¿Coches eléctricos? Un infierno de complicaciones

 

"¿Coches eléctricos con facilidades?"

Tenía un coche diésel para salir y entrar de la ciudad por causas laborales. Con la creación de las zonas de bajas emisiones, BZE, y viendo que el diésel sería multado en un futuro, me animé a comprarme un híbrido enchufable para descubrir lo cara que es esta tecnología y lo llena de electrónica que está. Me dijeron que habría facilidades y subvenciones, pero tras cuatro complicadísimos trámites por las redes logré solicitar la subvención, luego tuvo que esperarme un año para su concesión, y pasado año y medio no he cobrado ni un euro todavía. Lo mismo hice con la instalación de un cargador para el coche eléctrico, cuatro trámites telemáticos, un año de espera para que me dijeran que me la iban a conceder, pero nada cobrado. Y ahora descubro que con tanta electrónica el coche se ha vuelto loco, que a menudo debo visitar el taller por cualquier memez de la pantalla, que el servicio oficial me dice que estoy obligado a actualizar cada equis meses el sistema operativo de todo el coche para descubrir que tal proceso me lleva entre trabajo con el ordenador, Internet y la actualización, más de seis horas cada vez que debo hacerlo. En fin, que una herramienta para el trabajo, mi coche, que me compré para no ser multado por las BZE, y que me dijeron que tendría facilidades y subvenciones, ahora se me ha vuelto un infierno entre chips, Internet y taller. Obviamente la política y la administración desconocen esta realidad que ellos han creado con sus leyes, pero que en verdad no facilitan para nada el coche eléctrico. Hay que volver al troncomóvil.

Treballs de Recerca al Batxillerat. Es fa recerca?

 

Treballs de recerca al Batxillerat?

 

Quan es porta més de trenta anys impartint ciències a l'aula, fa molt mal adonar-se que l'educació catalana no valori prou ni la ciència ni el mètode científic. El suposat Treball de Recerca, o TdR, atorga el 10% de la nota del batxillerat als seus alumnes, un treball que no es demana a la resta d'autonomies. A més la llei d'educació catalana no obliga a fer recerques reals, ni tan sols a aplicar el mètode científic en el TdR. Al final la majoria dels Treballs de Recerca acaben sent un refregit de bibliografies on el retalla i enganxa, més les actuals intel·ligències artificials, creen els continguts de la suposada recerca. I cal afegir les queixes de pares, alumnes i d'algunes plataformes que denuncien l'estrès real patit pels alumnes durant l'esmentat i dubtós Treball de Recerca. Des de l'aula resulta obvi l'error que van cometre alguns teòrics de l'educació a l'inventar-se aquesta falsa recerca. Potser fora millor que aquest 10% de la nota s'omplís amb classes de coneixements. Fa anys que molts docents exigeixen que els currículums siguin més elevats i que els accessos a universitat siguin d'una excel·lència i equitat d'acord amb tot l'anterior. Resulta ja obvi que el Departament d'Educació ha fet cas omís a tot el que fa dècades se'ls ha recomanat des de l'aula. Malauradament, el Departament fa massa anys que creu en el fum d'ideologies i d'interessos d'alguns pedagogs.

Escuela o Barbarie. Ed. AKAL (2023)

 

Este libro, deliciosamente escrito y revisado de su anterior versión, es una disección de la enseñanza nacional, de los prejuicios que la envuelven y de los intereses malévolos que la dirigen. Recorriendo los pormenores del sistema educativo, los autores van enumerando las diversas y fallidas reformas educativas perpetradas por unos expertos educativos que poco pisaron el aula, o que huyeron pronto de ella. Demuestran los autores que todas estas reformas perseguían más el antiintelectualismo, la infantilización y la servidumbre laboral de nuestros alumnos que no una transmisión potente de conocimientos como ascensor social para los mismos. Pero el libro no se apea aquí ya que describe los límites mismos de lo que debe ser una buena educación instruida y el posible final si ciertas pedagogías se imponen en el presente. Lleno de detalles históricos, informaciones contrastadas y excelente literatura, nos muestra los errores e intenciones del actual sistema educativo alejado de la transmisión de conocimientos y de la instrucción ilustrada. Aquí la actual política neoliberal está decretando el final de la educación como medio universal para el progreso e igualdad social. Cabe leer con calma y atención este ensayo para propulsar la corrección de errores y la difusión de mejoras en la educación. Los hechos y la lógica de todo su contenido devienen la base de todos sus argumentos. Bienvenidos a una lectura inteligente y fascinante sobre el sistema educativo vigente.

RÚSSIA, L’ESCENARI MÉS GRAN DEL MÓN de Manel Alías

 

RÚSSIA, L’ESCENARI MÉS GRAN DEL MÓN

Manel Alías

 

Comprendre què és Rússia no té resposta en una sola frase, però sí en aquest llibre, una narrativa de viatge, diari personal i crònica periodística que destil·la molts dels detalls històrics, personals i polítics per tal d’entendre la Rússia vigent. Aquí, un Manel Alías intern, sensible i atent a la realitat russa, va desfullant les seves observacions sobre aquest país després d’estar-hi anys com a corresponsal de TV3. Sense intenció alliçonadora va deixant registre de tot el viscut en aquesta ingent terra oriental. I en aquest rumiar i redactar, Alías deixa de ser periodista per a mostrar-se com un simple humà davant els fets aterradors i fantàstics que han construït aquest país davant unes realitats que ha vist i uns testimonis que ha sentit. Integrat plenament en la cultura i societat russa, en Manel ens narra centenars de fets i gent que expliquen un Putin, un Stalin i una gent bondadosa sota els grans poders. Un gran lectura per a qui vulgui aprofundir en la Rússia actual.

Librería ALTAÏR presenta La Mirada de Islandia - conferència i llibre sobre Islàndia

Aquest proper dijous presentació i conferència del llibre "LA MIRADA DE ISLANDIA" Dijous 18 de maig a les 18.30 Llibreria Altaïr, Barcelona Gran Via de les Corts Catalanes, 616 https://www.altair.es/es/noticias/presentacion-la-mirada-de-islandia-ed-amarante_668 https://editorialamarante.es/libros/narrativa/la-mirada-de-islandia?mc_cid=3183774030&mc_eid=6737527441

Esta guía y narrativa de viajes surgió cuando en abril de 2010, y en plena crisis económica, Islandia tuvo que hacer frente a un volcán que le paralizó su principal fuente de ingresos, el turismo. Por este motivo un geólogo se marchó a Islandia durante el verano de 2010 e invierno de 2011. El objetivo era encontrar respuesta a muchas dudas surgidas sobre el culpable de todo aquello, el impronunciable Eyjafjallajökull, un cráter cuyas cenizas paralizaron todos los aeropuertos europeos. Pero ¿fue tan peligrosa aquella erupción? ¿Por qué razón un cráter tan raquítico se había vuelto tan explosivo? Y la cuestión más importante, ¿había sido necesario cerrar tantos días los vuelos europeos? Para responder a todo lo anterior el autor se propuso subir al Eyjafjallajökull, algo que le llevó a conocer bien los parajes y la vida en Islandia. Esta narrativa, novela y guía de viajes a la vez, nos explica la íntima relación que presentaron tres hechos aparentemente inconexos, la crisis económica islandesa, la caída de su gobierno y las nuevas izquierdas ibéricas, a Podemos. Aunque la convivencia del autor con muchos islandeses le descubrió la esencia de todo aquello, unas aventuras que lo guiaron hasta el real protagonista de su viaje: una mirada, La Mirada de Islandia.

COLAU EN GUERRA CONTRA ELS COTXES

Diuen que el govern Colau està perpetrant una guerra en contra dels cotxes per tal de reduir la contaminació a la ciutat comtal. En tal cas, també està sent una hostilitat en contra dels cotxes ECO 0? En contra dels cent per cent elèctrics? Si no fos així, sols caldria que na Colau apliqués subvencions directes en la compra d'aquests cotxes per a qui treballa, i sense opció, amb transport propi. Això suposaria un pressupost molt gran on segurament el govern Colau diria que és inviable, ara bé, si tots els diners dedicats a un tramvia que s'hi va votar en contra, a les grans illes de vianants, a la reducció de carrils, i a totes les obres que han sorgit com a bolets davant els comicis propers, potser fora possible que qui treballa amb un transport privat, disposés d'un motor elèctric no contaminant per a la ciutat. En altre cas la complexitat en la conducció per Barcelona és tan tortuosa ara mateix, que es donen més voltes que abans consumint més carburant i emeten més contaminants. Els treballadors afectats ens sentim impotents vivint el dia de la marmota, però fent més quilòmetres que abans amb més despeses i més contaminació global. El govern de na Colau hauria d'estar al costat del treballador i de l’elèctric, no pas en contra realment.

DISLÈXIA, UNA SOLUCIÓ?

Amb els anys a l'aula he observat que els alumnnes diagnosticats amb dislèxia tenen també problemes de lateralitat cerebral. Això em va fer pensar, que si aquesta es compensava, podria fer minvar la dislèxia. No en tinc proves contrastades, però si a un esquerrà dislèxic se l'orienta a fer servir més la dreta, o a l'inrevés, un dretà l'esquerra, la dislèxia podria disminuir. No vol dir canviar de mà l'escriptura, sinó que si un fa servir més la dreta, i passa a l'esquerra per treginar objectes, pentinar-se, posar-se la jaqueta o altres actes secundaris, podria reduir la seva dislèxia. Potser no m'invento la sopa d'all i això ja està contemplat, però voldria compartir-ho per si un cas. Esti obert a crítiques i aportacions.