POLSERES D’ENGANYIFA

Les polseres de l’equilibri han assolit unes cotes d’engany alarmant. Aquest enginy fet d’una tireta de silicona i una tanca magnètica ha despertat la fe dels més crèduls. Els usuaris de les mateixes asseguren que la seva vida és més equilibrada, amb més força, amb més flexibilitat. Un dia, i davant d’un dels seus profetes, vaig demostrar que es podia fer el mateix amb el mòbil, que emana també magnetisme. Repetint un exercici de flexibilitat amb el telèfon i sense el braçalet de l’enganyifa, els voluntaris assoliren iguals millores que amb la maleïda polsera de l’equilibri. El més sorprenent fou quan veieren que passava el mateix amb un saler a la mà. La realitat era ben simple, estirar un múscul dos cops amb un petit descans al mig, permet millorar la flexibilitat. La tècnica, stretching, no és nova, fa anys que funciona per diferents esports. El més greu d’aquesta estafa amb polseres, és que va arribar als canells de polítics de renom. Exemples d’això en foren Leire Pajín, secretària d’organització del PSOE, Esperanza Aguirre, presidenta de Madrid, Miguel Sanz, president de Navarra o Gustavo de Arístegui, diputat del PP. En definitiva, si un màxim responsable de Govern es creu aquestes mentides, com sabrà prendre decisions correctes i reals? Per sort la Junta de Andalucía acabada d’imposar per estafa a l’empresa d’aquests braçalets, a Power Balance, una multa de 15.000 euros, sanció que el fabricant  cobreix amb escreix amb la venda de 300.000 braçalets. Si ara vostè  desitja sortir de la crisi, ja sap què fer, inventis una polsera viagra, tindrà molta clientela.

LA DEUDA ZAPATERO: PAN PARA HOY HAMBRE PARA MAÑANA

LA DEUDA ZAPATERO: PAN PARA HOY HAMBRE PARA MAÑANA

La historia se repite, la actual crisis económica española sintetiza un clon exacto de la bancarrota de la corona de Aragón durante el siglo XIV. Y eso es lo más grave, que los errores de las instituciones medievales han sido plagiados y repetidos por el propio gobierno Zapatero seiscientos años más tarde. En ambos casos las arcas del estado se vaciaron más allá de lo que se poseía, se empeñaron, y ante la flagrante falta de dinero las instituciones del XIV emitieron gran cantidad de deuda pública, es decir pidieron más plata a quienes sí la tenían, los financieros, para devolvérsela más tarde con fuertes intereses que los contribuyentes pagarían, ¿les suena actual todo esto? Por su banco han pasado mastodónticas ofertas de deuda pública de la Generalitat Catalana, Estado Español y ahora de la Generalitat Valenciana entre otras instituciones. Pero ciñámonos a como terminó aquella crisis medieval para así pronosticar la nuestra. Al final aquellos inversores del XIV pasaron de empresarios a rentistas, es decir, que quien podía invertir en crear empresas y puestos laborales no lo hizo y se acomodó a cambio de cobrar del Estado, es decir de usted y de mi, de los contribuyentes. Era mucho mas fácil cobrar la deuda del Estado a unos intereses que ningún banco ofrecía que crear empresas y lugares de trabajo, era más fácil ver como la crisis la padecían los otros pagando intereses, el pueblo. Ahora sólo cabe esperar dos cosas, la primera que tanta deuda pública no paralice la creación de empleo y segundo, que no suban más incompetentes al Gobierno para repetir errores medievales. Si ahora usted invirtió en deuda sólo recordarle que para zanjar aquella crisis medieval al final expulsaron de la península a todos los máximos prestamistas. Quizás usted no llegue a cobrar los intereses que su Gobierno le prometió.