jueves, 21 de febrero de 2013

LA CIUDAD DE LA ALEGRÍA de Dominique Lapierre

Novel·la que amb el rerafons de Calcuta narra amb tot detall les vivències de la pobresa i del seu denominador comú, compartir el poc que es posseeix. Amb estructura d’un típic best seller comercial, va destil·lant amb tota mena d’informacions històriques, geogràfiques i ètniques l’entorn hindú per fer-ne un xoc cultural amb occident, símbol del qual n’és el metge. L’essència de tota la història ens regala un missatge de d’amor i d’alegria, i és que la vida és un regal. Quan sols es té això, vida, és quan els humans més valorem el que compartim amb els demés, la felicitat de viure-la. Tot i això el final de la narrativa resulta hecatòmbic, colpidor i esgarrifant. La ignorància permet la manipulació de les masses en pro de poders sense escrúpols més ignorants encara de la bellesa de la felicitat dels humils (1994).

No hay comentarios:

Publicar un comentario