MEMÒRIA D’UNS ULLS PINTATS Lluís Llach

Dolç, exquisit i mesurat d’estil, en Lluís Llach articula una història en primera persona del protagonista que deixa entreveure el durant i el després de la Guerra “Incivil” espanyola. Amb el rerafons d’una Barceloneta plena de quitxalla, un protagonista homoxesual va recordant des del present la construcció de les tensions que comportaren el conflicte i la destrucció de la societat gràcies a aquest. Les històries paral·leles dels personatges van trenant-se un i altre cop en primer pla d’aquesta narrativa. Cal insistir per tant, que la novel·la guarda un excel·lent equilibri entre el rerafons històric i l’encaix de les vicissituds dels personatges. Deliciós en detalls de la guerra i de la humanitat, desperta la complicitat del lector respecte a la mort i a l’amor. De personatges creïbles, els herois esdevenen víctimes, els covards supervivents i els joves adults. Potser l’últim capítol respon més a desigs de l’autor que no pas a un final més natural i menys cinematogràfic. El llibre en essència és un crit a l’amor, a la llibertat i a no oblidar els malvats (29/10/2012, Sant Feliu de Llobregat).

INCERTA GLÒRIA Joan Sales

Excel·lent retrat d’una Guerra Incivil a través de tota una sèrie de personatges ni bons ni dolents, ni herois ni covards, ni idealistes ni pragmàtics, simplement víctimes reals d’un entorn boig, hostil i llunyà de l’actual. Delicat en detalls, elegant de català i precís en els fets, Incerta Glòria va narrant amb ritme desigual els esdeveniments d’un protagonista que no ha sabut omplir la vida de qui l’ha volgut estimar, un preu que haurà de pagar amb terceres persones. La narrativa va descrivint un Guerra Civil on els bàndols enemics no foren el pitjor, ho foren els odis, les revenges i els enganys. Els personatges de vegades són difícils de separar ja que gairebé tots ells parlen igual amb un estil culte i elegant. Excepcions, poques, n’hi han en el cas de masovers i emigrants. Últimes tres-centes pàgines plenes d’obsessions de l’autor amb repeticions de figures literàries que tot plegat escapen de l’argument principal de l’obra (20/09/2012, Sant Feliu de Llobregat).

LA PLAÇA DEL DIAMANT Mercè Rodoreda

Deliciós, precís i elegant retrat intern i extern d’una època masclista i grisa, d’un passat on la dona havia de lluitar contra tot amb tot. Amb el rerafons d’una Guerra Incivil l’entorn va sepultant cada cop més a la protagonista alhora que fa sentir el mateix al lector, un espectador que no pot quedar-se passiu davant el creixent ofec que va construint l’obra. Al final, i sols al final, ella, la Natàlia escup el seu passat en un petit i inadvertit gest que equilibra el seu món interior amb l’exterior, un petit descans per al lector que se n’alegra.

EL SILENCI Gaspar Hernández

Aquest premi Josep Pla de narrativa 2009 és un llarg soliloqui d’un per a curar a una. Les pàgines van destil·lant l’autobiografia que protagonitza el mateix autor, mediàtic de ràdio, sota l’encàrrec de sanar a una noia amb càncer, anònima per al lector. La teràpia consisteix en xerrar i xerrar a la malalta mentre se la fa dormir durant hores. En tot això la ficció hi sembla present, si més no l’impossible, davant una credibilitat que es vol imposar per acte de fe. El Silenci esdevé el rerafons dels fets amb una connexió amb el tot, afirma l’autor. De bons continguts i reflexions, s’allarga sovint en detalls previsibles donada la circumstància, per exemple que faci sexe amb la noia adormida per millorar la teràpia. Bon estil, història original, i si és real, increïble. Tot i així, en lèxic i sintaxi algun que altre castellanisme (27/07/2009, York).

ELS RACONS DE LA MEMÒRIA Isabel Clara Simó

Amb correcció crítica, Isabel-Clara Simó ens parla dels intel·lectuals que ha anat coneixent a Catalunya fent un retrat del vesper cultural català. Durant el reguitzell de notables catalans, potser abusa de la paraula amistat al referir-se a ells. Sembla com si volgués denotar una proximitat anhelada amb aquests grans personatges entre els qui podem esmentar Salvador Dalí, Maria Aurèlia Capmany, la Lloll, Frederic Marès i tants d’altres. Però el gest no sembla que sigui el de donar-se importància sinó el de trobar l’essència del mot solidaritat catalana. Per això al final del llibre es delecta amb la humanitat austera i humil dels seus racons de la memòria on els desemparats esdevenen l’axioma de tal solidaritat. Un dels desemparats més proscrits ho és el poble català, primer a la Catalunya Nord i avui dia per terres de l’autora, el País Valencià. Isabel-Clara Simó, com a bona alcoiana que és, i se sent, prou clar que ho escriu i descriu en aquest llibre (11/06/2009).

L’AMOR A VENÈCIA Joaquim Pijoan

Novel·la per assaborir lentament, guaitant els rodals descrits per on s’hi passeja tant l’autor com el protagonista, un cagadubtes que davant el seu passat veu incert el present i encara més el futur. Ell, una tristor errant, viu desenganyat de tot i de tots. En Joaquim Pijoan, premi Sant Jordi 2006, ens regala aquí una novel·la que esdevé la recerca sobre l’essència de la vida, de la mort i de l’amor.

IACOBUS Isabel Asensi

Novel·la trepidant de bon ritme i acció ben equilibrada amb les descriptives d’entorn i història. En algun punt l’autora es pren la seva llicència literària per fer ficció de fets històrics. Així sorgeixen intrigues entre poders papals i reials que recorden el Nom de la Rosa. Els assassinats sota l’estructura de la novel·la negra policíaca hi són presents durant la narració. Un llibre distret i nutritiu d’un passat medieval possible.