Bargalló, educació i desigualtat
social.
Per David Rabadà i Vives
Cap de Premsa de Professors de
Secundària (aspepc·sps)
Si l’ensenyament públic no forma individus amb alts nivells de
coneixements i capacitats estem abocats a una generació sense possibilitats
laborals ni econòmiques, és a dir, a més desigualtat social. Sabem per
neurobiologia i psiquiatria que gràcies a la mielina, la famosa matèria gris,
el nostre cervell assoleix alts nivells de coneixements i capacitats. Però per
tal d’assolir més mielina sols cal fer una cosa, memoritzar molts coneixements.
Doncs el senyor Bargalló està eliminant la memorització de les nostres aules.
No fa massa el conseller va declarar que, més competències i menys matèria gris. Així ha
decretat l’eliminació dels exàmens, de les notes decimals numèriques i de la
memorització a les nostres aules. Ens hem begut l’enteniment? O pitjor encara,
ens hem begut la intel·ligència? L’investigador en cap de Microsoft en
Intel·ligència Artificial, Daniel Goldstein, va declarar fa poc que els
programes d’intel·ligència artificial sols són intel·ligents quan disposen de
moltes dades memoritzades. És a dir, sense un gran volum de coneixements un
cervell no pot esdevenir intel·ligent. Doncs tot i així, el conseller Bargalló,
i exterminant la memorització a classe, s’està
carregant l’ascensor social de l’ensenyament públic. Ras i curt, promourà un
ensenyament públic mediocre i fàbrica de mà d’obra barata com passa als USA.
Com sempre hi haurà qui es podrà pagar un ensenyament que no rebaixa el nivell
de coneixements. En fi, que haurem plagiat el model educatiu dels Estats Units,
i tot plegat des d’un partit d’esquerres on en Bargalló n’és conseller. Si la
cosa continua així en un parell de dècades, i sense l’ensenyament públic com
l’ascensor social, assolirem el que ja els està passant als USA, uns nivells
elevadíssims de desigualtat social.
Deia
Winston Churchill que el polític es converteix en
estadista quan comença a pensar en les pròximes generacions i no en les pròximes
eleccions. Òbviament en Bargalló no està fent d’estadista.
Però la cosa no s’atura aquí. El conseller
Bargalló acaba de presentar el seu projecte Mòbils.edu on vol expandir l’ús de
mòbils entre els nostres fills substituint la memòria a l’aula. La conselleria
sentencia que
no utilitzar el mòbil a classe és donar l’esquena a la tecnologia, que és una
creença que aquest aparell no sigui bo en educació, i que el mòbil ha de formar
part de la innovació educativa de tots els centres. Com a professor val a dir
que a part de mòbils a l’aula hi ha tauletes, ordinadors i pissarres digitals
connectades a Internet que no donen l’esquena a la tecnologia vigent. A més, i veient tanta quitxalla enganxada a les pantalles, potser no caldria
l’ús de tants mòbils a l’aula. Cal remarcar que hi ha moltes raons mèdiques i
científiques que aconsellen reduir l’ús del mòbil a classe. Aquestes són les
següents. La primera l’addicció creixent al mòbil que fa que els nostres
alumnes desatenguin la realitat. La segona l’augment de nens hiperestimulats
que no perceben la realitat manual i que perden la creativitat en les tres
dimensions. La tercera els estudis recents del psiquiatra Manfred Spitzer qui
ha trobat que l’ús generalitzat del mòbil dificulta clarament l’ensenyament
dels alumnes, redueix la seva concentració i alenteix la seva maduresa. I la
quarta i última, la medicina que ha demostrat que l’ús de
mòbils augmenta les taxes de miopia dels nostres fills. Per aquesta raó Xina, i
fa pocs dies, va decidir reduir l’ús de mòbils a les seves aules.
Si analitzem les dues decisions del
conseller Bargalló, l’eradicació de la memòria a l’aula, i la seva substitució
pels mòbils, queda clar que la ciència diu una cosa i la conselleria diu el
contrari. Però realment, què està passant? Amb lògica, i no pas amb ideologies,
queda clar que Bargalló opta més per creences que no pas per evidències. Molts
diuen que Bargalló, i amb moltes preses ideològiques, vol retornar al fracassat
model digital de l’antic conseller Maragall. És a dir, i ideològicament, vol
exterminar la feina de la seva antecessora, la consellera Irene Rigau. Clar
està que ella, ara inhabilitada, Bargalló i altres en volen fer estelles de
l’arbre caigut. Però en Bargalló, com deia Maragall, creu que connectar-se al
mòbil significa tenir coneixements. Malauradament això significa perdre el món
de vista i abocar-se a moltes fakenews. En això la majoria de pares no desitgem
que els nostres fills s’hi vegin exposats. Les famílies no volem una escola
pública rebaixada de coneixements sinó un autèntic ascensor social per tal que
els nostres fills no caiguin en la desigualtat social, i en això el conseller
Bargalló, i sent d’esquerres, n’hauria de ser el principal defensor. La millor
manera d’adquirir coneixements contrastats no és a través de mòbils sinó a
través de professors especialistes i doctes. Preguem que el Departament, i
si vol millorar l’ensenyament a Catalunya, tingui en bona consideració els
arguments mèdics, científics i didàctics fugint d’ideologies demagògiques.
Educar, eduquem tots, però ensenyar sols uns pocs.
