DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA

miércoles, 29 de marzo de 2017

IMPLICACIONS del FÒRUM per al PROGRÉS de l'ENSENYAMENT

Desitjo sigui del teu interès sobre ensenyament què ha implicat la presentació del Fòrum i el debat que el va inaugurar aquest passat dimarts. Els ponents foren el senyor Francisco López Rupérez, ex president del Consell Escolar de l’Estat i el senyor Lluís Font Espinós, president del Consell Escolar de Catalunya.

L'acte celebrat aquest dimarts 28 de març a la Sala d’Actes del Col·legi de Doctors i Llicenciats va deixar clar quin és l'objectiu d'aquest Fòrum per al Progrés de l'Ensenyament: la recerca i la conversa docte i documentada per tal d'assolir millores en ensenyament.

Tot seguit tens el resum de les preguntes i respostes d'aquest primer debat. Us resultaran molt interessants per saber quines són les línies del Consell Escolar, organisme assessor del Departament d'Ensenyament, i quines són les alternatives que desestimen.

PRESENTACIÓ del FÒRUM per al PROGRÉS de l'ENSENYAMENT
Debat sobre el futur del sistema educatiu
Preguntes i respostes del debat

Senyor Francisco López Rupérez, ex president del Consell Escolar de l’Estat.
Senyor Lluís Font Espinós, president del Consell Escolar de Catalunya.

Dimarts, 28 de març de 2017, 19 hores, Sala d’Actes del Col·legi de Doctors i Llicenciats, Rambla de Catalunya, 8, Barcelona.

Les respostes dels convidats són un resum del que aportaren aquests i no pas una transcripció fidedigna de tot el que van dir durant més d’una hora.

1- A nivell de l’estructura del sistema educatiu, i si sols se’n pogués escollir una, quina seria la millor opció per a millorar l’ensenyament:
A)    Un sistema educatiu que mantindria l'actual estructura d’etapes i cursos d'acord amb la durada del Batxillerat d’ara?
B)   Un sistema educatiu que no mantindria l'actual estructura d’etapes i cursos allargant el Batxillerat i Primària però reduint la ESO?

Lluís Font: Es va decantar per un model d’escolarització obligatòria dels 2 als 18 anys amb una Secundària Obligatòria i Postobligatòria com l’actual, de 4+2 a ampliar si s’esdevé l’obligatorietat dels 18. De fet aquestes idees les podeu escoltar abans de Joan Mateo (President del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu i Catedràtic de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació, UB).

Francisco López: Va esmentar les despeses que implicaria passar a l’obligatorietat dels 2 als 18 anys, d’1,5 a 2 mil milions d’euros. Després va simpatitzar amb un model de 3 + 3 entre ESO i Batxillerat, tal com fan la majoria d’Estats de la UE i altres països desenvolupats. Va afegir que per aquesta raó les proves PISA es fan als 15 anys (a finals de la primera etapa de 3 cursos) i no pas als 16 (quan aquí finalitza el quart de l’ESO).

2- Alguns han afirmat que el model educatiu competencial és un model educatiu del segle XXI i l’estructural un d’ensenyament del XIX. Tot i que en els centres s’ensenya i s’educa alhora, i si sols se’n pogués escollir una, quina és la millor opció per a millorar l’ensenyament:
A)    L’ensenyament estructural que transmet més coneixements i que ensenya més que educa?
B)   O l’educació comprensiva que transmet hàbits competencials però que educa més que ensenya?

Lluís Font: No es va decantar per cap de les dues tot dient que ambdues eren importants i necessàries.

Francisco López: Va defensar que sense bons coneixements previs no es poden ensenyar bones competències ni bàsiques ni claus, insistint que en aquest país s’ha exagerat el paper de l’educació per competències.

3- Així com Estònia, amb els millors resultats PISA d’Europa, manté un currículum exigent i homogeni per a tots els seus centres amb revàlides de nivell a 3è, 6è i 9è, quina és la millor opció per a millorar l’ensenyament, i si sols se’n pogués escollir una:
A)    Un model educatiu transversal, no estructurat en matèries, sense cap mena de revàlida, i tot sota les innovacions pedagògiques?
B)   Un model d’ensenyament concret, estructurat en matèries i amb revàlides sota la didàctica contrastada?

Lluís Font: Defensant el model de les intel·ligències múltiples va argumentar a favor d’unes proves externes que avaluïn més les competències bàsiques i les habilitats adquirides pels estudiants que no pas el seu nivell de coneixements. En aquest sentit va comentar que caldria repensar les PAU sota aquests objectius també.

Francisco López: Va indicar que en el nostre país s’han confós massa les competències bàsiques amb les clau, en certa manera vol dir que s’han rebaixat els nivells d’exigència i currículum. D’altra banda acceptava l’autonomia de centres però amb algun mecanisme de rendiment de comptes, és a dir, algun tipus de revàlida externa que avaluï la retroalimentació educació – ensenyament en els alumnes. Al final simpatitzava més amb una avaluació externa que amb una avaluació educativa dels estudiants.

4- Donat que avui dia s’està pensant modificar la formació de mestres i professors tot imitant l’excel·lència docent d’Estònia i Finlàndia, quina ha de ser la millor opció, i si sols se’n pogués escollir una, per a millorar l’ensenyament:
A)    Uns docents generalistes i més coneixedors de les diferents teories pedagògiques que de l’especialitat que han d’impartir?
B)   Uns docents doctes i més sabedors de la seva especialitat a impartir que de les diferents teories pedagògiques?

Lluís Font: No es va definir per cap de les dues tot argumentant que ell crearia diferents perfils docents en funció de si s’impartien classes a primer de l’ESO o a la resta de nivells. En tal cas era procliu al docent guia que educa més que ensenya, però docent docte també. Amb aquest objectiu proposava un màster d’educació no per especialitats sinó per edats dels alumnes, idea defensada pels membres del MIF, i sobretot del Dr. Miquel Martínez (Catedràtic de Teoria de l’Educació, UB).

Francisco López: En tota aquesta resposta va utilitzar el terme didàctica i en cap moment va utilitzar la paraula pedagogia. Va esgrimir tot un conjunt de recerques en neurobiologia on queda clar que cal estimular i fer esforçar el cervell de l’adolescent sota els grans coneixements del docent. A més coneixements amb estimulació i esforç més mielina i més maduració cerebral. Vegi’s les recerques del Dr. Vincent J. Schmithorst del Hospital Infantil de Cincinnati, els del Dr. Douglas Fields (abril de 2008 en el Scientific American) i els del Dr. David Dobbs (octubre 2011, National Geographic), entre d’altres. En fi, que apostava per docents que ensenyin coneixements de qualitat ja que sense bons coneixement no es pot esdevenir crític amb raó i maduresa.

5- I finalment, i al respecte de la gestió dels centres, i si sols se’n pogués escollir una, quina pot ser la millor opció per a millorar l’ensenyament:
A)    Una direcció autoritària model decret de plantilles?
B)   Una direcció més participativa?

Lluís Font: Tot i dir que no es decantava per cap de les dues, simpatitzava amb el model decret de plantilles proper a l’escola privada i concertada. Afegia que el director havia d’esdevenir un líder pedagògic conscient de l’entorn social del seu centre amb la idea d’incrementar el temps en educació dels alumnes tot tenint en compte l’opinió dels pares en el centre.

Francisco López:  Segons els estudis de V. Robinson el millor model de direcció, o el que més bon impacte registra millorant el rendiment dels alumnes, és el líder instruccional amb grans dots de lideratge personal sobre els seus treballadors. Acabava dient que avui dia el “ordeno y mando” ja no funciona.

En torn de preguntes es va plantejar el paper de les TIC en educació:
Lluís Font: Han de ser una eina important en l’educació però ben regulades. L’experiència de l’1x1 a Catalunya ha de fer repensar les coses i tenir clar que informació no és el mateix que coneixement.

Francisco López: Si bé les TIC són una gran eina en l’ensenyament, i independentment de la ideologia educativa que un centre apliqui, les TIC no milloren per elles soles els resultats dels alumnes. Per informes de l’any 2004 sabem que l’ensenyament estructurat millora els resultats en estudiants de famílies desafavorides econòmicament, en canvi el constructivisme funciona millor en entorns socials sense problemes econòmics. En tot això les TIC poden ajudar però no esdevenen elles soles la clau de volta de la millora.


Manifest per a un Pacte d’Estat per a l’Educació: Charge.org/ https://www.change.org/p/congreso-de-los-diputados-protege-la-educaci%C3%B3n

Xavier Massó (Membre del Fòrum per al Progrés de l’Ensenyament i Secretari General d’ASPEPC·SPS): Tancant l’acte va presentar un decàleg de mínims educatius signat per diferents escriptors i professors. Aquest document serà presentat pel senyor Felipe de Vicente al Congreso de los Diputados el dimarts dia 4 d’abril.

Comiat i tancament de l’acte

Felipe de Vicente: Va anunciar el proper debat – conversa del Fòrum per al Progrés de l’Ensenyament per al 25 de maig de 2017 on intervindran Enric Prats (Professors de Ciències de l’Educació, UAB) i Antoni Puigverd (columnista de La Vanguardia). Parlaran sobre la figura del professor.

3 comentarios:

  1. Muy interesante, David. Felicidades por la iniciativa a los responsables. A todo esto, está claro de lo que va vuestro Consejero. Es un hombre muy modelno.

    ResponderEliminar