Aules, silenci i fracàs escolar

Estudis recents per part de l’Avaluació i Gestió de la Contaminació Acústica de la Generalitat diuen que el principal culpable del soroll a les aules és el tràfic rodat. Afegeix aquest estudi que aquest excés de decibels fa disminuir la concentració dels alumnes i augmenta el seu risc de fracàs escolar. Els professors que hem llegit l’informe creiem que els autors del mateix no imparteixen classes i que desconeixen la realitat de l’aula. És obvi que el silenci a l’aula afavoreix l’atenció, l’assoliment d’aprenentatges i la reducció de conflictes. Però el problema no és contra el tràfic rodat sinó contra la tendència natural dels adolescents a fer xivarri. Avui dia amb els treballs per projectes, les tasques cooperatives i d’altres estratègies que el Departament d’Ensenyament emmena es fa molt difícil mantenir el silenci a la classe que aquest estudi proposa, una exploració que peca d’ignorar l’aula quan assegura que els alumnes del fons són els més afectats pel soroll exterior aconsellant millorar l’aïllament acústic de l’aula. Òbviament que els escolars del fons els costarà més escoltar les explicacions del docent a peu de pissarra, però per això ja existia una estructura que permetia projectar millor la veu i que els experts del Departament d’Ensenyament es van carregar fa anys, la tarima. Acaba l’estudi dient que cal ensenyar als alumnes a protegir-se de les agressions acústiques, però quines? Les externes tapant-se les orelles o les internes aprenent a cridar menys dins de l’aula? Prego menys experts en educació i més savis de l’aula.

Mestres de primària desplacen els professors de secundària

En èpoques de vaques grasses el conseller Ernest Maragall va fixar a molts mestres en plantilla. Avui dia, i deu anys més tard, la baixada demogràfica d’alumnes a primària està deixant molts mestres sense feina. Fa pocs dies el Departament d’Ensenyament va anunciar que els mestres de primària podran impartir classes als adolescents de secundària. Concretament això s’iniciarà en les especialitats de Matemàtiques, Català i Castellà. El Departament afirma que hi ha un dèficit de docents a secundària però de fet en té un excés a primària.  Cal aclarir que el Departament feia anys que havia publicat l’actual baixada d’alumnes a primària i l’excés de mestres conseqüent. Així doncs, i sabent això, per què no ha convocat més places de secundària en les oposicions vigents? Paradoxalment el Departament prefereix que els mestres de primària desplacin els especialistes de secundària. Això provoca greus contradiccions com que un enginyer en tecnologies industrials amb el màster docent no pugui donar matemàtiques a secundària però un mestre de primària sí. Aquest fet deixa clar que el Departament prefereix que mestres sense coneixements profunds en Matemàtiques, Català i Castellà puguin impartir aquestes especialitats en detriment de professors experts en aquestes matèries. Cal entendre que els mestres de primària realitzen una excel·lent tasca entre els infants mentre que els de secundària imparteixen coneixements específics entre els adolescents i batxillers. Resulta més que evident que la decisió del Departament complica més que no soluciona les coses tot i fent disminuir la qualitat educativa. O potser l’objectiu de tot això és instituir el desembarcament dels mestres de primària expulsant així a molts professors especialistes de secundària?

Masters en educació, negoci o formació?

L’actual polèmica dels màsters universitaris hauria de fer repensar el màster en educació, el que els docents han de passar per a exercir de professors a secundària. Molts màsters nacionals consisteixen en tres coses, una matrícula molt cara, una credencial d’assistència i una memòria per aprovar-lo. En poques ocasions hi ha exàmens de coneixements profunds i tot sembla la dita de pagant Sant Pere canta. Doncs cal preguntar-se si passa el mateix en el màster d’educació, és a dir, si aquest també esdevé un negoci d’algunes universitats. Primer cal preguntar-se qui imparteix aquest màster? L’expliquen professors bregats en aules de secundària? O altres experts que poc coneixen els instituts i els adolescents? Sorprenentment qui més explica com ensenyar a secundària no són els seus professors sinó persones externes a les seves aules. El segon que cal preguntar-se és què s’imparteix més en aquest màster? Si tècniques específiques de com impartir l’especialitat objecte del màster? O teories generals allunyades de les especialitats de secundària? També, i sorprenentment, les teories generals hi predominen de llarg. Però el més important que cal preguntar-se és el següent, com s’avalua i aprova aquest màster? Amb exàmens i proves que demostrin els nous aprenentatges adquirits? O amb treballs i escrits que mostren les síntesis entre pràctiques i teories? Doncs altre cop, i sorprenentment, es demanen més memòries que no pas exàmens de nivell. Ara que cadascú tregui les seves conclusions. El màster en educació? Potser més negoci que formació.

Falten professors vs opos mal calculades

El Departament d’Ensenyament ha anunciat a l’última mesa sectorial que alguns mestres de primària podran impartir classes als adolescents de secundària en les especialitats de Matemàtiques, Català i Castellà. Ho justifica dient que hi ha un dèficit de docents especialistes, però un mestre de primària, és un especialista a secundària? I en altre cas, i coneixent el Departament de fa molts anys aquest dèficit, per què no ha convocat més places en les oposicions que aquests dies s’estan celebrant? De qui és l’error? De perseverar el Departament amb tot això implicarà que mestres sense coneixements profunds en Matemàtiques, Català i Castellà puguin impartir aquestes especialitats substituint a professors llicenciats i sí experts en aquestes matèries. Cal entendre que els mestres de primària realitzen una excel·lent tasca entre els infants mentre que els de secundària imparteixen coneixements específics entre els adolescents i batxillers. Però aquesta reconversió laboral barrarà el pas als interins i substituts de secundària, amb l’agreujant que pot provocar desplaçaments laborals molt complexos i paradoxals. Resulta evident que la decisió del Departament complica més que soluciona les coses fent disminuir la qualitat educativa. O potser l’objectiu de tot això és instituir el desembarcament dels mestres generalistes de primària expulsant així a molts professors especialistes de secundària. Error o intenció.

Ensenyament col·locarà mestres de Primària com a professors de Secundària

El sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) vol mostrar la seva preocupació amb el que el Departament d’Ensenyament ha anunciat a l’última mesa sectorial. En aquesta s’ha decretat que el Departament habilitarà personal del cos de mestres de Primària per a impartir classes als adolescents de Secundària. Això implica que alguns mestres sense coneixements profunds en Matemàtiques, Català i Castellà puguin impartir aquestes especialitats substituint professors llicenciats i experts en aquestes matèries. A més el Departament deriva a les direccions de Secundària poder catalogar aquests llocs de treball segons la seva voluntat de tal manera que només podran ser coberts per mestres de primària, no pas de Secundària. Cal entendre que els mestres de Primària realitzen una excel·lent tasca entre els infants mentre que els de Secundària imparteixen coneixements específics entre els adolescents i batxillers. Òbviament aquesta reconversió laboral barrarà el pas als interins i substituts de Secundària, amb l’agreujant que pot provocar desplaçaments molt complexos i paradoxals a Secundària. És a dir, la decisió del Departament complica més que soluciona les coses.

Cal saber que si el problema fos realment que en aquestes tres especialitats no hi hagués prou personal per cobrir les vacants, la solució seria molt fàcil, la mateixa que es va aplicar a primària quan no hi havia personal d’anglès. És a dir, elaborar una llista complementària de secundària per a primària però mai en detriment d’un sol mestre en la borsa sense feina de primària. No obstant això, aquest mateix criteri no es vol aplicar a Secundària, ans al contrari, va en contra dels professors de Secundària.

Un altre problema que implica l’actual imposició del Departament és el paper de les direccions a qui deriven resoldre realment la situació que ells ara han generat. Si les direccions de Secundària han de definir aquests llocs de treball per als de Primària com a «lloc del cos de mestres» (SIC), això no és cobrir una substitució temporal, sinó reconvertir aquests places laborals permanents per als de Primària a Secundària. Tot plegat implicarà que molts substituts de Secundària seran exclosos perquè aquestes places s’hauran definit només per a mestres de Primària. Clar i català, s’està instituint el desembarcament del cos de mestres de Primària al de professors de Secundària. Tot això amb contradiccions flagrants com que el Departament havia assegurat que les baixes d’aquests mestres es cobririen amb substituts de Secundària. Però el Departament no havia assegurat que no hi hauria substituts de Secundària a la borsa? Tot plegat sembla que es vulgui afavorir l’entrada de mestres de Primària com a generalistes a Secundària en detriment dels professors especialistes de Secundària.

Subvenció pública a l’educació privada que separa per sexes

Com a professor de secundària em sento força crític amb les subvencions que rebran certs centres privats que separen els alumnes per sexes. Just el divendres 9 de març el Ministeri de Educación, i sobre el 155,  va decretar que 16 centres privats catalans puguin obtenir aquestes ajudes públiques. Aquest fet denota les ideologies polítiques en detriment de la realitat escolar. Resulta obvi que les decisions educatives d’aquest país es prenen sense coneixement de causa escolar i sense tenir en compte l’educació pública que tots paguem. Ans al contrari, és la ideologia política i no pas els fets reals qui pesa més sobre aquestes decisions. Així la dreta espanyola és propera als centres religiosos que segreguen per sexes, els ara republicans es mostren en contra, la nova dreta a l'alça fa demagògia sota l’ambigüitat, i qui falta ha dit una cosa o una altra en funció de la comunitat. Tot plegat resta lluny d’un pacte polític per l’educació que hauria de protegir, defensar i millorar l’educació pública nacional. Els polítics, i per tal de prendre decisions educatives adients, haurien de fer servir els fets contrastats sota la lògica científica. Malauradament no es té en compte la realitat social però sí les ideologies partidistes quan es destinen els diners dels nostres impostos en educació. Preguem per tant que amb els diners de tots no es subvencionin escoles d’ideologia propera a un poder en detriment d’una bona educació pública de tots i per a tots.

LA TARIMA VACÍA. de Javier Orrico

= MI LUCHA.edu.

Un conjunt de pensaments circulars sobre educació sota un nacionalisme espanyol patriòtic, un antiautonomisme declarat i una visió encertada, això sí, de l’ensenyament il·lustrat per damunt de l’educació de la pedagogia teòrica. Poca cosa més a dir després de llegir les 263 pàgines del llibre. Punt i final. Bon auguri al lector.