i comença una història (Óscar Wilde, S. XIX) Quan un home i una dona es besen no aconsegueix més que unir els seus tubs digestius per l’extrem superior (Joan Sales, Incerta Glòria) El moment precís en què la parella comença a entendre’s és quan deixa d’escoltar-se (Murphy) Aquí descansa el meu marit, que de ben cert ara sé on passa la nit (epitafi sobre una làpida a Caldes de Montbui) Home casat, ruc espatllat (Proverbi català) La fortalesa última dels matrimonis, en els casos de les persones normals, depèn de l’abundància de coses que es tenen per a enraonar [...]. Mentre hi ha diàleg hi ha matrimoni (Josep Pla, “El Quadern Gris”) Darrere una gran home sempre hi ha una gran dona (Anònim) Darrere una home intel·ligent sempre hi ha dona sorpresa (Anònim) A l’església i al carrer, a la dreta la muller (Proverbi català) El millor negoci que puguis fer és amb qui et facis de muller (Angel Batet, pare de família) L’home val tant com el seu respecte a la dona (H. Klens) Abans de trobar un príncep hauràs d’haver petonejat moltes granotes (Murphy) Si trobes una bona dona seràs feliç, sinó, et tornaràs filòsof, la qual cosa sempre és útil per a l'home (Dino Segre Pitigrill, 1970) Serà bon marit qui home sigui dins i fora del llit (...) El matrimoni és com un submarí, pot surar però està fet per enfonsar-se (Proverbi argentí) FAMÍLIA? La família són els amics obligats, i els amics la família voluntària (Llorenç Rabadà) El valor real donat per la família a l’esforç i a la formació és molt més important que el seu nivell econòmic (Jorge Martínez Lucena, professor de la Universitat Abat Oliba) És tasca dels pares introduir als seus fills en la cultura. En cas contrari marginaran als seus fills d’aquesta (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia) Curiós que s’hagi de defensar la cultura dins de l’escola mentre l’escola fou inventada per a transmetre la cultura (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia) Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca (Proverbi català) La família és la pàtria del cor (Giuseppe Mazzini) Com esteu? Bé..., o amb família? (Polònia, TV3) Joans, Joseps i ases n’hi ha per totes les cases (Proverbi català) FILLS? DESCENDÈNCIA? Un parto en la calle, ¿es alumbrado público? (Les Luthiers) Tres filles i una mare, quatre dimonis per a un pare (Proverbi català) Casar-se no fora res, si al cap de l’any no fóssim tres (Proverbi català) De les errades dels pares els fills en van geperuts (Proverbi català) L’infant i el peix, a l’aigua creix (Proverbi català) Qui li ha fet el nas que el porti al braç (Dita catalana) EDUCACIÓ? ENSENYAMENT? ESTUDIAR? ESCOLA? El sistema escolar ha d’enviar a tots el missatge que l’alumne s’ha de dedicar a l’estudi (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia) Entres a la casa cec, surts veient, ¿Què és? Una escola (Endevinalla sumària) En cada fracàs no només es perd un tant per cent del futur PIB del país, sinó també el desenvolupament d’aquest ésser humà, únic i irrepetible (Xavier Melgarejo, “Davant l’Adversitat, Amor i Llibertat”, 2012) En España nunca han faltado los defensores de la ignorancia, lo que empeora la calidad de vida y prosperidad de un país. ... El saber mejora y libera, la ignorancia embrutece (Antonio Muñoz Molina, El País, 26 de març de 2013) Entres en la casa del sec i surts veient. Què és? Una escola (Proverbi sumeri) Primum discere, deinde docere – Primer aprèn i sols després ensenya (Proverbi llatí) La disciplina converteix l’animalitat en humanitat (I. Kant, 1803) Una generació educa a l’altra (I. Kant, 1803) Sols amb l’educació l’home pot assolir ser home (I. Kant, 1803) Per a ser homes no n’hi ha prou amb néixer, cal també aprendre (Fernando Savater) L’home no està educat més que per homes que igualment estan educats (I. Kant, 1803) És la cultura la que ens fa pacífics o violents (José Sanmartín, filòsof, 2000) Els veritables herois de la societat són els metges, els professors i els pares (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia) Si una reforma depèn en canviar la mentalitat dels qui l’han d’executar, els resultats d’aquesta reforma són invulnerables a tota crítica científica (K. Popper) El problema no és sols quant s’inverteix en educació, sinó el tipus d’educació en la que s’inverteix (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia) Mata’t estudiant i seràs un cadàver culte (Les Luthiers) Els alumnes no copiem, comparem resultats (Les Luthiers) Estudiar és fer funcionar l’esperit (Josep Pla, “El Quadern Gris”) L’important en l’educació és que l’estudiant estudiï (“Perogrullo”) La capacitat per a comprendre el món depèn del coneixement acumulat (Jorge Wagensberg, El Gozo Intelectual, 2007) Eduqueu els nens i no serà necessari castigar als homes (Pitàgoras) Cada escola que s’obre és una presó que es tanca (Víctor Hugo) El més honrat i el més senzill no es reprimir als demés sinó preparar-se per a ser el millor possible (Sòcrates, S. V. a. C.) L’ensenyament i l’educació són el primer pas per al desenvolupament tant de la persona com d’un país (Xavier Melgarejo, “Davant l’Adversitat, Amor i Llibertat”, 2012) En el moment que els pares s’acostumen a obeir els fills i els mestres tremolen davant els alumnes, comença la tirania (Plató) A qui hagis de castigar amb obres, no el castiguis amb paraules (Miguel de Cervantes, “El Quijote”, S. XVI) Educar no és donar carrera per a viure sinó temperar l’ànima per a les dificultats de la vida (anònim) El més important de l’educació es decideix abans dels set anys (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia) Els nens són petits analfabets a qui se’ls ha de fer fora quan abans millor d’aquesta situació (Liliane Lurçat, mestra francesa) Els nens no parlen perquè saben pensar, saben pensar perquè parlen (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013) El que es té al néixer, es té al créixer (Proverbi català) Fent i desfent, aprèn l’aprenent (Proverbi català) El mateix fer, ensenya (Proverbi català) Hi ha molts pedagogs que van d’intel·ligents, els docents simplement ens dediquem a ensenyar (...) La política i els pedagogs campen a l’ampla a costa de l’educació (Jorge Martínez Lucena, professor de la Universitat Abat Oliba) Molts pedagogs imparteixen lliçons magistrals explicant que els professors no han d’impartir lliçons magistrals [...], quelcom que dista molt de ser magistral (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008) La millora implica interès i estima, el canvi potser es fonamenta en el rebuig (Irene Rigau i Oliver, consellera d’ensenyament, 2012) Si els metges consulten llibres de medicina i els professors no consulten llibres de pedagogia [...] serà perquè els metges troben útils els llibres de medicina (ciència contrastada) y els professors no troben útils els de pedagogia (conjunt de creences sense paradigma científic) (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008) L’home ha assolit ser home, literalment, sense coneixements en pedagogia (Enrique Moradiellos, “Clío en las Aulas”, 2012) Si tanquéssim les facultats de medicina ens quedaríem sense metges però si tanquéssim les de pedagogia continuaríem tenint bons mestres (...) Tots els intel·ligents aprenen ràpid, la resta ens dediquem a ensenyar (...) Estudiar és desconfiar de la intel·ligència del company (Les Luthiers) Què fan els infants? El que veuen fer als grans (Proverbi català) Educació? Mestres que mostren els sabers i escolars que els aprenen (Alfons X, el Savi) S’aprèn per voluntat, no per motivació (Marco Fabio Quinquiliano, S. I) Els infants són els bons del tresor del nostre país (director d’una escola francesa, citat per en Xavier Melgarejo a “Davant l’Adversitat, Amor i Llibertat”, 2012) Si els docents no ensenyen les bones costums des de primària, exclouen als seus alumnes de la possibilitat d’aprendre (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia) La nostra natura pot predisposar-nos a aprendre, però el que aprenem depèn de com ens crien (Robert Skidelsky, membre de la cambra de Lords britànica i professor emèrit d’Economia Política de la Universitat de Warwick) Si els docents han de ser cada cop més terapeutes és quelcom que es fonamenta en el supòsit que estan malalts o bé els alumnes o bé la societat (Mercedes Ruiz Paz, “La Secta Pedagógica”) Què redimonis va haver d’estudiar He-Man per a obtenir el Màster de l’Univers ? (Les Luthiers) Als Sants i als minyons no els prometis si no els dons (Proverbi català) Si reconeixeu la veritat, la veritat us farà lliures. La ignorància és esclavisme, el coneixement és llibertat (Jesucrist, Logion 123, Evangeli de Felip) Primer apunta, i després pregunta (...) Una pregunta vol una resposta (Proverbi català) Preguntant es passa vergonya una vegada, però no preguntant en passes tota la vida (Proverbi japonès) Més perill té un imbècil que un malvat (Arturo Pérez-Reverte, referint-se als polítics i pedagogs assessors d’aquests en assumptes educatius nacionals) Tots els educadors són absolutament dogmàtics i autoritaris. No pot existir l’educació lliure, perquè si deixes a un nen lliure mai no l’educaries (Gilbert K. Chesterton) És impossible organitzar l’educació si els alumnes no obeeixen (Liliane Lurçat, mestra francesa) La disciplina és la que permet als nens desenvolupar hàbits morals (Émile Durkheim, sociòleg) La disciplina és un aspecte del principi del plaer (Sigmund Freud) Una bona educació viu de dos puntals: docents experts en la seva disciplina i alumnes obeint la mateixa (...) (Sobre l’atenció a la diversitat) Si exigim a cadascú segons les seves possibilitats, cadascú romandrà dins de les seves limitacions (Ricardo Moreno, Panfleto Antipedagógico, 2006, professor) El no exigir que tots els alumnes entrin en el món del llibre significa abandonar-los (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia) Un país que no exigeix als alumnes i a les famílies un respecte al sistema educatiu, mai no assolirà un bon resultat (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia) No tota diferència entre els humans es deguda a una jerarquització injusta. La genètica, la voluntat i l’esforç també la modulen (un contrari al Maig del 68) Ens fem humans al ser educats per altres humans educats (Kant, 1803) Per fer-nos humans no n’hi ha prou en néixer, cal créixer (dita clàssica) Invertir en l’educació no comporta immediatament ni una millor qualitat ni una millor igualtat (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia) Els alumnes d’ara han estat infantilitzats a causa de la manca d’exigències (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia) Els alumnes d’ara suspenen més pel simple fet que estudien menys (...) Per als alumnes que no estudien, el món quotidià se’ls torna un país estranger (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia) (Sobre l’atenció a la diversitat) Les diferències entre dos éssers humans són menys que les semblances, les primeres són accidentals i les segones essencials (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008) Explicar és estructurar un pensament (...) L’anécdota es recorda, la resta cal empollar-la (..., 2010) És físicament impossible ensenyar si a la classe no estan vigents unes certes normes d’educació que els alumnes han de portar des de casa (Ricardo Moreno, Panfleto Antipedagógico, 2006, professor retirat del Gregorio Marañón de Madrid) Negar-se a treballar a l’escola és oposar-se clarament a la societat (Inger Enkvist, “La Buena y la Mala Educación”, 2011, catedràtica d’espanyol de la Universitat de Lund, Suècia) Les escoles que generin llaços més intensos i propers entre les persones són les que en sortiran reforçades (Xavier Melgarejo, “Davant l’Adversitat Amor i Llibertat”, 2012) Jesús va dir als nens, deixeu que s’apropin a mi, però no que li prenguessin el pèl (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”) La fita d’una bona educació és aconseguir persones raonables (J.J. Rosseau) Més que les dotades de memòria m’agraden les persones intel·ligents, sobretot si són sensibles (Josep Pla, “El Quadern Gris”) La memòria fa com el nàstic, al final sempre falla (...) L’escola és un lloc de trobada entre dues generacions que s’ensenyen mútuament; un lloc de reflexió on l’ordre establert, més que perpetuar-se, pot renovar-se acollint els nous impulsos evolutius de cada nova generació (Rudolf Steiner) El nostre món ha degenerat últimament [...] els infants ja no obeeixen als seus pares, i és evident que s’apropa la fi del món (Anònim, Assíria, 2.800 a. C.) Potser amb els fills ens haguem acostumat massa a acudir a l’especialista per resoldre tots els seus problemes. A veure si al final els capriciosos i malcriats serem nosaltres mateixos, els adults (..., “Educar, Educamos Todos”) Qui es considera un aprenent té més possibilitats de convertir-se en un bon mestre que qui es creu un savi (Ricardo Moreno, Panfleto Antipedagógico, 2006, professor retirat del Gregorio Marañón de Madrid) L’educació consisteix en el cultiu de la mediocritat imitativa generalitzada (Josep Pla, “El Quadern Gris”) Eduqui en la humilitat, no és que el seu fill no sigui el mes maco del món, és que la majoria de pares pensen el mateix i és del tot impossible que tots tinguin raó (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”) La televisió pot tenir més autoritat que el pare (Universitat de Navarra) Estudiar no vol pas dir solament llegir i repetir. Estudiar vol dir llegir i a més a més reflexionar, relacionar, integrar, detallar, aclarir, absorbir, rebutjar, decidir, saber el que té importància i el que no en té. És una operació enormement complexa i al mateix temps naturalíssima (Josep Pla, “El Quadern Gris”) Eduqui en l’acceptació d’un mateix i que el seu fill no agafi obsessions pel seu pes o por la forma del nas, ¿qui diu que Arnold Schwarzenegger sigui l’home mes intel·ligent del món o que Elsa Pataky guanyarà un Nobel pel seu cos? (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar” Abans [a l’Inquisició] els cremaven per dir veritats, ara a vosaltres [els alumnes calumniosos] us haurien de cremar per dir mentides (Joan Barceló, físic i docent, durant una classe de BUP als Escolapis, 1982) En cuanto a lo de “aprender a aprender”, es una solmemne majadería, por muy prestigiada que esté en ambientes pedagógicos. A aprender se aprende aprendiendo, igual que a nadar se aprende tirándose a la piscina. No hay algo así como un “aprender a aprender a nadar” que luego te permita aprender a nadar (Ricardo Moreno, “No es verdad que no sea verdad”) Ensenyar és sempre ensenyar a qui no sap (Fernando Savater) Tan cabdal en la dialèctica de l’aprenentatge és el que saben els que ensenyen com el que encara no saben els qui aprenen (Fernando Savater) Dominar un contingut disciplinar en profunditat significa estar mentalment organitzat i ben preparat per a ensenyar de manera general (Margret Buchmann, pedagoga) Ser professor és assumir sempre la presentació del saber i el seguiment de la seva assimilació (Philippe Meirieu) El desig d’aprendre depèn de la voluntat (Quintilià, S. I d. C.) No hi ha manera de motivar a qui no desitja ser motivat (Quintilià, S I d. C.) Els alumnes sempre s’alegren d’aprovar una assignatura, però gairebé sempre diuen que els han suspès la matèria (Enrique Moradiellos, “Clío y las Aulas”, 2012) La evaluación diagnostica el estado de conocimiento del alumno, pero en sí misma no es formativa, del mismo modo que el termómetro, los rayos X o los análisis informan sobre el estado de salud de un paciente, pero en sí mismos no son curativos (Ricardo Moreno, “No es verdad que no sea verdad”) Els teòrics que prediquen que el llarg diàleg resol tots els conflictes, o no són pares educadors o ho són però monàstics (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”) Sólo quién tiene afición por el saber la puede contagiar (Ricardo Moreno, “No es verdad que no sea verdad”) Considerar la vagancia o el mal comportamiento como una enfermedad es tan absurdo como castigar a un niño porque tiene sarampión (Ricardo Moreno, “No es verdad que no sea verdad”) Si els defectes es tracten com si fossin patologies, es bloqueja tota capacitat de millorar (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008) Tots els bons mestres esdevenen veritables pedagogs, però no tots els pedagogs esdevenen bons mestres (..., juny 2009) Què passaria si tanquéssim les facultats de medicina? Que ens quedaríem sense metges. Però què passaria si tanquéssim les de pedagogia? Res (Adolf Tobeña, catedràtic de la UAB) Pegagogs molt avantguardistes sostenen que l’important no és ensenyar sinó que els alumnes pensin per si mateixos [...] però davant la Secta (dels pedagogs) els professors han de ser acrítics, sumissos i genuflexos (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008). Per a criticar les coses cal saber de què es parla, i per saber-ne cal estudiar (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008) Si la ironia és divina, el sarcasme és el diable (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013) Sols si les coses manuals són automàtiques el cervell restarà lliure per a tasques de pensament crític i creatiu (Liliane Lurçat, mestra francesa) Ni los buenos profesores lo son gracias al CAP ni los malos van a mejorar por hacer cursillos de pedagogía [...] El hecho es que existen magníficos profesores que no han estudiado pedagogía y ningún buen médico que no haya estudiado medicina (Ricardo Moreno, “No es verdad que no sea verdad”) La mejor manera de que la enseñanza pública resista frente a la privada (de calidad) consiste en no degradar la enseñanza pública (con reformas tipo LOGSE, LOCE o LOE) (Ricardo Moreno, “No es verdad que no sea verdad”) Quan els fets contradiuen les idees podem negar els fets o rectificar les idees. Mentre els creadors de la reforma continuïn negant les fets, el desastre educatiu anirà en augment (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008) Educar és sobretot posar límits amb arguments breus i justos (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”) Una enseñanza (la reforma i les seves filles) en la cual se puede pasar de un curso a otro con ocho asignaturas suspensas sí es una enseñanza que abandona el esfuerzo (Ricardo Moreno, “No es verdad que no sea verdad”) Educar [...] no és substituir l’esforç pel plaer, sinó ajudar a l’infant a trobar plaer en l’esforç (André Comte-Sponville, 2003) Educar és donar estima i molta dedicació, però també donar exemple i dir NO a moltes de les seves demandes (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”) Un nen no es queixa tant de les pallisses que li han donat com de les abraçades que no ha rebut (Albert Sánchez Piñol, “Victus”, 2013) Educar a un nen no és arribar a un acord de mútues concessions, es imposar unes normes i rutines que el nen no sempre podrà entendre, però que sempre ha d’acatar (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008) Una idea no per semblar nova és bona, però a més a més pot passar que ni tant sols sigui nova (parlant sobre noves pedagogies actuals ja inventades pels grecs fa més de 2.000 anys, Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008) No tota idea per ser nova ha d’esdevenir bona, d’igual manera que no tota idea antiga esdevé dolenta per ser antiga [...]. No es tracta doncs de renovar l’ensenyament sinó de millorar-lo estudiant el passat per no oblidar les bones idees i no repetir les dolentes (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008) Si el primer dia que el seu fill va trepitjar el barret del seu cap no li va dir res, imaginis que farà quan ell en tingui un de propi: si és de barret perdre el cap; si és de cap, perdre la feina (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”) Els valors són una gran cosa, però per tal d’adquirir-los cal viure’ls entre pautes i rutines familiars (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”) Consentir a un menor per deixar d’escoltar les seves demandes delata un obvi desinterès per ell (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”) El primer que necessita un nen és sentir-se estimat, quelcom que mai no sent per mes regals que rebi (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”) Si tant estima als seus fills, el primer que haurà d’aprendre a dir és simplement NO (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”) Els polítics, modificant cada any la reforma, sols pretenen demostrar que “fan”, però el que realment sembla és que no saben què fer (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”) La societat és un reflex de l’escola que han tingut els seus ciutadans (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008) Un bon mestre no és qui espera que l’admirin, sinó que el superin (..., “Educar, Educamos Todos”) i si el superen i no ho admet deixa de ser mestre, però si ho admet ho continua sent (...) Qui estima de veritat l’estudi, estudia per saber més, no per saber més que els altres (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008) L’escola no ha de ser l’espill que reflexa, sinó el far que il·lumina (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008) S’ha d’inculcar, no els valors que hi ha de fet a la societat, sinó els que hi hauria d’haver (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008) Un aula ben portada ha d’esdevenir un gran laboratori d’idees (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”) Sempre que ensenyis, ensenya a la vegada a dubtar del que ensenyes (José Ortega y Gasset) Una llar sense llibres és com un cos sense ànima (Cicerón, 106-43 a J.C.) No sempre qui educa és educat, però qui és educat sempre educa (..., “Educar, Educamos Todos”) Les paraules són nans, els exemples són gegants (Proverbi suís) Els exemples corregeixen molt més que les reprimendes (anònim) Un mestre no és sols qui ensenya a saber, sinó qui ensenya a ser (Víctor Frankl, psiquiatra) Per educar a un sol nen cal tota la tribu (Proverbi africà) No hi ha una altra educació possible que la d’intentar ser un exemple; i si no hi ha altre remei, un exemple que no s’ha d’imitar (Albert Einstein) L’atenció és l’escarpa de la memòria (Gaston Duc de Lévis) El que un mestre proclami el desig i la decisió de continuar aprenent és senyal inequívoca que sap seguir ensenyant (M. Elena Vizcarro, periodista) Cal parir pensant en educar i no en París pensant en parir (..., “Quién Fracasó con el Fracaso Escolar”) Gran part del millor ensenyament sorgeix de la investigació, i gran part de la millor investigació de l’ensenyament (John Wheeler, S. XX) Que el pare es domini és la millor advertència per als fills (Demòcrit) Millor disposar d’opcions pròpies, que imposicions de còpies (..., tardor 2006 pensant en la LOGSE, LOCE i LOE i el seu plagi de pedagogies constructivistes aplicades a USA pels anys 60, a Suècia pels 70, a França pels 80 i a Espanya pels 90) El que bé s’aprèn, tard s’oblida (Proverbi castellà) No tot el tradicional fou dolent perquè portés molt temps fent-se […] la frontera entre la tradicionalitat i la novetat no coincideix amb la que separava el mal del bé (Ricardo Moreno, Panfleto Antipedagógico, 2006) Una gran aula ha d’esdevenir un petit teatre (..., desembre 2005) Potser la pubertad existeix com adaptació biològica per al progrès cultural de la nostra espècie, tot i que dubto que això consoli a qui pateix adolescents recalcitrants per casa (...) Si els nens fessin cas de les raons, no hi hauria necessitat de ser educats (J.J. Rosseau) El que es concep bé, s’enuncia clarament (S. Ramón y Cajal) El concepte sense intuïció està cec, i la intuïció sense concepte està buida (I. Kant) Els mestres han de ser conservadors avui per rectitud de consciència per tal que alguns alumnes puguin ser demà revolucionaris amb coneixement de causa (Fernando Savater) Il futuro con il cuore antiguo (Levi) Avui l’alumne fa valer la seva incapacitat com un privilegi. Si no pot aprendre una cosa diu que és perquè hi ha quelcom erroni en ella i especialment en el mal professor (P. Roth) No qui té vocació [...] serà necessàriament millor professor [...] d’un metge volem saber si diagnostica bé, no si té vocació. I si no sap curar, per molta vocació que tingui, no ens posem a les seves mans (Ricardo Moreno, De la Buena y la Mala Educación, 2008) Si cada generació pensa que el progressisme és fer el contrari del que van fer els seus pares, no farem altra cosa que repetir los errors dels nostres avis (Ricardo Moreno, Panfleto Antipedagógico, 2006, professor retirat del Gregorio Marañón de Madrid) Qui posa normes al joc s’enganya si diu que és jugador, el que el mou és la por que se sàpiga que mai no va jugar (Luis Eduardo Aute, aplicable als pedagogs que dictaminen normes teòriques per aplicar a les aules des del seu despatx, aplicable a molts polítics que no saben de què parlen) L’escola d’avui ja no ajuda als incultes a tornar-se cultes sinó que els fa creure que ja són cultes (Inger Enkvist, Universitat de Lund, Suècia, parlant de la reforma educativa constructivista que ha rebaixat nivells i estafat a la societat europea) Les solucions teòricament bones, quan es posen en pràctica, poden esdevenir no tan bones (José Antonio Marina, filòsof i escriptor. Cal pensar aquí en els pedagogs que poc van trepitjar una aula però que van dissenyar la reforma educativa) Un ase connectat a Internet continua sent un ase (José Antonio Marina, filòsof i escriptor. Cal pensar aquí en la idea del govern Zapatero dels llibres digitals a l’aula) La diferència entre l’inculte d’abans i el d’avui rau en què el d’abans sabia que no era culte (Inger Enkvist, Universitat de Lund, Suècia, parlant de la reforma educativa constructivista que ha rebaixat nivells i estafat a la societat) Tingueu present que un bon mestre, sota d’un pi fa l’escola (mestre de minyons de Castellserà, segons Jordi Pujol) Alguns pares manen a l’escola sense saber manar a casa (..., 2009) Abans de manar cal aprendre a obeir (dita clàssica) L’escola s’ha convertit en un espai terapèutic enlloc de ser un camp amb regles clares (Frykman 2001, etnògraf) El descontent actual corre el risc de provocar una caiguda de gran part de la humanitat cap a la negació del pensar (G. Maire) Si no existís el NO, els nostres SÍ no tindrien força (Schelling) Tant de bo l’educació li prengui el lloc a la repressió (Isabel Clara-Simó, “Els Racons de la Memòria”) La ESO significa enseñanza secundaria obligatoria pero en nada se obliga a estudiar a quienes se niegan a hacerlo (...“De Padres a Profes”). Si els pares no envolten al seu fill en l’estima i en el coneixement, aprendre mai no serà atractiu per al fill (...) Educar resulta muy lento, pero sin confianza se vuelve eterno (...“De Padres a Profes”). La broma desarma mientras que la bronca la arma (...“De Padres a Profes”). Un buen sistema puede educar a quien se deje, no a quien de antemano lo rechaza (...“De Padres a Profes”). Los adolescentes deben confiar en nosotros para que nosotros podamos confiar en ellos (...“De Padres a Profes”). Si el primer día su hijo pisó el sombrero del jefe de estudios y éste no le dijo nada, imagine que hará cuando el zagal tenga uno propio, si es de sombrero, perder la cabeza, si es de jefe, perder el trabajo (...“De Padres a Profes”). La confianza da asco y la distancia respeto (...“De Padres a Profes”). Usted no querría algo mascado y digerido para su boca, con las soluciones de los deberes, ejercicios y exámenes ocurre lo mismo, el adolescente debe digerirlos por si mismo y no recibirlos masticados y ensalivados por otros (...“De Padres a Profes”). Con los exámenes preparamos el futuro personal y profesional del estudiante, no el perdón de sus pecados (...“De Padres a Profes”)

No hay comentarios:

Publicar un comentario