CONCERT ECONÒMIC CATALÀ?
Els intents autonomistes catalans van en augment durant aquest segle XXI, més ara amb la crisi econòmica, la mentalització dels catalans d’un balanç fiscal negatiu i la necessitat de divisa a les arques de la Generalitat. Una despesa i endeutament excessius per part de l’anterior govern més una especulació no diversificada, en el totxo, n’han estat les principals raons. Ara els contribuents hem de pagar un deute gegantí que en gran part bancs estrangers cobren dels nostres impostos. Es busca amb desesperació inversors però molts d’aquests ja cobren el rèdit generat pel deute públic, ells han passat de ser inversors a rendistes, la qual cosa ja va succeir durant la crisi econòmica catalana del segle XIV amb Pere el Ceremoniós. Així ara, i ves per on, que tot i que l’Estat s’ha volgut vendre loteria i aeroports no ha trobat bons compradors, ¿reben potser els esperats inversors rèdits dels nostres impostos sense necessitat de fer noves inversions? Es fa obvi que el greu de l’assumpte és que els catalans no hem après de la història. També durant el segle XIX va transcórrer el mateix amb l’especulació exclusiva en el tèxtil. Com ha passat ara amb el totxo, aleshores no es va diversificar l’economia basada en les teles i va petar una crisi de cavall com l’actual. Davant la manca de calaix català, intents autonomistes aparegueren, la d’en Prat de la Riba per exemple, acompanyades de revoltes amb repressió que ara equivaldrien als nostres indignats. Al final va passar com ara esdevindrà, que Madrid va denegar l’autonomisme a Catalunya i tot va seguir igual, un balanç fiscal català en números vermells. Creuen ara que ens permetran el concert econòmic que el PSC ni defensa ni aplaudeix a Madrid? Com sempre, la història ens mostra el camí que repetirem i patirem.
Muchos docentes opinan que algunas teorías educativas no les permiten construir un mundo mejor desde la enseñanza. De hecho poca gente contrasta estas teorías con datos reales. Para mejorar el sistema educativo son necesarias más demostraciones y menos opiniones. Hay que observar los hechos probados y sistematizarlos. He aquí cartas de prensa, artículos en los medios y capítulos numerados que ofrecen un amplio corolario de datos contrastados para mejorar realmente la enseñanza y la sociedad.
DESCARGAR LAS OBRAS DEL AUTOR/DESCARREGAR LES OBRES DEL AUTOR
+SABER / +PENSAR / -TEORIA / + LOGICA
sábado, 22 de octubre de 2011
jueves, 20 de octubre de 2011
BALANÇ FISCAL CATALÀ
BALANÇ FISCAL CATALÀ (La Vanguàrdia 18 d’octubre 2011)
Després de molts pactes i parlaments els catalans sabem què paguem a l’Estat central sota l’eufemisme de la solidaritat, un 20% dels nostres impostos que no retornen al país d’origen. És a dir, si vostè té 100 euros a la butxaca no són 100 euros aquí, són 80. Podríem dir doncs que els catalans tenim una moneda deficitària mentre altres comunitats la tenen enriquida. El més greu és que aquest balanç fiscal no té igual en tota la Unió Europea, no hi ha cap regió del continent que pagui tant i rebi tant poc. Però no és el primer cop que això passa en la nostra història. Durant el segle XVII, i sota l’auspici del rei Felip IV amb el Comte-Duc d’Olivares al davant, es va decretar que Catalunya pagués “el quint”, un cinquena part dels ingressos catalans per anar a parar directament a les arques de l’Estat veí. Calia sumar-hi al quint els 38.000 soldats catalans obligats a anar a files del rei per a les seves guerres contra Europa, batalles que pagaríem els catalans. Aquella situació va derivar en la coneguda Guerra dels Segadors. Després de moltes trifulgues “el quint” no va poder ser cobrat. Ens cal ara un altre desperta ferro potser?
Després de molts pactes i parlaments els catalans sabem què paguem a l’Estat central sota l’eufemisme de la solidaritat, un 20% dels nostres impostos que no retornen al país d’origen. És a dir, si vostè té 100 euros a la butxaca no són 100 euros aquí, són 80. Podríem dir doncs que els catalans tenim una moneda deficitària mentre altres comunitats la tenen enriquida. El més greu és que aquest balanç fiscal no té igual en tota la Unió Europea, no hi ha cap regió del continent que pagui tant i rebi tant poc. Però no és el primer cop que això passa en la nostra història. Durant el segle XVII, i sota l’auspici del rei Felip IV amb el Comte-Duc d’Olivares al davant, es va decretar que Catalunya pagués “el quint”, un cinquena part dels ingressos catalans per anar a parar directament a les arques de l’Estat veí. Calia sumar-hi al quint els 38.000 soldats catalans obligats a anar a files del rei per a les seves guerres contra Europa, batalles que pagaríem els catalans. Aquella situació va derivar en la coneguda Guerra dels Segadors. Després de moltes trifulgues “el quint” no va poder ser cobrat. Ens cal ara un altre desperta ferro potser?
martes, 2 de agosto de 2011
LA FAM AFRICANA
FAM AFRICANA
Quan el Papa de Roma prohibeix el preservatiu pel Tercer Món comet un error flagrant. Quan algun docte bisbe creu que la població mundial pot quadruplicar-se sense problemes, peca d’ingenu, i quan l’Església Vaticana clama que cal tenir tants fills com digui Déu, cau en el genocidi, en la matança, en l’assassinat de milions d’ignorants. Predicar davant una multitud crèdula i analfabeta que tinguin tots els fills que puguin és abocar-los a la pobresa i a la fam futura, sobretot quan arriba una sequera com l’aquest any. La banya africana roman ara en la misèria i la mort com un fet quotidià. L’holocaust ha arribat i no per càstig diví, sinó per seguir unes creences atàviques i equivocades sota negligència religiosa.
miércoles, 6 de julio de 2011
JESÚS, CRÓNICA DE UN DOBLE ASESINATO
JESÚS, CRÓNICA DE UN DOBLE ASESINATO
Del nazareno histórico a la unción del Cristo evangélicoIn the 21st Century there is a huge contrast between two images of Jesus Christ. One belongs to the Gospels, and the other to historical data. A paradox appears when we try to compare both visions. When examined in detail, we see that the majority of people believe that those images depicted in the Gospels are more believable than that of historical detail. However, when compared with previous studies, there is now enough data to ascertain that the image of Jesus Christ in the Gospels was created by those who never actually met him in reality. The perception of Christ depicted by a disciple led to the creation of The Gospels. These were a series of books written whilst the Roman Empire was still the enemy of Christians and Jews. As a result, the image of Jesus Christ would therefore be that of a limited or one-sided perception. This study will show the contrast between the two visions, the first examining historical writings and the second being that of The Gospels. This examination will, in turn, attempt to explore the true history of Jesus Christ.
(more in YOESCRIBO.COM)
BURIALS IN THE SIMA DE LOS HUESOS OUTCROP? (Atapuerca)
Rabadà i Vives, David (2001): WERE THERE PLEISTOCENE RITUAL BURIALS IN THE SIMA DE LOS HUESOS OUTCROP? (Atapuerca Range, Burgos, Spain). Batalleria 10: 49- 54.Museu de Geologia del Seminari de Barcelona.
ABSTRACT
The Sima de los Huesos site, Atapuerca, contains an important sample of fossilised human bones of Homo neanderthalensis. The nature of the SH human remains was interpreted as human burials but geological, taphonomical and palaeocological evidences have given rise to a new interpretation. Ecological competition inside the cave site between Homo and predators, accidents by falling into the cavity and old passages used as access to the chamber by human predators as felids and canids explain this accumulation of human bones.
miércoles, 22 de junio de 2011
INDIGNATS IGNORATS
Les assemblees islandeses pels vols del 2009 encetaren la polèmica. Davant la crisi econòmica i la manca d’eficàcia dels seus polítics varen prendre la iniciativa per reformar les lleis i reduir privilegis a la classe governant, i el més curiós, sembla que ho han assolit. Aquest sistema ja existia a les antigues places de les ciutats gregues, a l’àgora. Ara aquesta essència de la democràcia ha retornat a les places de moltes ciutats europees sota el nom dels indignats. Els manifestos que fan córrer per Internet són del més democràtic i just possibles, que els presidents no tinguin sous vitalicis, que el poble no hagi de pagar amb els seus impostos la crisi econòmica provocada per uns pocs i d’altres mesures que no són escoltades. Tot i això el que més m’estranya és la manca de sensibilitat de la nostra classe política davant aquestes reclamacions democràtiques, ¿estan esperant que aquestes es radicalitzin? Aleshores tots en parlarem.
ALGO DIGNO DE LOS INDIGNADOS
Si la democracia es el gobierno del pueblo en la península parece todo lo contrario. Casi la mitad del electorado se muestra ajeno a tal condición y no suele votar. Ante tal desastre de fe en el sistema uno se pregunta por que los dirigentes se muestran tan contentos con sus resultados electorales obtenidos de una NO mayoría, ¿acaso celebran que van a seguir cobrando sus honorarios en el Congreso? En fin, que poco parece importarles la abstención que tanto temían antes de los comicios, ahora lo importante es pactar por unos escaños que ya les son seguros. Y aquí llegan los indignados y su propuesta del voto en blanco. Si el NO VOTO implicara una NO representación parlamentaria, los candidatos sufrirían al perder escaños, ¿se los imaginan entonces? Si usted dejara de votar o votara en blanco implicaría tener menos parlamentarios pagados con nuestros impuestos y eso sí animaría a reducir la abstención de la actual mayoría. Debemos recordar que los diputados tienen muchos privilegios que usted ya desearía, por tanto un voto en blanco así sí sería un voto de castigo, ¿algún político toma nota de esta digna propuesta de un indignado?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)