SE ACABÓ LA NAVIDAD

Cuando usted mira un pesebre debe saber que hay más de mentira que de verdad en todo ello. Jesús no nació el 25 de diciembre, de hecho no se sabe ni el mes ni el año en que ocurrió; tampoco se puede afirmar que lo hiciera en Belén, algunos creen que fue en Nazaret, si es que fue allí; los reyes magos, y según Los Evangelios, ni fueron reyes, ni tres, ni de tres colores, ni se llamaron Gaspar, Melchor y Baltasar, todo ello forma parte de añadidos medievales para dar realismo al personaje de Cristo; por otro lado la virgen María no fue virgen, hubo un error de traducción del griego en donde ponía mujer por desposar y no virgen; el nombre Jesús, Yeixua en arameo, quizás fuera solo un apodo y no su nombre verdadero ya que en hebreo significa salvación; y por último Cristo jamás se declaró hijo de Dios en Los Evangelios, su divinidad se acordó en el siglo IV en el Concilio de Nicea. Vistos estos antecedentes cabe preguntarse, ¿qué celebramos por Navidad? Pues la verdad, sólo se me ocurre una palabra, una mentira romántica, una falacia que alimenta las causas vaticanas y nuestro sistema consumista, ¿no les parece?

RATZINGER GENOCIDA

Quan el Papa de Roma prohibeix el preservatiu platicant per al Tercer Món, comet un error flagrant. Quan algun docte bisbe creu que la població mundial pot quadruplicar-se sense problemes, peca d’ingenu, i quan l’Església Vaticana clama que cal tenir tants filLs com digui Déu, cau en el genocidi, en la matança, en l’assassinat de milions de persones ignorants i volubles, en l’holocaust. Predicar davant una multitud crèdula i analfabeta que tinguin tots els fills que puguin és abocar-los a la pobresa i a la fam futura. Sota tal dogma ja fa anys que la població africana es duplica un i altre cop. Mentre els conreus no semblin exhaurits i l’aigua brolli tot sembla disposat a servir als nous fills de Déu, però l’any del senyor que arriba la sequera, tot aquell excés de població que el Papa va ordenar, ¿què els passa? Doncs que el país cau en la misèria i que les morts són el fet quotidià. L’holocaust ha arribat i no per càstig diví, sinó per seguir unes creences atàviques i equivocades sota negligència papal, sota un Ratzinger genocida.

FINANÇAMENT: LA BROMA DE ZP

La mateixa nit de la Champions el Molt Honorable José Montilla declarava a premsa una broma que li va fer el president del govern espanyol, José Luis Rogríguez Zapatero. Just acabat el partit, i amb la victòria i eufòria blaugrana, en ZP va dir-li al Molt Honorable que, "Pepe, esto ya vale por 7 millones del financiamiento catalán". Donada la manca de compromís a nivell de promeses i d'acords legals del president espanyol, potser la broma estava fora de lloc. Tot i això, l'acudit perpetrat pel dirigent espanyol ens mostra el pensament profund del seu govern. Tres coses queden clares. Primera, si d'això n'ha fet un acudit, es fa obvi que el futbol és més important que el finançament per tal que aquest esport faci de divertiment com el pa i circ d'èpoques romanes. Segona, si el fet que guanyi el Barça equival a 7 milions de finançament indica que Barça equival a Catalunya, la qual cosa no opina tota l'afició ni molt menys el mateix ZP que molt culé però gens catalanista. I tercera i última, és més que evident que fent-ne sorna en ZP no s'està prenent seriosament el finançament català ni els drets de la gent que viu i paga impostos a Catalunya. En fi, en ZP va nedant i guardant la roba sense pagar panyora. Molts diuen que s'assembla al Mr. Bean de la BBC, però cada cop és més afí al Pinocchio italià, com més parla més li creix el nas.

VELOCITAT VARIABLE ESCURABUTXAQUES

Fa molt temps que el senyor Saura ens va argumentar que la velocitat variable era sobretot per fer disminuir els nivells de pol·lució, i de fet tal mesura ha resultat un èxit, però no per la reducció de la contaminació, que encara no ha baixat significativament, sinó pel minvament de sinistres. En això l’equip Saura ha trobat el salvavides expiatori. Però la qüestió no és que hi hagi menys sinistres per què et multin més per la C-32, la realitat és que davant de la crisi la gent agafa el cotxe un trenta per cent menys segons dades del RACC. És a dir, menys cotxes per la via, menys accidents. No els semblen els arguments saurians molt perversos? O potser ens creuen pàrvuls ingenus a tots els votants? Però, i continuant amb aquesta perversitat sauriana, cal afegir un altre fet flagrant, la recaptació de les multes per tal que obeïm el decret de la velocitat variable. En Saura i seguici nega que tanta vigilància fotogràfica sigui una màquina escurabutxaques. Davant tal dogma podem fer-nos dues preguntes. La primera, qui gestiona tota aquesta xarxa de ràdars i multes? Una empresa privada subcontractada? En tal cas qualsevol empresa privada el que busca són beneficis, és a dir, cobrar multes, o pensen vostès que aquestes empreses són ONGs amb pèrdues econòmiques voluntàries? Segona pregunta, per què els ingressos de les multes no surten a la llum cada cop que Saura i amics defensen la velocitat variable? O potser tenen por que se’ls vegi el llautó dels euros? Jo sols li aconsello que s’aturi a mirar un ràdar de la C-32 i veurà que cada minut un flash escurabutxaques il·lumina la nostra autopista a l’infern.

EDUCACIÓ: LA MANCA DE PROFESSORS

El senyor Maragall és ple de modernitat i noves tecnologies, des de classes digitals que a Suècia van fracassar estrepitosament fins un servidor d’Internet del Departament d’Educació, l’Xtec, que no para de donar problemes als seus usuaris i docents. Doncs aquest setembre ha arribat una nova aportació, el repartiment via Internet, anomenat telemàtic, de les vacants de professors interins. M’explico, a 1 de setembre faltaven encara professors i el Departament d’Educació no sabia amb qui havia de cobrir les vacants. Abans aquest procés es resolia a finals d’agost amb dos dies de paper i bolígraf, ara amb la informàtica i Internet la cosa ha durat, agafis, més de 10 dies. És a dir, les escoles van obrir l’1 de setembre i passat el dia 7 encara no disposaven de tots els seus professors, les plantilles no estaven tancades, ¿com ho veu? I això que el senyor Maragall lluïa davant els mitjans una telemàtica que aniria més ràpida que els antics llistats. Doncs hem passat de dos dies de llistes a deu dies d’Internet. Però a la xacra anterior cal afegir un nou problema, abans els interins podien demanar les destinacions més adients i ara el Departament els hi ha adjudicat sense opció a trobar la vacant més sostenible, més prop de casa. Si això li sumem que els centres ja havien demanat els substituts que els farien falta dos mesos abans, durant el juliol, queda clar que el sistema telemàtic que molt ha publicitat el conseller s’ha demostrat ineficaç i fal·laç. Ara el senyor Maragall ens diu que el proper curs les classes s’iniciaran una setmana abans, però la pregunta és com ho pensa fer sense interins cobrint les vacants. En fi, tindrem aules plenes d’alumnes però sense professors que les governin. Visca les noves tecnologies del nostre conseller.

CATALUNYA: DRET A LA INDEPENDÈNCIA

Castella fou gran i extensa, "un Imperio donde no se ponía el sol". Les colònies donaven grans beneficis a l'Estat castellà sense aquestes rebre gran cosa a canvi. L'Espanya castellana d'aquells temps va expoliar les seves colònies, unes regions que actualment són països del Tercer Món. Tot i això, totes se li varen independitzar, bé, totes no. Catalunya segueix tenint un balanç fiscal en benefici de Castella i els seus feus en detriment de la "colònia" catalana. Si els catalans som una comunitat que donem més del que rebem, com s'entén que ens posin tantes pegues amb l'Estatut? I evito parlar de pàtria per estalviar-me acusacions de nacionalista, estic parlant de justícia que els altres nacionalistes, els espanyols, no volen atorgar als catalans. N'estic fart que em prohibeixin per un paper, la Constitució, l'opció d'un separatisme pacífic. Amb la Bíblia també es varen imposar moltes coses injustes durant l'època medieval, i la Bíblia té més paper que la Constitució. Però l'agravant és que paguem uns impostos a un Estat espanyol que no ens permet fer uns comicis pacífics per a la independència, és a dir, ens obliga a romandre al seu costat. Si aquest estat vol que cregui en la seva bandera, haurá de fer alguna cosa més que prohibir un dret democràtric que tinc com a ciutadà, desitjar la independència del meu país. En altra cas estant adobant la terra d'un catalanisme antiespanyolista, o potser és això el que pretenen? Ja veig que Catalunya sols li resta una opció, acabar sent l'última colònia d'Espanya o a aquesta, l'Espanya que tant ens critca, independitzar-se de Catalunya, ¿o potser els nostres impostos són el lligam?

FRACÀS ESCOLAR, REALITAT OBLIDADA

L’equip Maragall està promovent gran quantitat d’innovacions amb la nova LEC. La veritat que de feina se’n fa molta, però ¿serà efectiva? Des de l’aula, som molts els docents que profetitzem una LEC molt menys esplendorosa del que els teòrics del departament auguren. Llibres digitals amb necessitats tecnològiques, i donada la crisi actual, massa cares; directors amb grans quotes de poder i amb un conseqüent alt risc de favoritismes; i docents colpits sota un màster de dos anys que faran endarrerir la seva necessitada i futura oferta, tot plegat, no podrà resoldre les causes reals de l’actual fracàs escolar a secundària, causes que es poden resumir en tres fets: el previ fracàs escolar a primària, vegi’s l’últim informe de la Fundació Bofill; la pèrdua de la cultura de l’esforç d’ençà la reforma educativa de fa uns 15 anys; i per últim, el creixent i alarmant perfil de pares absents en l’educació dels seus fills. Dels tres fets anteriors, xacres denunciades per milers de docents, la LEC no en parla ni una sola ratlla en tot el gruix de fulls que ocupa. El més greu ha estat que la consciència real que es va començar a viure fa dos anys sobre les patologies educatives anteriors, i encara existents, ha desaparegut darrera l’aparador de la LEC. Tinc la impressió, i així sigui sols una impressió, que se’ns vol fer creure que aquesta llei esdevindrà el Messies esperat d’una nova generació d’estudiants sota l’excel·lència tan repetida pel nostre conseller i economista, Ernest Maragall. Desitjo tanmateix que la LEC no equivalgui al que succeïa a la novel·la de Goerge Orwell “1984”. Allí el govern feia creure al poble en mentides.