DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA / + LOGICA
Mostrando entradas con la etiqueta POLÍTICA. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta POLÍTICA. Mostrar todas las entradas

miércoles, 30 de marzo de 2022

La vaga d’educació segons La Fundació Bofill

El Punt Avui 01.04.22 El passat dimarts 29 de març, durant la vaga de docents, un gran gruix d'aquests, i molestos amb els experiments educatius de la Fundació Bofill i les grans subvencions que percep, van empaperar la seva entrada. Tot seguit, un dels seus membres, el senyor Vallory, va fer un tweet defensant l'entitat dient que el populisme necessita bocs expiatoris, és a dir que la Bofill, farcida d'ingressos que els docents no ostenten, i dissenyant tota mena d'experiments pedagògics que els professors han de suportar, ara passava a ser un boc expiatori. Afegia Vallory, tot mal interpretant el pedagog Paulo Freire, que la vaga era sectària, de consciència ingènua, no dialogant i antítesi del pensament crític. A part de les errades de sintaxi del senyor Vallory en el seu tuit, cal aclarir que la vaga no és sectària, ja que defensa una millora de la qualitat educativa per a tots els sectors socials; que no és una vaga de consciència ingènua, pel fet que els docents fa dècades que pateixen conscientment les teories de qui no està a l'aula com en Vallory; no és una vaga sense diàleg, perquè el lema principal és la negociació amb el Departament, i no és l'antítesi del pensament crític, perquè els docents han sortit al carrer a queixar-se'n amb fets i arguments patits a l'aula, la qual cosa en Vallory desconeix, car mai no ha fet classes i va suspendre el batxillerat repetides vegades. A més ell sí que ha estat sectari, ingenu, sense diàleg i poc crític perquè no ha permès que molts docents crítics amb ell, formessin part de les seves reunions a la Bofill, o és que el lladre pensa que tots són com ell?

martes, 29 de marzo de 2022

Carburantes a menos 20 céntimos el litro, ¿una pantomima?

El precio de los carburantes está por las nubes y ahora el Estado nos ofrece reducir 20 céntimos por litro. Parece un regalo, pero quizás sólo sea una pantomima. Hagamos un cálculo con números fáciles y veamos la realidad. Supongamos que el precio del carburante de antes de la Guerra de Ucrania fuera de 1 euro por litro, del cual, y por los altos impuestos, aproximadamente 0,5 iban a las arcas del Estado. Si ahora cuesta casi 2 euros el carburante, el Estado se lleva aproximadamente 1 euro nuestro. La rebaja de 20 céntimos dejará la cosa en 1,8 euros por litro, es decir aproximadamente 0,9 para el Estado. Pues de 0,5 en impuestos por el carburante antes de la guerra a 0,9 futuros, el Estado sigue ganando mucho y casi el doble. Creo que la rebaja del carburante podría ser mucho más sustanciosa si se llegara a los 0,5 de impuestos de antes de la guerra ¿ven ahora la pantomima?

miércoles, 23 de marzo de 2022

MONTESSORI ANTE EL LEGADO PEDAGÓGICO DE ROUSSEAU

Este libro de Catherine L’Ecuyer resulta una auténtica apuesta para una educación de calidad en la actualidad. Es más, todo político interesado por una enseñanza con proyecciones de un futuro mejor, debería leerlo y dejar de escuchar a muchos demagogos que, fuera del aula, predican cómo deben enseñar los docentes. Así, y por desgracia, se han diseñado planes y leyes educativas desde un despacho alejado del aula, pero cerca de un gran número de fugitivos de la tiza. El libro de L’Ecuyer, fruto de muchos de años de investigaciones y documentación contrastada, describe con todos sus adverbios el método que María Montessori elaboró a contracorriente ante muchos demagogos de su época. Muchos de ellos, y hoy en día, se han convertido en la base de la pedagogía estatal. Las leyes educativas españolas son fruto de aquellas ideologías de más de cien años que han conseguido convencer, que no argumentar de manera científica, a la mayoría de los políticos y asesores de estos. Leer el libro de L’Ecuyer hará comprender de donde viene todo y de la estafa educativa que estamos sufriendo en este país tan latino. Montessori no ha pasado de moda, simplemente, y lo describe el libro, se oponía a las demagogias que reducen hoy en día nuestros niveles educativos, evitan el ascensor social escolar y tergiversan el real objetivo de la educación en favor de intereses económicos. Bienvenido sea este libro para que la enseñanza no devenga cuatro pasos hacia delante y cinco hacia atrás.

martes, 25 de mayo de 2021

Prohibido Aprender de Andreu Navarra - Cuadernos Anagrama (2021)

Radiografía clara, concisa y crítica de las leyes educativas nacionales. Sin reparos ni eufemismos, el autor desnuda a muchos nombres de la política y de la educación española, que con buena o mala intención, se equivocaron con las leyes que redactaron. Andreu Navarra, profesor de trinchera, denuncia las utopías que ley tras ley han deteriorado, y casi eliminado, el sistema educativo de nuestro país. Con razones y datos contrastados, detalla y destila todas las barbaridades que las proclamas legales han infligido sobre nuestra enseñanza, ideas bien vendidas pero que sin presupuestos suficientes, más la falta de voluntad política en todo ello, han fracasado en todos los objetivos prometidos. Ante tal alud de fracasos, el maquillaje de los mismos ha sido bandera de los artífices de las leyes y teorías perpetradas. Pero el libro no se apea aquí ya que describe los límites mismos de lo que debe ser una buena educación instruida y el posible final si ciertas ideologías se imponen en el presente. En ello el autor augura un futuro feudal para la enseñanza nacional si ciertos expertos educativos continúan impulsando ciertas ideas alejadas del aula real. En ello el libro argumenta que la transmisión de conocimientos y la instrucción ilustrada están desapareciendo de nuestras aulas, algo que está borrando la educación como medio universal para el progreso e igualdad social, toda una profecía del autor que a muchos les duele y a otros escuece. Cabe leer con calma y atención este ensayo para propulsar la corrección de errores y la difusión de mejoras en la educación. Los hechos y la lógica de todo su contenido devienen la base de todos sus argumentos, y en donde las leyes educativas sólo han devenido fantasmas con deseos faltos de realidad, es decir una estafa nacional. Bienvenidos a una lectura inteligente y fascinante sobre las leyes del sistema educativo vigente.

jueves, 29 de abril de 2021

Ganivetada a una professora - Vidreres (Girona)

AGRESSIONS A DOCENTS Fa anys que l’agressió a docents no és tema aïllat i secundari. Ara el cas de l’Institut de Vidreres a Girona ho ha ratificat. El resum és que les agressions a docents es denuncien molt poques vegades per diferents causes. El passat dijous 29 d’abril un alumne de quinze anys va clavar una ganivetada al coll d’una professora. Aquest desastre, que per a molts semblava més un fet d’altres nacions, és la punta de l’iceberg d’un context que fa temps que porta cua. Moltes agressions a docents no són denunciades o difoses per dues causes. La primera és la por de molts professors a tenir problemes posteriors si ho fan. I la segona algunes direccions de centres que no volen que aquesta mala imatge arribi a la palestra pública. L’alumne, detingut, i al ser menor d’edat, haurà de romandre novament escolaritzat. Fa anys que molts professors portem denunciant aquesta situació, més ara que la Llei Celaà, laxa en temes disciplinaris, pot afavorir l’aparició d’alumnes agressors. Cal afegir el rerefons de les diferents reformes educatives que porta aquest país, que tampoc han encarat amb coneixement de causa aquest fet. Sols recordar l’assassinat del professor Abel Martínez fa pocs anys. Fora bo que s’obri un debat profund i amb dades contrastades al respecte. En aquest espai de reflexió millor que no intervinguin els anomenats experts educatius que mai no han trepitjat l’aula. Ans al contrari, cal que intervinguin docents bregats en anys i centres per tal d’aportar la seva visió real a aquesta xacra que va creixent dia a dia. Hace años que la agresión a docentes no es tema aislado y secundario. Ahora el caso del Instituto de Vidreres a Girona lo ha ratificado. El resumen es que las agresiones a docentes se denuncian muy pocas veces por diferentes causas. El pasado jueves 29 de abril un alumno de quince años clavó una cuchillada en el cuello de una profesora. Este desastre, que para muchos parecía más un hecho de otras naciones, es la punta del iceberg de un contexto que hace tiempo que lleva cola. Muchas agresiones a docentes no son denunciadas o difundidas por dos causas. La primera es el miedo de muchos profesores a tener problemas posteriores si lo hacen. Y la segunda algunas direcciones de centros que no quieren que esta mala imagen llegue a la palestra pública. El alumno, detenido, y al ser menor de edad, tendrá que permanecer nuevamente escolarizado. Hace años que muchos profesores llevamos denunciando esta situación, más ahora que la Ley Celaà, laxa en temas disciplinarios, puede favorecer la aparición de alumnos agresores. Hay que añadir el trasfondo de las diferentes reformas educativas que lleva este país, que tampoco han encarado con conocimiento de causa este hecho. Solo recordar el asesinato del profesor Abel Martínez hace pocos años. Sería bueno que se abra un debate profundo y con datos contrastados al respeto. En este espacio de reflexión mejor que no intervengan los llamados expertos educativos que nunca han pisado el aula. Antes al contrario, hace falta que intervengan docentes bregados en años y centros para aportar su visión real a esta lacra que va creciente día a día.

miércoles, 28 de abril de 2021

COVID y el Silencio del Rey

El otro día para encender una barbacoa en un lugar público a tal efecto, utilicé unos viejos periódicos que traje al asunto. Una transeúnte, alarmada, me gritó, “Estás quemando una foto del Rey”, viendo la portada del periódico dedicado a la pira. Con la COVID que está cayendo, y la crisis económica del país, no he visto arder en deseos a muchos ciudadanos para exigir que el Rey, emérito o vigente, ofrezcan su inmensa fortuna, heredada de antaño o sufragada por diferentes ministerios, para ayudar a su pueblo. Sería una servicio inestimable que el Rey hiciera acto de presencia para apaciguar los ánimos ofreciendo los miles de millones de euros que posee. Quizás hace falta que la monarquía ponga agua donde otros encienden el fuego. Solo diciendo que ésta se pone a disposición de su pueblo para resolver esto, quedaría bastante bien. Su absentismo en todo esto, y la carencia de sus declaraciones, pueden hacer pensar que no se gana el sueldo y economía que su pueblo le sufraga. Dado el matrimonio del Rey con la democracia, y su impunidad, que hable ahora o que calle para siempre, es decir que haga de jefe de Estado o que dé un paso al lado. En otro caso el país quedará centrifugado sin una pira mortuoria. La COVID es una guerra en donde los humildes ostentan más bajas que las monarquías, éstas, históricamente, siempre han propiciado más muertos que nuevos natos con garantías. Recordemos las guerras del zar contra Japón o las borbónicas por Europa. Ahora nuestra monarquía tiene que hacer un papel neutral para defender a su pueblo, aunque poco se la ve en los medios aportando su fortuna en este objetivo. De hecho parece alejada de la realidad nacional sin explicar la fortuna ilegal de Juan Carlos I y Felipe II. Y quedan atrás los pactos de esta monarquía con otras dictatoriales como la marroquí o la de los árabes. Y mucho más atrás, y donde nuestra monarquía no dijo nada sobre la invasión de Irak bajo las afirmaciones de Aznar de armas de destrucción masivas, que al final resultaron falsas. De aquello ahora sufrimos las amenazas de terrorismo islámico con calles cortadas y vigilancia perpetua en muchas ciudades. Pero lo más flagrante es que no ha aportado contingentes económicos para paliar la crisis económica de sus súbditos. En fin que esta monarquía parece olvidar la guillotina de la Revolución Francesa o el genocidio de la rusa. Quizás el Rey haya utilizado un periódico con mi foto para encender su hogar sin más consecuencias.

lunes, 26 de abril de 2021

CICLO DE CONFERENCIAS SOBRE ÁFRICA - FESTIVAL GREC

UNA MIRADA AL CONTINENT AFRICÀ Cicle dedicat a tres Estats del continent Africà, per comprendre i conèixer les realitats d’aquest continent, de la mà del paleontòleg i divulgador científic, David Rabadà. Experiències de primera mà d’aquest viatger inquiet, que ens explicarà a traves de les seves fotografies, la riquesa cultural, la fauna més representativa, i els paisatges d’aquestes regions, així com entendre la seva idiosincràsia política, el seu passat i perspectives de futur. Un cicle emmarcat dins el Festival Grec, dedicat al continent Africà. A càrrec de: David Rabadà i Vives. Paleontòleg i divulgador científic, doctorat en Ciències Geològiques. GABON, TERRA DE GORIL·LES Dilluns, 5 de juliol A les 18.30 h Les seves grans selves encara contenen algunes poblacions d’aquests simis, però buscar goril·les a Gabon és una aventura de les més complicades per al viatger. Aviat es fa pales que el problema de Gabon no són les epidèmies sinó el sistema polític instaurat al país, una dictadura costejada i defensada per militars. Un país ric en petroli, com és Gabon, sembla que hauria de tenir bones infraestructures de comunicació, però al ser-hi resulta tot el contrari. El país s’ha apoltronat al tenir una de les rendes per càpita més altes de tota Àfrica, sent Gabon el país africà on més champagne francès es consumeix, sembla mentida com viuen la majoria dels seus habitants, comprant les manufactures a França, en comptes d’ impulsar la productivitat nacional. I vet aquí la paradoxa, el viatge lent, i obligat per les seves atrotinades vies, va permetre entendre qui eren els reals goril·les del país. SENEGAL, L’AFRICA ESCLAVA Dimarts, 6 de juliol A les 18.30 h El Senegal, probablement el destí més conegut d’Àfrica, i que ha fet créixer el turisme cultural i de viatges solidaris. Segurament a causa de la bellesa del seu poble, de la seva terra, de la seva costa o de la seva música. Des de la inoblidable Dakar fins a la fèrtil regió de Cassamance, amb els seus camps de cultiu d’arròs, el Senegal és una terra que desborda força i vitalitat. També coneixerem el seu tràgic passat amb el comerç d'esclaus, una pràctica que els europeus van instaurar el segle XV sent l’illa senegalesa de Gorée, lloc estratègic on 's'emmagatzemaven' els esclaus capturats abans de portar-los a Amèrica. A càrrec de: David Rabadà i Vives. Paleontòleg i divulgador científic, doctorat en Ciències Geològiques. MADAGASCAR, EL PARADÍS PERDUT Dimecres, 7 de juliol A les 18.30 h A cavall entre cultures africanes i indonèsies, Madagascar mostra un trencaclosques d’ètnies i colors de pell que s’han ajuntat sota una mateixa llengua, el malgatxe. D’una corrupció alarmant, d’un tràfic de safirs il·legal, i d’un turisme sexual agressiu, el país esdevé un petit polvorí que va explotar ara fa un parell d’anys. Tot aquest context va erosionant el seu paisatge, des de la seva agricultura fins a les seves escasses selves. Per sort els seus parcs naturals ens regalaran una fauna i flora prehistòriques que mil·lennis ençà van desaparèixer per altres continents. cid:image001.png@01D18440.7E7E39F0 Oriol Pallarès Romeu Coordinador cultural Centre Cívic Navas Ptge. Dr. Torent, 1 933493522 08027 Barcelona www.ccnavas.cat | @navascc | facebook.com/ccnavas mail: oriolpallares@lleuresport.cat

martes, 23 de marzo de 2021

El Fin de la Educación. Novedad Editorial.

 

El Fin de la Educación

Xavier Massó Aguadé

Ediciones Akal

2021




Este libro, deliciosamente escrito, es un viaje a través de las cuatro dimensiones de la enseñanza nacional, las tres del sentido “Fin” en la Educación, más el tiempo histórico que originó el sentido original de la misma. Recorriendo el cronos de nuestra cultura, el autor, nos va narrando cómo surgió la enseñanza actual y qué propósitos perseguía en un principio. Pero el libro no se apea aquí ya que describe los límites mismos de lo que debe ser una buena educación instruida y el posible final si ciertas ideologías se imponen en el presente. Lleno de detalles históricos, informaciones contrastadas y excelente literatura, nos muestra los errores y aciertos del actual sistema educativo. En ello el autor augura un futuro feudal para la enseñanza nacional si ciertos expertos educativos continúan impulsando ciertas ideas alejadas del aula real. En ello, y el libro argumenta y demuestra, que al sistema educativo se le han añadido demasiadas funciones fuera de sus límites y atribuciones originales. Estas fueron la transmisión de conocimientos y la instrucción ilustrada. Pero la política actual está decretando el final de la educación como medio universal para el progreso e igualdad social, toda una profecía del autor que a muchos les duele y a otros escuece. Cabe leer con calma y atención este ensayo para propulsar la corrección de errores y la difusión de mejoras en la educación. Los hechos y la lógica de todo su contenido devienen la base de todos sus argumentos. Bienvenidos a una lectura inteligente y fascinante sobre el sistema educativo vigente.

miércoles, 15 de julio de 2020

Vueling estafa y más


VUELING ESTAFA
15/07/2020

Compré un vuelo antes del confinamiento que Vueling tuvo que suspender. Me ofrecieron el reembolso del vuelo que acepté. Han pasado más de seis meses y descubro que Vueling me ha vuelto cargar el importe en mi tarjeta de crédito en lugar de realizar la devolución, es decir, me han cobrado dos veces un vuelo inexistente. He llamado a todos sus teléfonos y enviado mails a su atención al cliente. Las llamadas nunca llegan con alguien a quien exponer el asunto y los mails, que hace unas semanas sí respondían, ahora te rebotan una respuesta automática que no se hallan disponibles. Es imposible realizar la reclamación ante un vuelo nunca realizado, con promesa de reembolso y ahora vuelto a cobrar. La agencia del consumo me dice que va a tardar meses en realizar la queja y yo viendo mi cuenta en números rojos totalmente impotente. Esto es una tomadura de pelo que ni el mayor de los calvos entiende ante unas redes que van llenas de ello. Mientras el Gobierno, a sabiendas de todo esto, no mueve ni ficha.

jueves, 2 de julio de 2020

Educació ha fet promeses falses amb la COVID

Educació ha fet promeses falses amb la COVID
e-noticies entrevista

A inicis del confinament el Departament d’Educació va fer promeses que ara no complirà. Va dir que quan obri els instituts de secundària durant el setembre la ràtio d’alumnes per aula seria de quinze, ara serà de vint o més, va dir que hi hauria desinfecció diària dels centres, ara ni en parla, va dir que contractaria desenes de milers de docents nous, ara seran uns 3.000, va dir que els alumnes haurien de portar mascaretes, ara ja no, va dir que els escolars haurien de mantenir dos metres de distància de seguretat a l’aula, ara ja no caldrà, i va dir que els docents pertanyents a grups de risc d’infecció estarien exclosos, ara tampoc. En fi, que el conseller Bargalló va passar d’una hiperfantasia a una hipermentida. Clar que el senyor Bargalló defensa que no cal memoritzar tantes coses als instituts, vet aquí potser el seu oblit. Viure sense recordar és el mateix que viure sense memòria. Qui no té memòria, ha de tenir cames. Que corri.

https://www.youtube.com/watch?v=zsNEewzcHv4&feature=youtu.be&fbclid=IwAR2KE4rGyG2kUg5PWWLDkKq0enbJNqurKsGHm-pDBoVCum0kIuIVqYOvbHM

martes, 26 de mayo de 2020

Monarquia o "COVIDia"



La COVID és una guerra, on com sempre, els humils hi tindran més baixes que els adinerats. Les monarquies sempre han propiciat més morts que nous nats amb garanties. Recordem les guerres del zar contra Japó o les borbòniques de Successió. Ara la nostra monarquia ha de fer un paper neutral per tal de defensar el poble però poc se la veu en els mitjans aportant la seva fortuna en aquest objectiu. De fet sembla allunyada de la realitat nacional sense explicar la fortuna il·legal de Juan Carlos I. I queden enrere els pactes d’aquesta monarquia amb altres dictatorials com la marroquí o la dels àrabs, o justificant els pals de l’1 d’octubre per Catalunya. O més encara sobre la venda d’armes des d’Espanya a països no democràtics. I molt més enrere, i on la nostra monarquia no va dir res, sobre la invasió d’Iraq sota les afirmacions d’Aznar d’armes de destrucció massives que resultaren falses. D’allò ara en patim les amenaces de terrorisme islàmic amb carrers tallats i vigilància perpètua a moltes ciutats. Però el més flagrant és que no ha aportat contingents econòmics per tal de pal·liar la crisi econòmica dels seus súbdits. En fi que aquesta monarquia sembla oblidar la guillotina de la Revolució Francesa o el genocidi de la russa.

sábado, 16 de mayo de 2020

TELETREBALL DOCENT UN INFERN


La societat no és conscient de l’extenuant que està sent el teletreball dels professors de secundària, una condició que per llei seria voluntària sota la protecció de dades. Però tot plegat resulta ser el contrari pagant-se un mateix la xarxa, la connexió i els aparells. Amb tot cal atendre un per un a pares, fills i direccions sense defallir, però amb la incertesa de si els alumnes aprenen realment alguna cosa, o si els hi fan la feina tercers, la copien del racó del gandul o si simplement fan poca cosa. I finalment amb el greuge que el conseller Bargalló ordena que no calen tants coneixements sinó “personalitzar” l’esperit de l’escolar per al final donar un aprovat general encobert. En fi, molta feinada per tal que tothom passi de curs. Vindria a ser com si a la seva llar fes reformes però al final no millorés res. La frustració docent és gegantina.

viernes, 1 de mayo de 2020

COVID, CRISI i OPORTUNITATS - novetat editorial


COVID, CRISI i OPORTUNITATS
David Rabada i Vives



Ressenya del llibre

Els Matins de Catalunya Ràdio ha emès alguns escrits d'aquest llibre. La crisi econòmica és imminent i és obvi que això ho patirem els humils. Les carències socials, educatives i científiques en pro del negoci en salut, banca i interessos han estat un despropòsit a favor d’una societat volàtil. Això no va d’ideologies polítiques sinó d’humilitat estatal que oblidi ideologies, demagògies i interessos escoltant tècnics, científics i metges. En qüestions de ciència l’autoritat d’un governant no val tant com el bon raonament d’un expert. Les decisions polítiques no s’imposen, es contrasten. Ara ens calen experts i tècnics per combatre la COVID i no pas xarlatans. Oh Santa COVID, fes que el país es faci més culte i crític. 



 https://www.amazon.es/Covid-crisi-i-oportunitats-Catalan-ebook/dp/B087XD63GD/ref=sr_1_3?__mk_es_ES=%C3%85M%C3%85%C5%BD%C3%95%C3%91&dchild=1&keywords=editorial+fleming&qid=1588321002&sr=8-3


DAVID RABADÀ i VIVES (Barcelona, 1967), divulgador científic i escriptor es va doctorar en Ciències Geològiques el 1995. Ha rebut diferents premis com el Fundació Eduard Fontserè (1996), el menció especial UPC (1999), l'Albert Pérez Bastardas (2003), el Premi de Natura Ciutat de Valls (1992 i 1995) i el Ciutat de Viladecans de narrativa (2005). Li han publicat els llibres Un Déu per als Ignorants (2000), Les Cinc Cares de la Terra (2005), ¿Educar? Eduquem Tots (2007), Qui va fracassar amb el Fracàs Escolar? (2008), Crist Mite al Nu (2015), i és coautor de Ciències de la Terra i del Medi Ambient (2008). Actualment és professor de Ciències Geològiques, acadèmic de l'ACVC, redactor a Catalunya Vanguardista, i responsable de comunicació de Professors de Secundària.

sábado, 25 de abril de 2020

Mascaretes estatals impossibles



Sóc funcionari del Reino de España i això em confina encara més davant la COVID. Ja van dos cops que vaig a la farmàcia per tal de recollir una mascareta. El problema informàtic em diu que el meu número, i que l’administració espanyola m’ha assignat, no em permet recollir la mascareta. En fi, vuelva usted mañana. Per ara he decidit que no puc confiar en la competència dels incompetents. Aquesta política prepotent està fent impossible el possible.

martes, 21 de abril de 2020

Bargalló o Vallory conseller d’Educació


El Punt Avui, 26 d'abril de 2020

Davant la COVID el conseller d’educació, l’honorable senyor Bargalló, està patint el que la política fa, desgastar les persones. Es diu que un substitut al càrrec podria ser el president de Nova Escola 21, el senyor Eduard Vallory. Qui seria el millor? Durant una entrevista feta al senyor Vallory en el Més 3/24 va afirmar que el seu projecte d’Escola Nova 21 pretén preparar els alumnes per a la societat del futur i que a l’aula no s’han de fer classes magistrals. No obstant ell sí imparteix sessions magistrals als docents tot i que cap professor que sàpiga el que es fa, mai no imparteix classes magistrals entre els seus alumnes, la qual cosa el senyor Vallory desconeix ja que, i a televisió també, va confessar que mai no havia impartit classes i que havia suspès repetides vegades el batxillerat. En fi, potser millor un Bargalló que coneix el ram que no pas un Vallory amb bones intencions.

sábado, 11 de abril de 2020

COVID i Autònoms abandonats



Una injustícia feta a una sola persona, és una amenaça per a tots. La meva muller és autònoma i veig com cada dia pateix amb angoixa què li pot passar. Resulta evident que els autònoms se senten abandonats pel Govern. Aquests petits empresaris continuen pagant les despeses que les seves empreses personals han d’assumir. Exemples en són les quotes d’autònoms, la seguretat social dels seus treballadors i ara l’IVA imminent. Com s’entén que el Govern no faci de salvador d’aquest sector sino que n’esdevé el seu botxí, ans al contrari, els autònoms faran de cornut i pagar el beure. Diuen que els oferiran crèdits però això esdevindrà pa d’avui i fam per l’endemà, és a dir, els donaran faves a qui no té queixals. Cal que els mitjans, que ja ho fan, insisteixin en aquest sector productiu de la nostra societat. Esdevenen un percentatge molt elevat de la nostra dimensió laboral. Preguem que els mitjans i la política se’n facin ressò. El món és injust, ja ho sabem, però desitjo que els interessos i la mediocritat no abandonin més a aquest sector vital per a la nostra societat. Deia Darwin que si la misèria dels nostres no es causada per les lleis de la natura, sinó per les nostres institucions, que gran és el nostre pecat.

domingo, 5 de abril de 2020

COVID e INVESTIGACIÓN LUCRATIVA


COVID e INVESTIGACIÓN LUCRATIVA
05.04.2020
por 
Maribel Estrada Silva

El pasado sábado 4 de abril se expuso por televisión algo que me puso los pelos de punta. Muchas farmacéuticas que están investigando la solución ante el COVID no piensan compartir sus avances de manera gratuita. En ello os recomiendo el programa FAQS emitido por Tv3. Las intervenciones de diferentes especialistas que explicaron, entre otras cosas, las nueve investigaciones que se están llevando a cabo en España al respecto. Otros expertos expusieron que todos los laboratorios, excepto uno, no van a compartir sus datos al respecto de terapias para vencer el coronavirus. Veo tristemente que esta crisis no hace cambiar las prioridades de la industria en investigación farmacéutica. Cuando todo esto se halle bajo control deberemos construir una sociedad con menos ideologías, demagogias e intereses pero con más técnicos, científicos y solidaridad. En ello nuestra educación debería recuperar el valor por el conocimiento y nuestros futuros políticos deberían ostentar más formación académica, técnica y científica que no ideologías, creencias e intereses.
  

miércoles, 1 de abril de 2020

COVID, NI OLVIDO NI PERDÓN


COVID, NI OLVIDO NI PERDÓN
01.04.2020
por Maribel Estrada Silva

Después de miles de muertos más, el Gobierno español pidió disculpas por los errores cometidos a sabiendas de las demandas de confinar el país por parte de médicos, biólogos y algunos presidentes autonómicos. Yo no sé si algún día sabré perdonar, lo que es seguro es que no podré olvidar. Hacía semanas que Italia nos indicaba la antesala de lo iba a suceder. Por ello no comprendía como aquí no se tomaban las medidas pertinentes. El dolor y el miedo que están pasando los sanitarios, y al no tener medios para protegerse, ha sido de órdago. Ellos están sufriendo el mayor número de contagios de este país. Esto me recuerda cuando el PSOE negó la crisis del 2007 y no la reconoció hasta mediados del 2008. La pregunta tanto entonces como ahora es, ¿quién pagó mayormente las consecuencias? Pues los humildes. Y esto ya no va de ideologías políticas sino de humildad gubernamental ante las voces científicas y técnicas que en este país a menudo se escuchan muy poco. Cuando todo esto se halle bajo control deberemos construir una sociedad con menos ideologías y demagogias pero con más técnicos y científicos. En ello nuestra educación debería recuperar el valor por el conocimiento y nuestros futuros políticos deberían ostentar más formación académica, técnica y científica que no ideologías, creencias y emociones.

COVID, pan y futbol



Me aterra la incapacidad absoluta de entender nada de quienes nos gobiernan al no haber hecho caso a quienes saben manejar realmente las epidemias. Hace más de diez días que se pedía el confinamiento total para rebajar al COVID. Médicos, biólogos y algún presidente autonómico así lo habían requerido. Unos miles de muertos más tarde el comité militar y del Gobierno así lo han asumido. Mientras uno de los temas más comentados al final de los noticieros sigue siendo el futbol, que sin haber partidos, siempre se saca alguna noticia sobre los clubs españoles. Es decir, y como en el Imperio Romano, para evitar que la gente pensara se les daba pan y circo, pan para tener el vientre lleno y circo para distraer su encéfalo. Hoy en día el pan son las promesas de subvenciones y el circo el fútbol. Yo particularmente apostaría por la ciencia y la cultura que en este país se halla en parca situación. Y esta, la ciencia, quizás sea la que dé con la vacuna antiCOVID. Lo malo es que las pruebas exigibles harán difícil tenerla antes de un año. Pero antes deberemos empezar a construir una sociedad con menos ideologías y demagogias pero más técnicos y científicos. En ello nuestra educación debería recuperar el valor por el conocimiento y nuestros futuros políticos deberían ostentar más formación académica, técnica y científica que no ideologías, creencias y emociones. Sus errores han oscilado entre un pan y fútbol.

sábado, 28 de marzo de 2020

COVID, el día después.



Cuando tengamos el COVID controlado habrá que replantearse como no repetir los errores del pasado. Es evidente que esta situación dantesca la sufrirán más los humildes que los adinerados. Nuestros dirigentes no deberían ser más tan interesados, tácticos e irresponsables. Para ello cabe comprender que las aglomeraciones urbanas han sido un gran caldo de cultivo para esta y nuevas pandemias. Y ya avisaron algunos presidentes autonómicos, asesorados con ciencia y no carencia, que debíamos haber cerrado totalmente el país desde el principio ante nuestras aglomeraciones. En vista de todo lo anterior habrá que replantearse nuestras ciudades hacinadas y la crisis económica para todos. Para el tema demográfico, y en caso de nuevas leyes al efecto, se debería promocionar la economía rural para que la España despoblada absorbiera tanta aglomeración en las ciudades. En ello se debería apostar por el teletrabajo de una vez por todas y por las industrias agroalimentarias de proximidad. Pero el segundo problema, el económico, y ante tantas bajas laborales, el FMI, el Banco Central Europeo y la Reserva Federal, deberían emitir moneda gratis para toda la ciudadanía, sin que los bancos obtuvieran el monopolio del mismo. China, país responsable en sus inicios de esta pandemia, y también la Europa rica, deberían perdonar gran parte de la deuda que la gran mayoría de países tienen con sus entidades. Y por último los grandes capitales deberían abrir su total solidaridad al mundo laboral que les ha hecho ganar tanto. Para todo el conjunto anterior se deberían imponer unas nuevas leyes morales y justas, y más morales que legales, con el objetivo de construir una sociedad con menos ideologías y demagogias pero más técnicos y científicos. En ello nuestra educación debe recuperar el valor por el conocimiento y nuestros futuros políticos deberían ostentar más formación académica, técnica y científica que no ideologías, creencias y emociones. Sus errores han oscilado entre la mediocridad y los intereses.