DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA

jueves, 25 de mayo de 2017

II Debat Fòrum per al Progrés de l'Ensenyament

EL PROFESSOR DEL S. XXI
REPTES I OPORTUNITATS
Debatran sobre aquest tema:

Senyor Antoni Puigverd, llicenciat en filologia hispànica, escriptor, professor i columnista de La Vanguardia.

Senyor Enric Prats, doctor en Pedagogia i professor de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

Dijous, 25 de maig, 19.00 hores, Sala d’Actes del Col·legi de Doctors i Llicenciats, Rambla de Catalunya, 8, Barcelona.
Organitza: Fòrum per al Progrés de l’Ensenyament.


Al respecte de si l’escola ha de socialitzar i educar més que no pas impartir coneixements:

Enric Prats: L’escola no és un lloc per fer teràpies per dues raons. La primera és que els docents no tenen formació ni mèdica ni psiquiàtrica. La segona per què l’escola no té els mitjans clínics al respecte.
Antoni Puigverd: L’escola pública era abans un gran ascensor social per a la gent sense recursos. Ara ho ha deixat de ser. Ara la societat vol que l’escola assumeixi tot el que ella no sap educar, o no vol educar. Tot plegat és una societat líquida on el més important es satisfer les emocions sense atendre a la lògica, a les raons i als grans coneixements. Així doncs els alumnes se senten indiferents davant els docents que volen mostrar-los-hi el coneixement que posseeixen. En fi, és la societat del NO M’AGRADA, NO HO VULL davant l’escola AIXÒ SÓN CONEIXEMENTS PER AL TEU BÉ. En fi la societat és el que és (el que ve de gust), i l’escola el que hauria de ser (valorar els coneixements i l’esforç). Si un docent rebaixa els nivells li fa el joc als desigs de la societat.

Al respecte de si el docent ha d’esdevenir un individu polivalent (educador multicultural, psicòleg, pedagog, sociòleg, assistent social...), o si el docent ha de ser un expert en la seva disciplina.

Enric Prats: Si l’educació és cultura i avui dia tenim moltes cultures a l’escola, ¿quina cultura ensenyem? Si abans el referent educatiu fou França i ara ho és Finlàndia i Korea, ¿quin referent és el millor? I tanmateix, ¿quin és l’objectiu de l’educació? ¿PISA? Si el docent ha d’esdevenir un simple acompanyant de l’alumne, ¿cal que gastem tants diners en la formació dels mestres i professors? El docent ha de validar el coneixement adquirit dels seus alumnes i sistematitzar-lo tot esdevenint un expert en l’aprenentatge. Ell no ha de ser un individu polivalent, psicòleg, terapeuta, sociòleg..., en tot cas ha de saber posar l’antena per tal de detectar aquells alumnes amb anomalies a diagnosticar i tractar.

Antoni Puigverd: El docent cal que sigui un gran expert en la seva disciplina tot esdevenint un heroi singular per tal de crear l’admiració en els seus alumnes sota un vocació adient.

Al respecte de l’informe McKinsey sobre la qualitat docent i els incentius per tal de promoure-la.

Felipe de Vicente: En el nostre país els incentius són mínims i molt inferiors a altres estats com el Regne Unit. Aquí l’administració treballa per veure si avalues aquella o altra competència bàsica però no analitzen si els alumnes estudien i aprenen bé els continguts establerts. És a dir, la pressió burocràtica de papers, informes i formularis que els docents han d’omplir per a l’administració són tants, que poc incentiu representen per a una millora didàctica real.

Enric Prats: Els incentius econòmics dels docents en el nostre país són molt baixos i infinitament inferiors als del Regne Unit. No obstant això, no existeix cap base empírica on es demostri que si milloren els incentius econòmics docents augmentarem el nivell d’aprenentatge dels nostres alumnes. És més, uns estudis a Nova Zelanda indiquen que el principal factor amb un 50 % del pes estadístic són els alumnes com els màxims responsables del seu aprenentatge. La resta són el projecte de centre amb un 10 %, direcció amb un 5 %, la família amb un altre 5 %, i finalment els docents amb un 30 %.

Antoni Puigverd: Potser una millora per als docents fora reduir tantes àrees, crèdits i matèries presents en el currículum per tal de centrar-nos sota l’esforç en les coses bàsiques com són redacció, càlcul, comprensió lectora, expressió oratòria,... i tot coneixement real, veritable i contrastat.

Felipe de Vicente: Si el pes en l’aprenentatge dels docents s’aproxima al 30 % quintuplicant de llarg el de direcció, ¿per quina raó en el nostre país es donen tants incentius als directors en detriment dels nostres docents (referit al Decret de Plantilles)? – Cap dels parlamentaris assistents a l’acte (PSC, Cd’s, PP, JxSí, Podem) ha intervingut per donar una resposta, tot i que, i és molt d’agrair, han volgut assistir a aquest debat educatiu. Tants més vingueren -.


No hay comentarios:

Publicar un comentario