DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR

+SABER / +PENSAR / -TEORIA / + LOGICA

sábado, 18 de enero de 2020

Educació sense ciència, una crisi amb demència


Educació sense ciència, una crisi amb demència
David Rabadà i Vives
Cap de Premsa de Professors de Secundària (aspepc·sps)

L’eliminació de les ciències en el nostre sistema educatiu està esdevenint un fet flagrant. Cada reforma educativa intenta reduir més els coneixements científics entre els nostres joves. Un país sense ciència i tecnologia és una societat abocada a la dependència i a la ideologia. Els humans, mal ens pesi, som més emocionals que racionals, és a dir, solem analitzar les situacions més amb el cor que amb la lògica. Sols cal mirar el públic d’un Barça Madrid per adonar-se d’aquest fet, o les compres impulsives que tots perpetrem. El mètode científic intenta suplir aqueta mancança amb l’anàlisi dels fets i la interpretació més adient. Així la humanitat ha avançat amb teories d’aplicació universal com la Relativitat que permet el GPS, la Quàntica que prodiga els nostres mòbils, la Química que dissenya nous materials, la Biologia Mèdica que cura els nostres càncers, o la Geologia que salva vides al predir catàstrofes. En altre cas, i si creu que tot l’anterior no és cert, cremi el seu mòbil, el seu GPS, la consulta mèdica, la seva roba o els edificis a prova de sismes. La ciència i la tecnologia han estat l’estendard del nostre progrés històric. Tot això ha estat possible gràcies a disciplines que busquen aproximar-se a la realitat sota el mètode científic. La Física, la Química, la Biologia i la Geologia, més la Matemàtica com a llenguatge comú entre totes elles, esdevenen les ciències pròpiament dites. Malauradament aquestes han anat veient reduir els seus continguts en el nostre sistema educatiu. Aquest fet està provocant la disminució en la recerca, la creació de patents i la mediocritat política que atia el foc de noves crisis i catàstrofes evitables. Exemples d’això han estat el forat del Carmel a Barcelona, el terratrèmol furibund a Lorca o els vessaments de contaminants a Doñana. Tots ells haguessin ostentat menys magnitud si la ciència hagués format més part de la nostra societat.

Però ara posem el cas la Geologia. Aquesta, sent la quarta ciència del nostre món, ha vist reduir els seus continguts a Primària, Secundària i Batxillerat. Ja l’avantprojecte de la LOMCE eliminava gairebé per complet els ensenyaments de Geologia tant a Secundària com a Batxillerat. També la LOE del 2006 anava a fer el mateix. Resulta paradoxal que una disciplina científica d’igual categoria que la Biologia, la Física i la Química rebi tantes retallades en cada reforma educativa. La Geologia esdevé fonamental en assumptes com els recursos energètics, les obres públiques i el canvi climàtic, coneixements que impulsen infinitud de millores socials. Tot i així, i cada llei educativa, extermina la Geologia assegurant que impulsarà la competitivitat i la creació de noves empreses sota la recerca i el progrés, vaja, tota una fita de polítics poc destres o mal assessorats. Es fa obvi que en breu haurem de tancar algunes facultats de Geologia per manca d’estudiants coneixedors d’aquesta disciplina. No obstant això haurem de contractar geòlegs formats a l’estranger que venen d’Estats que sí tenen clara la realitat. Com deia Unamuno, que inventin ells, i així anem, depenent d’altres nacions que ens passen la mà per la cara.

Però cal preguntar-se per quina raó ens passa tot això. Ja la frase d’Unamuno, que inventin ells, ha deixat empremta perpètua en el nostre país. Però la política, poc científica i massa ideològica, n’està sent la real culpable. La majoria de polítics esdevenen més humanistes que científics. El gran gruix de parlamentaris llueixen més títols d’economia, dret o falsos graus que no enginyeries, estudis científics o tecnologia. Això deixa en mans de la ideologia, i de no pas de la lògia, les decisions que cal aplicar per tal de millorar el nostre futur. Ja el conseller Bargalló en fou un exemple al dir que, més competències i menys matèria gris en educació. És a dir, menys coneixements científics i més ideologies pedagògiques. A Primària, per exemple, la manca de mestres amb formació o coneixements científics sòlids, esdevé un fet flagrant. A Primària hi ha molts més docents procedents d’humanitats que no pas mestres en ciències. Això implica que las ciències, i sota l’aixopluc de les ideologies polítiques, son impartides més per humanistes que no pas per científics. Per aquest fet, i en gran part, els nostres joves perceben les ciències com un camí professional complicat. Sols cal remetre’s al 18 d’abril de 2013 quan vaig escoltar els resultats d’una recerca en el Palau Robert de Barcelona. Allí es corrobora un greu desequilibri entre les ciències i les lletres a nivell dels nostres alumnes. L’informe, exposat per Sergio Marco i Álex Fabra, diu que malgrat les carreres científiques ofereixen un millor i fàcil accés al mercat laboral, els estudiants prefereixen cursar disciplines humanístiques al creure-les més fàcils. De fet menys d’un terç dels batxillers prefereix les ciències a les humanitats. Això provoca un excés de lletrats que el mercat laboral no pot captar. La paradoxa és que aquest mercat, i si els hi hagués, sí pot contractar a més tècnics científics nacionals.

En resum les ideologies polítiques compliquen més que no solucionen les coses al rebaixar clarament els ensenyaments científics. La culpa reposa en mediocres allunyats de l’aula, que sense demostració científica ni docència a les aules, pregonen que els nostres fills aprendran més i millor amb les seves ideologies. Ens hem begut l’enteniment del país?

jueves, 2 de enero de 2020

KIA ¿7 años de garantía?


KIA ¿7 años de garantía?
02.01.2020

Kia, 7 años de garantía, es el lema de esta excelente compañía de coches del sudeste asiático. Mi compra de uno de sus coches lo avala pero las estrategias de márquetin a veces distan de la realidad en la carretera. En mi caso un defecto en el filtro del carburante me ha dejado parado en medio de la autopista en dos ocasiones. Imagínense ir a 120 en medio de la autovía y que el motor se les para de golpe con la familia dentro. El acojone resulta de infierno y el riesgo a un accidente mortal lo otro. En los talleres de la Kia me dicen que el motor es sensible a las impurezas del carburante. Cabe añadir que yo siempre lleno el depósito en estaciones con microfiltrado garantizado. Pero se ve que el filtro al asunto sólo está garantizado a cierto kilometraje bajo las revisiones que marca la compañía, y que yo cumplo a rajatabla. Desafortunadamente hay excepciones, y una, entre otros usuarios, es la mía que pago taller tras taller de la Kia. Es decir, tal riesgo no lo cubre el lema Kia 7 años de garantía, ya que no entraría. Por lo tanto estoy acojonado en mi coche ante el próximo paro en medio de la autopista. Añaden los de Kia que este defecto en el motor no lo cubre “Kia 7 años de garantía”, a no ser que haya unos muertos en la carretera. ¿Alguien quiere comprar mi Kia en garantía?

jueves, 26 de diciembre de 2019

Recurs didàctic - SALA DE PALEONTOLOGIA DEL MUSEU DE VILABELLA

SALA DE PALEONTOLOGIA DEL MUSEU DE VILABELLA
EL CAMP DE TARRAGONA MÉS ENLLÀ DELS 12 MILIONS D’ANYS
UNA BADIA PLENA DE VIDA

Sala polivalent pensada per a tallers escolars i per a itineraris sobre la geologia i la paleontologia del Camp de Tarragona. L'exposició fa un viatge pels paisatges de la badia marina del Miocè del Camp de Tarragona, des de la foresta al nord de la conca fins la badia del seu sud. Laurisilves, platges i fons marins ens descobriran els seus fòssils de manera molt visual i didàctica. Ideal per tal de mostrar el concepte de fòssil i evolució als nostres escolars.
Promotors: Fundació Romà Comamala i Ajuntament de Vilabella.

Inaugurat el 5 de maig de 2019.
Museu de Vilabella (Alt Camp), Raval del Roser, 10
Visites concertades trucant al 977 62 01 61




https://vilarodona.blogspot.com/2019/04/inauguracio-de-la-sala-de-paleontologia.html

viernes, 20 de diciembre de 2019

BARGALLÓ PRO ISLAM A LES ESCOLES


BARGALLÓ PRO ISLAM A LES ESCOLES
El Punt Avui: dilluns, dia 23 de desembre - El lector escriu.

El conseller Bargalló diu que cal que es pugui ensenyar Islam a les escoles si les famílies així ho sol·liciten, un fet que vesteix d’innovació sense recordar que fa quinze anys, durant el novembre de 2004, es va proposar el mateix per raons de política d’integració, deien. Si volem integrar la millor manera és ensenyar valors a través de coneixements contrastats més un bona història de les religions, no l’Islam per als nouvinguts. La religió no és matèria ni científica ni històrica, és assumpte de fe. A més l’Islam i la nostra escola fiten objectius oposats. Si educar és orientar l’individu per tal que assoleixi criteris objectius, l’Islam adoctrina els estudiants evitant que pensin amb objectivitat. Quan parles amb alumnes musulmans, la qual cosa no fa el conseller, et diuen que l’Islam és la millor religió del món. Això significa que la resta de centenars de creences de la Terra són inferiors. Per tant l’Islam, al menystenir-les, no pot esdevenir la millor. Fins i tot algunes webs islàmiques, que em mostren els alumnes, ataquen la ciència dient que elles posseeixen l’única veritat. És a dir que les mesquites són llocs on s’adoctrina en la fe i no pas en la ciència. En tal cas, jo em pregunto com es sentirien els doctes homes d’Alà si professors i docents impartissin darwinisme i evolució dins les mesquites? De ben segur que llençarien el seu crit al cel.  En fi prou feina tenen els mestres per ara fer-se missaires islàmics. Hi havia un proverbi medieval que deia, cave ab homine unius libri, guardeu-vos de l’home d’un sol llibre. L’Islam adoctrina més que educa alimentant inconscientment radicalismes que no pas diluint-los. Ara que les centenars de religions del món demanin al conseller que siguin impartides als centres catalans. En altre cas seran segregades des d’un partit d’esquerres.

jueves, 19 de diciembre de 2019

Trenca-t'hi el Cap - Assaig - David Bueno


Aquest assaig dona un enfoc científic, i sota fets contrastats, de com cal educar els nostres joves futurs. El seu autor, David Bueno, neurocientífic de soca-rel, amb un llenguatge planer i entenedor, ens argumenta com funciona la ment humana mentre adquireix coneixements. En resum es pot dir que el saber ens farà lliures per tal d'esdevenir crítics si tenim un cervell ben connectat. En altre cas el nostre lliure albir restarà en el pou de la manipulació, els prejudicis i la ignorància. Tot i contenir alguns errors en evolució humana, això no afecta en absolut les conclusions del llibre, una lectura molt acosenllable per a qui tingui interès en millorar, que no canviar, el nostre ensenyament. La reiterada baixada en coneixements del nostre sistema educatiu n'és un exemple a solucionar. Educar molts ho fem, però ensenyar sols uns pocs.

lunes, 2 de diciembre de 2019

Directors escolars corruptes


Directors escolars corruptes
El Punt Avui 07 de desembre de 2019

El Departament d’Educació fa pocs anys, i amb el Decret de Plantilles, va prometre que el cos de directors dels nostres centres públics seria professional, expert i líder entre els seus docents. Així molts equips directius s’hi deixen la pell, no obstant això hi ha qui s’hi repenja molt més que abans. Primer tenim equips directius que assoleixen càrrecs en el Departament fugint de l’aula si el seu centre aplica en escreix les ideologies i les modes pedagògiques en què creu Educació. Segon veiem direccions que desaconsellen als seus docents denunciar els alumnes que els han agredit físicament i amb violència. Tot per tal que el centre sembli una bassa d’oli i no perdre la puntuació que els dona el Departament. És a dir, docents muts i a la gàbia mentre equips directius guanyen mèrits per tal d’ascendir pel Departament. Tercer, els equips directius que justifiquen a pares i alumnes desautoritzant als professors en les seves obligacions d’educar i ensenyar, fet que fa que molts acadèmics canviïn de centre el curs proper, o se’ls faci fora si s’han oposat a direcció. I quart, i el més flagrant, directors que han assetjat reiteradament a docents, que s’ha demostrat la seva falta greu, i que se’ls ha obert expedient però que finalment el Departament ho ha enterrat sota una falta lleu. Tots aquests casos no tenen res a veure amb el cos professional promès pel Departament, més aviat esdevenen una colla de còmplices a les seves ordres i sota la seva protecció. Això no és ensenyament de qualitat sinó adoctrinament descarat.

“Educació per competències, pros i contres.” CONCLUSIONS - VIII JORNADES DE SECUNDÀRIA


VIII JORNADES DE SECUNDÀRIA
Educació per competències, pros i contres.
- CONCLUSIONS -
Celebrades a l’Il·lustre Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya
22 i 23 de novembre de 2019

L’educació per competències s’ha implantat gairebé a tota la Secundària catalana. Ara ja no s’avaluen tant els coneixements de l’estudiant com les seves habilitats competencials. Molts experts parlen de la gran millora que això suposarà en preparar els alumnes per a la societat del futur, mentre altres diuen que s’està rebaixant el nivell d’ensenyament tot multiplicant la burocràcia del professorat. Davant tot això hi ha docents entusiastes, alguns expectants i altres detractors. Fins i tot alguns diuen que l’educació per competències s’ha implantat sense una anàlisi contrastada ni un debat científic objectiu. Per aquesta raó, i per tal de debatre l’educació per competències a Secundària, s’han organitzat aquestes jornades. Durant les mateixes, i amb l’assistència d’experts de vàlua contrastada, s'analitzaran els pros i contres d’aquesta manera d’avaluar els nostres alumnes.

Professors de Secundària (aspepc·sps) ha organitzat aquestes jornades per veure quina de les anteriors perspectives és la més real, aplicable o possible. Durant les mateixes, i amb l’assistència d’experts de vàlua contrastada, s’ha fet balanç de tot l’anterior per oferir un consens ampli i viable.

Les conferències han anat a càrrec de:


Dr. David Bueno

Professor de la UB i especialista en neuroeducació.
Lcat. Enrique Galindo
Escriptor i professor de filosofia.

Dra. Vera Sacristán

Professora de la UPC i membre de l'Observatori del Sistema Universitari.

En resum s’ha observat que el debat sobre l’educació per competències es més una discussió ideològica que no pas dels coneixements a impartir. És a dir que ens hem de preguntar què és més important, què s’ensenya o com s’ensenya. En això els ponents hi han estat força d’acord. No obstant això el debat s’ha polaritzat en dos extrems, els qui consideren que s’ensenyen massa continguts allunyats de la realitat laboral, i els qui pensen que cal exigir un ampli nivell de coneixements als alumnes. Els primers recolzen una educació més per competències impartint classes més pràctiques i de fàcil aplicació al món empresarial. Els segons, en canvi, temen una ingerència extrema del món mercantil en l’ensenyament reduint el nombre de coneixements dels futurs ciutadans. Els qui estan a favor de l’educació per competències veuen necessari que els centres educatius imparteixin menys continguts però més habilitats per tal que els individus s’adaptin millor a les necessitats laborals del mercat. En canvi els detractors de l’educació per competències veuen necessari que es preservi el màxim de coneixements en contra dels interessos de les grans empreses que defensen treballadors flexibles i generalistes. Uns hi veuen una oportunitat de futur i els altres una mercantilització de l’ensenyament.

David Rabadà i Vives
Director de les Jornades de Secundària