Oposicions a Professors de Secundària

Un cop passades les oposicions per a professors del curs passat molts docents discrepen en els criteris d’avaluació de les mateixes. Un fet capdal ha estat l’anomenat supòsit pràctic que havia d’avaluar què sabien els opositors de la seva especialitat. Paradoxalment aquesta prova exigia no què, si no com ensenyar a l’aula. Com ensenyar pertocava a un segon exercici específic que l’opositor havia de superar posteriorment. És a dir, s’ha avaluat a l’opositor de tècniques pedagògiques on no tocava. Aquest fet, que contravé la llei estatal per al cos de funcionaris, ja fou comunicat amb molta antelació, i des del Col·legi de Doctors de Catalunya, al màxim responsable al respecte del Departament, senyor Garcia Plata. Com veiem això no s’ha resol amb lògica, sobretot si tenim en compte el supòsit pràctic en especialitats com Biologia i Geologia. Aquí es feia identificar organismes, roques i minerals a través fotografies on no es podia assolir prou detall. És a dir, s’exigia pura memorització de noms en llatí als opositors mentre el Departament defensa l’educació per competències on no cal que els alumnes memoritzin. Cal dir que la identificació d’organismes, roques i minerals és en la realitat cosa de grans especialistes, cosa que no cal que ostentin tots els docents i pedagogs que imparteixen classes. Potser aquesta prova ha estat una manera d’eliminar molts opositors davant la gran assistència dels mateixos. En tal cas millor posar làmines i dibuixos que tots els científics del món utilitzen per a la identificació naturalista. O millor encara, i si el Departament defensa l’educació per competències, i no per coneixements, que els opositors superin un exercici de classificació d’organismes o roques demostrant les seves capacitats competencials. Preguem que Ensenyament, i si vol continuar convocant oposicions justes, tingui en bona consideració aquests arguments didàctics, lògics i legals. Educar, eduquem tots, però ensenyar sols uns pocs.