INDIGNATS IGNORATS

Les assemblees islandeses pels vols del 2009 encetaren la polèmica. Davant la crisi econòmica i la manca d’eficàcia dels seus polítics varen prendre la iniciativa per reformar les lleis i reduir privilegis a la classe governant, i el més curiós, sembla que ho han assolit. Aquest sistema ja existia a les antigues places de les ciutats gregues, a l’àgora. Ara aquesta essència de la democràcia ha retornat a les places de moltes ciutats europees sota el nom dels indignats. Els manifestos que fan córrer per Internet són del més democràtic i just possibles, que els presidents no tinguin sous vitalicis, que el poble no hagi de pagar amb els seus impostos la crisi econòmica provocada per uns pocs i d’altres mesures que no són escoltades. Tot i això el que més m’estranya és la manca de sensibilitat de la nostra classe política davant aquestes reclamacions democràtiques, ¿estan esperant que aquestes es radicalitzin? Aleshores tots en parlarem.

ALGO DIGNO DE LOS INDIGNADOS

Si la democracia es el gobierno del pueblo en la península parece todo lo contrario. Casi la mitad del electorado se muestra ajeno a tal condición y no suele votar. Ante tal desastre de fe en el sistema uno se pregunta por que los dirigentes se muestran tan contentos con sus resultados electorales obtenidos de una NO mayoría, ¿acaso celebran que van a seguir cobrando sus honorarios en el Congreso? En fin, que poco parece importarles la abstención que tanto temían antes de los comicios, ahora lo importante es pactar por unos escaños que ya les son seguros. Y aquí llegan los indignados y su propuesta del voto en blanco. Si el NO VOTO implicara una NO representación parlamentaria, los candidatos sufrirían al perder escaños, ¿se los imaginan entonces? Si usted dejara de votar o votara en blanco implicaría tener menos parlamentarios pagados con nuestros impuestos y eso sí animaría a reducir la abstención de la actual mayoría. Debemos recordar que los diputados tienen muchos privilegios que usted ya desearía, por tanto un voto en blanco así sí sería un voto de castigo, ¿algún político toma nota de esta digna propuesta de un indignado?

EDUCACIÓ RETALLADA PERÒ MOLTES AULES DIGITALS

EDUCACIÓ RETALLADA PERÒ MOLTES AULES DIGITALS

La gegantina despesa econòmica en les aules digitals xoca paradoxalment amb l’actual reducció de personal docent. Hem creat una escola amb molts ordinadors però menys docents, ¿com s’entén això? L’aula digital va ser imposada pel conseller Maragall en menys de mig any en contra dels informes de l'empresa que va iniciar la idea a l’UPC, ells recomanaven quatre anys. Tot això va ser endegat en una situació de crisi econòmica sabent que el deute públic augmentaria a l’haver de pagar tanta instal·lació informàtica per a totes les escoles catalanes. Tenint en compte que el senyor Maragall és economista l’hauríem de suspendre per gastar tant quan la caixa estava buida, però com a conseller d’educació encara fou pitjor. Existien proves fefaents que l’aula digital ja havia fracassat, sinó escoltin el següent, sabíem que la xarxa fallaria molts dies a l’aula, sabíem que carregar les lliçons al PC esdevindria lent fent perdre molt temps abans no començava la classe, sabíem que molts alumnes viurien penjats al Facebook saltant-se els bloqueigs amb programes pirates, i el més pervers, sabíem que un projecte similar va fracassar a Suècia pels noranta i que un de posterior també va fer figa a Nova York en el 2007. I sabent tant el conseller va decidir dedicar tants diners en una aula digital que no ha resol el fracàs escolar vigent però que ens ha portat a retallar el nombre de professors. No creuen que algú hauria de pagar per tal error?