PP 9N y sus paradojas

Muchos catalanes quieren votar por su soberanía este 9 de noviembre, algo que suscita muchas paradojas ante el gobierno central. Todo depende de como se interprete la Constitución española, sea o no moral ésta. Según su lectura los comicios del 9N pueden o no ser legales, todo depende de quien lea la Carta Magna y de sus creencias, intereses o hasta prejuicios. El PP aboga por el estado de derecho pero por ello no da derecho al voto de los catalanes, algo dudosamente moral. Arguyen que mejor unidos, algo que de independizarse Cataluña seguirían unida a España bajo la Unión Europea. Ante tal lance se responde que España vetaría la entrada de Cataluña a la Unión, algo nuevamente paradójico si lo que se decía era que mejor unidos. El PP insiste que no puede incumplir la ley, pero es el quien la interpreta e impone sin ningún atisbo de querer mejorarla. De hecho, si tan buena fuera, ¿por qué tantas quejas? Aunque el mismo PP se salta la ley ante los pagos pendientes acordados en el Estatut catalán. Aún así, y para proclamarse demócratas ante la opinión pública, el PP afirma estar dispuesto a hablar con el gobierno catalán dentro del marco de la Constitución, una ley que no piensan mejorar por muy inmoral que sea. Cabe añadir que por mucho que los simpatizantes del 15M clamen en sus manifestaciones, no, no, nos representan, el Gobierno central considera la abstención no una oposición, sino un atajo de inconscientes. En fin, son demasiadas las contradicciones de un PP que impone su ley, algo que significa que sus ideas no se basan en la realidad de los hechos, sino en sus creencias y prejuicios. Considerarse mejor y por encima de los demás ya implica no ser mejor ni superior por el simple hecho de no respetar a los demás españoles. Las leyes deben adaptarse a la realidad moral del presente y no utilizarse como única justificación ante el deseo de unos votantes.

¿JESÚS RABINO?

La estancia en Cafarnaum fue descrita en los cuatro evangelios, incluso en el de Juan. La suegra de Pedro tenía casa en Cafarnaum, por lo que la estancia de Jesús y sus discípulos pareció desarrollarse en tal vivienda. Durante su permanencia allí se describen las habilidades de Jesús como sanador algo que lo acerca de nuevo a lo divino: yo soy Yahvé, el que sana (Éxodo 15, 26). Por otro lado, los discípulos llamaban rabino a Jesús, título otorgado a quienes conocían con gran detalle las escrituras y su interpretación. Los rabinos representaban personas doctas que interpretaban la ley mosaica cuya edad superaba los cuarenta en tiempos de Jesús y los setenta mucho más tarde. En este sentido, y en los evangelios, nadie confunde al Nazareno con escribas (Marcos 1, 22) e intérpretes de la Thorá, la enseñanza en hebreo. Él apenas cita las escrituras en sus arengas y cuando lo hace sigue la forma popular y poco precisa de las traducciones que en arameo, targumim, se comentaban las lecturas de las escrituras. La mayoría de galileos no sabían ni leer ni escribir, y ni mucho menos comprender el hebreo, por lo que alguien más versado comentaba a medio traducir las escrituras en arameo durante las celebraciones, de ahí el estilo poco preciso de comentar tales por el Nazareno en los evangelios. Por otra parte, Jesús tampoco mencionó maestros anteriores. Todo en conjunto nos indica que Jesús no era un rabbí como lo entendía la ortodoxia, muy probablemente no sabía ni leer ni escribir. Por dicha razón, y en pasajes posteriores, miembros del Sanedrín pusieron en duda ese título. Dada tal información, deberíamos entender que eran sus discípulos quienes le llamaban rabino sin él realmente serlo. Parece pues claro que los evangelios querían afirmar que Jesús ostentaba un fuerte liderazgo entre su grupo de acólitos. Por un lado con sus probables capacidades sanadoras y por el otro como rabbí para sus discípulos.

VOTAR EL 9N ÉS SIMPLEMENT MORAL

El PP, com un adolescent que vol defugir de realitats, sols s’excusa amb una Constitución arnada per dir-nos que el 9N és il·legal, però en cap debat s’escolta la gran paraula, la moral. L’Estat espanyol amb Catalunya està ple de contradiccions morals. L’Estat espanyol defensa la unitat nacional però va deixar en el seu moment amb el cul enlaira un territori que deia seu, i així els hi va als del Sàhara. L’Estat espanyol té un deute contret amb l’Estatut que no compleix en assumptes de pagaments, però sí ens concedeix crèdits a tornar amb el FLA. L’Estat espanyol, amb ànsies centralistes, vol diluir el català del que creuen el seu territori, tot imposant lleis educatives i lingüístiques allunyades de la realitat dels drets socials, uns drets que els catalans van perdre en el 1714, i no per via legal, sinó per la imposició de les armes. Ara el 9N sols vol reclamar pacíficament aquest furs després de tres segles d’incomprensió. Són tantes les immoralitats de l’Estat espanyol que la paraula Estat no els hi és ni tan sols digne. Quanta ràbia que tinc quan ara aquesta Espanya unionista acusa d’il·legal la voluntat d’un poble quan és un tema simplement i senzillament moral. Val recordar una simple lliçó de filosofia i sentit comú a qui veu el 9N com il·legal: una cosa són els fets reals que guien les decisions correctes i altre cosa són els prejudicis que imposen decrets immorals. ¿Quin prejudici amaga doncs el PP?

Escòcia a la V de l'11 de Setembre

Diada manipulada

Una Camacho que ens promulga una minoria silenciosa que quan va ser convocada a Barcelona fou plena de membres de la ultradreta valenciana, alguns amb càrrecs per homicidi; un Rajoy que defensa que el futur dels catalans s’ha de decidir amb tota Espanya, però que quan se li va preguntar si ho consultaria a tots els espanyols via comicis s’hi va negar; un PP que sols s’escuda amb una Constitución arnada per dir-nos que el 9N és il·legal, que no immoral, però que ell mateix es salta la llei en assumptes de pagaments acordats amb l’Estatut; una España unida, grande y libre, que ni està unida, ni és gran, ni està unida; un PSC que enalteix el valor dels assetjats al 1714 però que li falta això mateix per fer cara a un PSOE que defensa, a l’igual que el PP, una Constitución immoral y protectora de la casa reial; una Iniciativa que no es defineix en termes de sobiranisme imitant el joc de la puta i la ramoneta dels de Unió: i un president Mas que sembla témer el que dirà un Constitucional polititzat i sense autoritat en assumptes morals donats els seus membres i els indults perpetrats. Tot plegat sembla demostrar que fan falta més pits i collons entre els polítics catalans per decantar-se, peti qui peti, per la moral en detriment de les lleis injustes. Com deia Maria Aurèlia Capmany, els catalans no ens morirem units, ens morirem reunits.

EDIÀCARA, PRIMEROS FÓSILES VIVIENTES

La misteriosa fauna de Ediàcara son un conjunto de fósiles que los paleontólogos no han sabido resolver. De una edad entre los 600 y los 542 millones de años, las formas halladas, sobretodo en Australia, no encajan con ningún grupo de organismos actuales. Eran estructuras de cuerpo blando, simetría a menudo radial a pseudobilateral, con formas diversas desde platos a plumas. Este diseño ha sido publicado en septiembre de 2014 por la revista PlosOne. Jean Just y sus colaboradores han hallado al sudeste de Australia unos organismos blandos con forma de seta que no encajan con ningún taxón actual. El hallazgo se produjo a una profundidad entre los 400 y los 1.000 metros. Aunque los autores no relacionan dichos organismos con la fauna de Ediácara, es muy probable que posteriormente paleontólogos diversos vean similitudes entre ambos.

GRAN NOCHE DE MONÓLOGOS CON ELOY PASTRANA

Eloy Pastrana en escena simplement es deixa anar per comunicar-se amb el públic a través dels seus propis monòlegs d’humor. Aquests són d’una intel·ligència subtil, d’un coneixement profund del què diu i d’un llenguatge gestual fascinant. Les tres coses assoleixen l’equilibri i les riallades dels presents. Ja des del primer moment arrenca amb molta força i personalitat pròpia, les quals no perd mai durant tot l’espectacle. Fins i tot, interactua amb el seu públic manifestant una gegantina capacitat en l’art de la improvització. Mentre parla amaneix la dissertació amb gotes balsàmiques de Barragan, de Rubianes i fins si tot de Jerry Lewis, però no se li veu, sols en són el vernís. De fet és ell fent d’ell mateix sense caure en personatges d’humor tòpics, típics i oliosos com incultes, irreverents o deixats. També passa totalment dels temes d’actualitat per centrar-se en les debilitats humanes, que són infinites, però sobretot en el contrast home dona. N’Eloy, d’observació gairebé científica, penetra en el blanc i negre de mascles i femelles amb tanta realitat que provoca els esclats de rialles entre el públic. Però a més a més, n’Eloy ens detalla els seus desigs i experiències, moltes d’elles reals, rient-se d’ell mateix en escena i provocant la hilaritat en la resta. Tot un humil humorista que s’amaga del seu gran esperit dalt d’un petit escenari (Castelldefels, Ginger, 05/09/2014). Ginger, Av. dels Banys, 8, Castelldefels

¿CLASSES A L’1 DE SETEMBRE?

Cada inici de curs s’escolta la mateixa tonada, que si cal començar abans les classes al setembre per tal que els fills puguin restar atesos a l’escola mentre els pares treballen fora de casa. Així resulta que moltes associacions de pares reclamen més hores d’obertura dels centres escolars. Igualar els horaris entre adults i estudiants sols és viable si assolim més dotacions econòmiques, i avui dia tothom coneix la realitat. Amb més diners, més impostos, podríem obrir més temps els centres i atendre el problema. En certa forma, s’està instant que l’escola faci de casal d’estiu o fins i tot de guarderia. El més paradoxal és que l’escola d’aquí és de les que més hores de classes anuals fa respecte a la resta del món, en concret som la quarta del planeta. Però el més flagrant és que els escolars més problemàtics sorgeixen de llars on no es dedica suficient temps als fills. Quina contradicció, uns volen més hores a l’escola, mentre el problema real és la baixa atenció familiar respecte a la mainada. Un alumne tant sols passa a l’escola el deu per cent de totes les hores de l’any, la resta del temps? Cadascú sabrà. Tinguem clar que l’escola no pot fer-ho tot, i que educar no és proposar que els centres facin de llar, sinó que tothom eduqui, la família la qui més. Potser cal llegir-se el manual d’instruccions d’un fill per adonar-se que hem d’estar molt més temps amb ell. Si algú està pensant encomanar-ne un, que primer es llegeixi el contracte, inclosa la lletra petita. En cas contrari, tants fills com digui Déu.