CAMACHO CAMARGA

La líder del PPC, Alícia Sánchez Camacho, està negant tota acusació davant la comissió del Parlament sobre el cas Método 3, i és que l’amnèsia social és el desig de molts polítics. Ningú no sabrà qui va ordenar les escoltes entre la Camacho i la ex del Pujol, ningú podrà entendre quins pactes jurídics i polítics han enterrat l’afer del restaurant la Camarga. Amb la carpeta tancada del cas, Camacho i Zaragoza han brindat contents en la intimitat. Però el poble, enganyat en una democràcia que ens fa combregar amb rodes de molí, no pot albirar res davant el tap decretat pels jutges. Si la Camacho i en Zaragoza s’entenien en aquest assumpte no en trobarem mai cap prova fefaent. Els rumors corren i el poble se sent cada cop més estafat per uns partits, PP i PSOE, que enlairen un vel de secrets que, a manca d’informació classificada, no ens deixen saber la veritat. David Rabadà i Vives

YIHAD A CATALUNYA

Segons el nostre ministre, l’honorable senyor Fernández Díaz, sembla que tenim yihad a Catalunya. Sols cal veure el desplegament de policies per Barcelona dels últim dies i queda clar que alguna cosa es cou. Cert que amb la força podem contrarestar altres forces però la meva experiència des de l’aula em diu una altra cosa. Fa anys que molts docents ens enfrontem, i sense armes, a futurs yihaidistes per les escoles. Els senyals que ens els mostren són múltiples. El primer és que l’Islam d’alguns i la nostra escola fiten objectius oposats. Si educar és orientar l’individu per tal que assoleixi criteris objectius, l’Islam d’alguns adoctrina als estudiants evitant que pensin amb objectivitat. El segon s’observa amb les alumnes musulmanes quan són educades per casar-se d’hora abans no siguin conscients del seu potencial cultural. Sols cal veure les lectures masclistes que a moltes d’elles se’ls fa llegir. La tercera el paper d’alguns imans al predicar als nostres alumnes que el cristianisme és una fe inferior mentre que l’Islam esdevé la millor religió del món, la qual cosa la podria fer la pitjor si no sabés respectar les altres per imposició, que no pas per demostració. Però la quarta i més flagrant és la interpretació errònia que fan algunes webs islàmiques del coneixement que s’imparteix a les nostres escoles. En la Enciclopedia de los Milagros Científicos en el Sagrado Corán es pot llegir que la ciència s’oposa a l’Islam i així em trobo a alguns alumnes que es neguen a estudiar el Darwinisme davant tal discurs sense demostració i allunyat d’una postura equilibrada, objectiva i respectuosa. Paradoxalment aquests musulmans utilitzen Internet, tecnologia obtinguda amb ciència, per difondre les seves conviccions en contra de les realitats demostrables. Per tant, ¿que tal si comencem a detectar i neutralitzar als futurs yihaidistes a les nostres escoles i ens deixem de tanta policia i exèrcits pel món? Si així ho fem, en deu anys no en veurem ni un més que se’n vagi a lluitar per l’Estat Islàmic. La religió extrema, opi o no del poble, potser estar sent el nostre enemic. Si en fos l’amic faria anys que tot el món viuria en pau. Recordi’s el proverbi medieval, cave ab homine unius libri, guardeu-vos de l’home d’un sol llibre. Un Islam amb un únic Alcorà adoctrina més que educa.