DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA / + LOGICA

jueves, 6 de junio de 2019

Conferència: LAS VEGAS, DE PEL·LÍCULA O EN PEL·LÍCULA Centre d’Estudis del Gaià

CSI LAS VEGAS, DE PEL·LÍCULA O EN PEL·LÍCULA
Centre d’Estudis del Gaià, juny de 2019

Las Vegas no és sols una ciutat inspiradora de centenars de pel·lícules i sèries televisives sinó que amaga un gran enrenou entre un desert infinit, la màfia, els aborígens, la manca d'aigua i un futur turístic incert. El viatge, que aquesta conferència descriurà, ens descobrirà una perspectiva diferent per qui vulgui visitar l'Estat de Nevada amb uns ulls diferents als del simple turista. Paratges marcians faran de rerefons entre les relacions humanes i el seu patrimoni paisatgístic.



22 de juny de 2019
22.00 hores
Centre d'Estudis del Gaià
Casal de Vila-rodona - Sala d'Actes
Vila-rodona (Alt Camp)

jueves, 23 de mayo de 2019

Mestres de Primària a Secundària - Diari de Girona

Mestres de Primària a Secundària
Diari de Girona, 28 de maig de 2019
Opinió

En la majoria de països l’educació primària esdevé una formació bàsica per tal que secundària continuï la seva tasca. Primària realitza una bona feina a nivell d’hàbits i coneixements fonamentals mentre que secundària treballa més la transmissió de coneixences sense deixar de banda hàbits i ensenyament. En els primers els protagonistes són els mestres amb una formació més generalista, i en els segons els professors amb una formació més específica segons l’especialitat que imparteixen. Però a Catalunya ens hem trobat que el Departament d’Educació vol canviar les tornes. A finals del curs passat, i adduint causes majors, el Departament d’Educació va decidir habilitar l’entrada de mestres de primària a secundària dient que mancaven docents a secundària, tot i que el mateix departament havia publicat estudis en sentit contrari. Fa anys, i segons les seves previsions, la baixada demogràfica d’alumnes a primària crearia un excedent de mestres en tal etapa. Potser per aquesta raó, i tenint ara un superàvit de mestres, el Departament els volia passar a secundària. De fet les tres resolucions que el Departament va dictaminar el curs passat foren per tal que uns 800 a 1200 mestres de primària poguessin impartir les especialitats de Català, Castellà i Matemàtiques a secundària, fàtua argumentació ja que aquestes places es podien cobrir bé reduint el nombre d’escolars per aula de primària, o bé agafant professors des de la gran borsa de treball a secundària. El fet és que hi ha molts professors de secundària esperant feina sense que calguin ser substituïts pels de primària, molt especialment si atenem al fet que els mestres passarien pel davant dels interins i substituts del cos de Secundària.

Malgrat tot, el Departament va insistir a les direccions de Secundària que escollissin a mestres de primària en les seves plantilles. Això va comportar contradiccions com que mestres de primària amb el nivell E de català poguessin impartir tal especialitat per davant de professors de secundaria amb igual nivell de català o superior. Vet aquí que molts directors s’hi van oposar tot i la pressió del Departament. Malgrat això el Departament els va insistir per tal que mestres de primària substituïssin a professors de secundària. Al final sols unes desenes de mestres de primària varen passar a secundària amb tot un gran enrenou. En el fons el que s’empaita és l’anomenat cos únic, és a dir, que tant mestres com professors es barregin impartint classes a primària i secundària indistintament. Davant aquest caos un sindicat de professors va interposar el passat 7 de maig de 2018 un recurs davant les resolucions del Departament. Professors de Secundària (aspepc·sps) va advertir que tot plegat es tractava d’un pretext per a la consecució d’un cos únic docent i que, a més d’atemptar contra els criteris d’especialitat i titulació propis de la secundària, es tractava d’una mesura il·legal. La conseqüència ha estat, i fa pocs dies, la recent sentència del Jutjat Contenciós-Administratiu número 4 de Barcelona que s’ha pronunciat favorablement a la demanda interposada pel Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps). És a dir, que els mestres de primària no podran accedir a impartir docència a l’etapa d’Educació Secundària. El fet és que la resolució del Departament ha estat declarada il·legal i nul·la al respecte del que diu la LEC com també la llei estatal. Aquesta normativa diu que els mestres no poden adquirir noves especialitats de secundària sense la llicenciatura o grau requerits. En el mateix sentit el Departament d’Educació tampoc pot habilitar als mestres a impartir especialitats de les quals no n’ostenta la formació exigida. Convindrem que per tal d’ensenyar un bon nivell de matemàtiques a secundària cal tenir una titulació adient, coneixements inclosos. El fet és que existeix un protocol legal clar per tal que un mestre de primària pugui accedir al Cos de Secundària. Aquest és un percentatge en les places d’oposicions tal que, si un mestre ostenta un títol de llicenciat o graduat adient a la plaça, pot optar a l’oposició. En altre cas és obligat que els graduats, llicenciats universitaris i doctorats puguin accedir amb prioritat a la plaça d’especialista objecte de l’oposició.

Tot i així el Departament d’Educació persevera en el Cos Únic per a tots els nivells on un mestre obert a tot pugui substituir a un professor especialista. És a dir, que un docent de primària expert en nens i nenes pugui estar en el lloc d’un professor avesat entre adolescents. Val a dir que els mestres de primària fan un esforç brutal per a una educació de primera qualitat per tal que els de secundària continuïn la seva tasca. El problema és no confondre el paper capdal de cadascú. Tot i l’anterior el Departament d’Educació no sembla que li agradi el paper d’especialistes dels professors de secundària. Ja conselleries anteriors varen intentar introduir centenars de mestres de primària a secundària amb el rebuig de molts sectors.

Tot plegat, i si mestres de primària i professors de secundària continuen en el seu lloc, es pot considerar un èxit, no solament per al cos de docents de Secundària i per al professorat interí i substitut, sinó també, i molt especialment, per a la qualitat de l’educació del nostre país.





martes, 7 de mayo de 2019

Cuixart, Tres dies a la presó ELPUNT AVUI 25 maig 2019


Cuixart, Tres dies a la presó
EL PUNT AVUI 25 maig 2019
Opinió

Una societat que vota amb emocions, prejudicis i por s’estavella, però una societat que vota amb coneixements, criteri i valentia millora. Doncs el judici als presos catalans intenta fer tot el contrari, que la por ho intoxiqui tot per tal que ser lliure no vulgui dir ser amo del teu interior. En paraules de Cuixart, i des de la presó, tot queda ben entès en el llibre Tres Dies a la Presó, que Gemma Nierga i ell han elaborat. El procés independentista és una reacció davant la manca de respostes de l’Estat espanyol. La crisi catalana no es solucionarà mentre el govern dediqui la quarta part dels seus ingressos a pagar un deute oblidant el nucli d’una democràcia sana i crítica, l’educació, que no pas la manipulació. El gran problema que hi ha ara és que Podemos es vol acostar al PSOE, el PSOE a Ciutadans, Ciutadans al PP, i el PP a VOX. I en tot això Marchena, qui havia de controlar el judici “por detrás” ara ho està fent “por delante”. Malauradament la llei espanyola, que sí ha permès els programes electorals independentistes, ara empresona als seus líders. Òbviament que les urnes i les paperetes de l’1 d’Octubre han fet trontollar l’Estat i han fet evident la poca solidesa democràtica de les estructures de poder d’aquest. Ja sols la presó preventiva ha estat una perversió absoluta del principi de dret. Amb aquesta s’està jutjant uns líders socials, no pels seus programes electorals, sinó per encarar-se pacíficament a la violència militar d’un Estat. I això que el Tribunal Suprem va deixar escrit que utilitzar la desobediència civil per defensar els drets fonamentals és un senyal del bon estat de salut d’una democràcia consolidada, la que Felipe VI predica per arreu. Podem deixar les emocions de banda i posar-nos pragmàtics. En aquest sentit el millor regal que li podem fer a aquest Estat és l’exemple del pacifisme, la lògica i la fermesa, tot pensant globalment i actuant localment. Ara que tant poder ha desplegat l’Estat és quan millor s’ha donat a conèixer, i no pas a favor de la democràcia, sinó retorçant les lleis en pro del seu absolutisme. La veritat vol poques paraules, la mentida mai no en té prou.

lunes, 6 de mayo de 2019

Conferència- Atapuerca, enterraments a la Sima de los Huesos, ¿veritat o exageració?

Conferència al Centre d'Estudis del Gaià

Atapuerca, enterraments a la Sima de los Huesos, ¿veritat o exageració?


Dr. David Rabadà
Paleontòleg


L'equip d'Atapuerca fa dècades que defensa que a la Sima de los Huesos va succeir el primer ritus funerari ara fa uns 400.000 anys. No obstant això recents publicacions en PNAS i SJP ho discuteixen.

Centre d'Estudis del Gaià
Dissabte 11 de maig a les 10.15 a la seu del Centre d'Estudis.
Casal de Vila-rodona.
Sala d'actes.
Vila-rodona (Alt Camp)


Acte gratuït

DAVID RABADÀ i VIVES (Barcelona, 1967) és doctor en Ciències Geològiques, professor de Ciències de la Terra, acadèmic de l'ACVC, i responsable de premsa de Professors de Secundària (SPS). Li han publicat diferents llibres com també ha rebut diversos premis. Cal esmentar el Ciutat de Valls de Natura (1992 i 1995), el Fundació Eduard Fontseré de Geologia (1996), el Conxita Bretxa de literatura (1998 i 2000), l'UPC de Ciència-ficció amb menció especial (1999). També ha estat finalista en l’Albert Pérez Bastardas de periodisme científic (2003) i en el Ciutat de Viladecans de narrativa (2005). Actualment combina la seva tasca com a divulgador conjuntament amb la recerca.

jueves, 4 de abril de 2019

Conferència Atapuerca, enterraments a la Sima de los Huesos, ¿veritat o exageració?

Conferència - debat
Atapuerca, enterraments a la Sima de los Huesos, ¿veritat o exageració?

Dr. David Rabadà
Paleontòleg



L'equip d'Atapuerca fa dècades que defensa que a la Sima de los Huesos va succeir el primer ritus funerari ara fa uns 400.000 anys. No obstant això recents publicacions en PNAS i SJP ho discuteixen.

Centre d'Estudis del Gaià
Dissabte 11 de maig a les 10.15 a la seu del Centre d'Estudis
Casal de Vila-rodona
Sala d'actes
Vila-rodona (Alt Camp)



Acte gratuït

DAVID RABADÀ i VIVES (Barcelona, 1967) és doctor en Ciències Geològiques, professor de Ciències de la Terra, acadèmic de l'ACVC, i responsable de premsa de Professors de Secundària (SPS). Li han publicat diferents llibres com també ha rebut diversos premis. Cal esmentar el Ciutat de Valls de Natura (1992 i 1995), el Fundació Eduard Fontseré de Geologia (1996), el Conxita Bretxa de literatura (1998 i 2000), l'UPC de Ciència-ficció amb menció especial (1999). També ha estat finalista en l’Albert Pérez Bastardas de periodisme científic (2003) i en el Ciutat de Viladecans de narrativa (2005). Actualment combina la seva tasca com a divulgador conjuntament amb la recerca. Recentment va sortir a La Contra de La Vanguardia pel tema d'Atapuerca:

“Atapuerca es un yacimiento excepcional, pero no funerario”

jueves, 14 de marzo de 2019

Atapuerca, enterraments a la Sima de los Huesos, ¿veritat o exageració? - Col·legi de Geòlegs de Catalunya

Conferència - debat
Atapuerca, enterraments a la Sima de los Huesos, ¿veritat o exageració?

David Rabadà, paleontòleg

L'equip d'Atapuerca fa dècades que defensa que a la Sima de los Huesos va succeir el primer ritus funerari ara fa uns 400.000 anys. No obstant això recents publicacions en PNAS i SJP ho discuteixen.

Organitza l'Il·lustre Col·legi de Geòlegs de Catalunya
Dijous 21 de març a les 18.00 a la seu del Col·legi de Geòlegs
Carrer de Casp, 130
Planta 5 - Aula 3
Barcelona

Acte gratuït
CONFIRMACIÓ D’ASSISTÈNCIA: info@colgeocat.org
DAVID RABADÀ i VIVES (Barcelona, 1967) és doctor en Ciències Geològiques, professor de Ciències de la Terra, acadèmic de l'ACVC, i responsable de premsa de Professors de Secundària (SPS). Li han publicat diferents llibres com també ha rebut diversos premis. Cal esmentar el Ciutat de Valls de Natura (1992 i 1995), el Fundació Eduard Fontseré de Geologia (1996), el Conxita Bretxa de literatura (1998 i 2000), l'UPC de Ciència-ficció amb menció especial (1999). També ha estat finalista en l’Albert Pérez Bastardas de periodisme científic (2003) i en el Ciutat de Viladecans de narrativa (2005). Actualment combina la seva tasca com a divulgador conjuntament amb la recerca. Recentment va sortir a La Contra de La Vanguardia pel tema d'Atapuerca:

“Atapuerca es un yacimiento excepcional, pero no funerario”

Eleccions sindicals i el vot emocional

Passades les eleccions sindicals en ensenyament públic del darrer 12 de març hi ha hagut una clara victòria a qui cal felicitar. El que em preocupa, i com a professor, ha estat la manca de criteri objectiu de molts dels docents votants. La majoria, analitzant els resultats, ha votat més per emocions ideològiques que no pas amb raons professionals. Aquí sindicats amb clares vinculacions polítiques, i sense treballar específicament l’aula, han aconseguit situar-se en segon i tercer lloc deixant en quarta posició un sindicat sols format per professors i que sí coneix bé l’ensenyament. El més flagrant és que aquests sindicats polititzats defensen accions que perjudiquen a molts professors de secundària però en canvi, i paradoxalment, aquests els han votat. Les emocions polítiques ennuvolen les raons professionals. Posem per exemple la substitució de professors de secundària per mestres de primària, o l’extinció del professor especialista a canvi d’educadors sense coneixements profunds de la matèria, com també que els directors de la pública escullin els docents sota criteris sovint gens transparents. La gran majoria de professors no combreguen amb les mesures anteriors però en canvi han votat els sindicats polititzats que les imposen. Desitjo que en les properes eleccions sindicals la raó vagi per davant de l’emoció.