Breve tratado sobre la felicidad. De Ricard Moreno

 

El nuevo libro de Ricardo Moreno es un delicioso ensayo, tan útil como entretenido. Una verdadera historia portátil de las respuestas a una de las preguntas más importantes de la filosofía de todos los tiempos: ¿Qué es la felicidad? Ricardo Moreno Breve tratado sobre la felicidad Prólogo de Gabriel Albiac Tras su polémico Breve tratado sobre la estupidez humana y su defensa de la educación humanista en Los griegos y nosotros, Ricardo Moreno nos presenta su personal reflexión sobre la felicidad. No se trata de dilucidar lo que sea, tarea quizá imposible, sino deducir por qué con los mismos triunfos en la mano unos saben ser felices y otros no. Como ya nos alertó en su anterior tratado, la estupidez nunca allana el camino hacia la felicidad, muy por el contrario, lo bloquea, obstaculiza y destruye. Así que es muy útil dialogar con aquellos pensadores que en toda época y tan distantes en el tiempo se han enfrentado con la pregunta más importante de la Filosofía, y que tantas implicaciones tiene para nuestra vida; todos ellos se convierten en nuestros contemporáneos, y sus pensamientos, encadenados unos con otros, forman el hilo conductor con el cual podemos buscar la salida hacia la felicidad, en medio del laberinto que nos ha tocado vivir. A lo largo de la historia de la humanidad, filósofos, escritores y poetas de toda corriente, clase y condición se han preguntado a qué llamamos felicidad –de Platón, Séneca, Voltaire y Goethe a Twain, Wilde, Chesterton o Cunqueiro. Como ya advertía Voltaire, todos buscamos la felicidad, pero sin saber dónde, y a pesar de nuestras numerosas e inevitables limitaciones, todos podemos reconocerla, aunque nadie la sabe definir. Como matizaba Borges, la única cosa sin misterio es la felicidad, porque se justifica por sí sola.

ESCOLA NOVA 21, UN PROJECTE ESTÈRIL?

 

ESCOLA NOVA 21, UN PROJECTE ESTÈRIL

Anàlisi del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu

 

Fa anys que molts troben estèril la ideologia d’Escola Nova 21. Ara el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu ho ha ratificat. El resum és que Escola Nova 21 no ha millorat gens el nostre sistema educatiu.

 

El Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu ha comparat els resultats de l’alumnat de la Xarxa de Competències Bàsiques (XBC), els d’Escola Nova 21 (EN21) i els dels centres "ordinaris" o tradicionals". La sorpresa ha estat que els resultats entre uns i altres no són estadísticament diferents, és a dir, EN21 no ha implicat cap de les millores promeses. A més les petites diferències que en alguns centres es poden observar a favor d'EN21 són pràcticament les mateixes de quan el programa EN21 tot just començava. És a dir, els centres acollits a EN21 ja obtenien els mateixos resultats abans de formar part d’aquest projecte. En definitiva, EN21 no ha tingut cap efecte beneficiós en els aprenentatges de l’alumnat.

Potser cal que Escola Nova 21, i els seus impulsors, reconeixin aquests fets i acceptin l'evidència que les seves preteses innovacions són prescindibles i que no milloren el sistema educatiu. Ells sempre han defensat que cal desterrar la memòria de l'aprenentatge, així i tot no han fet millorar els seus centres. Sense memòria no hi ha història, amb l’afegit que la memòria sempre ha estat el marcapassos de la intel·ligència. Viure sense història és el mateix que viure sense memòria.