Eleccions sindicals i el vot emocional

Passades les eleccions sindicals en ensenyament públic del darrer 12 de març hi ha hagut una clara victòria a qui cal felicitar. El que em preocupa, i com a professor, ha estat la manca de criteri objectiu de molts dels docents votants. La majoria, analitzant els resultats, ha votat més per emocions ideològiques que no pas amb raons professionals. Aquí sindicats amb clares vinculacions polítiques, i sense treballar específicament l’aula, han aconseguit situar-se en segon i tercer lloc deixant en quarta posició un sindicat sols format per professors i que sí coneix bé l’ensenyament. El més flagrant és que aquests sindicats polititzats defensen accions que perjudiquen a molts professors de secundària però en canvi, i paradoxalment, aquests els han votat. Les emocions polítiques ennuvolen les raons professionals. Posem per exemple la substitució de professors de secundària per mestres de primària, o l’extinció del professor especialista a canvi d’educadors sense coneixements profunds de la matèria, com també que els directors de la pública escullin els docents sota criteris sovint gens transparents. La gran majoria de professors no combreguen amb les mesures anteriors però en canvi han votat els sindicats polititzats que les imposen. Desitjo que en les properes eleccions sindicals la raó vagi per davant de l’emoció.