HIPERNIÑOS d’Eva Millet

 

De lectura rodona i àgil, aquest assaig sobre educació ens parla sobre el creixent nombre de fills sobreprotegits. La causa? La  plaga mundial d’uns obstinats hiperprogenitors. Així doncs l’autora va desgranant casos i exemples que mostren i demostren aquesta tendència en la nostra societat. En queden clares les causes, les conseqüències i les solucions, tot un tres en un.  De fet el guió del llibre es va explicant per si mateix sense necessitat d’abstraccions ni idees sofisticades. Tot és com és, i tal com ho expliquen testimonis de primera fila que l’autora ha entrevistat. A través de professors, mestres, psicòlegs i metges, el lector s’adonarà de la gravetat nacional i internacional d’aquests hipernens. En això l’autora és valenta al donar noms i cognoms de qui s’ha inventat ideologies, que sense fonaments ni mètodes científics, han potenciat aquests hiperpares i els seus hipernens.  Molts d’aquests ideòlegs resulten suposats experts en educació que han propiciat escolars sense autonomia, resiliència i empatia. A ells l’autora els anul·la amb arguments de científics, metges i docents. Potser, i al final del llibre, algú no versat en ensenyament podria entendre el que molts suposats experts en educació defensen, que l’escola i els instituts no eduquen prou en autonomia, resiliència, empatia, curiositat i col·laboració, habilitats les quals sempre han estat treballades a fons en els centres anomenats educatius. Sols alguns “experts” pregonen haver inventat aquesta sopa d’all com a innovació pedagògica i molts se n’han fet crèduls. L’autora del llibre no.