LA BANCA SEMPRE GUANYA

Els errors que van cometre les institucions del segle XIV a Catalunya són un exemple clarivident d’una història que es repeteix i que explica per quina raó les empreses no aixequen cap en la crisi vigent. Durant el XIV les institucions comtals van patir la manca de diners, com ara li passa a l’Estat, i van decidir emetre gran quantitat de deute públic, és a dir, demanar més diners a qui els tenien per a tornar-los amb llépols interessos que els contribuents pagarien, no els governants. Avui en dia el Banc d’Europa, amb els nostres impostos comunitaris, ha deixat astronòmiques sumes d’euros a la banca privada amb un interès irrisori, l’u per cent. Aquest gest s’ha fet, van dir, per tal que els bancs financin empreses i així impulsin la creació de nous llocs laborals. Però quina ha estat la realitat? Doncs que la banca privada ha comprat sobretot deute estatal que es paga del 4 al 6 per cent, una inversió que resulta molt més segura que prestar a particulars. És a dir, dels nostres impostos s’ha capitalitzat la banca a l’u per cent però aquesta en lloc d’invertir en la nostra societat ha tornat el favor altre cop a l’Estat comprant el seu deute públic al 6 per cent, ¿balanç? 6 menys 1 dona un 5 per cent de beneficis anuals, un rèdit que la banca obtindrà dels nostres impostos amb diners que nosaltres els vam deixar abans. El més pervers és que d’igual manera com va passar durant el segle XIV, els inversors han passat d’impulsors d’empresaris a rendistes ofegant encara més la crisi. Qui podia invertir en fer créixer les empreses i el país, la banca privada, ha deixat de fer-ho a canvi de cobrar de l’Estat, és a dir de vostè i de mi, els contribuents. Cal recordar que d’aquesta nefasta decisió política la crisi del XIV s’allargà durant dècades, ¿serà aquesta una profecia per a la crisi actual?